Barcelona, 24 març de 2023-

L’Audiència de Barcelona ha condemnat aquest dijous a sis mesos de presó per un delicte d’odi el conductor d’autobús de TMB que va insultar i agredir una dona musulmana i els seus tres fills.

A més, la sentència  condemna al agressor a pagar 1.800 euros de multa i 4.383 d’indemnització a les víctimes. També obliga a ‘inhabilitar-lo durant tres anys per a ocupació docent, esportiva o de lleure.

En aquest cas, SOS Racisme Catalunya va acompanyar com a acusació particular a la família que va ser víctima de l’agressió racista di on la empresa TMB també està acusada com a responsable civil subsidiària.

Des de l’entitat valorem positivament la sentència condemnatòria. En primer lloc, la sentència posa de manifest que els insults racistes com els succeïts (“putos moros” “vete a tú país”, “venís aquí a vivir del cuento”) poden ser constitutius d’un delicte d’odi i no són equiparables a altres insults comuns. Aquests tipus d’insults, dits de forma gratuïta i reiterada, tenen una afectació a la dignitat de les persones, i per això tenen conseqüències en l’àmbit penal. Tal  com recull la sentència, aquestes expressions, utilitzades de forma reiterada i de forma violenta, tenen l’objectiu de negar el dret al desenvolupament lliure de la personalitat, negació de la persona i de la condició de ciutadà, sent una actitud d’intolerància excloent. 

En segon lloc, també destaquem que la sentència recull que els anomenats delictes d’odi tenen com a subjecte a protegir les persones de determinats col·lectius vulnerables o susceptibles de patir discriminació social, a diferència del que mantenen algunes línies jurisprudencials i la mateixa Fiscalia de delictes d’Odi i Discriminació, que sostenen que qualsevol persona pot ser víctima de delictes d’odi, incloent, per exemple, persones de grups d’ultradreta.

D’altra banda, la sentència, a més de la condemna penal, imposa a l’agressor a indemnitzar a la mare i les tres filles amb 1000 Euros a cadascuna per danys morals (independentment de les lesions físiques). Aquesta quantia va ser reclamada per l’acusació particular de SOS Racisme, sent el doble del que demanava la Fiscalia d’Odi i Discriminació. Considerem important que els danys morals siguin valorats correctament i no menystinguts, com succeeix en altres ocasions. Cal recordar, que els fets succeïts van desembocar en greus afectacions emocionals tant per la mare com per les menors.

Així també, trobem interessant que la sentència indiqui que malgrat les formacions que TMB diu que fa als seus treballadors, aquestes es mostren insuficients, i han de ser complementades amb altres mesures.

En definitiva, aquesta nova sentència deixa constància la importància de denunciar fets com els enjudiciats, i deixa clar que aquestes conductes són delictives i tenen les seves conseqüències penals. Així també, ens dona esperança per la resta de casos de fets similars i pendents de judici que tenim en el futur.

Els fets

L’agressió va ocórrer el maig de 2020 en un autobús que cobreix la línia V, des de la plaça d’Alfonso Comín fins a la Barceloneta. Tal com es relata a l’escrit de Fiscalia “L’acusat, en aquell temps conductor de l’autobús per compte de l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) havia reparat en la procedència de la família quan es van dirigir a ell des de la zona de validació de bitllets a causa d’un problema suscitat amb el títol de transport d’un dels menors”.Aleshores és quan l’acusat, “va decidir ridiculitzar-los per raó del seu origen, que menysprea. 

Així, en arribar a la parada de  Passeig de Sant Joan, va començar a baladrejar: “Us agrada viure gratis en aquest país”, convidant-los al fet que abandonessin el mateix i provocant l’adhesió d’alguns passatgers a tals consignes. A més, tant l’agressió com els insults van ser vitorejats per alguns passatgers de l’autocar. 

La família va haver de baixar del vehicle i una vegada al carrer, amb l’autobús aturat, el conductor va seguir insultant-los i va ser quan va agredir als menors, que havien sortit en defensa de la mare.

SOS Racisme demana un any de presó més la compensació económica

Tant la fiscalia com l’acusació particular de SOS Racisme va demanar per aquests fets la condemna del conductor per tres delictes lleus de lesions -un per cadascuna de les agressions que van patir les menors- i un delicte d’odi de l’art. 510.2 del Codi Penal, per lesionar la dignitat de la família per motius racistes. Per aquest darrer delicte la fiscalia sol·licita una pena de presó de 10 mesos i 1 any per part de l’acusació particular de SOS Racisme. Així mateix, també se li va demanar una multa econòmica, pel mateix delicte d’odi i les lesions lleus. D’altra banda, les acusacions reclamaven una indemnització per les lesions físiques que van patir les menors, a més des de SOS Racisme es va reclamar la quantia de 1000 Euros per cada una dels 4 membres de la família pels danys morals patits, en el cas de la fiscalia, sol·licita 500 euros per cadascuna. Ambdues acusacions van sol·licitar la responsabilitat civil subsidiària per part de TMB en produir-se els fets quan l’agressor desenvolupava feines de conductor d’autobús.

El judici es va celebrar el  7 de febrer a les 11 hores a l’Audiència Provincial de Barcelona.

Denúncies de racisme al transport públic

Des de SOS Racisme volem assenyalar que aquest no és el primer cas d’agressions racistes als serveis de transport públic que arriba al Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme Catalunya, que normalment no compten amb l’acció de l’empresa de la ciutat responsable. De fet, concretament de TMB al SAiD ens han arribat diversos casos en els quals es denuncia a responsables de la seguretat privada de l’empresa.

Invisibilització de la nostra feina

Des de fa més de dos anys des del SAiD estem acompanyant a la família com a acusació particular després que l’OND ens el va derivar. Ens sembla bé que aquest i altres casos de racisme es poden difondre sempre i quan les persones víctimes estiguin d’acord, preparades i els representants informats, però és fonamental a nivell polític que quan el tingui, el treball de la societat civil organitzada no s’invisibilitzi.

Aquest cas arriba a la OND, que el deriva a SOS Racisme. Durant aquests anys hem estat acompanyant a la familia en el procés.  Tanmateix, hem notat que ni des de la Regiduria de Barcelona, com en totes les notes que ha publicat la premsa, no ha aparegut la nostra participació com a acusació particular en aquest cas. La qual cosa ens sembla greu ja que s’invisibilitza la feina que fem com a entitat acompanyant als processos judicials i psicològics en casos de racisme a tota catalunya. Aquesta, és una feina ardua, que duem a terme un equip de tantsols 10 persones.

Agraïm per tant,  que rectifiquin es  tant totes les publicacions com la nota de premsa, ja que s’ha trasllat a tots els mitjans aquesta informació errònia i sense participació de les persones agredides.

La entrada Condemna de sis mesos de presó per al conductor de TMB que va agredir una dona musulmana se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Sis anys de presó i dotze d’inhabilitació per als mossos del Bages se publicó primero en SOS Racisme.

 
[castellano]
Denunciamos agresiones policiales en el CIE de Barcelona en el contexto de la emergencia sanitaria Migra Studium, Tanquem els CIE, Irídia i SOS Racisme queremos denunciar que en el contexto actual de emergencia sanitaria por el Covid-19 se están viviendo situaciones de tensión en el interior de los CIE, que en ningún caso pueden suponer vulneraciones de los derechos fundamentales de las personas internadas. Asimismo, fruto de la situación se están llevando a cabo actos de protesta como huelgas de hambre, muestra de pancartas o negativa temporal a entrar en las celdas. Entendemos que dichas situaciones han de considerarse como un ejercicio del derecho de reunión y manifestación pacífica y ahora más que nunca las autoridades deben actuar con la máxima profesionalidad y proporcionalidad ante situaciones de protesta, siempre protegiendo los derechos de las personas internas y garantizando el diálogo y la mediación en el interior de los centros. Queremos denunciar que tras una protesta que tuvo lugar el pasado sábado en el CIE de Barcelona, se aumentó la tensión por parte de los funcionarios hacia las personas internadas.
El Lunes 16 de Marzo en este comunicado ya alertábanos del risgo de que los internos sufrieran violencia y agresiones policiales por parte de los agentes de la policia. Desgraciadamente, más allá de la tensión, tenemos que denunciar que el día de hoy hemos presentado una denuncia en nombre de un interno por haber sido sometido a un eventual delito contra la integridad moral y de lesiones tras haber sido agredido por agentes de la policía nacional en su celda. Tal y como él mismo denuncia, “El pasado domingo día 15 de marzo, sobre las 16:45 de la tarde, justo después del recuento y antes de que los internos pudiéramos salir de las celdas para ir al patio, fui víctima de una agresión por parte de 5 de los policías nacionales encargados de la custodia del centro. La agresión se produjo dentro de mi celda, ante los tres internos que comparten la celda conmigo“. Según denuncia, un agente entró en su celda y, tras preguntarle si había sido él quien les había insultado, le dio dos bofetadas, ante lo cual el interno le apartó el brazo. Tras dicha situación se abalanzaron sobre él hasta 5 policías y, mientras 3 agentes le inmovilizaban, el primer agente le agredió con puñetazos y otro agente le golpeaba con la porra en la espalda y en las piernas. Uno de los puñetazos fue en la zona del ojo, lo cual le ha dejado una lesión que puede ser corroborada por la abogada.
La persona agredida fue puesta en libertad en el día de ayer ante la imposibilidad de poder efectuar su deportación ante la emergencia sanitaria por el Covid 19.
Exigimos que el Ministerio de Interior lleve a cabo todas las medidas necesarias para depurar la responsabilidad y para asegurar el mantenimiento de las imágenes grabadas por las cámaras de videovigilancia, las cuales se ha pedido que sean requeridas al CIE por el juzgado de guardia con carácter urgente.
Cerremos los CIE. ¡Basta de agresiones policiales!

La entrada Comunicat: Denunciem agressions policials en el CIE de Barcelona en el context de l’emergència sanitària se publicó primero en SOS Racisme.

Un dia d’estiu, al migdia, la Saloua havia d’agafar el tramvia per anar a la feina. Com que no tenia el bitllet, es va dirigir a la màquina de la parada per a comprar un títol de transport. No disposava, però, de la quantitat exacta de diners que demanava la màquina (que no dóna canvi) i va decidir comprar el bitllet directament al revisor en el tramvia.
En entrar al tramvia, dos vigilants de seguretat la van mirar malament i se li van apropar. En rebre les seves mirades, Saloua, que portava mocador i estava escoltant música amb els auriculars, la va apagar.
–  “Señora, pique el viaje porque hay revisores”, li va dir un dels vigilants.
–  “¿Dónde?”, va respondre ella, per a poder anar a comprar el bitllet.
–  “Las cosas no se hacen así. Todos sois iguales…”, li va dir de sobte l’altre vigilant.
–  “Todos… ¿Quiénes?”, va preguntar la Saloua, que no va rebre resposta.

Sense afegir res més, els dos vigilants van agafar-la per la bossa que portava, després pel coll, i la van treure del tramvia. Un cop a l’andana, la Saloua va començar a discutir amb ells.

“No podeu actuar així!”, va dir enfadada als dos vigilants, que no portaven cap mena d’identificació visible a l’uniforme. Saloua els va demanar el número d’identificació per a poder denunciar els fets a l’empresa, però un cop més no va rebre resposta.
Aleshores, un dels dos vigilants va provar de donar-li una bufetada a la cara. La Saloua la va poder esquivar, però li va rascar l’ull. En aquell moment, una dona que estava esperant a la parada es va apropar als tres i, dirigint-se a la Saloua, va dir: “Eres tonta, no sabes ver una identificación. Eres una ignorante”. Tot seguit, li va donar una bufetada i va intentar treure-li el mocador del cap.
La Saloua va reaccionar de seguida i li va retornar la bufetada. Acte seguit, els vigilants –que havien tornat a pujar al tramvia– van intervenir agafant la Saloua pel coll i immobilitzant-la, mentre la dona li propinava cops en el costat.
Una altra noia, que portava rastes i estava esperant a l’andana, es va apropar i va preguntar què estava passant. La dona que va agredir la Saloua, en veu alta, li va contestar: “Las rastanazis son así”.
La Saloua va decidir trucar a Mossos d’Esquadra i després d’uns minuts una parella d’agents es van presentar a l’andana. La noia amb rastes ja no hi era, havia pujat al tramvia, i a l’andana només quedaven la Saloua, la dona que la va agredir i els vigilants. Saloua va explicar als agents tot el que havia passat.

En un primer moment, un agent li va dir que no denuncies els fets perquè “això col·lapsa als jutjats”. Després, els agents van recollir el seu testimoni per redactar l’atestat.

Quan la Saloua va treure el DNI per identificar-se, la dona que la va agredir –que encara estava a prop d’ella– va exclamar “¡Y encima española!”.
L’endemà de l’agressió, la Saloua va anar a interposar denúncia a una comissaria de Mossos d’Esquadra. Uns dies després, va venir a explicar els fets al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme, que va assumir el seu cas. Com a conseqüència dels fets està en tractament mèdic, pren ansiolítics per dormir, viu amb una sensació d’alerta constant i va deixar d’anar en Tram.
“Tenen la llibertat d’acusar-te de qualsevol cosa. Penseu que sense mocador m’hagués passat el mateix?”, ens va dir la Saloua, que en deu anys a Barcelona no ha rebut ni una sola multa per viatjar sense títol de transport. Davant d’aquesta agressió s’ha sentit desubicada, desatesa pel sistema de justícia i desprotegida davant la injustícia que va viure. Però també amb més ganes que mai d’implicar-se en la lluita antiracista.
 
 

*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la ‘Directa’ acull en la seva edició web. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RelatsReals: El racisme viatja en tramvia se publicó primero en SOS Racisme.

L’Eva va néixer a l’Equador, però viu a l’Hospitalet del Llobregat des del 2002. Tot i que ara està jubilada, ha treballat fent feines domèstiques, de neteja i cura. A Catalunya hi té la seva família: una germana, la seva filla i tres néts.
Un matí d’agost, l’Eva, es disposa a agafar l’ascensor per pujar de l’andana al vestíbul de la parada de Ferrocarrils de la Generalitat de Pàdua. En el moment de prémer el botó topa amb la mà d’un senyor. Ella ràpidament li demana disculpes, però ell no diu res. Un cop a dalt, quan l’Eva es disposa a sortir, el mateix senyor li barra el pas i li diu “tu no surts primer, surto jo. Marxa al teu país, aquí anem nosaltres primer”. L’Eva li demana que no l’insulti, però el senyor la segueix increpant: “sudaca de merda, et fotré una hòstia que t’enviaré al teu país”.
Com que els insults i els crits segueixen, l’Eva decideix quedar-se enrere i deixar que l’home faci el seu camí. Ja sortint de l’estació, a les escales que duen al carrer, el senyor, que es troba quatre esglaons per davant, es gira de sobte i ruixa la cara de l’Eva amb un líquid que s’havia tret de la maleta. L’home surt corrents.
L’Eva corre a buscar una cafeteria: necessita rentar-se la cara perquè té líquid als ulls i li couen. Però no n’hi ha prou: no veu res i els ulls li fan molt de mal, per tant decideix acudir a l’hospital més proper. Un cop fora de l’hospital, amb l’informe mèdic a la mà i amb el suport i acompanyament de la seva filla, se’n van a interposar la denúncia a la comissaria dels Mossos de les Corts.

Però posar la denúncia no va ser fàcil. L’Eva no es va sentir acompanyada, ni entesa, ni cuidada com a víctima d’una agressió racista, sinó al contrari. Va haver de justificar la seva declaració davant l’actitud dels agents de policia que li preguntaven si realment el senyor l’havia insultat tantes vegades.

Lamentablement, aquesta situació no és extraordinària. Sovint a les comissaries no hi ha un tracte adequat a les persones que han patit una situació de racisme. En moltes ocasions el racisme no s’identifica com a motivació i/o element principal de l’agressió viscuda. Manquen eines i formació perquè els agents puguin acostar-se i atendre a la persona amb cura i sensibilitat, respectant de forma escrupolosa els seus drets i comprenent el trasbals i ansietat que pot estar patint en aquell moment.
Uns dies més tard, la filla de l’Eva es va informar de l’existència de SOS Racisme i va insistir a la seva mare en què hi anés a denunciar el cas: “no podem deixar que això continuï passant, mama!”. Des de Servei d’Atenció i Denúncia SOS Racisme s’ha assumit la representació i acompanyament de l’Eva en la seva denúncia penal i, de moment, s’està a l’espera d’esbrinar la identitat de l’autor dels fets. Esperem que els Mossos d’Esquadra posin els esforços necessaris per trobar aquesta persona perquè aquesta mena d’agressions racistes i gratuïtes no quedin impunes.

Malauradament aquesta situació no és aïllada. Es tracta d’agressions racistes i gratuïtes que es donen regularment i que, per diferents raons, queden impunes: a vegades no es disposa de la prova (no en aquest cas), no es compta amb testimonis perquè no sempre les persones que ho veuen es volen implicar o prefereixen mirar cap a una altra banda. I en moltes ocasions les persones que han estat agredides no saben que poden denunciar aquesta mena de situacions, o senten por.

L’Eva ha decidit denunciar, perquè pensa que igual que li han fet a ella li poden fer a una altra persona. Però aquesta valentia no li torna la tranquil·litat amb la que sempre, des de fa 17 anys, s’havia mogut pels carrers de la ciutat. No pot evitar sentir estrès cada cop que ha d’agafar el metro o els ferrocarrils, té por que li torni a passar. Camina pendent, mirant als costats, perquè encara se sent amenaçada.

*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la ‘Directa’  acull en la seva edició web. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RelatsReals: Les agressions racistes no han de quedar impunes se publicó primero en SOS Racisme.

Era una nit d’estiu i la Iman havia sortit amb els seus tres fills, de 8, 6 i un any i mig a jugar una estona al parc, on hi havia una dona jove amb un parell de gossos, no gaire grans. El seu fill petit es va acostar als gossos perquè li agraden molt i volia tocar-los. La propietària dels gossos, amb cara de pocs amics, li va dir a la Iman:
–Agafa el teu fill que no vull que toqui als gossos. El poden mossegar!
Davant l’advertència, la Iman va agafar el nen i el va fer seure al banc amb ella. Però el petit, que estava inquiet, tornava cap als gossos una vegada i una altra, des de l’actitud més inofensiva i entranyable que us pugueu imaginar, com ho faria qualsevol petit de la seva edat. Al cap d’una estona, la dona jove, enfadada, tornà a girar-se cap a la Iman:
–Vols fer el favor d’agafar el nen, mora de merda?
–Què m’ha dit? Exigeixo que em parli amb respecte. Si no vol que els meus fills toquin els seus gossos, lligui’ls amb corretja, perquè això és un parc per a nens.
Davant d’aquesta resposta, la dona jove va carregar furiosa contra la Iman, qui en aquell moment tenia el seu fill d’any i mig en braços. Va baixar-li el hijab fins a tapar-li la cara i li va donar una forta empenta. Ella va caure cap enrere amb el nen al seu damunt.
–Et mato, et juro que et mato! Mora de merda, filla de puta!

“–Vols fer el favor d’agafar el nen, mora de merda?” “–Què m’ha dit? Exigeixo que em parli amb respecte. Si no vol que els meus fills toquin els seus gossos, lligui’ls amb corretja, perquè això és un parc per a nens”

La dona estava fora de si i de seguida va abraonar-se sobre ella. La Iman se sacsejava per protegir el seu fill menut i treure’l d’allà enmig: havia quedat entre els dos cossos i el pes corporal de l’agressora l’estava ofegant. De sobte, després de tot un reguitzell d’escridassades injustificades, la Iman va sentir un dolor molt fort al braç: l’acabava de mossegar.
Aquella dona havia pressionat la mandíbula amb tanta força que la Iman tenia una ferida sagnant al braç amb tota la dentadura marcada. Per sort, una veïna seva va intervenir i va treure-li l’agressora del damunt. Va marxar cap a casa amb els seus tres fills, cames ajudeu-me.
L’endemà, l’agressora, segurament amb l’ajuda del president de l’escala, va picar al pis de la Iman. Ella va treure el cap pel balcó i la va veure: volia disculpar-se i demanar-li que no la denunciés. Ella va dir que no li obriria, que marxés immediatament i que, evidentment, la denunciaria. Aquella mateixa nit, després d’haver passat pel metge a sol·licitar un informe, va anar a la comissaria i va denunciar els fets. I l’endemà al matí, l’agressora va posar una denúncia contra la Iman a la mateixa oficina.
La Iman estava molt nerviosa, no sabia com funcionava el sistema judicial espanyol ni a quin advocat havia de recórrer, fins que la professora de l’escola bressol va parlar-li de SOS Racisme. Va trucar i va denunciar el cas al Servei d’Atenció i Denúncia. Des d’allà s’han fet càrrec de la seva representació legal i l’han acompanyat en tot el procés de racisme institucional i criminalització als jutjats que comporta el fet de denunciar per la via penal. Han recorregut la primera valoració de la jutgessa que, sense investigar a fons ni prendre-li declaració, únicament a partir de l’informe mèdic, ha emmarcat els fets en un delicte lleu d’agressions provocat per una discussió pel tema dels gossos.

Segons el recurs presentat, les humiliacions i el menyspreu que contenen les amenaces i insults pronunciats per l’agressora davant els fills de la Iman, proven que la intenció no només era lesionar-la físicament, sinó vulnerar la seva integritat moral i dignitat per causa del seu origen

L’advocada del SAiD exigeix que s’investiguin a fons els fets i que es considerin constitutius d’un delicte d’odi. Segons el recurs presentat, les humiliacions i el menyspreu que contenen les amenaces i insults pronunciats per l’agressora davant els fills de la Iman, proven que la intenció no només era lesionar-la físicament, sinó vulnerar la seva integritat moral i dignitat per causa del seu origen.
“Ho he passat molt malament perquè aquesta dona és veïna del barri i els meus fills la reconeixen si se la creuen”, comenta la Iman, “tenen por, han tingut malsons durant molts mesos i el petit encara està nerviós i guarda un molt mal record de la baralla”. Per evitar-se problemes, no han tornat a trepitjar aquell parc. “Jo he necessitat tractament per l’ansietat i, tot i que ara estic més calmada, encara tinc una marca de la mossegada que em va clavar que em fa recordar cada dia la humiliació patida”, comenta, amb ràbia. Però hi ha esperança: “Per sort, una amiga meva ho va veure tot i, encara que no té papers i li fa por, declararà al judici. Només espero que es faci justícia.”
Il·lustració: Ribes Cooked | ribescooked
Aquest text forma part de #RelatsReals, una col·laboració entre la ‘Directa’ i SOS Racisme, escrita per Mònica López. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme Catalunya. Tots els fets que s’hi narren són reals.
 

La entrada #RELATSREALS: Marcada per una mossegada i pel racisme judicial se publicó primero en SOS Racisme.

Aleshores, un senyor que estava assegut al bar amb un grup de gent, tots amb samarretes negres, es va apropar a la canalla, amb cara d’estar molt enfadat. Es van espantar i van començar a caminar ràpidament, però l’home els perseguia mentre els cridava:
– ¡Moros de mierda!, ¡Hijos de puta!, ¡Chupadme los huevos!, ¡Maricas, os las veréis conmigo!, ¡Os vais a vuestro puto país, que parece que sois vosotros los que hacéis las reglas!
Els nens i nenes, amb por, van apretar a córrer i van anar a buscar les seves mares i pares. Van explicar el que havia passat i en Miquel va demanar a una veïna que truqués a la policia. Ell, la seva dona Kati amb el nadó en braços i la veïna van anar amb els seus fills i filles a veure què passava.
Van trobar-se l’agressor enmig del carrer, que es va adreçar directament cap al Miquel.
– Vigila papa, aquest és l’home que ens ha insultat! –va advertir-li l’Arnau.
– Perdone, ¿por qué ha insultado a mis hijos?
– ¡Hijo de puta, vete a tu país, moro de mierda! Te voy a dar un navajazo.
Una dona del grup de les samarretes negres, va afegir-se als insults:
– Vete de aquí moro, que estás en España. ¿Te crees que puedes hacer lo que quieres? Ven allí abajo que te meto un navajazo.
Davant aquelles amenaces tan fortes, la seva dona i la veïna van agafar el Miquel per allunyar-lo i no tenir problemes. Al mateix temps, intentaven dialogar inútilment amb els agressors:
– ¡Que te vayas, mora de mierda, vete de aquí!– Va dir-li la dona a la Kati, alçant la mà. Tot seguit, va treure alguna cosa que semblava un puny americà i un cúter.
Quan ja estaven marxant per evitar problemes majors, l’agressor va treure una navalla de la butxaca i va anar corrent cap al Miquel, que estava d’esquenes a ell. En veure’l venir, la veïna va cridar:
– ¡Cuidado! ¡Te va a dar con la navaja!
En Miquel va donar-se la volta i l’agressor va clavar-li la navalla a la boca. Va caure al terra i va començar a sagnar molt. Entre els fills, la seva dona i la veïna van frenar l’agressor, que volia seguir pegant en Miquel. De lluny, el grup de les samarretes negres es mirava l’escena amb indiferència, mentre la dona agressora seguia amenaçant la Kati:
– Acuérdate de mi cara, nos volveremos a ver.
Minuts més tard, l’agressor va llençar la navalla al terra i va allunyar-se amb la dona. Les veïnes van seguir-los per evitar que s’escapessin. Quan els mossos van arribar, els van detenir. En Miquel va haver d’anar a l’hospital i va rebre 5 punts de sutura. A continuació, en Miquel i la Kati van adreçar-se a la comissaria de Mossos per interposar una denúncia, on ja les esperaven l’Amaia, l’Arnau i la veïna, que van declarar com a testimonis.

Els agressors eren parella, vivien a Sabadell i formaven part del grup Democràcia Nacional, els i les quals vesteixen habitualment samarretes negres

Allà van saber que els agressors eren parella, que vivien a Sabadell i que formaven part del grup Democràcia Nacional, els i les quals vesteixen habitualment samarretes negres. Ell ja tenia antecedents penals. Davant aquell panorama, els Mossos els van recomanar que sol·licitessin també una ordre d’allunyament, i així ho van fer.
Dos dies després van haver d’anar a declarar davant el jutge, el fiscal i els advocats. El fiscal va sol·licitar la presó provisional, però aquesta no va ser concedida. El jutge es va limitar a dictar una ordre d’allunyament de 1.000 metres i la compareixença als jutjats cada quinze dies.
La família sencera encara tremola quan ho explica. Però saben perfectament el perquè els va tocar a elles rebre. A Sant Feliu del Llobregat està en marxa un projecte per traslladar la mesquita a un local més ampli. La iniciativa compta amb el suport de tots els grups municipals, excepte del Partit Popular. I Democràcia Nacional, amb el suport de gent de fora del poble, està fomentant una campanya per impedir-ne el trasllat, tal com ho fa a moltes altres zones de l’àrea metropolitana i de Barcelona.

Democràcia Nacional, amb el suport de gent de fora del poble, està fomentant una campanya per impedir el trasllat de la mesquita, tal com ho fa a molts altres municipis

La impunitat policial i judicial permeten a les bandes de samarretes negres escampar el seu missatge islamòfob per tot el territori català. Per mirar d’evitar-ho, en Miquel i la seva família van comunicar el cas al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme. Ara els tocarà esperar el dia del judici.

 
*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la Directa acull en la seva edició de paper. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RELATSREALS: L’odi vesteix samarreta negra se publicó primero en SOS Racisme.

Ningú la va socórrer a ella ni als seus fills, que cridaven i ploraven desconsolats i desprotegits, mentre veien davant seu com la seva mare estava sent agredida

 
Tot d’una, la dona també va alçar-se de la cadira i va abraonar-se sobre la Mariona: li va treure el vel, la va tirar a terra i va estirar-la dels cabells mentre la insultava. Tota la plaça era testimoni de què estava passant, però ningú va reaccionar. Ningú. Ningú la va socórrer a ella ni als seus fills, que cridaven i ploraven desconsolats i desprotegits, mentre veien davant seu com la seva mare estava sent agredida. Tan ràpid com van poder, el seu pare, la seva germana i el seu germà van separar-la dels agressors.
Una veïna va trucar als Mossos. Van venir i van aconsellar a la Mariona que no ho denunciés. Desincentivada per aquella conversa, va decidir deixar-ho córrer i no posar cap denúncia. I van marxar, amb la por als ossos, a casa els seus pares.
L’endemà, al voltant de les 11 del matí, el seu marit va baixar a comprar el pa. Al portal, però, es topà amb l’home que les havia increpat el dia anterior. Anava acompanyat d’un gos de la raça pit bull:
– ¿Me estás buscando? –li preguntà, en to desafiant.
– No. No te conozco de nada. –va assegurar el marit de la Mariona, que no havia estat present en els fets del dia anterior.
En aquell moment, el germà de la Mariona, que havia vist l’home des de la finestra, va sortir per la porteria i l’home racista va intentar donar-li un cop de puny. Ell s’hi va tornar malgrat els intents del marit de la Mariona per calmar la situació. Al final, tots tres van acabar rebent.
Més tard, quan la Mariona va sortir de casa, va trobar-se la dona en cadira de rodes davant de la porteria. Just quan ella sortia, li llençà una ampolla de cervesa, que va acabar impactant a la porta d’accés a l’edifici.
– ¿Por qué estás haciendo esto? –va preguntar-li.
– Odio a los moros, que se marchen a su país!
La Mariona, nerviosa per l’actitud agressiva de la dona, va trucar novament als Mossos. Quan van arribar, la dona va allunyar-se tot dient: “Volveré, esto no va a quedar así!“. Els agents van confessar a la Mariona que aquella dona era coneguda al barri per altres mogudes.
 

Després de passar totes pel metge, per obtenir els informes mèdics que provessin les lesions patides durant les últimes 48 hores, la Mariona i el seu germà van adreçar-se a comissaria per interposar dues denúncies

 
Després de passar totes pel metge, per obtenir els informes mèdics que provessin les lesions patides durant les últimes 48 hores, la Mariona i el seu germà van adreçar-se a comissaria per interposar dues denúncies. La primera, adreçada a la noia en cadira de rodes, per haver atacat la Mariona al parc i haver-li tret el vel. La segona, adreçada a l’home que van trobar-se a la porteria, per haver agredit al germà i al marit de la Mariona.
Per assegurar una acusació dels fets en clau de delicte d’odi racista i islamòfob, la Mariona va decidir contactar el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme. Allà van confirmar-li que les agressions patides podrien ser jutjades com a delicte d’odi i van recomanar-li que busqués testimonis. Van trobar dues dones.
Ara, estan a l’espera de judici. La Mariona té por i no ha tornat a posar els peus en aquella plaça. Si ha d’anar a veure els seus pares, canvia el seu recorregut habitual mentre s’esgarrifa en sentir com la seva filla de cinc anys li diu: “Tranquil·la mama, si ve la noia de la cadira de rodes, jo et defensaré, jo li pegaré!”. No vol que els seus fills, tan menuts, visquin amb ràbia.
Ella ha viscut des dels nou anys a Catalunya i sent que aquest és el seu país però, a ulls dels altres, el mocador la converteix en estrangera. “Vaig deixar passar el racisme quan era petita a l’escola, el racisme amb la funcionària de torn a Hisenda però, això, no ho puc deixar passar. La por se m’ha clavat al cor i pateixo, sobretot, pel que els pugui passar als meus fills”. Més enllà de la violència patida, assegura que el que més greu li va saber és veure que estava sola, que després de vint anys de convivència al barri cap veïna va alçar la veu per protegir-les, a ella i als seus fills.
 

*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la Directa acull en la seva edició de paper. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RELATS REALS: Islamofòbia al parc infantil se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #RELATSREALS: L’odi fet pallissa se publicó primero en SOS Racisme.

Quan el cotxe es va aturar, un dels agents el va fer baixar del vehicle i el va portar dins l’edifici, en una zona solitària, fora de l’abast de les càmeres de videovigilància. Per sorpresa, l’agent li va propinar un cop de puny a la cara que el va fer caure a terra. Recargolat de dolor, encara va encaixar una pluja de puntades de peu que va intentar frenar, de manera maldestra, amb braços i mans. Després d’aquella petita mort de 42 segons…
–Ahora, levántate y vete de aquí.
En Carles, amb l’ànima feta miques i subjectant-se la mandíbula amb les mans, va abandonar les instal·lacions de la Guàrdia Urbana com va poder. Atordit, sense comprendre res, però amb por i un dolor immens, va seure a terra, a només uns metres de la comissaria. De sobte, va aparèixer en Josep, que, en veure que no arribava a la cita, l’havia estat buscant com un boig Rambles amunt, Rambles avall. Sense dir res, el va acompanyar corrent al CUAP Peracamps, el centre mèdic més proper, però immediatament els van derivar a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on en Carles va ser operat d’urgència per una greu fractura a la zona maxil·lar esquerra.
Dies després, va haver de seguir un procés de rehabilitació, que el va deixar tres mesos sense poder treballar. I, un any després, va ser ingressat novament per intolerància al clau que li havien implantat.
Amb tot, quan va ser capaç d’afrontar el que li havia passat, va anar a denunciar els fets a la comissaria de Mossos d’Esquadra, sempre acompanyat d’en Josep, que l’ajudava a comunicar-se ja que ell amb prou feines podia obrir la boca. Dies després, va decidir anar al Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme per buscar suport. Després d’una llarga lluita judicial i tres arxivaments, el 29 de novembre passat es va celebrar el judici, que ha quedat vist per a sentència, a l’Audiència de Barcelona. SOS Racisme i la fiscalia, que s’ha sumat a l’acusació, demanen penes de fins a sis anys i mig de presó i una indemnització que arriba als 18.000 euros pels delictes de lesions i contra la integritat moral. SOS Racisme, com a acusació particular, demana que s’apliquin els agreujants de racisme i de condició de superioritat del policia.
El judici ha trigat cinc anys a celebrar-se. Fins ara, el dolor d’en Carles no només no ha estat reparat, sinó que, a més, ha hagut de suportar el patiment extra que suposa veure’s menystingut pel sistema judicial i menyspreat pels advocats de la defensa. La impotència i la tristor van poder amb ell durant el judici, quan explicava les conseqüències de l’agressió: a més del dolor físic que encara sent, li fa vergonya que algunes persones el vegin tal com és ara, amb el rostre marcat per l’impacte de la violència racista.
El seu advocat, Josep Granados, considera que la celebració del judici ha estat fruit d’un treball intensiu de seguiment per aconseguir que el jutge empatitzés amb en Carles i obrís la porta a les investigacions necessàries. Caldrà veure quina és la sentència per aquells segons d’infern racista que li van canviar la vida.

*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la Directa acull en la seva edició de paper. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.

La entrada #RELATSREALS: 42 segons d’infern racista se publicó primero en SOS Racisme.