SOS Racisme vol mostrar la seva disconformitat amb la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona dictada contra el propietari de la llibreria Europa al considerar-la un precedent legal que permet la impunitat de l’extrema dreta. Una sentència com aquesta debilita els mecanismes de l’Estat de dret per lluitar contra aquells que volen destruir la democràcia.
Aquesta sentència condemnatòria aplica una interpretació restrictiva que ratlla l’absurd, o com a mínim mostra una innocència inexplicable, al condemnar al propietari de la llibreria Europa com a autor d’un delicte de genocidi, en aplicació de l’article 607.2 del CP, i no considerar-lo autor d’un delicte de provocació a la discriminació, odi o violència contra grups per motius racistes, antisemites, altres referents ideològics o creences la pertinença dels seus membres a una ètnia, el seu origen nacional, etc. recollit a l’article 510 del CP.
Aquesta interpretació de l’article 510 del CP implica un abans i un després en l’aplicació d’aquest article:
- Si un individu conegut per la seva trajectòria neonazi com és el propietari de la llibreria Europa no incorre en delicte, des de SOS Racisme ens preguntem: a qui i quan es pot aplicar l’article 510? On queda la protecció de les víctimes? Com la democràcia pot lluitar contra la discriminació sinó castiga la incitació a l’odi racial d’un neonazi reconegut?
- Segons la sentència, només es pot aplicar l’article 510 en aquells casos en que els destinataris no tinguin autonomia suficient (menors) o si es tracta de grups especialment vulnerables i sempre i quan la provocació sigui directa i inciti a la realització d’un delicte. En aquest cas l’Audiència determina que no es pot provar cap de les dues coses. Segons el Tribunal, no hi ha relació directa entre la difusió de doctrines i conductes violentes. SOS Racisme ens preguntem: no són un grup vulnerable les minories ètniques en un moment social i polític on les agressions a persones de diferents orígens ètnics són una realitat i a més queden en la majoria dels casos en la impunitat? Com es pot negar la vinculació directa entre aquells que construeixen i difonen ideologia de l’extrema dreta i aquells que exerceixen la violència? On pensa el tribunal que es nodreixen aquests violents? Què creu el tribunal que pretén algú que ven i distribueix llibres com: “el mito de Ana Frank”, “ Murieron realmente 6 millones”, “Nosotros los racistas”, “Absolución para Hitler” o “El antisemitismo actual” i que convida a conferencies a exliders del Ku Kux Klan? Qui creu que participa d’aquest tipus d’activitats? Com en un estat democràtic del sXXI es pot concebre que no existeix aquest lligam? Llavors s’entén que només s’aplicarà aquest article a aquell skin que es demostri que la seva ideologia l’ha porta a donar una pallissa a una persona només per ser diferent?
I per últim la sentència recull l’atenuant analògica per haver passat més de 9 anys des de que es va dictar la sentència i la data de resolució.
- Per què una situació que va iniciar la defensa del mateix acusat al suggerir la insconstitucioanlitat de l’article acaba beneficiant aquest?
- Com la lentitud de la Justícia davant de la resolució de la inconstitucionalitat pot veure’s exclusivament com un perjudici cap a l’acusat i no es contempla el que ha suposat per la societat i la democràcia tenir un buit legal i una sentència paralitzada nou anys que ha permès la continuïtat de l’activitat delictiva d’aquesta llibreria?
Aquesta sentència crea jurisprudència per altres situacions i denúncies similars. Per tant, el que podia significar un triomf en la lluita contra l’extrema dreta resulta que ha acabat sent un pas enrere que ens situa a la cua d’Europaen quant a castigar i penalitzar la ideologia neonazi i els grups d’extrema dreta i xenòfobs. SOS Racisme els propers dies estudiarà la millor via per recórrer la sentència.
Barcelona, 5 de març del 2008
SOS Racisme-Catalunya
