SOS Racisme Catalunya porta a judici els dos neonazis acusats d’agredir a famílies musulmanes a Sant Feliu de Llobregat

Notícia publicada a la Directa, per David Bou.

Nou anys i vuit mesos de presó pels delictes de lesions amb instrument perillós, amenaces col·lectives i contra l’exercici de drets fonamentals i les llibertats públiques, amb agreujants de reincidència i de comissió per motius discriminatoris. Aquesta és la petició de SOS Racisme contra Antonio Castellón Domenech, un neonazi que malgrat fa anys que acumula causes judicials, avui dia segueix en llibertat. En aquesta ocasió, l’entitat antiracista actua com a acusació particular en representació de tres ciutadanes catalanes d’origen marroquí i els seus fills, que van ser agredides i vexades per Castellón i la seva parella, Alba Sánchez Fernández.

Després de més de sis anys i mig, el judici s’ha celebrat divendres 16 de febrer. Segons ha informat a aquest mitjà l’acusació particular, finalment s’ha arribat a un acord de conformitat subscrit per totes les parts del procediment penal. Els termes de l’acord son la condemna a dos anys i quatre mesos i mig de presó per Antonio Castellón pels delictes de lesions i amenaces, una pena que comportarà el seu ingrés a presó. Per Alba Sánchez la pena pactada és de set mesos i mig de presó, que quedaran en suspensió i no haurà de complir entre reixes. A més, hauran de pagar 2.440€ a la víctima principal per les lesions i dos-cents euros a cadascuna de les sis víctimes pels danys morals causats.

Els fets van succeir el 2 de juliol de l’any 2017 a Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat), a tocar d’un bar on es reunien Castellón, Sánchez i altres membres de Democracia Nacional (DN), grupuscle neonazi que actualment està pràcticament extingit a Catalunya. No obstant això, en aquell moment aquest partit d’ultradreta estava duent a terme una campanya anomenada “Stop islamización” a diversos municipis, entre els quals Sant Feliu, on aleshores hi havia el projecte de traslladar la mesquita del municipi a una ubicació més àmplia. Contra aquest projecte, igual que per evitar –sense èxit– l’obertura d’un oratori al carrer Japó de Nou Barris (Barcelona), DN va posar la població musulmana al seu punt de mira.

Tant les denunciants com els seus fills menors han patit períodes d’ansietat i de por que els han portat a canviar hàbits, com sortir sols a terminades hores o no freqüentar alguns espais públics

En aquesta ocasió, les víctimes i testimonis presencials de l’episodi a la capital de la comarca del Baix Llobregat relaten que la canalla jugava en una plaça fins que es van acostar als pares i mares molt espantats.  En aquell moment, els van comunicar que mentre miraven encuriosits uns fulletons de la manifestació convocada per DN contra l’islam, Antonio Castellón els havia increpat amb insults com “tú, maricón, vete a tu puto país” o “me cago en vuestro profeta”. Al mateix temps, el neonazi els perseguia “amb ànim d’acovardir-los i menyscabar la seva integritat personal, mostrant obertament la seva animadversió a l’origen i religió dels menors”, segons consta a l’escrit d’acusació remés per SOS Racisme al jutjat d’instrucció 6 de Sant Feliu, que ha assumit la causa fins a l’obertura de la vista oral.

Posteriorment, les denunciants –que volen preservar la seva identitat per por a represàlies– asseguren que es van dirigir a la parella de neonazis per recriminar-los la seva actitud. La resposta de Castellón, segons consta a la documentació judicial, va ser: “Te voy a dar un navajazo. Vete de aquí, moro, que estás en España y te crees que puedes hacer lo que quieres”. La seva parella, que portava un objecte metàl·lic a la mà, també va participar dels insults, vexacions i amenaces cap a les dones de les dues famílies. Finalment, veient l’agressivitat de la parella de neonazis i per evitar problemes majors, el pare de família va decidir abandonar l’indret, moment en el qual Antonio Castellón es va treure la samarreta i el va perseguir a crits brandant una navalla que s’havia tret de la butxaca. L’home va ser advertit i en girar-se va ser colpejat per Castellón amb el ganivet a la cara i va caure a terra, en un atac que es va aturar perquè diverses persones es van interposar.

L’atac va causar-li una ferida greu a la zona superior del llavi, que va requerir cinc punts de sutura, dues setmanes de curació i una cicatriu de per vida. Les físiques no han estat les úniques seqüeles, ja que tant les denunciants com els seus fills menors han patit períodes d’ansietat i de por que els han portat a canviar hàbits, com sortir sols a terminades hores, no freqüentar alguns espais públics o voler mudar-se de ciutat, tal com denuncia SOS Racisme. Per tot això, l’acusació particular també demana quatre anys i nou mesos de presó per Alba Sánchez, sengles ordres d’allunyament de tots dos cap a les víctimes per llargs períodes de temps, a més d’indemnitzar-les per les lesions i pels danys morals i a la dignitat causats.


Del carrer Japó al casal Tres Voltes Rebel

Minuts després de l’agressió, Antonio Castellón va ser dentingut pels Mossos d’Esquadra i, aquell mateix dia, les víctimes van personar-se a comissaria per interposar una denúncia que va comptar amb les declaracions de diversos veïns i testimonis. Posteriorment, el fiscal va sol·licitar el seu ingrés a presó provisional, donades les circumstàncies de multireincidència i que tenia antecedents penals, però el jutge va considerar pertinent deixar-lo en llibertat dictaminant, això sí, una ordre d’allunyament d’un quilòmetre respecte de les víctimes i la prohibició d’entrar a Sant Feliu de Llobregat.

Castellón i tretze membres més de DN van acceptar penes d’entre un any i dos anys i mig de presó pels atacs a un oratori de Nou Barris, després d’un pacte amb les acusacions que els va evitar entrar a presó

Just en el mateix període, Castellón i una quinzena de companys de DN duien a terme una sèrie d’accions contra l’obertura d’un oratori islàmic al districte barceloní de Nou Barris. El local del carrer Japó va patir nombrosos desperfectes com ara el bloqueig dels panys amb silicona, pintades com “Espanya cristiana, no musulmana”, enganxades d’adhesius, danys a les persianes de seguretat i fins i tot la col·locació d’embotits de porc a la porta. Els assenyalaments van tenir el seu moment àlgid entre els mesos de març i novembre de l’any 2017 i arran de tot això es va obrir un procediment judicial contra els neonazis que es va tancar el novembre de 2023 a l’Audiència de Barcelona.

Finalment, catorze d’ells, entre els quals Castellón, van acceptar penes d’entre un any i dos anys i mig de presó pels atacs a l’oratori, després d’un pacte amb les acusacions que els va evitar entrar a presó a canvi de reconèixer els fets, abonar una indemnització i dur a terme un curs de drets humans i contra la discriminació. Tot i la campanya islamòfoba, l’oratori va aconseguir obrir les portes després de rebre el suport d’associacions veïnals, culturals i religioses del barri de la Prosperitat i del conjunt del districte, que amb un manifest públic i diverses mobilitzacions van aïllar socialment la campanya opositora.

Castellón i De Haro
Antonio Castellón amb el seu íntim amic Juan De Haro, qui era líder de Democracia Nacional a Catalunya|ARXIU

L’any següent de l’agressió a Sant Feliu i dels atacs a l’oratori de Nou Barris, Antonio Castellón va protagonitzar un altre episodi greu a Nou Barris. Era 24 de juliol de 2018, quan després d’una manifestació per rebutjar les pintades i cartells feixistes que havien aparegut la nit anterior al Casal Popular Tres Voltes Rebel, una quinzena de neonazis van atacar l’espai social i van ser repel·lits per les activistes. L’agressió es va saldar amb Castellón, quatre ultres més i un antifeixista detinguts, els quals van quedar en llibertat amb càrrecs dies després. En aquesta ocasió, el mes de gener de 2020 el Jutjat Penal número 7 de Barcelona va condemnar els neonazis a quinze mesos de multa per un delicte d’agressions amb l’agreujant de discriminació ideològica. A més a més, contra Castellón va recaure una altra condemna d’un any de presó per un delicte de tinència d’armes prohibides, en concret, una porra extensible rígida.

Castellón va ser condemnat a un any de presó per un delicte de tinència d’armes prohibides i a quinze mesos de multa per agressions amb l’agreujant de discriminació ideològica, arran de l’atac al casal Tres Voltes Rebel

Castellón no va trigar ni dos mesos a tornar a actuar després que les seves fotografies de l’atac al casal Tres Voltes Rebel, amb el pit descobert i símbols nazis tatuats, omplissin les xarxes. El 9 de setembre del mateix 2018, Vox va intentar sense èxit aglutinar l’extrema dreta de tot l’Estat en una marxa que només va portar 8.000 persones a Barcelona. Un cop desconvocat l’acte van transcendir dues agressions feixistes al barri del Clot i al Poble-sec. En un d’aquests incidents, diversos neonazis van colpejar al cap un grup de persones que estaven prenent un refresc a un bar del carrer Blai. Entre els membres del grup agressor es va identificar, de nou, Antonio Castellón, militant de Democracia Nacional.

L’últim episodi violent d’Antonio Castellón que ha transcendit públicament va ser la nit del 17 d’octubre de 2019 a Barcelona. Amb la protecció dels Mossos d’Esquadra, en la vigília de la vaga general que va paralitzar el país per protestar contra la sentència als líders socials i polítics del procés, el grup de dos-cents ultres va baixar des de Sarrià fins a l’Eixample. La marxa d’ultradreta va acabar amb la brutal agressió a un antifeixista a la cruïlla dels carrers de Balmes amb Rosselló, després d’un trajecte liderat per feixistes de Vox i de grupuscles com Democracia Nacional i Último Bastión, que van proferir insults i amenaces constants contra el moviment independentista i antifeixista català.

Comparteix

Facebook
Twitter
LinkedIn

Últimes notícies

A Twitter

Articles Relacionats

PortadaRacismeXarxes
Catala_MonTerrassa
Catala_NoticiaRacismoFutbolEldiario