Barcelona, 26 de maig de 2025 — En el marc d’una sessió ordinària de la Comissió d’Igualtat i Feminismes del Parlament de Catalunya, des de SOS Racisme Catalunya vam intervenir per exposar la situació actual del racisme a Catalunya, així com per presentar les dades més recents recollides a través del nostre Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) al nostre informe INvisibles 2024.
La intervenció va comptar amb la participació de Paula Rossi, coordinadora de l’àrea d’atenció i denúncia i part de la coordinació de l’entitat, i de Laura Manuela Rodríguez, tècnica psicosocial del SAiD.
105 casos atesos el 2024 i preocupant augment de les denúncies entre particulars
Paula Rossi va donar a conèixer les principals conclusions de l’informe anual INvisibles, corresponent a l’any 2024. Durant aquest període, el SAiD va asumir un total de 105 casos de racisme. Una de les dades més rellevants és l’augment de les denúncies entre particulars, que han suposat el 32% del total, una pujada de 10 punts percentuals respecte a l’any anterior.
Rossi també va posar el focus en la tipologia de denúncies dirigides als cossos de seguretat pública, on destaca especialment la infradenúncia. En aquest sentit, va assenyalar que el cos que acumula més denúncies és el dels Mossos d’Esquadra.
El racisme com a violència estructural que afecta la salut mental
Per la seva banda, Laura M. Rodríguez va voler posar l’accent en les conseqüències del racisme sobre la salut mental de les persones que el pateixen. “Hem d’entendre que el racisme no és un fet aïllat ni una percepció individual. És una estructura que condiciona trajectòries vitals, decisions quotidianes i la possibilitat de viure amb tranquil·litat una vida digna”, va expressar Rodríguez davant la comissió.
Una crida a la responsabilitat institucional
L’eix central de la intervenció de SOS Racisme Catalunya va ser una crida clara a les institucions públiques perquè assumeixin la seva responsabilitat. L’entitat va exigir la creació de polítiques públiques sòlides que garanteixin la igualtat de tracte i el dret a una vida digna. En paraules de Rodríguez: “Garantir la igualtat de tracte i el dret a una vida digna no és una opció ni una opinió: és una responsabilitat institucional.”
La intervenció completa es pot veure aquí (a partir del minut 3:12:00): https://www.youtube.com/watch?v=ccp3XcWAmA4&t=11498s
