Lamentablement assistim a un nou episodi de racisme policial i institucional. No constitueix un fet aïllat a Montornès del Vallès, sinó que forma part d’una maquinària de persecució i criminalització de les nostres comunitats migrants i racialitzades, a tot el territori espanyol, també a Catalunya.

Mahamedi era un jove negre de 22 anys, veí de Montornès del Vallès, nascut a Catalunya, fill de pares gambians. Aquesta persona del poble de tota la vida —exjugador de futbol en categories inferiors de l’equip del poble, treballava lliurant els paquets a les veïnes com a repartidor— ha mort per trets de bala de foc. Va passar divendres passat 24 de juliol, a dependències de la Policia Local, sota l’opacitat de totes les administracions i de mitjans de comunicació que, a l’uníson, es van afanyar a establir una narrativa criminalitzadora, en referir-se al nostre veí.

L’Ajuntament de Montornès del Vallès, lluny d’establir cures per comunicar a la família la mort de Mahamadi i aclarir els fets, es va afanyar a emetre un comunicat institucional a les xarxes. Hi parlen d’un “incident” en dependències policials, en què “un home armat” va entrar a la comissaria, “va ser abatut” per un agent, mentre que “un altre agent va resultar ferit”. Ometen definir de quina manera va ser ferit aquest últim, i ni tan sols esmenten perquè un tret va provocar la mort d’un veí de la localitat. Tampoc van comunicar amb el respecte degut a la seva família la mort violenta de Mahamedi.

Veiem una vegada més com els mitjans de comunicació acaben de construir la narrativa oficial, asseverant que el jove portava un ganivet a una comissaria, i que es va tractar d’un accident. Això ha donat espai als sindicats policials a sol·licitar més personal i mitjans per “evitar aquests fets lamentables” dels quals són víctimes els agents policials, sense cap menció al jove que va perdre la vida en l’actuació policial.

Ens tornem a trobar davant la mort d’una persona negra, amb opacitat als protocols de comunicació i tracte indigne, a dependències policials, que ens remet a altres casos de racisme policial i institucional i morts per trets de cossos de seguretat de l’Estat.

Per aclarir els fets lamentables i establir responsabilitats de l’autoria d’aquesta mort en dependències policials del jove Mahamedi demanem:

– Aclariment dels fets i per què s’ha fet servir una arma de foc per reduir la víctima. Quants trets i en quina zona del cos es van fer per provocar la mort del jove Mahamedi?

– Saber per què no es va informar en el mateix moment la família de la mort i sí que es van fer preguntes al domicili de la víctima durant les hores posteriors a la seva mort?

– Mahamedi era un veí conegut i reconegut entre la seva comunitat com una persona tranquil·la. Com es pot justificar l’ús d’armes de foc per matar i el fet que no s’hagués fet una contenció d’un altre tipus?

– Demanem als mitjans de comunicació responsabilitat i rigor periodístic. Que no serveixin de ganxo per criminalitzar una persona sense haver contrastat els fets més enllà de reproduir la versió policial que criminalitza i deshumanitza el jove Mahamedi. Sobretot, en un context de creixement d’amenaces i discursos d’odi contra les comunitats migrants musulmanes i racialitzades per part d’organitzacions criminals d’ultradreta.

Des de diversos col·lectius socials antiracistes exigim que s’aclareixi la causa de mort a dependències policials del nostre veí. Exigim un tracte institucional digne vers la família i responsabilitats, per cercar veritat, justícia i reparació sobre la mort del jove Mahamedi.

• Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya (CNAACAT)
• Regularización Ya
• SOS Racisme Catalunya
• Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, Catalunya

Comunicado de colectivos antirracistas por la muerte de Mahamedi en la comisaría de Montornès del Vallès

Lamentablemente asistimos a un nuevo episodio de racismo policial e institucional. No constituye un hecho aislado en Montornès del Vallès, sino que forma parte de una maquinaria de persecución y criminalización de nuestras comunidades migrantes y racializadas, en todo el territorio español, también en Catalunya.

Mahamedi, era un joven negro de 22 años, vecino de Montornès del Vallès, nacido en Catalunya, hijo de padres gambianos. Esta persona del pueblo de toda la vida —exjugador de fútbol en categorías inferiores del equipo del pueblo, trabajaba entregando los paquetes a sus vecinas como repartidor— ha muerto por disparos de bala de fuego. Ocurrió el pasado viernes 24 de julio, en dependencias de la Policía Local, bajo la opacidad de todas las administraciones y de medios de comunicación que, al unísono, se apresuraron a establecer una narrativa criminalizadora, al referirse a nuestro vecino.

El Ayuntamiento de Montornès del Vallès, lejos de establecer cuidados para comunicar a la familia la muerte de Mahamadi y esclarecer los hechos, se apuró a emitir un comunicado institucional en redes. En él hablan de un “incidente” en dependencias policiales, en el que “un hombre armado” entró en la comisaría, “fue abatido” por un agente, mientras que “otro agente resultó herido”.  Omiten definir de qué manera fue herido este último, y ni tan siquiera mencionan por qué un disparo provocó la muerte de un vecino de la localidad. Tampoco comunicaron con el debido respeto a su familia la muerte violenta de Mahamedi.

Vemos una vez más como los medios de comunicación terminan de construir la narrativa oficial, aseverando que el joven portaba un cuchillo en una comisaría, y que se trató de un accidente. Esto ha dado lugar a los sindicatos policiales a solicitar más personal y medios para “evitar estos hechos lamentables” de los que son víctimas los agentes policiales, sin mención alguna al joven que perdió la vida en la actuación policial.

Nos volvemos a encontrar ante la muerte de una persona negra, con opacidad en los protocolos de comunicación y trato indigno, en dependencias policiales, que nos remite a otros casos de racismo policial e institucional y muertes por disparos de cuerpos de seguridad del Estado.

Para esclarecer los lamentables hechos y establecer responsabilidades de la autoría de esta muerte en dependencias policiales del joven Mahamedi pedimos:

– Esclarecimiento de los hechos y por qué se ha utilizado un arma de fuego para reducir a la víctima. ¿Cuántos disparos y en qué zona del cuerpo se realizaron para provocar la muerte del joven Mahamedi?

– ¿Saber por qué no se informó en el mismo momento a la familia del fallecimiento y sí se realizaron preguntas en el domicilio de la víctima durante las horas posteriores a su muerte?

– Mahamedi era un vecino conocido y reconocido entre su comunidad como una persona tranquila ¿cómo se puede justificar el uso de armas de fuego para matar y el hecho que no se hubiera realizado una contención de otro tipo?

– Pedimos a los medios de comunicación responsabilidad y rigor periodístico. Que no sirvan de gancho para criminalizar a una persona sin haber contrastado los hechos más allá de reproducir la versión policial que criminaliza y deshumaniza al joven Mahamedi. Sobre todo, en un contexto de crecimiento de amenazas y discursos de odio contra las comunidades migrantes musulmanas y racializadas, por parte de organizaciones criminales de ultraderecha.

Desde diversos colectivos sociales antirracistas exigimos que se esclarezca la causa de muerte en dependencias policiales de nuestro vecino. Exigimos un trato institucional digno hacia la familia y responsabilidades, para buscar verdad, justicia y reparación sobre la muerte del joven Mahamedi.

Fonts:

Comunicat de l’Ajuntament de Montornès: https://www.montornes.cat/actualitat/noticies/2025/07/26/comunicat-de-l-ajuntament-de-montornes-del-valles

Tuit dels Mossos:

Article a 3Cat: https://www.3cat.cat/324/abatut-despres-dirrompre-amb-una-arma-blanca-a-la-comissaria-de-la-policia-montornes-del-valles/noticia/3363893/

La entrada Comunicat de col·lectius antiracistes per la mort de Mahamedi a la comissaria de Montornès del Vallès se publicó primero en SOS Racisme.

Ambos eran jornaleros en la campaña de la aceituna. Ambos trabajaban para Ginés Vicente. Ambos desaparecieron cuando quisieron abandonar el trabajo y el pueblo. En 2016, Ginés Vicente fue condenado por explotación laboral en el caso de Tidiany. Aunque el juez reconoció indicios de desaparición forzada, lo absolvió por falta de pruebas concluyentes.

Cinco años después, Ibrahima desaparece en circunstancias idénticas. El juez decreta prisión provisional por homicidio. La Audiencia Provincial lo deja en libertad bajo fianza de 25.000 €. El proceso judicial sigue abierto.

Desde SOS Racisme Catalunya apoyamos esta campaña de acompañamiento a las familias de Tidiany e Ibrahima.

La familia de Ibrahima se ha personado como acusación particular. La abogada lleva el caso de forma gratuita, pero hay gastos que deben cubrirse.

LLAMAMIENTO A LA SOLIDARIDAD
Puedes hacer una aportación económica para apoyar a las familias:

Número de cuenta (Asociación Cambalache):
ES24 3035 0404 34 4040003483 (Caja Laboral)
Indica en el concepto: APOYO TIDIANY E IBRAHIMA

Si se recaudan más fondos de los necesarios para el proceso judicial, se repartirán a partes iguales entre las dos familias en Mali y Senegal.

Ninguna aportación puede reparar el daño causado, pero sí puede aliviar parte del sufrimiento.

Exigimos que la investigación y la búsqueda de los cuerpos continúe. Hechos tan graves no pueden quedar impunes. Es un fracaso del sistema que esto haya ocurrido dos veces.

Esta campaña cuenta con el apoyo de:
• Jornaleras de Huelva en Lucha
• Sindicato Andaluz de Trabajadores
• Fruita amb justícia social

Denunciamos la explotación laboral y el racismo estructural que sufren las personas migradas en el campo.

La entrada ATENCIÓN: Difundimos el comunicado del Grupo de apoyo a las familias de Ibrahima Diouf y Tidiany Coulibaly se publicó primero en SOS Racisme.

Des de l’inici, aquest cas ha estat marcat per una forta protecció institucional vers els sis agents imputats i la reputació del cos policial. Per aquest motiu vam testimoniar de la manca d’acció institucional per la identificació dels autors, conductes corporativistes, secretisme i la banalització dels fets. Mostra d’això és que s’ignorés la petició de SOS Racisme Catalunya de separar cautelarment del cos policial als sis agents imputats després dels fets, fins a l’esclariment dels mateixos en seu judicial.

Gairebé cinc anys després dels fets, els sis Mossos d’Esquadra imputats van assumir la seva culpabilitat davant de l’Audiència Provincial i es van imposar les penes d’un any de presó, tot i que roman suspesa, una inhabilitació per exercir en el seu càrrec durant sis mesos i una prohibició d’aproximació a la víctima. A més a més, hores després del judici, el Departament d’Interior, a través del seu conseller, Joan Ignasi Elena Garcia, va anunciar que els agents condemnats serien expulsats del cos policial i perdrien la condició de funcionaris públics.

El cas és que, quatre mesos després del judici, el compromís institucional no es va materialitzar, perllongant i dificultant la reparació de la víctima, que va patir una segona victimització de la qual són responsables les institucions, els sindicats policials i la Conselleria d’interior. En aquell moment, SOS Racisme Catalunya va criticar públicament la manca de voluntat política per aplicar mecanismes de protecció i reparació contra el racisme policial.

Avui dia podem afirmar que la precipitada notícia de l’expulsió dels agents va ser una instrumentalització del cas i una forma de publicitar una pretesa mesura exemplaritzant que va trigar mesos a complir-se, quan la realitat és que l’expulsió del cos és una obligació, recollida en el decret de la Funció Pública.

En data de setembre 2024, la informació que SOS Racisme ha obtingut, després de dur a terme accions de pressió política, així com reunions i consultes institucionals, és que els sis agents condemnats han perdut la condició de funcionaris públics.

Tot i això, el fet d’haver estat condemnat per una agressió física i psicològica contra un jove negre, sembla no ser raó suficient perquè aquests agents no es puguin reincorporar al cos: l’article 68.2 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic regula la possibilitat de rehabilitar la condició de funcionari públic, a petició de la persona interessada, ateses les circumstàncies i l’entitat del delicte comès. Per tant, els agents podrien sol·licitar la seva rehabilitació com a funcionaris públics i tornar al cos.

Així doncs, amb aquest Comunicat, des de SOS Racisme Catalunya i com a forma de reparació particular i col·lectiva sol·licitem a les institucions implicades:

• La difusió del decurs del cas i de la situació dels agents condemnats. Especialment, un seguiment a la qüestió de si els agents seran rehabilitats o si superen la convocatòria de places d’agent de qualsevol cos policial.
• La resposta a la qüestió de si els sis agents han estat sancionats per la via disciplinària interna.
• La comunicació de quines mesures s’han pres al cos de Mossos d’Esquadra per combatre el racisme institucional i les agressions físiques i psicològiques contra la ciutadania no blanca.

El compromís de SOS Racisme es manté ferm amb la víctima i els col·lectius afectats: continuarem treballant per la visibilització d’aquests casos, la no impunitat, i la no repetició.

Sempre exigirem la responsabilització de les administracions públiques davant el racisme institucional.

La entrada Un any després, la justícia i la reparació per a la víctima continuen sense materialitzar-se se publicó primero en SOS Racisme.

Barcelona, 24 març de 2023-

L’Audiència de Barcelona ha condemnat aquest dijous a sis mesos de presó per un delicte d’odi el conductor d’autobús de TMB que va insultar i agredir una dona musulmana i els seus tres fills.

A més, la sentència  condemna al agressor a pagar 1.800 euros de multa i 4.383 d’indemnització a les víctimes. També obliga a ‘inhabilitar-lo durant tres anys per a ocupació docent, esportiva o de lleure.

En aquest cas, SOS Racisme Catalunya va acompanyar com a acusació particular a la família que va ser víctima de l’agressió racista di on la empresa TMB també està acusada com a responsable civil subsidiària.

Des de l’entitat valorem positivament la sentència condemnatòria. En primer lloc, la sentència posa de manifest que els insults racistes com els succeïts (“putos moros” “vete a tú país”, “venís aquí a vivir del cuento”) poden ser constitutius d’un delicte d’odi i no són equiparables a altres insults comuns. Aquests tipus d’insults, dits de forma gratuïta i reiterada, tenen una afectació a la dignitat de les persones, i per això tenen conseqüències en l’àmbit penal. Tal  com recull la sentència, aquestes expressions, utilitzades de forma reiterada i de forma violenta, tenen l’objectiu de negar el dret al desenvolupament lliure de la personalitat, negació de la persona i de la condició de ciutadà, sent una actitud d’intolerància excloent. 

En segon lloc, també destaquem que la sentència recull que els anomenats delictes d’odi tenen com a subjecte a protegir les persones de determinats col·lectius vulnerables o susceptibles de patir discriminació social, a diferència del que mantenen algunes línies jurisprudencials i la mateixa Fiscalia de delictes d’Odi i Discriminació, que sostenen que qualsevol persona pot ser víctima de delictes d’odi, incloent, per exemple, persones de grups d’ultradreta.

D’altra banda, la sentència, a més de la condemna penal, imposa a l’agressor a indemnitzar a la mare i les tres filles amb 1000 Euros a cadascuna per danys morals (independentment de les lesions físiques). Aquesta quantia va ser reclamada per l’acusació particular de SOS Racisme, sent el doble del que demanava la Fiscalia d’Odi i Discriminació. Considerem important que els danys morals siguin valorats correctament i no menystinguts, com succeeix en altres ocasions. Cal recordar, que els fets succeïts van desembocar en greus afectacions emocionals tant per la mare com per les menors.

Així també, trobem interessant que la sentència indiqui que malgrat les formacions que TMB diu que fa als seus treballadors, aquestes es mostren insuficients, i han de ser complementades amb altres mesures.

En definitiva, aquesta nova sentència deixa constància la importància de denunciar fets com els enjudiciats, i deixa clar que aquestes conductes són delictives i tenen les seves conseqüències penals. Així també, ens dona esperança per la resta de casos de fets similars i pendents de judici que tenim en el futur.

Els fets

L’agressió va ocórrer el maig de 2020 en un autobús que cobreix la línia V, des de la plaça d’Alfonso Comín fins a la Barceloneta. Tal com es relata a l’escrit de Fiscalia “L’acusat, en aquell temps conductor de l’autobús per compte de l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) havia reparat en la procedència de la família quan es van dirigir a ell des de la zona de validació de bitllets a causa d’un problema suscitat amb el títol de transport d’un dels menors”.Aleshores és quan l’acusat, “va decidir ridiculitzar-los per raó del seu origen, que menysprea. 

Així, en arribar a la parada de  Passeig de Sant Joan, va començar a baladrejar: “Us agrada viure gratis en aquest país”, convidant-los al fet que abandonessin el mateix i provocant l’adhesió d’alguns passatgers a tals consignes. A més, tant l’agressió com els insults van ser vitorejats per alguns passatgers de l’autocar. 

La família va haver de baixar del vehicle i una vegada al carrer, amb l’autobús aturat, el conductor va seguir insultant-los i va ser quan va agredir als menors, que havien sortit en defensa de la mare.

SOS Racisme demana un any de presó més la compensació económica

Tant la fiscalia com l’acusació particular de SOS Racisme va demanar per aquests fets la condemna del conductor per tres delictes lleus de lesions -un per cadascuna de les agressions que van patir les menors- i un delicte d’odi de l’art. 510.2 del Codi Penal, per lesionar la dignitat de la família per motius racistes. Per aquest darrer delicte la fiscalia sol·licita una pena de presó de 10 mesos i 1 any per part de l’acusació particular de SOS Racisme. Així mateix, també se li va demanar una multa econòmica, pel mateix delicte d’odi i les lesions lleus. D’altra banda, les acusacions reclamaven una indemnització per les lesions físiques que van patir les menors, a més des de SOS Racisme es va reclamar la quantia de 1000 Euros per cada una dels 4 membres de la família pels danys morals patits, en el cas de la fiscalia, sol·licita 500 euros per cadascuna. Ambdues acusacions van sol·licitar la responsabilitat civil subsidiària per part de TMB en produir-se els fets quan l’agressor desenvolupava feines de conductor d’autobús.

El judici es va celebrar el  7 de febrer a les 11 hores a l’Audiència Provincial de Barcelona.

Denúncies de racisme al transport públic

Des de SOS Racisme volem assenyalar que aquest no és el primer cas d’agressions racistes als serveis de transport públic que arriba al Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme Catalunya, que normalment no compten amb l’acció de l’empresa de la ciutat responsable. De fet, concretament de TMB al SAiD ens han arribat diversos casos en els quals es denuncia a responsables de la seguretat privada de l’empresa.

Invisibilització de la nostra feina

Des de fa més de dos anys des del SAiD estem acompanyant a la família com a acusació particular després que l’OND ens el va derivar. Ens sembla bé que aquest i altres casos de racisme es poden difondre sempre i quan les persones víctimes estiguin d’acord, preparades i els representants informats, però és fonamental a nivell polític que quan el tingui, el treball de la societat civil organitzada no s’invisibilitzi.

Aquest cas arriba a la OND, que el deriva a SOS Racisme. Durant aquests anys hem estat acompanyant a la familia en el procés.  Tanmateix, hem notat que ni des de la Regiduria de Barcelona, com en totes les notes que ha publicat la premsa, no ha aparegut la nostra participació com a acusació particular en aquest cas. La qual cosa ens sembla greu ja que s’invisibilitza la feina que fem com a entitat acompanyant als processos judicials i psicològics en casos de racisme a tota catalunya. Aquesta, és una feina ardua, que duem a terme un equip de tantsols 10 persones.

Agraïm per tant,  que rectifiquin es  tant totes les publicacions com la nota de premsa, ja que s’ha trasllat a tots els mitjans aquesta informació errònia i sense participació de les persones agredides.

La entrada Condemna de sis mesos de presó per al conductor de TMB que va agredir una dona musulmana se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Sis anys de presó i dotze d’inhabilitació per als mossos del Bages se publicó primero en SOS Racisme.

 
[castellano]
Denunciamos agresiones policiales en el CIE de Barcelona en el contexto de la emergencia sanitaria Migra Studium, Tanquem els CIE, Irídia i SOS Racisme queremos denunciar que en el contexto actual de emergencia sanitaria por el Covid-19 se están viviendo situaciones de tensión en el interior de los CIE, que en ningún caso pueden suponer vulneraciones de los derechos fundamentales de las personas internadas. Asimismo, fruto de la situación se están llevando a cabo actos de protesta como huelgas de hambre, muestra de pancartas o negativa temporal a entrar en las celdas. Entendemos que dichas situaciones han de considerarse como un ejercicio del derecho de reunión y manifestación pacífica y ahora más que nunca las autoridades deben actuar con la máxima profesionalidad y proporcionalidad ante situaciones de protesta, siempre protegiendo los derechos de las personas internas y garantizando el diálogo y la mediación en el interior de los centros. Queremos denunciar que tras una protesta que tuvo lugar el pasado sábado en el CIE de Barcelona, se aumentó la tensión por parte de los funcionarios hacia las personas internadas.
El Lunes 16 de Marzo en este comunicado ya alertábanos del risgo de que los internos sufrieran violencia y agresiones policiales por parte de los agentes de la policia. Desgraciadamente, más allá de la tensión, tenemos que denunciar que el día de hoy hemos presentado una denuncia en nombre de un interno por haber sido sometido a un eventual delito contra la integridad moral y de lesiones tras haber sido agredido por agentes de la policía nacional en su celda. Tal y como él mismo denuncia, “El pasado domingo día 15 de marzo, sobre las 16:45 de la tarde, justo después del recuento y antes de que los internos pudiéramos salir de las celdas para ir al patio, fui víctima de una agresión por parte de 5 de los policías nacionales encargados de la custodia del centro. La agresión se produjo dentro de mi celda, ante los tres internos que comparten la celda conmigo“. Según denuncia, un agente entró en su celda y, tras preguntarle si había sido él quien les había insultado, le dio dos bofetadas, ante lo cual el interno le apartó el brazo. Tras dicha situación se abalanzaron sobre él hasta 5 policías y, mientras 3 agentes le inmovilizaban, el primer agente le agredió con puñetazos y otro agente le golpeaba con la porra en la espalda y en las piernas. Uno de los puñetazos fue en la zona del ojo, lo cual le ha dejado una lesión que puede ser corroborada por la abogada.
La persona agredida fue puesta en libertad en el día de ayer ante la imposibilidad de poder efectuar su deportación ante la emergencia sanitaria por el Covid 19.
Exigimos que el Ministerio de Interior lleve a cabo todas las medidas necesarias para depurar la responsabilidad y para asegurar el mantenimiento de las imágenes grabadas por las cámaras de videovigilancia, las cuales se ha pedido que sean requeridas al CIE por el juzgado de guardia con carácter urgente.
Cerremos los CIE. ¡Basta de agresiones policiales!

La entrada Comunicat: Denunciem agressions policials en el CIE de Barcelona en el context de l’emergència sanitària se publicó primero en SOS Racisme.

Un dia d’estiu, al migdia, la Saloua havia d’agafar el tramvia per anar a la feina. Com que no tenia el bitllet, es va dirigir a la màquina de la parada per a comprar un títol de transport. No disposava, però, de la quantitat exacta de diners que demanava la màquina (que no dóna canvi) i va decidir comprar el bitllet directament al revisor en el tramvia.
En entrar al tramvia, dos vigilants de seguretat la van mirar malament i se li van apropar. En rebre les seves mirades, Saloua, que portava mocador i estava escoltant música amb els auriculars, la va apagar.
–  “Señora, pique el viaje porque hay revisores”, li va dir un dels vigilants.
–  “¿Dónde?”, va respondre ella, per a poder anar a comprar el bitllet.
–  “Las cosas no se hacen así. Todos sois iguales…”, li va dir de sobte l’altre vigilant.
–  “Todos… ¿Quiénes?”, va preguntar la Saloua, que no va rebre resposta.

Sense afegir res més, els dos vigilants van agafar-la per la bossa que portava, després pel coll, i la van treure del tramvia. Un cop a l’andana, la Saloua va començar a discutir amb ells.

“No podeu actuar així!”, va dir enfadada als dos vigilants, que no portaven cap mena d’identificació visible a l’uniforme. Saloua els va demanar el número d’identificació per a poder denunciar els fets a l’empresa, però un cop més no va rebre resposta.
Aleshores, un dels dos vigilants va provar de donar-li una bufetada a la cara. La Saloua la va poder esquivar, però li va rascar l’ull. En aquell moment, una dona que estava esperant a la parada es va apropar als tres i, dirigint-se a la Saloua, va dir: “Eres tonta, no sabes ver una identificación. Eres una ignorante”. Tot seguit, li va donar una bufetada i va intentar treure-li el mocador del cap.
La Saloua va reaccionar de seguida i li va retornar la bufetada. Acte seguit, els vigilants –que havien tornat a pujar al tramvia– van intervenir agafant la Saloua pel coll i immobilitzant-la, mentre la dona li propinava cops en el costat.
Una altra noia, que portava rastes i estava esperant a l’andana, es va apropar i va preguntar què estava passant. La dona que va agredir la Saloua, en veu alta, li va contestar: “Las rastanazis son así”.
La Saloua va decidir trucar a Mossos d’Esquadra i després d’uns minuts una parella d’agents es van presentar a l’andana. La noia amb rastes ja no hi era, havia pujat al tramvia, i a l’andana només quedaven la Saloua, la dona que la va agredir i els vigilants. Saloua va explicar als agents tot el que havia passat.

En un primer moment, un agent li va dir que no denuncies els fets perquè “això col·lapsa als jutjats”. Després, els agents van recollir el seu testimoni per redactar l’atestat.

Quan la Saloua va treure el DNI per identificar-se, la dona que la va agredir –que encara estava a prop d’ella– va exclamar “¡Y encima española!”.
L’endemà de l’agressió, la Saloua va anar a interposar denúncia a una comissaria de Mossos d’Esquadra. Uns dies després, va venir a explicar els fets al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme, que va assumir el seu cas. Com a conseqüència dels fets està en tractament mèdic, pren ansiolítics per dormir, viu amb una sensació d’alerta constant i va deixar d’anar en Tram.
“Tenen la llibertat d’acusar-te de qualsevol cosa. Penseu que sense mocador m’hagués passat el mateix?”, ens va dir la Saloua, que en deu anys a Barcelona no ha rebut ni una sola multa per viatjar sense títol de transport. Davant d’aquesta agressió s’ha sentit desubicada, desatesa pel sistema de justícia i desprotegida davant la injustícia que va viure. Però també amb més ganes que mai d’implicar-se en la lluita antiracista.
 
 

*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la ‘Directa’ acull en la seva edició web. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RelatsReals: El racisme viatja en tramvia se publicó primero en SOS Racisme.

L’Eva va néixer a l’Equador, però viu a l’Hospitalet del Llobregat des del 2002. Tot i que ara està jubilada, ha treballat fent feines domèstiques, de neteja i cura. A Catalunya hi té la seva família: una germana, la seva filla i tres néts.
Un matí d’agost, l’Eva, es disposa a agafar l’ascensor per pujar de l’andana al vestíbul de la parada de Ferrocarrils de la Generalitat de Pàdua. En el moment de prémer el botó topa amb la mà d’un senyor. Ella ràpidament li demana disculpes, però ell no diu res. Un cop a dalt, quan l’Eva es disposa a sortir, el mateix senyor li barra el pas i li diu “tu no surts primer, surto jo. Marxa al teu país, aquí anem nosaltres primer”. L’Eva li demana que no l’insulti, però el senyor la segueix increpant: “sudaca de merda, et fotré una hòstia que t’enviaré al teu país”.
Com que els insults i els crits segueixen, l’Eva decideix quedar-se enrere i deixar que l’home faci el seu camí. Ja sortint de l’estació, a les escales que duen al carrer, el senyor, que es troba quatre esglaons per davant, es gira de sobte i ruixa la cara de l’Eva amb un líquid que s’havia tret de la maleta. L’home surt corrents.
L’Eva corre a buscar una cafeteria: necessita rentar-se la cara perquè té líquid als ulls i li couen. Però no n’hi ha prou: no veu res i els ulls li fan molt de mal, per tant decideix acudir a l’hospital més proper. Un cop fora de l’hospital, amb l’informe mèdic a la mà i amb el suport i acompanyament de la seva filla, se’n van a interposar la denúncia a la comissaria dels Mossos de les Corts.

Però posar la denúncia no va ser fàcil. L’Eva no es va sentir acompanyada, ni entesa, ni cuidada com a víctima d’una agressió racista, sinó al contrari. Va haver de justificar la seva declaració davant l’actitud dels agents de policia que li preguntaven si realment el senyor l’havia insultat tantes vegades.

Lamentablement, aquesta situació no és extraordinària. Sovint a les comissaries no hi ha un tracte adequat a les persones que han patit una situació de racisme. En moltes ocasions el racisme no s’identifica com a motivació i/o element principal de l’agressió viscuda. Manquen eines i formació perquè els agents puguin acostar-se i atendre a la persona amb cura i sensibilitat, respectant de forma escrupolosa els seus drets i comprenent el trasbals i ansietat que pot estar patint en aquell moment.
Uns dies més tard, la filla de l’Eva es va informar de l’existència de SOS Racisme i va insistir a la seva mare en què hi anés a denunciar el cas: “no podem deixar que això continuï passant, mama!”. Des de Servei d’Atenció i Denúncia SOS Racisme s’ha assumit la representació i acompanyament de l’Eva en la seva denúncia penal i, de moment, s’està a l’espera d’esbrinar la identitat de l’autor dels fets. Esperem que els Mossos d’Esquadra posin els esforços necessaris per trobar aquesta persona perquè aquesta mena d’agressions racistes i gratuïtes no quedin impunes.

Malauradament aquesta situació no és aïllada. Es tracta d’agressions racistes i gratuïtes que es donen regularment i que, per diferents raons, queden impunes: a vegades no es disposa de la prova (no en aquest cas), no es compta amb testimonis perquè no sempre les persones que ho veuen es volen implicar o prefereixen mirar cap a una altra banda. I en moltes ocasions les persones que han estat agredides no saben que poden denunciar aquesta mena de situacions, o senten por.

L’Eva ha decidit denunciar, perquè pensa que igual que li han fet a ella li poden fer a una altra persona. Però aquesta valentia no li torna la tranquil·litat amb la que sempre, des de fa 17 anys, s’havia mogut pels carrers de la ciutat. No pot evitar sentir estrès cada cop que ha d’agafar el metro o els ferrocarrils, té por que li torni a passar. Camina pendent, mirant als costats, perquè encara se sent amenaçada.

*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la ‘Directa’  acull en la seva edició web. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RelatsReals: Les agressions racistes no han de quedar impunes se publicó primero en SOS Racisme.

Era una nit d’estiu i la Iman havia sortit amb els seus tres fills, de 8, 6 i un any i mig a jugar una estona al parc, on hi havia una dona jove amb un parell de gossos, no gaire grans. El seu fill petit es va acostar als gossos perquè li agraden molt i volia tocar-los. La propietària dels gossos, amb cara de pocs amics, li va dir a la Iman:
–Agafa el teu fill que no vull que toqui als gossos. El poden mossegar!
Davant l’advertència, la Iman va agafar el nen i el va fer seure al banc amb ella. Però el petit, que estava inquiet, tornava cap als gossos una vegada i una altra, des de l’actitud més inofensiva i entranyable que us pugueu imaginar, com ho faria qualsevol petit de la seva edat. Al cap d’una estona, la dona jove, enfadada, tornà a girar-se cap a la Iman:
–Vols fer el favor d’agafar el nen, mora de merda?
–Què m’ha dit? Exigeixo que em parli amb respecte. Si no vol que els meus fills toquin els seus gossos, lligui’ls amb corretja, perquè això és un parc per a nens.
Davant d’aquesta resposta, la dona jove va carregar furiosa contra la Iman, qui en aquell moment tenia el seu fill d’any i mig en braços. Va baixar-li el hijab fins a tapar-li la cara i li va donar una forta empenta. Ella va caure cap enrere amb el nen al seu damunt.
–Et mato, et juro que et mato! Mora de merda, filla de puta!

“–Vols fer el favor d’agafar el nen, mora de merda?” “–Què m’ha dit? Exigeixo que em parli amb respecte. Si no vol que els meus fills toquin els seus gossos, lligui’ls amb corretja, perquè això és un parc per a nens”

La dona estava fora de si i de seguida va abraonar-se sobre ella. La Iman se sacsejava per protegir el seu fill menut i treure’l d’allà enmig: havia quedat entre els dos cossos i el pes corporal de l’agressora l’estava ofegant. De sobte, després de tot un reguitzell d’escridassades injustificades, la Iman va sentir un dolor molt fort al braç: l’acabava de mossegar.
Aquella dona havia pressionat la mandíbula amb tanta força que la Iman tenia una ferida sagnant al braç amb tota la dentadura marcada. Per sort, una veïna seva va intervenir i va treure-li l’agressora del damunt. Va marxar cap a casa amb els seus tres fills, cames ajudeu-me.
L’endemà, l’agressora, segurament amb l’ajuda del president de l’escala, va picar al pis de la Iman. Ella va treure el cap pel balcó i la va veure: volia disculpar-se i demanar-li que no la denunciés. Ella va dir que no li obriria, que marxés immediatament i que, evidentment, la denunciaria. Aquella mateixa nit, després d’haver passat pel metge a sol·licitar un informe, va anar a la comissaria i va denunciar els fets. I l’endemà al matí, l’agressora va posar una denúncia contra la Iman a la mateixa oficina.
La Iman estava molt nerviosa, no sabia com funcionava el sistema judicial espanyol ni a quin advocat havia de recórrer, fins que la professora de l’escola bressol va parlar-li de SOS Racisme. Va trucar i va denunciar el cas al Servei d’Atenció i Denúncia. Des d’allà s’han fet càrrec de la seva representació legal i l’han acompanyat en tot el procés de racisme institucional i criminalització als jutjats que comporta el fet de denunciar per la via penal. Han recorregut la primera valoració de la jutgessa que, sense investigar a fons ni prendre-li declaració, únicament a partir de l’informe mèdic, ha emmarcat els fets en un delicte lleu d’agressions provocat per una discussió pel tema dels gossos.

Segons el recurs presentat, les humiliacions i el menyspreu que contenen les amenaces i insults pronunciats per l’agressora davant els fills de la Iman, proven que la intenció no només era lesionar-la físicament, sinó vulnerar la seva integritat moral i dignitat per causa del seu origen

L’advocada del SAiD exigeix que s’investiguin a fons els fets i que es considerin constitutius d’un delicte d’odi. Segons el recurs presentat, les humiliacions i el menyspreu que contenen les amenaces i insults pronunciats per l’agressora davant els fills de la Iman, proven que la intenció no només era lesionar-la físicament, sinó vulnerar la seva integritat moral i dignitat per causa del seu origen.
“Ho he passat molt malament perquè aquesta dona és veïna del barri i els meus fills la reconeixen si se la creuen”, comenta la Iman, “tenen por, han tingut malsons durant molts mesos i el petit encara està nerviós i guarda un molt mal record de la baralla”. Per evitar-se problemes, no han tornat a trepitjar aquell parc. “Jo he necessitat tractament per l’ansietat i, tot i que ara estic més calmada, encara tinc una marca de la mossegada que em va clavar que em fa recordar cada dia la humiliació patida”, comenta, amb ràbia. Però hi ha esperança: “Per sort, una amiga meva ho va veure tot i, encara que no té papers i li fa por, declararà al judici. Només espero que es faci justícia.”
Il·lustració: Ribes Cooked | ribescooked
Aquest text forma part de #RelatsReals, una col·laboració entre la ‘Directa’ i SOS Racisme, escrita per Mònica López. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. Tots els fets que s’hi narren són reals.
 

La entrada #RELATSREALS: Marcada per una mossegada i pel racisme judicial se publicó primero en SOS Racisme.

Aleshores, un senyor que estava assegut al bar amb un grup de gent, tots amb samarretes negres, es va apropar a la canalla, amb cara d’estar molt enfadat. Es van espantar i van començar a caminar ràpidament, però l’home els perseguia mentre els cridava:
– ¡Moros de mierda!, ¡Hijos de puta!, ¡Chupadme los huevos!, ¡Maricas, os las veréis conmigo!, ¡Os vais a vuestro puto país, que parece que sois vosotros los que hacéis las reglas!
Els nens i nenes, amb por, van apretar a córrer i van anar a buscar les seves mares i pares. Van explicar el que havia passat i en Miquel va demanar a una veïna que truqués a la policia. Ell, la seva dona Kati amb el nadó en braços i la veïna van anar amb els seus fills i filles a veure què passava.
Van trobar-se l’agressor enmig del carrer, que es va adreçar directament cap al Miquel.
– Vigila papa, aquest és l’home que ens ha insultat! –va advertir-li l’Arnau.
– Perdone, ¿por qué ha insultado a mis hijos?
– ¡Hijo de puta, vete a tu país, moro de mierda! Te voy a dar un navajazo.
Una dona del grup de les samarretes negres, va afegir-se als insults:
– Vete de aquí moro, que estás en España. ¿Te crees que puedes hacer lo que quieres? Ven allí abajo que te meto un navajazo.
Davant aquelles amenaces tan fortes, la seva dona i la veïna van agafar el Miquel per allunyar-lo i no tenir problemes. Al mateix temps, intentaven dialogar inútilment amb els agressors:
– ¡Que te vayas, mora de mierda, vete de aquí!– Va dir-li la dona a la Kati, alçant la mà. Tot seguit, va treure alguna cosa que semblava un puny americà i un cúter.
Quan ja estaven marxant per evitar problemes majors, l’agressor va treure una navalla de la butxaca i va anar corrent cap al Miquel, que estava d’esquenes a ell. En veure’l venir, la veïna va cridar:
– ¡Cuidado! ¡Te va a dar con la navaja!
En Miquel va donar-se la volta i l’agressor va clavar-li la navalla a la boca. Va caure al terra i va començar a sagnar molt. Entre els fills, la seva dona i la veïna van frenar l’agressor, que volia seguir pegant en Miquel. De lluny, el grup de les samarretes negres es mirava l’escena amb indiferència, mentre la dona agressora seguia amenaçant la Kati:
– Acuérdate de mi cara, nos volveremos a ver.
Minuts més tard, l’agressor va llençar la navalla al terra i va allunyar-se amb la dona. Les veïnes van seguir-los per evitar que s’escapessin. Quan els mossos van arribar, els van detenir. En Miquel va haver d’anar a l’hospital i va rebre 5 punts de sutura. A continuació, en Miquel i la Kati van adreçar-se a la comissaria de Mossos per interposar una denúncia, on ja les esperaven l’Amaia, l’Arnau i la veïna, que van declarar com a testimonis.

Els agressors eren parella, vivien a Sabadell i formaven part del grup Democràcia Nacional, els i les quals vesteixen habitualment samarretes negres

Allà van saber que els agressors eren parella, que vivien a Sabadell i que formaven part del grup Democràcia Nacional, els i les quals vesteixen habitualment samarretes negres. Ell ja tenia antecedents penals. Davant aquell panorama, els Mossos els van recomanar que sol·licitessin també una ordre d’allunyament, i així ho van fer.
Dos dies després van haver d’anar a declarar davant el jutge, el fiscal i els advocats. El fiscal va sol·licitar la presó provisional, però aquesta no va ser concedida. El jutge es va limitar a dictar una ordre d’allunyament de 1.000 metres i la compareixença als jutjats cada quinze dies.
La família sencera encara tremola quan ho explica. Però saben perfectament el perquè els va tocar a elles rebre. A Sant Feliu del Llobregat està en marxa un projecte per traslladar la mesquita a un local més ampli. La iniciativa compta amb el suport de tots els grups municipals, excepte del Partit Popular. I Democràcia Nacional, amb el suport de gent de fora del poble, està fomentant una campanya per impedir-ne el trasllat, tal com ho fa a moltes altres zones de l’àrea metropolitana i de Barcelona.

Democràcia Nacional, amb el suport de gent de fora del poble, està fomentant una campanya per impedir el trasllat de la mesquita, tal com ho fa a molts altres municipis

La impunitat policial i judicial permeten a les bandes de samarretes negres escampar el seu missatge islamòfob per tot el territori català. Per mirar d’evitar-ho, en Miquel i la seva família van comunicar el cas al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme. Ara els tocarà esperar el dia del judici.

 
*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la Directa acull en la seva edició de paper. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RELATSREALS: L’odi vesteix samarreta negra se publicó primero en SOS Racisme.