Divendres 23 de gener, els interns del CPA (Centro di Prima Accoglienza) de Lampedusa van fugir del centre. Sortejant les forces policials, els més de mil immigrants van arribar a la piazza del Municipio de Lampedusa cridant l'eslògan "Llibertat, ajudeu-nos!" i reclamant una atenció digna però sobretot demanant respostes a les seves peticions, la majoria d'asil.
Esgotats per les males condicions de vida a dins del CPA, els immigrants van saltar les valles al matí, però van tornar quasi tots pacíficament al centre un parell d'hores més tard, recolzats per la població autòctona. En el CPA de Lampedusa, que té una capacitat de 800 persones i on, com a màxim, s'hi poden quedar 48 hores, hi romanien hacinades desde feia vàries semanes més de 1200 persones.
Diumenge passat la situació es tornava més crítica quan onze interns van autolesionar-se empassant-se fulles d'afeitar i trossos de ferro com a forma de protesta. A més, alguns interns han començat una vaga de fam.
Aquests successos aguditzen el moment intens que viu la petita illa en la que només es parla de la decisió polèmica de transformar el CPA en un Centre d'Internament per a Estrangers i ubicar-lo a una antiga base de la OTAN.
Lampedusa, illa de la província de Sicília però en realitat un punt del mediterrani més pròxim d'Àfrica que d'Itàlia, constitueix desde'ls anys noranta una de les portes principals d'entrada a Europa de la immigració africana. Les persones que arribàven de les costes de Tunísia i Líbia romanien en el CPA uns 3 o 4 dies fins a ser transportats a la península italiana. Això, però, ja no és així. Lampedusa ja ha començat a enfrontar-se directament al ministre de l'interior italià, Roberto Maroni, dirigent de la obertament xenòfoba Lega Nord, i del que va sorgir la decisió de transformar el CPA en un Centre d'Internament per a Estrangers.
"No volem ser la presó d'Itàlia" afirmen els autòctons, que juntament amb els immigrants s'han unit aquests darrers dies per a expressar el seu rebuig cap a la decisió d'ubicar un macrocentre de retenció de "sense papers". Mentrestant, la tensió creix i la situació al CPA és inaguantable "i això és culpa del govern, que no vol traslladar als interns a la península per a accelerar el procés de repatriació" afirma Laura Boldrini, representant a Itàlia de l'Alt Comissionat per els Refugiats de les Nacions Unides (ACNUR).
Un trànsfuga tunisià del centre de Lampedusa ens dóna alguns detalls de la seva experiència en aquest enllaç del programa Annozero de la televisió italiana RAI 2:
Hem transcit i traduït l'entrevista al català a continuació:
Entrevista:
El centre no és bo, estem cansats i enfadats tot el dia.
-Què feu al centre?
Menjar i dormir.
-Hem sentit que us obliguen a prendre medicines per dormir…
No, no ens obliguen, les medicines les posen al menjar.
-N’estàs segur?
Si.
-Perquè?
Quan menjo els macarrons, com a màxim al cap de dues hores m’adormo.
-Hem sentit també che hi ha violència dins del centre, és veritat?
Hi han persones al centre que estàn malament, als que la policia ha pegat sense pietat.
-Per quin motiu?
El perquè no l’entenc.
-Vosaltres heu sortit del centre…
Fa 30 dies que hi sóm…no se sap res del viatje a Roma, ens diuen que no, no, no… demà, demà… i no marxem mai.
-Però quan la policia ha vist que volieu marxar, què ha fet? Us ha aturat?
No… no podien fer res perquè erem molts, molts: tots els del centre han sortit.
-Si la policia us troba, què fas?
Què faig? És un problema per mi… només trobar-me em tornen a ficar al centre i em reenvien a Tunísia. I a la que pugui torno de nou.
-Però que vols fer a Italia?
Jo sóc conductor, és el que he fet durant 5 anys a Tunísia, tinc el permís per a dur camió i cotxe.
-Estàs tranquil? Com estàs ara mateix?
Hi ha molta gent aquí a Lampedusa que ens ajuda, ens dóna menjar, roba… M’han donat diners i un telèfon per trucar a la meva mare.
-Tens també parents aquí a Itàlia?
Si, el meu germà és aquí.
-Ón?
A Torino, però no tinc els documents per agafar l’avió.
-Téns nòvia?
No.
-La busques?
Si, a Itàlia!
-Una italiana?
Si, una italiana!
-Bona sort.
Gràcies!
