L’ esdeveniment, obert a tota la ciutadania, l’han presentat Paula Rossi, Tècnica d’intervenció psicosocial del SAiD;Fatiha El Mohali, Tècnica d’acollida i Vicepresidenta de Mares Contra el Racisme, i Karim Sabni el Garraf, portaveu de la Coordinadora Obrim Fronteres i de Girona Acull. A més, Cheikh Drame, membre del Consell de SOS Racisme i membre de la cooperativa Abarka, ha estat moderant la xerrada.
SOS Racisme ha presentat aquest 23 de març l’informe #INVisibles. “L’estat del racisme a Catalunya” en un acte a l’Ateneu del Raval de Barcelona. Es tracta de la 13ª edició d’aquest document que té com a objectiu contribuir a la visibilitat del racisme a través de la denúncia pública.
L’esdeveniment, obert a tota la ciutadania, l’han presentat Paula Rossi, Tècnica d’intervenció psicosocial del SAiD; Fatiha El Mohali, Tècnica d’acollida i Vicepresidenta de Mares Contra el Racisme, i Karim Sabni el Garraf, portaveu de la Coordinadora Obrim Fronteres i de Girona Acull. A més, Cheikh Drame, membre del Consell de SOS Racisme i membre de la cooperativa Abarka, ha estat moderant la xerrada.
Enguany, l’anàlisi s’ha centrat en tres problemàtiques principals: en primer lloc, el racisme al sistema judicial. En aquest sentit, Rossi ha apuntat que al llarg dels 30 anys que porta el SAiD treballant, “hem constatat que a l’hora de denunciar delictes amb motivació racista davant els jutjats, la condició de persona migrada i/o racialitzada en negatiu influeix en el tracte discriminatori en en les decisions judicials”.
El segon article aborda la problemàtica en vers a l’ús de la Intel·ligència Artificial com a eina de perfilació racial massiva; es tracta d’un tema que l’entitat vol començar a investigar. El tercer és una reflexió crítica sobre l’ús del terme ‘interculturalitat’. Tal com apuntava Drame, “aquesta paraula s’usa de manera estesa, especialment a l’àmbit institucional a mida d’evitar abordar la paraula racisme i totes les seves implicacions”.
648 persones ateses durant 2021
Quant al recull de dades que ha elaborat el Servei d’Atenció i racisme de SOS Racisme, Rossi ha explicat que durant 2021 s’han atès 648 persones ateses. D’aquestes, 508 són casos de racisme. “És important tenir en compte que rere cada cas hi ha una persona, i a vegades una familia o un grup de persones que han vist els seus drets vulnerats. És per això que també parlem de situacions de racisme”, va indicar la Tècnica d’atenció psicosocial del SAiD.D’aquesta xifra, cal destacar que 174 d’aquestes persones són casos d’anys anteriors encara pendents. Aquest número mostra la lentitut i la brurocràcia de l’Administració. Són temps que dificulten la reparació i de restitució dels drets, no sçon els temps de les víctimes i dificulten o cancelen la restitució, “a més generen una revictimització de les persones”, ha afegit Rossi.
Perfil dels denunciants
Un altre element rellevant que el SAiD ha reflectit a l’informe és el perfil dels denunciants. Segons, l’anàlisi de SOS R acisme, tantsols el 12% de les persones que poden fer efectiva la seva denúncia es troben en situació administrativa irregular. El 77% són persones en situació administrativa regularitzada o amb DNI espanyol. “Aquestes dades reflecteixen molt bé com l’estabilitat administrativa facilita el procés de denúncia”, ha assegurat Rossi.
Racisme burocràtic
En aquest sentit, afegia Sabni el Garraf durant la seva intervenció , el laberint burocràtic al que s’enfronta tota persona migrant per accedir als drets socials dret actua com a dissuasor i com a eina de racisme.”De fet – continuava el Garraf- es trobarà amb una hiperfracció normativa a la qual s’afegeix la solapació dels terminis. Ara encara és més difícil amb la incorporació de les TIC, és una altra frontera invisible”. En paraules del portaveu de la Coordinadora Obrim Fronteres, la integració és un símbol de racisme, i quan la integració es converteix en un tràmit es converteix en racisme institucional.
Per la seva part, El Mouhali, va afegir que per parlar de racisme “hem de parlar d’una relació de poder que sitúa uns per sobre d’altres i aixó explica perquè hi ha tanta infradenuncia”. “Les famílies saben que ningú els farà cas, ja que estan denunciant una institució i es troben en una situació de feblesa.”
