La nova entrega de la sèrie Relats Reals, que publiquem en col·laboració amb la Directa, reconstrueix l’episodi viscut per Naima. Juntament amb una amiga seva va viure un episodi d’atacs racistes després que una pàgina pengés una foto de les dues durant una de les protestes postsentència. Per Alicia Rodríguez.
Naima va néixer al Marroc, i viu a Terrassa des dels sis anys. Coneix perfectament la realitat que es dóna en el seu entorn i participa del panorama polític a Catalunya. Naima i una amiga seva, totes dues musulmanes, es trobaven el 18 d’octubre en una de les marxes per la llibertat que es van organitzar a diferents punts de Catalunya. En el transcurs de la manifestació van ser fotografiades, i en aquell moment per elles aquest fet no va tenir més transcendència.
Però, aquesta fotografia es va difondre a les xarxes socials i va tenir diferents repercussions, encara que va ser sobretot en una pàgina de Facebook on es va penjar la fotografia d’aquestes dues noies amb el mocador al cap, quan es va desencadenar un fil llarg de comentaris racistes respecte al col·lectiu marroquí i musulmà. Al peu de la foto havien posat: “Nous catalans de Raça Superior”. Aquesta fotografia va tenir 2100 comentaris i 2600 m’agrada, i el dia 5 de novembre encara es feien comentaris racistes al respecte.
Aquella mateixa tarda Naima i la seva amiga es van assabentar de la publicació de la foto a aquesta pàgina de Facebook, “quan hi hem entrat i hem llegit els comentaris, la meva amiga es va sentir atacada i humiliada, es va frustrar, doncs no s’esperava aquestes reaccions racistes i xenòfobes”.
Els insults rebuts, no només pels comentaris de la pàgina de Facebook que va publicar la imatge incitant a l’odi, sinó per a la gent que havia localitzat el seu Facebook personal a partir d’aquesta pàgina, les va fer sentir-se atacades, humiliades, indefenses, i estrangeritzades. La seva amiga, molt afectada, va tancar el seu perfil de Facebook i ella durant uns dies també va deixar de banda les xarxes socials. La ràbia, la tristesa i la impotència creixia. No pensaven que això els hi pogués afectar tant, emocionalment i en la seva vida personal. La impunitat de tots aquells que les atacaven amb un discurs racista violent i islamòfob incrementava encara més la seva sensació d’inseguretat i indefensió.
En moltes ocasions s’ha parlat de les repercussions socials i polítiques que pot generar el discurs d’odi, des de la seva propagació fins a la fractura de la convivència social, utilitzant-lo com un mecanisme per mantenir l’statu quo. Però a més, amb aquest relat volem constatar que aquestes manifestacions d’odi també tenen repercussions directes en la vida de les persones objecte d’aquest discurs. La cosificació i racialització de les persones sobre la base d’uns prejudicis normalitzats socialment cap a col·lectius vulnerabilitzats s’utilitzen també com a eina per implementar actuacions polítiques. És així com la propagació de l’odi racista en el món virtual té greus conseqüències en el món real.
En la definició del discurs d’odi, tenen cabuda des del discurs sancionable penalment, fins al discurs discriminatori emparat per la llibertat d’expressió i que, per tant, no té conseqüències legals, malgrat que sigui discriminatori i racista. Però aquest discurs també s’ha de combatre.
L’arribada d’internet marca un punt d’inflexió, incrementant la capacitat de difusió del discurs d’odi, que abans es quedava en àmbits més reduïts i radicalitzats. El procediment per denunciar a les xarxes socials és molt intuïtiu però gens eficaç. No hem d’oblidar que es tracta d’operadors privats que segueixen les seves normes que responen davant dels diferents poders.
Per tant, ara per ara no ens queda més que visibilitzar la situació i identificar-la com discurs d’odi racista per evidenciar el problema sense normalitzar-lo i combatre amb narratives alternatives i missatges de suport cap al col·lectiu denigrat i cap a les persones que son objecte d’aquest odi. S’ha de treballar per aconseguir un consens on no tingui cabuda aquest tipus de discurs, tal com s’està aconseguint amb la discriminació masclista, identificant-lo com vergonyant per l’ésser humà.
En dirigir-se contra la dignitat humana, les manifestacions d’odi racistes tenen un impacte profundament destructiu en les persones victimitzades, afecten l’exercici ple dels seus drets i posen en greu perill la convivència. Per això, des de SOS Racisme considerem indispensable visibilitzar, denunciar o sancionar l’odi i la discriminació, representant i acompanyant a les víctimes en aquest procés, encara que no sigui per una via legal.
*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la ‘Directa’ acull en la seva edició web. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.
