El grup d’activistes d’Això és Racisme de l’organització SOS Racisme Catalunya amb domicili fiscal a Rambla de Santa Mònica, 10, 1a planta, 08002 Barcelona i CIF G58958323, organitza aquest primer concurs de fotografia anomenat “Això és Racisme. Denunciem amb força” amb la finalitat de visibilitzar el racisme estructural.

El concurs es realitzarà en dues categories:

• Categoria joves: poden participar aquelles persones físiques d’entre 16 anys fins als 25 anys, residents a Catalunya. La participació únicament pot ser a títol individual.

• Categoria adults: poden participar aquelles persones físiques majors de 25 anys residents a Catalunya. La participació únicament pot ser a títol individual.

Per a totes dues categories, cada participant pot presentar fins a un màxim de tres fotografies diferents preses dins del territori català. Tanmateix, per tal de garantir que tots i totes les participants tinguin les mateixes possibilitats de guanyar, només una d’aquestes tres fotografies podrà ser finalista al concurs.

Les fotografies s’hauran d’enviar dins del termini establert al correu electrònic de SOS Racisme Catalunya aixoesracisme@gmail.com i hauran d’anar acompanyades d’un títol i un petit text, d’aproximadament 5 línies, que contextualitzin la imatge, així com s’haurà d’indicar el municipi i la data en què s’ha realitzat la fotografia.

Per tal de fer accessible el concurs a tothom que hi desitgi participar únicament s’acceptaran fotografies realitzades amb telèfon mòbil, les quals només poden ser modificades pels mateixos filtres d’aplicacions de xarxes socials com Instagram. Es desqualificaran totes aquelles participacions que incompleixin les regles establertes per al concurs, així com aquelles participacions que continguin imatges o missatges ofensius, discriminatoris o que puguin vulnerar drets de terceres persones.

Aquest concurs té com a objectiu canviar la lògica visual que sempre tendeix a mostrar únicament a les persones que pateixen el racisme, i que no posen el focus en els agressors o els poders que l’exerceixen. És per això que es valoraran únicament les imatges que reflecteixin les estructures opressores i les relacions de poder que provoquen i reprodueixen el racisme (per exemple: rastres colonials, espais d’opressió, fronteres visibles i invisibles, racisme policial, racisme institucionalitzat, mitjans de comunicació, discriminacions d’accés a drets socials, etc.)

El present concurs estarà actiu del 30 de març del 2021 fins a mitjanit del 30 d’abril del 2021. El 30 de març del 2021 es publicarà al compte oficial de SOS Racisme Catalunya a Instagram aquestes bases legals del concurs, donant per iniciat el període de participació en aquest. A partir de l’1 de maig de 2021 ja no s’acceptaran més participacions, i s’iniciarà el període de selecció de la fotografia guanyadora, en tres fases:

1. De l’1 de maig al 4 de maig del 2021 el jurat d’Això és Racisme seleccionarà un total de 5 fotografies per cada categoria d’entre totes les participacions rebudes. Les 10 fotografies es publicaran al compte d’Instagram de SOS Racisme per a la següent fase de selecció.

2. Un cop es publiquin les fotografies a l’Instagram de SOS Racisme Catalunya, s’obrirà el període de classificació de les imatges finalistes, del 5 al 9 de maig del 2021. En aquest període, les imatges podran rebre “m’agrada” a manera de votació popular. En data a 9 de maig del 2021, les 3 imatges amb més número de “m’agrada” de cada categoria seran les finalistes.

3. Del 10 al 13 de maig del 2021 el jurat del concurs triarà la fotografia guanyadora per cada categoria. El resultat es publicarà el dia 14 de maig del 2021 a les xarxes socials oficials de SOS Racisme: Instagram, Twitter i pàgina web.

Els criteris que se seguiran per part del jurat per seleccionar les fotografies guanyadores es basaran en l’originalitat i qualitat de la imatge, així com l’adequació al concepte i a les bases del concurs i l’assoliment en plasmar els racismes més invisibilitzats.

Els o les autores de les dues fotografies guanyadores seran guardonades amb: 1 tote bag de SOS Racisme, 1 exemplar de l’Informe 2020 “Invisibles. L’estat del racisme a Catalunya” i una entrada doble per a un esdeveniment cultural antiracista.

El premi es recollirà a les oficines de SOS Racisme Catalunya o enviades per correu postal en el cas de viure fora del municipi de Barcelona.

Les persones participants es fan responsables de l’autoria de les imatges, tenint en compte que Instagram es quedarà amb l’autoria de totes les imatges penjades al compte d’Instagram de SOS Racisme. SOS Racisme Catalunya no farà cap ús posterior de les fotografies sense el consentiment de l’autor o autora.

La entrada Concurs de fotografia “Això és Racisme. Denunciem amb força” se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Reunió informativa per a noves activistes se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada El blackface com a tradició cultural racista – 13ª polifacètica se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Reunió informativa per a noves activistes se publicó primero en SOS Racisme.

“Han de tornar a Romania o Bulgària perquè tenen maneres extremadament diferents a les nostres i no volen integrar-se en el nostre país (França) per raons culturals” (Manuel Valls, Ciutadans)
“Quiero reiterar mi oposición a una gran Mezquita en Barcelona. Y mi decepción, no esperaba que hubiera según qué camdidatos a favor.” (Josep Bou, Partit Popular)
 “Els manters són una pobra gent però representen un problema d’ocupació de l’espai públic.” (Miquel Puig, Esquerra Republicana)
“M’ha semblat aberrant donar carta de naturalesa laboral als manters perquè muntin un sindicat. Qui és la patronal? La màfia?” (Jaume Collboni, Partit Socialista)
“He patit racisme” (no ho ha dit cap partit ni candidat)
“Em comprometo a treballar per eradicar el racisme policial. És un problema que cal tractar amb urgència a la nostra ciutat.” (no ho ha dit cap partit ni candidat)

 
La lliçó principal que vol mostrar el video és que el discurs racista i la pràctica política van de la mà, però no incumbeixen únicament a partits conservadors o “de dretes”, sinó que el racisme electoral és una realitat transversal.

La entrada Saps identificar el discurs polític racista? se publicó primero en SOS Racisme.

1. Repassar breument els balanços electorals i l’anàlisi de programes que hem fet tant a nivell estatal com municipal.
2. Explicar les accions de carrer que el grup d’activistes #Aixòésracisme ha desenvolupat amb l’objectiu de visibilitzar que les polítiques racistes i els discursos d’odi no són exclusius de l’extrema dreta.
3. Presentar en primícia l’informe sobre discurs d’odi Espanya, on s’han identificat les principals narratives racistes de què es nodreixen els partits.
4. Debatre sobre com podem articular narratives polítiques antiracistes al marge de l’agenda “blanca” del partits. En aquest sentit, entenem que, si realment es garantís el vot per tothom, es reforçarien automàticament les vies d’incidència per una agenda política antiracista i es posicionarien nous arguments i discursos polítics que farien front a l’enquistament del racisme.

La entrada Discurs polític discriminatori: respostes des de l’antiracisme – 11ª Polifacètica Antiracista se publicó primero en SOS Racisme.

1/Demana el motiu

Et poden deixar fora per motius de seguretat o d’ordre públic (si consideren que vas massa begut, drogat, per agressions o robatoris), o bé en cas que l’aforament estigui complet, però mai per motius de sexe/gènere/orientació/origen/color de pell/etc.

Els locals han de comptar amb rètols on s’hi explicitin els requisits d’accés: l’edat mínima d’accés, el codi de vestimenta, o altres  si bé la majoria no els expliciten ni al local ni a la web !

2/Demana 3 còpies del full de reclamació

A nivell legal, és important queixar-se en el moment (enlloc d’esperar a dies després), i demanar el full de reclamació és la forma de demostrar que no estem d’acord amb allò que ha passat.

Si bé els pot demanar qualsevol persona, els haurà d’omplir la persona interessada (és a dir, la víctima de la discriminació en l’accés al local).

3/Truca els Mossos d’Esquadra (112)

Els cossos de seguretat tenen presumpció de veracitat. Faran una acta en què registraran les versions de totes les parts.

4/Recull evidències

Qui ha vist el que m’ha passat? Hi ha testimonis? Si és així, fes-los explicar el que ha passat (i grava’ls) i demana’ls les dades de contacte per poder-los contactar en cas que sigui necessari.

Qui més es queda fora? Els dónen motius? Si és així, quins són?

Aconsegueixo gravar (en vídeo o veu) el cas d’una altra persona discriminada? [si em plantejo difondre aquest vídeo, és important que no surtin les cares dels/les porteres; d’altra banda, si me’l guardo i no el difonc, gravar les cares permet identificar-lxs…]

Provem d’entrar altre cop però separades, a veure què passa?

En qualsevol cas: hi ha càmeres que hagin gravat l’escena? (del mateix local o d’altres locals propers) En cas que vulgui demanar la gravació, ho hauré de fer ràpidament (en menys d’un mes) per tal que no l’esborrin, i poder presentar el vídeo als jutjats com a prova o evidència.

5/Assessora’t

Pots fer-ho a l’OND o bé al SAiD. Malgrat en el moment actual no obtenen massa resultats, és important el registre de casos d’aquest tipus i fer pressió per tal que les administracions espavilin, i els mateixos locals comencin a qüestionar les seves pràctiques.

La denúncia es pot tramitar per via administrativa (que podria acabar amb una multa al local) o per via penal (hi ha d’haver un delicte d’acord a l’article 512 del Codi Penal, així com una persona identificada –per exemple, un dels porters/es- que ha comès el delicte). Val a afegir que la via penal generalment penalitza únicament els porters i no els seus caps –hi ha l’opció de sancionar empreses però cal demostrar que hi ha un benefici econòmic darrere, la qual cosa és pràcticament impossible de demostrar.

Després del debat, podríem afegir altres consells:

0/ Si preveus que et poden discriminar, estigues atent/a i preparat/da

“Que la discriminació m’enganxi gravant”, tant a mi com a les persones que m’envolten. Prepareu-vos, parleu entre vosaltres, amb les persones de la fila… Segons les circumstàncies, fer rebombori pot ser perjudicial per al local, sobretot si altres persones de la fila s’hi uneixen com a aliats. Es pot plantejar inclús el boicot col·lectiu.

Arrel de la pregunta llançada de “què podem fer més enllà de la via legal”, podríem afegir:

6/Ataca la seva imatge a les XXSS

A banda de la denúncia, una fórmula efectiva de posar-los en evidència és atacar la imatge del local a les XXSS i la viralització del cas i les proves [en cas que tinguis vídeos per publicar, sigues caut/a per tal que no surtin les cares dels/les porteres i evitar així denúncies i multes]. És important que busquis aliances (per exemple, persones conegudes o amb molts seguidors) que donin suport (i difusió) a la causa.

Experiències compartits per les persones participants

• Noi negre comparteix que s’ha trobat amb l’excusa de l’“aforo completo” a la discoteca Shoko i que va haver d’anar a un local on coneixia a algú dels que hi treballava que el deixaria entrar.
• Mare d’un noi negre de 16 anys comparteix que el seu fill va ser l’únic a qui van deixar fora, sense poder entrar, de tot el grup a la discoteca Miracle de Mataró, i no li van donar cap motiu. Els companys del noi no van saber com reaccionar.
• Noi racialitzat apunta que en aquesta edat això et genera conflictes interns: arrel de la discriminació (per tant, d’una experiència negativa, xocant, dolorosa) et comences a preguntar per la teva identitat i pertinença.
• Diverses mares d’una escola amb diversitat [de St.Just Desvern?] comparteixen les seves dificultats dins l’AMPA de l’escola per organitzar esdeveniments amb participació de les famílies blanques, i per tractar temes de racisme en el si familiar. També s’expressa la frustració que generen comentaris com “qué pelo tan bonito tiene tu hija” o “qué piel tan [morenita y] bonita tiene tu hija” que la gent es pren la llibertat d’expressar.
• Apunts sobre clasisme: “si el alemán la lía, nadie se va a fijar, [simplemente] es un guiri borracho; si es el negro quien la lía, a la siguiente no entrará ninguno!”. És a dir, per a alguns grups de persones racialitzades (per exemple, homes negres), algunes agressions puntuals es generalitzen totalment indegudament i de forma indiscriminada (establint associacions com negre=agressiu o liante).

Propostes d’acció suggerides

• Formar el professorat a les escoles.
• Impulsar tallers de sensibilització en escoles (amb possible vinculació o aliança amb les AMPA). Els vídeos elaborats per la campanya #ElRacismeSurtDeFesta són un material que pot fàcilment arribar a les aules de secundària [caldria crear una guia pedagògica per treballar-lo] <-> paral·lelisme amb la campanya SeBuscanValientes contra el bullying a les aules – https://www.youtube.com/watch?v=omZkxy3wU1c
• Introduir el Teatre de les Oprimides a les aules com a eina pedagògica que parteix de situacions reals, vivències, genera empatia, i transforma a partir de l’experiència i la posada a prova.
• Calen activitats en què les famílies (d’origens i costums diversos) participin, per apropar les realitats d’uns i altres…
• Cal impulsar una campanya de desprestigi de denúncia als locals “reincidents” <-> el boicot econòmic pot ser una arma d’atac contra els locals que apliquen el dret d’admissió racista.
• Cal buscar testimonis d’ex-porters que hagin seguit ordres racistes i que ho vulguin explicar (si no és a cara descoberta, a cara tapada).
• Tant com denunciar i atacar el dret d’admissió racista, cal donar suport al dret d’admissió real i per a totxs, tot identificant quins locals no discriminen en l’accés per tal d’anar-hi i consumir allí.

Enllaços recomanats

Vídeos de la campanya #ElRacismeSurtdeFesta

El racisme governa la festa (discriminació captada amb càmera oculta): https://www.sosracisme.org/noticies/el-racisme-governa-la-festa

Denunciem buit legal en la denúncia del dret d’admissió racista: https://www.sosracisme.org/activitats/noticia-denunciem-buit-legal-en-la-denuncia-del-dret-dadmissio-racista

Un any d’inhabilitació i 5.000€ de multa per un porter de discoteca per discriminació racista: https://www.sosracisme.org/old/portada/comunicat-un-any-dinhabilitacio-i-5-000e-de-multa-a-un-agent-de-seguretat-de-discoteca-per-discriminacio-racista

Informe “Reservat el dret a la discriminació” de la Federación de Asociaciones de SOS Racismo en el Estado Español: https://www.sosracisme.org/newsletter/documentacio-informe-reservat-el-dret-de-discriminacio

La entrada “No entras por las bambas” – Acta de la 7a Polifacètica Antiracista se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada No entras “por las bambas” – 7ª polifacètica antiracista se publicó primero en SOS Racisme.

NOTA DE PREMSA

Activistes antiracistes actuen per acabar amb el dret d’admissió racista

• SOS Racisme Catalunya impulsa una campanya comunicativa de denúncia i sensibilització per eradicar la discriminació racista en l’accés als locals d’oci

• L’objectiu de la campanya és oferir eines a les persones discriminades, sensibilitzar la ciutadania perquè es sumin a la denuncia del racisme, pressionar les empreses d’oci perquè deixin d’infringir la llei i les administracions perquè penalitzin aquestes pràctiques

• L’acció inclou cinc píndoles audiovisuals amb un mateix fil narratiu, que es difondran a través de les xarxes socials els dijous de les properes setmanes, a partir d’avui

Barcelona, 10 de maig del 2018 .- “El racisme surt de festa” és el lema de la nova campanya que es comença a difondre avui a través de les xarxes socials, amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la discriminació racista en l’accés a locals d’oci, difondre que aquesta pràctica infringeix la llei i que cal l’actuació de diferents actors per eradicar-la: les persones afectades, les que en són testimonis, les administracions i les empreses.

SOS Racisme Catalunya ha denunciat l’existència i repetició d’aquesta vulneració de drets en diverses ocasions: a través d’accions de “testing” -realitzades els anys 2011, 2014 i la més recent, el passat mes de desembre del 201- durant les quals s’ha comprovat com les discoteques i bars aplicaven criteris racistes a l’hora de denegar l’accés a les persones participants als experiments i que aquestes pràctiques discriminatòries persistien al llarg del temps. Però també ho ha alertat amb les xifres de denuncies rebudes i recollides als anàlisis de la situació del racisme a Catalunya que realitza anualment.

Conscienciar per eradicar la discriminació, és l’objectiu de la campanya

L’objectiu de la campanya, que es difondrà principalment a través de les xarxes socials, respon a la necessitat de visibilitzar la problemàtica i acabar amb la normalització de que als locals d’oci es discrimini per motius racistes, i activar els diferents actors responsables per posar fi a la discriminació. En aquest sentit, l’entitat antiracista considera important:

• Informar sobre els drets i dotar d’eines per denunciar a les persones que puguin ser discriminades.

• Sensibilitzar les persones que en puguin ser testimonis i la ciutadania en general, promovent el posicionament actiu, de rebuig, davant el dret d’admissió racista.

• Exigir la implicació de les administracions implicades perquè les discriminacions no quedin impunes.

• Generar pressió sobre les empreses d’oci nocturn perquè compleixin la llei i col·laborin a fer de la nit d’oci un context d’igualtat de drets.

Característiques de la campanya

La campanya ha estat ideada i produïda per un grup de treball mixte de SOS Racisme format per activistes, afectats pel dret d’admissió racista o compromesos amb la lluita contra aquest. Tanmateix ha comptat amb la implicació d’entitats i col·lectius implicats en la lluita contra el racisme i en concret en aquest tipus de discriminació, com l’Associació Antiracista de Mares Blanques amb Fills Negres (AMBHIN), el Forn de Teatre Pa’tothom, l’associació Old School i el DJ Day B.

Consta de cinc vídeos curts que seguint un mateix fil narratiu presenten la problemàtica des de punts de vista diferents, com ara les conseqüències de la discriminació racista, la hipersexualització de les dones racialitzades, el poder del compromís de les persones testimonis de les discriminacions a les discoteques i la discriminació a menors d’edat i la reacció dels seus progenitors.

Els vídeos es publicaran progressivament cada dijous a les 10h a partir d’aquesta setmana, amb l’etiqueta #elracismesurtdefesta #elracismosaledefiesta.

????¿TU TAMBIÉN TIENES ESTOS PROBLEMAS PARA SALIR DE FIESTA? Cuando #elracismosaledefiesta, ¿Sabes cómo debes actuar para denunciarlo? No te pierdas los microrrelatos de #aixòésracisme en colaboración con @Ambhin_org @patothom @acosbcn #DJDAYB #elracismesurtdefesta pic.twitter.com/WyAzJYBlnm

— SOS Racisme CAT (@SOSRacis) 10 de maig de 2018

Quina és la situació de la problemàtica

La discriminació racista en l’accés a locals d’oci vulnera l’article 50 del Reglament d’Espectacles públics i Activitats recreatives de la Generalitat de Catalunya:

“L’exercici del dret d’admissió no pot comportar, en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social de les persones usuàries.”

Tot i així, els darrers anys les denuncies per discriminació en l’accés a locals d’oci no ha deixat de crèixer:

La resolució dels casos es poden gestionar per la via penal o per la vida administativa, però en ambdós contextos es troben problemàtiques per condemnar aquesta discriminació, segons expliquen les reponsables del Servei d’Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme (SAiD).

Si bé és cert que el 2016 van aconseguir que condemnessin un porter d’una discoteca de Badalona, que va denegar l’entrada a un noi assenyalant “El negro no entra” i posteriorment el va agredir, la majoria de casos es troben amb esculls. A la denúncia penal, donada la dificultat per perseguir les persones jurídiques (les empreses), les denuncies recauen sobre els porters, i els locals posen dificultats per identificar els seus treballadors, entre altres estratègies.

A les denuncies per la via administrativa, alguns ajuntaments tenen derivades les competències per inspeccionar i sancionar els establiments oberts al públic. En el cas de Barcelona, per exemple, l’Ajuntament no ha desenvolupat encara aquesta potestat i els casos denunciats al municipi queden en via morta. En aquest sentit, a SOS Racisme li consta que l’Ajuntament de Barcelona està treballant per dotar d’eines l’organisme responsable, l’Oficina per la No Discriminació, per garantitzar que es desenvolupi la capacitat sancionadora en els casos denunciats.

El SAID, servei gratuḯt de SOS Racisme, ha rebut 28 denúncies des del 2014 contra locals d’oci. El 2017, de les 91 denuncies noves gestionades pel servei, el 17% van ser discriminacions en l’accés a serveis privats, i la majoria d’aquests van ser situacions de discriminació en l’accés a locals d’oci.

La entrada Tu també tens aquests problemes per sortir de festa? se publicó primero en SOS Racisme.

 
Na Susan Kalunge, llicenciada en dret, activista afrofeminista i vocal del Consell, recomana que llegim “Tothom hauria de ser feminista“ de Chimamanda Ngozi Adichie.
Es tracta d’un assaig curt però contundent fruit de l’adaptació de la xerrada TEDTalk “We Should All Be Feminist” que va realitzar l’autora l’any 2013. El llibre versa sobre el significat de ser feminista en el segle XXI.
L’assaig per tant, és un al·legat feminista a la llibertat i igualtat, imprescindible per entendre el món en el que vivim i el futur de la nostra societat. També és important perquè posa el focus a l’Àfrica i el reconeix com a agent participant del moviment feminista, a vegades, malauradament oblidat.
El llibre transmet molta força de missatge quan ens planteja preguntes sobre premisses que tenim establertes com a societat. Per tant, el relat ens interpel·la a qüestionar-nos aquest “status quo” predeterminat i ens anima a canviar les coses per assolir un món millor. L’última frase de l’assaig així ho estableix: “Tots nosaltres, dones i homes, ho hem de fer millor”.
 
La Mònica López, periodista, comunicadora i vocal del Consell, recomana: “Una autobiografia”, de l’Assata Shakur i introducció d’Angela Davis.
L’autobiografia d’Assata Shakur mostra el brutal impacte que el racisme va tenir sobre ella i sobre totes aquelles persones que als anys seixanta als EUA van posar el cos i fins i tot la vida pel somni revolucionari. Un somni reprimit a base de difamació, sabotatge i criminalització de les organitzacions nacionalistes negres i dels seus líders. Assata Shakur, a través del relat sincer de les seves experiències personals, desmenteix la temible imatge que els mitjans de comunicació i l’Estat havien projectat sobre ella. Amb enginy i tacte, explica perquè va acabar sent activista i fa una crítica de les virtuds i les debilitats dels grups revolucionaris, tant dels negres com dels blancs. Després de llegir el llibre, veig en l’Assata una dona forta, que ha viscut gran part de la seva vida entre l’espasa i la paret: la injustícia i el coratge.
 
 
En Karlos Castilla, Doctor en Dret especialitzat en Drets Humans i Internacional i vocal, aconsella llegir: “El color de la justicia. La nueva segregación racial en Estados Unidos” escrit per Michelle Alexander
La autora (una abogada negra) pone en duda, y la realidad lo ha confirmado, que con la llegada a la Presidencia de Estados Unidos de una persona negra (Obama) se podía proclamar el final del racismo en ese país. Para ella, el aumento del encarcelamiento masivo de personas negras en Estados Unidos a partir de la llamada “guerra contra la droga” es tan sólo una nueva etapa de discriminación legalizada e institucionalizada que tiene sus orígenes históricos primero con la esclavitud, luego con las conocidas como leyes Jim Crow, la segregación, el terror del Ku Klux Klan y la brutalidad policiaca. El libro es un muy interesante acercamiento al sistema de justicia de Estados Unidos desde una perspectiva fuera de lo tradicional de los estudios jurídicos, mostrándolo como un sistema contemporáneo de control permanente por la enorme disparidad racial en el castigo penal en Estados Unidos. El libro es al final una invitación a reflexionar y analizar todos los sistemas de justicia en todas las latitudes del mundo sin olvidar cómo y porque llegan ante estos los grupos históricamente discriminados.
 
L’Ignasi Torrent, treballador social i secretari del Consell, ens recomana: “Maus: relat d’un supervivent“ d’Art Spiegelman.

La meva recomanació és un clàssic de la novel·la gràfica, premi Pulitzer 1992.

 
Na Marilda Sueiras, advocada i vocal del Consell, ens aconsella llegir: “El diablo en la cruz“ de Ngūgī wa Thiong’o
Una ficción para reflexionar sobre el colonialismo, los tentáculos del poder y las formas de dominación de personas y pueblos enteros, poniendo en el punto de mira el capitalismo (blanco) y el patriarcado.
Ngūgī wa Thiong’o escribe sin tapujos desde la celda de la cárcel de máxima seguridad de Kamiti (Nairobi, Kenia) en la que estuvo encerrado por sus ideas a finales de los 70. Allí, plasmó en gikuyu –una de sus lenguas maternas– y sobre papel higiénico, una demoledora crítica del imperialismo británico en Kenia.
A través de cinco personajes, el autor sigue la evolución de la protagonista, una joven de Nairobi que quiere perseguir sus ambiciones en un mundo de hombres, y reflexiona sobre el expolio de África por parte de Europa.
Ngūgī wa Thiong’o, desde entonces exiliado, es una eminencia mundial del pensamiento decolonial y un gran defensor del uso de la lengua nativa por los autores africanos –en lugar de la lengua colonial impuesta–, como gran vehículo de la sabiduría ancestral de los pueblos colonizados que representa.
 
La recomanació de l’Edo Bazzaco, sociòleg i vocal del Consell, aconsella “Crítica de la razón negra” de l’Achille Mbembe.
Amb tanta (i bona) novela, faltava un assaig…. aquí va. És l’última traducció a castellà d’un assaig de Achille Mbembe, sens dubte un dels pensadors claus en la reflexió postcolonial i decolonial actual. Per la seva riquesa, complexitat i els diferents nivells de reflexió que proposa, és difícil definir aquest treball, que dona continuïtat a la reflexió desenvolupada pel mateix autor en obres anteriors, com per exemple «Necropolítica» (la podeu trobar aquí, traduïda al castellà).
A partir d’un anàlisi extremadament acurat dels mecanismes de dominació i construcció del subjecte negre durant la colònia, Mbembe anuncia allò que anomena l’«esdevenir negre del mon», és a dir el conjunt de processos mitjançant els quals el capitalisme del segle XXI està reconfigurant i expandint de manera global la noció de «negre»: un subjecte separat, segregat, constantment produït i deshumanitzat mitjançant les noves tècniques i tecnologies del poder aplicades al control de la seva vida i de la seva mort… i no obstant tot, un subjecte (potser l’únic?) que segueix portant en sí el «germen de la revolta» i de la sublevació.
 
I tanquem amb la triple recomanació de na Beatriu Guarro, mestra universitària jubilada i presidenta de l’entitat, que assegura que hem de llegir tres obre de Malika Mokeddem. Prenem nota:

Sovint pensem, des del privilegi blanc, que les persones que han vingut d’altres països i han obtingut un títol universitari (per exemple, de medecina) i han aconseguit exercir la seva professió (per exemple, en un hospital públic) són necessàriament felices: van venir per millorar la seva situació i ho han aconseguit amb escreix. Però sembla que això no és ben bé així… No es fàcil conviure amb dues identitats, entre dues cultures cap de les quals no acaba de ser mai ben bé la teva… Però segur que ho entendrem millor si ens ho explica una dona que ho ha viscut: Malika Mokeddem.

Aquesta autora va néixer el 5 d’octubre del 1949 a Algèria. Va començar la carrera de Medecina a Orà (Algèria) i va acabar-la a París. El 1979 es va instal·lar a Montpeller on va exercir de metgessa durant uns anys. Actualment viu a Perpinyà.

Si voleu seguir la trajectòria vital d’aquesta dona, us recomano tres lectures que, si bé són novel·les, tenen un alt contingut autobiogràfic, tant pels fets que s’hi expliquen, com, sobretot, per com descriu l’evolució sentimental d’aquesta escriptora, reflectida en tota la seva obra, i que ens enfronta a la nostra responsabilitat i a la nostra incapacitat per construir una societat realment igualitària.

1. Los hombres que caminan (Txalaparta, 2000) narra la història de l’àvia de la protagonista (una dona nòmada que travessava el desert). També hi podrem trobar la contradicció de la protagonista, que reconeix a la França colonitzadora l’oportunitat d’haver pogut estudiar, malgrat ser una ferma defensora de la independència del seu país.

2. La prohibida (Edicions El Jonc, 2001) La protagonista, Sultana, metgessa a Montpeller (com l’autora) torna al seu país d’origen on s’ha d’enfrontar amb els seus orígens, que creia oblidats per sempre.

3. El desconsuelo de los insumisos (El Cobre, 2006) parla obertament de les dificultats d’assumir les dues identitats, les dues cultures (l’algeriana i la francesa) que conformen la seva personalitat. També ens parla de la soledat, molt dura, però imprescindible si realment ens volem sentir lliures. Una obra d’una valentia exemplar.

La entrada Lectures recomanades pel dia del llibre se publicó primero en SOS Racisme.