Des de l’estiu i coincidint amb l’anunci i apropament de les eleccions estem assistint a un debat del fet migratori, per part de les diverses forces polítiques i dels seus representants, amb un to crispat, demagògic i en ocasions, fins i tot, racista que no ajuda a situar el tema sinó tot el contrari.
Estem assistint a un debat centrat en:
- El foment dels tòpics negatius envers la immigració que culpabilitzen a l’immigrant de les mancances socials, que tenim com a societat, i posa l’èmfasi en identificar la immigració com un perill pel nostre Estat de benestar.
- Incentivar debats simplistes sobre el fet identitari. Hem assistit a debats centrats en dubtar del sentiment de pertinença dels immigrants que viuen entre nosaltres, o bé, alertant de que un increment de la immigració és un perill per la identitat catalana.
- Realitzar uns plantejaments alarmistes fomentant la sensació d’invasió, d’allaus i de saturació de la capacitat per rebre més immigració.
- Barrejar temes i tractar la immigració de forma homogènia i unilateral,desviant tota l’atenció mediàtica cap al control fronterer i deixant de banda altres aspectes globals de les persones d’origen immigrat que porten molts anys vivint entre nosaltres. D’aquesta manera, sembla que no podem avançar en polítiques de ciutadania perquè el debat es centra exclusivament en temes d’estrangeria.
La immigració es torna a utilitzar per buscar rèdits electorals i com a moneda de canvi entre els partits per fer demagògia electoral. Des de SOS Racisme denunciem aquest tractament electoralista de la immigració.
Volem donar un toc d’alerta de les conseqüències d’utilitzar el fet migratori per “aconseguir vots”, i exigir un plantejament seriós del tema apel·lant a la responsabilitat política.
En altres paraules des de SOS Racisme denunciem la intoxicació mediàtica i la demagògia vers la immigració per part d’una part dels representants polítics. Sembla ser que aquest és l’únic tema sobre el que tothom està capacitat per parlar, i l’únic tema en què la dita “tot val“ és assumida sense la més mínima necessitat de reflexió i sense necessitat de fer cap exercici de responsabilitat.
Els discursos electoralistes responen a una realitat social i política arrelada des de fa anys, en la qual la immigració es percep i gestiona com un problema
- El clima social:
Respon a una percepció de la immigració com a problema. La immigració últimament només ocupa els mitjans de comunicació per tractar el tema de les arribades de cayucos. Aquest drama humà, junt a la percepció ja establerta de que ja hi havia molts immigrants -les enquestes del CIS afirmen que part de la població quantifica el doble d’immigració de la que hi ha realment-, fa que sigui un dels problemes més importants que recullen les enquestes d’opinió pública. Però no podem obviar que aquesta preocupació ha estat creada mediàticament, i que si s’aprofundeix en l’anàlisi el ciutadà de a peu, respon que els problemes que més l’afecten personalment i individualment són altres: el dèficit d’habitatge, els salaris, la precarietat laboral etc.
El precari Estat de benestar que tenim fa que hi hagi mancances de les que molts ciutadans culpabilitzen a la immigració, en un exercici d’anàlisi desvirtuat de les causes, exercici provocat per aquests discursos polítics, d’alguns mitjans de comunicació i d’altres agents, entrant en el circuit de retroalimentació dels tòpics i prejudicis.
- El clima polític:
Ve condicionat per una manca d’alternatives polítiques. A nivell estatal el Govern del PSOE està paralitzat davant la crítica del PP i ha anat donant solucions pedaç a una situació que necessita un nou plantejament. La única política establerta és anar donant respostes conjunturals. I últimament, sumar-se a un enduriment del discurs per donar una imatge de “pols ferm” davant l’opinió pública. S’estigmatitza al immigrant en situació irregular amagant hipòcritament que aquest col•lectiu beneficia a uns sectors de la societat. De la covardia política per abordar i fer un gir en les polítiques, s’ha passat a la defensa dels discursos més conservadors.
El PP torna a repetir la seva estratègia xenòfoba, que tant bons resultat li va donar al 2000, de parlar d’efecte crida i de demanar un enduriment en la llei d’estrangeria. Per cert, i aquí està el fet més impresentable, elaborada per ells mateixos.
A nivell de Catalunya aquest plantejament i joc estatal s’ha consolidat en la campanya electoral, sumant-se altres forces polítiques. Des de aquí, volem incidir en alguns aspectes que els partits catalans haurien de tenir presents si no volen continuar enl’espiral de la demagògia i hipocresia:
- La immigració té les seves limitacions en les competències recollides a l’Estatut. Els controls d’entrada i l’anomenada política d’estrangeria continua essent estatal i per tant, centrar el debat de les propostes electorals en aquests temes és irreal i només pot respondre a una intenció de desvirtuar el debat i centrar-lo en allò que les enquestes diuen que donarà vots. Per què no parlen de les polítiques d’integració o de com es desenvoluparen els drets socials recollits al mateix Estatut, i que podrien ajudar a la cohesió social? Per què centrar el debat en contingents i contractacions en origen, qüestions inoperants sense un canvi de política estatal?
- Quan parlem d’immigració cal ser rigorosos, fer afirmacions sense arribar al fons és irresponsable i hipòcrita. Si es parla de saturació del mercat laboral, s’han de dir les dades i les fonts per haver arribat a aquestes conclusions. Si es parla d’expulsar a tots els immigrants en situació irregular s’ha de dir com es farà, que potser enviaran una patrulla policial a cada casa? Si parlem de no donar més targes sanitàries, què proposem llavors? Repetim: rigor i coherència en les propostes, no tot val per un grapat de vots.
Les conseqüències a llarg termini són el model de societat que construïm
Des de SOS Racisme volem recordar que aquests tipus de debat i discursos tenen conseqüències més enllà de la carrera electoral i per tant, i és aquest el nostre missatge, demanem responsabilitat. Ara mateix aquestes conseqüències són:
- Fomentar el racisme social: la legitimació per part dels polítics dels tòpics negatius que es senten al carrer dóna peu a un espai d’impunitat per les diverses manifestacions racistes i xenòfobes, des de les més violentes fins les subtils de la vida quotidiana. Aquest tipus de discursos fomenten el caldo de cultiu per la xenofòbia i tiren per terra els esforços de molts agents socials, les iniciatives locals i fins i tot de Govern, que afavoreixen la convivència i la cohesió social. Assumir i aprovar un Estatut que per primer cop condemna el racisme i la xenofòbia no té sentit si les mateixes forces polítiques que el van impulsar i aprovar, no fan pedagogia social sobre el fet migratori, i l’utilitzen irresponsablement pel seu rèdit electoral.
- Perpetuar un model injust i ineficaç al no avançar en el debat. Es desvirtua el debat real i necessari posant entrebancs per donar resposta al fet migratori de forma integral i global. Quina és la realitat? No tenim política migratòria, només política d’estrangeria basada en el control de fronteres. Des de el 2000 hem assistit a un enduriment de la llei d’estrangeria amb l’objectiu del control de fluxos resultant alhora injust i inútil, doncs no ha servit pels seus objectius. Els discursos es basen en la hipocresia de estigmatitzar a les persones en situació irregular obviant que beneficien a uns sectors econòmics. Una demagògia que vincula exclusivament l’economia submergida a la immigració, quan aquesta forma part de manera estructural de la nostra economia. Un plantejament que obvia les desigualtats nord–sud, i que sota la bandera de la legalitat persegueix a les víctimes enlloc de fer front als que produeixen i es lucren de la irregularitat.
- Validar el discurs propi de l’extrema dreta. Sempre hem alertat que basar els discursos en l’alarmisme i en la projecció en la immigració de totes les frustracions i deficiències que com a societat tenim només crea base social per l’extrema dreta, que és la que finalment treu profit del descontent social. Ara mateix ens preocupa i molt, el fet que aquests discursos ja estan ocupant aquest espai.
SOS Racisme vol un compromís públic de tots els partits polítics
Aquesta roda de premsa vol ser un toc d’alerta però també una demanda pública d’uns compromisos a tots els partits catalans:
Des de SOS Racisme veiem necessari aquest toc d’alerta encara no hagi començat la campanya electoral. Així, informem, que com en altres ocasions, farem un seguiment dels discursos polítics de la campanya que farem públic posteriorment. Però veiem la necessitat d’abordar el tema prèviament. Ara és un bon moment per la reflexió i encara estem a temps, si hi ha voluntat política, de realitzar una campanya electoral basada en l’ètica i a favor de tots els ciutadans siguem d’on siguem, que formem part de la societat catalana.
- Exigim l’aturada dels discursos desvirtuats i demagògics que busquen el rèdit electoral. Amb això no volem dir que no es pot parlar d’immigració, sinó que es parli amb rigor. El fet migratori és i serà present, vulguem o no, els propers anys igual que altres canvis que com a societat tenim: l’envelliment de la població, la globalització de les noves tecnologies etc. Igual que ningú amb una mica de sentit comú basa el seu discurs en alarmar o voler aturar aquests canvis, sinó en donar solucions i en fer propostes constructives, la immigració és un canvi que representa uns reptes a gestionar. Volem uns discursos fets amb grans dosis de pedagogia social. Hem de ser conscients de les dimensions de la qüestió i de les causes d’un model de globalització que crea desigualtats, conscients de la necessitat de respectar fermament els drets humans des de la nostra posició de país democràtic que ha d’ assumir i acceptar la necessitat de la immigració pel seu creixement. Per tant, demanem un compromís en tractar el tema amb rigor, realisme i des de la transparència i l’ètica.
- Demanem als partits polítics que centrin la seva campanya en propostes com per exemple com enfortir l’Estat de benestar, en definitiva quines propostes defineixen el model de societat que defensen per tots els ciutadans, és a dir, per tots els que vivim i treballem a Catalunya. Demanem fórmules per la construcció d’un país més democràtic, més just i més cohesionat enlloc de fórmules i propostes basades en la por i l’enfrontament entre els de “fora” i els nacionals provocant fractures socials.
SOS Racisme Catalunya
20 de setembre 2006
