Per què cal col·laborar econòmicament en la lluita contra el racisme a Catalunya?

El racisme està a l’ADN del sistema. Vivim dins d’un conglomerat d’estats colonials que fins a la data exploten matèries primeres del Sud global i persones sota una jerarquització racial. Es tracta, doncs, d’una lluita ingent, on l’enemic és enorme i combatre’l no és tasca fàcil. Necessitem sumar tots els esforços a l’abast per poder fer front al racisme institucional amb la major independència i fortalesa possibles.
Es tracta d’una lluita imprescindible. No lliurar-la ens porta a un escenari d’autoritarisme i repressió, amb diferents categories de persones i negació de drets bàsics. Estar alerta i donar resposta a tota agressió racista hauria de ser una obligació conjunta. Perquè  només una societat sense racisme pot ser justa i democràtica.
Els abusos policials, la impunitat del racisme als jutjats, l’explotació laboral, la discriminació en l’accés a l’habitatge, a la sanitat o a les discoteques, el racisme entre particulars, el racisme mediàtic i el discurs d’odi són només algunes de les formes que pren el racisme a casa nostra. Actuem transversalment per eradicar-lo!

Per què fer-ho a través de SOS Racisme?

SOS Racisme som una associació que porta més de 30 anys activa. Estem per la igualtat efectiva i real de drets, per una societat i unes institucions lliures de racisme, per la dignitat humana, per la justícia global, per un antiracisme tranformador, per posar la vida dels marges al centre.
Oferim un servei especialitzat i gratuït de denúncia de tot tipus de racisme únic a Catalunya que, al llarg de la seva història, ha donat suport a més de 10.500 persones. Formem en drets humans al voltant de 3.000 persones l’any, pressionem l’administració perquè promogui polítiques públiques per la no-discriminació i derogui lleis injustes com la Llei d’Estrangeria. Visibilitzem constantment als mitjans i a les xarxes socials realitats polítiques, econòmiques, socials i culturals racistes i incidim davant del discurs d’odi per generar narratives transformadores.
 

Què farà SOS Racisme amb els diners que donis?

1. AMPLIAR I MILLORAR L’ACOMPANYAMENT DE PERSONES EN LA DENÚNCIA DEL RACISME EN TOTES LES SEVES FORMES. En ple estat d’alarma per la Covid-19, hem fet molts esforços per mantenir actiu el nostre Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) des de la distància. Portem més de 60 situacions recollides des de l’inici del confinament, la majoria de racisme policial i entre particulars. El 2019, hem acompanyat i proporcionat atenció legal i psicosocial a 677 persones que han sofert racisme.
2. ENFORTIR LA INCIDÈNCIA POLÍTICA PER CANVIAR LLEIS INJUSTES I PROMOURE POLÍTIQUES PÚBLIQUES. Aquests mesos hem estat atentes tothora, pressionant les administracions per una regularització que doni accés als drets més bàsics, per la investigació i sanció dels abusos policials, per exigir mesures concretes que aturin les identificacions policials per perfil racial, pel tancament del CIE, per denunciar les condicions de vida dels temporers i exigir que els facilitin allotjament i accés a la sanitat pública, per transformar el discurs criminalitzador entorn de la infància i joventut migrant; per alertar, en definitva, que el racisme no es confina malgrat que la vida social s’aturi.
3. PROMOURE SINÈRGIES I TREBALL EN XARXA DINS I FORA DEL MOVIMENT ANTIRACISTA. Estem treballant en xarxa amb moviments locals, atentes a les reivindicacions antiracistes que es donen a tots els barris i pobles de Catalunya. Creiem en la nostra capacitat de generar espais de sensibilització i debat que amplifiquin la lluita contra el racisme.

Col·laborar puntualment està molt bé… Associar-se és encara millor!

SOS Racisme és una associació i, com a tal, està dirigida per l’Assemblea de sòcies, que es convoca dos cops l’any i designa els i les membres del Consell, les quals es reuneixen mensualment per vetllar pel seguiment de les línies estratègiques acordades a l’assemblea.
Associar-se és…

1. Organitzar-se i treballar al costat de persones compromeses amb els drets i la dignitat.
2. Rebre informació de qualitat en primícia sobre racisme i moviments antiracistes a Catalunya.
3. Decidir el rumb de l’entitat i reforçar amb constància i compromís la seva independència econòmica.

[kleo_button title=”Fes un donatiu” href=”https://www.sosracisme.org/fes-un-donatiu” style=”default” size=”300″ ]                                           [kleo_button title=”Associa’t” href=”https://www.sosracisme.org/associat” style=”default” size=”300″ ]

Recupera fins a un 80% de la teva aportació!

Arran de la Covid-19, el nou percentatge de deducció fiscal és del 80% per donacions de fins a 150 €. Si se sobrepassa aquesta quantitat, el donant es dedueix el 35% de la quantitat excedent. Per exemple: Si dones 100€, recuperes 80€ a la declaració de la renda de 2020. L’entitat rep 100, tú n’aportes 20. Recorda que a través d’aquest mecanisme de deducció fiscal, estàs obligant a l’estat espanyol a finançar la lluita contra el racisme!

Potser no pots donar diners… però sí temps, idees i il·lusió!

Busquem ampliar la nostra base social per ser més fortes. Si vols activar-te en favor d’una societat més justa i sense racisme, posa’t en contacte amb nosaltres a administracio@sosracisme.org!

La entrada Denunciem el racisme. Fem-ho amb força! se publicó primero en SOS Racisme.

¡Sigue el acto por streaming! /Segueix l’acte per streaming!
 
[CASTELLANO, AL FINAL]
La seu del Defensor del Pueblo a Madrid allotjarà el proper dijous 23 de novembre l’acte que convoquem amb les organitzacions SOS Racismo Madrid i Rights International Spain. “Pareu de parar-me. Distintes generacions, mateixos drets vulnerats“.
L’acte es celebrarà coincidint amb el 25è aniversari des de que Rosalind Williams va ser parada per un agent de la policia donat que, tal i com va reconèixer el mateix agent, era negra. Aquesta identificació policial va marcar l’inici d’un llarg procés judicial amb el que, després que les instàncies espanyoles desestimessin les seves pretensions, el Comité de Drets Humans de Nacions Unides decretés finalment l’any 2009 que aquesta conducta había vulnerat el seu dret a no ser discriminada.
A més de commemorar aquest aniversari i retre homenatge a aquesta defensora dels drets fonamentals, durant l’acte participaran joves activistes afectats per aquest tipus de controls policials guiats pel perfil ètnic i s’analitzarà quins avenços s’han produït durant aquests anys i quins temes pendents quedarien per treballar en aquesta materia.
Participaran a la taula rodona:

• Yousef Ouled, periodista, activista de SOS Racismo Madrid involucrat en el projecte “Es racismo”.
• Noemí Fernàndez, de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC)
• Diana Paredes, del col·lectiu Latinoamericanxs
• Malick Gueye, del sindicat de manters de Madrid
• Shan Muhammad, denunciant per una identificació policial racista el cas del qual està actualment pendent de resolució davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

L’acte estarà moderat per la bloguera Desirée Bela-Lobedde i farà la cloenda Slim Ben Achour, advocat que participà al litigi estratègic contra l’ús de perfil ètnic per part de la policia francesa que va culminar amb una sentència de la Cort de Cassació Francesa en la ques condenà l’Estat per dsicriminar els denunciants.
La campanya d’incidència política “Pareu de parar-me. L’aparença no és motiu“, a la que s’inscriu aquest acte, busca aconseguir el compromís de representants polítics i cossos policials per la prohibició explícita i la persecució activa de les identificacions policials per perfil ètnic.
 
[CASTELLANO]

Distintas generaciones, mismos derechos vulnerados: las víctimas del perfil étnico hablan 25 años después

• Se cumplen 25 años de la identificación por perfil étnico a Rosalind Williams

• Personas afectadas por los controles policiales racistas analizan avances y lagunas pendientes

• El abogado Slim Ben Achour explica el recorrido legal exitoso que han seguido trece casos denunciados ante la Corte de Casación francesa

La sede del Defensor del Pueblo albergará el próximo jueves 23 de noviembre el acto convocado por las organizaciones SOS Racisme Catalunya, SOS Racismo Madrid y Rights International Spain. “Parad de pararme. Distintas generaciones, mismos derechos vulnerados”.

El acto se celebra coincidiendo con el 25º aniversario desde que Rosalind Williams fue parada por un agente de la policía debido a que, tal y como reconoció el propio agente, era negra. Esta identificación policial marcó el inicio de un largo procedimiento judicial en el que, después de que las instancias españolas desestimasen sus pretensiones, el Comité de Derechos Humanos de Naciones Unidas decretase finalmente en el año 2009 que dicha conducta había vulnerado su derecho a no ser discriminada.

Además de conmemorar este aniversario y rendir homenaje a esta defensora de los derechos fundamentales, durante el acto se dará voz a jóvenes activistas afectados por este tipo de controles policiales guiados por el perfil étnico y se analizará qué avances se han producido a lo largo de estos años y qué lagunas quedarían por abordar en esta materia.

Participarán los siguientes activistas en la mesa redonda:

• Yousef Ouled, periodista, activista de SOS Racismo Madrid involucrado en el Proyecto “Es Racismo”.

• Noemí Fernández, de la Federación de Asociaciones Gitanas de Catalunya

• Diana Paredes, del colectivo Latinoamericanxs

• Malick Gueye, del sindicato de manteros

• Shan Muhammad, denunciante por una identificación policial racista cuyo caso está actualmente pendiente de resolución ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos.

El acto, que será moderado por la bloguera Desirée Bela-Lobedde, lo clausurará Slim Ben Achour, abogado que participó en el litigio estratégico contra el uso de perfiles étnicos por parte de la policía francesa que culminó con una Sentencia de la Corte de Casación en la que se condena al Estado por discriminar a los denunciantes.

La campaña de incidencia política “Parad de pararme. La apariencia no es motivo”, en la que se inscribe este acto, busca conseguir el compromiso de representantes políticos y cuerpos policiales para la prohibición explícita y la persecución activa de las identificaciones policiales por perfil étnico.

La entrada Diferents generacions, mateixos drets vulnerats: el perfil ètnic 25 anys després se publicó primero en SOS Racisme.

Amb l’objectiu d’incrementar la incidència social generant sinèrgies amb altres entitats, SOS Racisme ens adherim a la campanya #VeniuJa i convidem a altres entitats i persones a fer-ho.
“Malgrat les campanyes, mobilitzacions i del suport d’una gran part de la ciutadania, el Govern espanyol no està complint els seus compromisos i al març de 2017 només havia acollit a un 6% dels refugiats.
Exigim que es respecti el Dret Internacional, els Drets Humans i els compromisos assumits. Una manera d’exigir-ho és mitjançant un comptador de temps amb compte enrere amb els dies, hores, minuts i segons que queden fins a la data final del 26 de setembre.”
Els compromisos són:

• 1.499 reassentades de Turquia, el Líban o Grècia que han d’arribar abans del 20 de julio de 2017.
• 15.888 reubicades d’Itàlia o Grècia que han d’arribar abans del 26 de setembre de 2017.

I l’incompliment d’aquests compromisos es veu clarament al comptador del compte enrere:

Més informació de la campanya: veniuja.org
Destaquem la secció per desmuntar rumors: http://veniuja.org/rumores.html

• Europa pateix una crisi de refugiats?
• Si acollim refugiats en vindran més, perquè això genera efecte crida?

Entre altres.
 

La entrada Ens sumem a la campanya #VeniuJa se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #NOTÍCIA: Dinem junts aquest cap de setmana? se publicó primero en SOS Racisme.

• Aitor Hernàndez-Carr, politòleg.
• Mostaphà Shaimi, de l’associació “Salt Antiracista”.
• Ricard Vilaregut, de la plataforma “Badalona som totes i tots”.
• Alba Cuevas, portaveu de SOS Racisme Catalunya.

Us convidem a assistir-hi.
Per més informació, podeu contactar amb: Jose Peñín, comunicacio@sosracisme.org, 636248621
 
 

La entrada #ACTIVITAT: Aturem el vot xenòfob a les eleccions europees se publicó primero en SOS Racisme.

Creus que gaudim d’una bona salut democràtica?
Creus que a Catalunya tots i totes tenim els mateixos drets?
Creus que aquest sistema democràtic ens representa a tots i totes?
Trobes injust que una persona que viu, treballa i paga impostos a Catalunya no pugui decidir sobre allò que l’afecta?
Si respons NO a alguna d’aquestes preguntes: AIXÒ T’INTERESSA!
SOS Racisme-Catalunya és una associació que lluita des de l’any 1989 en defensa dels drets humans i centra la seva actuació en la lluita contra el racisme i la xenofòbia, defensant la igualtat efectiva de drets i oportunitats per a totes les persones que conviuen i comparteixen una mateixa societat. Independent, democràtica, de base, pluriètnica, progressista; mitjançant la no violència activa, reivindica l’eradicació completa del racisme i la xenofòbia en tots els àmbits de la societat i en tots els estrats socials. Igualment denuncia qualsevol vulneració de drets fonamentals, treballant per un model de societat que estableixi la igualtat de drets i d’oportunitats, universalitzant així el concepte de ciutadania. A més, pretén difondre el discurs antiracista a Catalunya com un element més en la lluita en defensa dels drets humans.
Enguany us volem presentar la Campanya 1IGUAL1 amb una reivindicació que des de SOS Racisme-Catalunya portem fent des del anys 90 i que malgrat el pas del temps continua essent una assignatura pendent. Creiem que ara cal exigir el dret al vot per les persones immigrades, perquè no podem continuar posant en joc la nostra cohesió social:
A Catalunya des de fa uns anys estem vivint un canvi en la composició demogràfica de la societat: des de l’any 2000 hi ha un augment dels residents d’origen estranger (noves arribades i reagrupacions familiars), a més de persones d’origen immigrat que porten anys vivint a Catalunya, i una realitat incipient, la dels fills i filles d’immigrants, joves catalans, en la seva majoria ciutadans de ple dret.
Com a altres països de l’Unió Europea ens trobem amb moltes persones immigrades que han establert la seva residència amb caràcter permanent a Catalunya, avui representen un 8,9% de la població. El fet de que part de la població catalana no disposi de drets polítics té conseqüències negatives no només pels afectats directament, sinó pel conjunt de la ciutadania, ja que fa que els valors democràtics deixin de ser universals. Per tant, el reconeixement del dret al sufragi actiu i passiu deixaria a aquestes persones en un nivell més proper al de la resta de la població, avançant en la lluita per la igualtat de drets entre ciutadans.
Tenim l’experiència d’altres països europeus i des de SOS Racisme-Catalunya creiem que no ens podem permetre el luxe de repetir errors. Per tant, amb la Campanya 1IGUAL1 volem contribuir a evitar les discriminacions, frustracions i processos de fractura social generats pel no reconeixement com a ciutadans de les persones que viuen, treballen, tenen els mateixos deures i paguen impostos en un determinat municipi, com la resta dels seus veïns.
La Campanya 1IGUAL1 té com a finalitat plantejar i reformular el concepte de ciutadania per tal de vincular-lo a la residència i no a la nacionalitat. D’aquesta manera aquest concepte avançarà en el reconeixement en tots aquells que viuen i treballen a Catalunya dels valors que aquest aplega. Alhora que com a societat avançarem en la igualtat de drets i oportunitats i en la no-discriminació entre ciutadans.
Sembla obvi que la ciutadania no pot reduir-se al dret de vot; però no és menys obvi que sense aquest dret no es pot parlar de ciutadania. Les fórmules de participació de la població immigrada en l’àmbit municipal, autonòmic o estatal són necessàries com a mesura provisional i parcial, però tenen riscos. En primer lloc, que pensem que ja hi ha espais de participació, quan falta l’espai fonamental; en segon lloc, ofereixen participació als col•lectius, i només en aquells temes relacionats amb les polítiques d’immigració. Una persona és d’origen estranger, però també és jove o vella, home o dona, rural o urbana, afectada pels sorolls al carrer o per la ubicació d’una fàbrica. En conseqüència, la seva participació ha de ser individual i global. Si no és així, estem guetitzant la participació. Les formes de democràcia participativa són un aprofundiment dels drets polítics, no un substitutiu.
En l’àmbit polític, el dret de vot de les persones estrangeres és un d’aquells temes en què gairebé tothom està d’acord però ningú posa fil a l’agulla. Es tracta d’una conquesta democràtica decisiva, i d’un alt contingut simbòlic: no es pot parlar de democràcia universal, ni d’autèntica integració, si es denega el dret de vot a una part de la població. Però manca el coratge i la voluntat política per passar de les paraules als fets. Aquesta campanya vol contribuir també al posicionament de partits i institucions polítiques, per tal de que Catalunya promogui a l’Estat espanyol aquesta reivindicació.
A la Unió Europea, la qüestió ja va ser propugnada pel Consell d’Europa fa uns trenta anys. Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya van posar en pràctica a principis dels anys 70 experiències consultives locals. Suècia va ser el primer país a reconèixer, l’any 1975, el dret de vot actiu i passiu per als estrangers, seguida de Dinamarca (1981) i els Països Baixos (1985). El Regne Unit reconeix el dret de vot als originaris de la Commonwealth. A partir del 1992, el tractat de Maastricht reconeix drets polítics locals als ciutadans de la UE, i es modifiquen, amb força facilitat, les Constitucions dels estats membres. Maastricht aporta una innovació fonamental: la distinció entre nacionalitat i ciutadania, almenys en l’àmbit local. Posteriorment, la Comissió Europea i el Parlament Europeu han fet diverses recomanacions de reconeixement del dret de vot local a les persones estrangeres amb residència estable. Tot i això, el Tractat Constitucional de la Unió Europea només considera ciutadans de la UE els nacionals dels estats membres. Es torna així a la vella identificació entre ciutadania i nacionalitat, i s’exclou de la participació política un col•lectiu que, en conjunt, seria el vuitè estat de la UE en termes demogràfics. És un greu dèficit democràtic, i una preocupant manca de visió de futur.
En l’àmbit estatal, la llei d’estrangeria només reconeix el dret de vot als estrangers no-comunitaris si hi ha reciprocitat, que no n’hi ha mai. Tanmateix la darrera resolució aprovada pel ple del Congrés, a la sessió plenària del dia 21 de febrer, a partir de la iniciativa presentada per IV-IU-ICV insta al govern a “avanzar, atendiendo a criterios de reciprocidad, en el ejercicio de derecho de sufragio activo y pasivo de los extranjeros en España en los términos que establece el artículo 13.2 de la Constitución”. De la mateixa manera es va aprovar que la comissió constitucional del Congrés estudiés les mesures necessàries ”para favorecer la integración social de los inmigrantes residentes de larga duración, en el ámbito de la participación política, previo consenso con todos los grupos parlamentarios, y el diálogo con las comunidades autónomas, ayuntamientos, interlocutores sociales, organizaciones no gubernamentales y asociaciones de inmigrantes”.
Malgrat aquestes resolucions, la actual situació política a Catalunya i a l’Estat espanyol hauria d’oferir una oportunitat d’or que no podríem de desaprofitar. Per a reconèixer el dret a vot de les persones estrangeres, cal modificar el mateix article de la Constitució que es va canviar per a reconèixer el dret de vot dels ciutadans comunitaris. No sembla tan difícil. Qüestions de detall, que no són fàcils però que cal concretar, com el període mínim de residència exigit i el tipus d’eleccions en què poden votar els estrangers, han de definir-se atenent a la màxima extensió de la democràcia, és a dir, lligant la ciutadania a la residència i pensant que tothom ha de poder decidir aquelles polítiques que l’afecten. Aquí ens trobem amb alguns paranys, que apareixen en boca d’alguns responsables polítics: el desconeixement i el sentiment de pertinença al país. Com a societat no podem donar per suposat que el desconeixement o el sentiment de no-pertinença del conjunt de la població d’origen estranger. I menys exigir en desigualtat de condicions amb la resta de persones, indicadors d’aquest coneixament o identificació. Els drets mai poden estar condicionats als coneixements i, molt menys, als sentiments.
Les pors vénen d’una altra banda: por a la pèrdua de vots; por a que l’oposició jugui demagògicament amb el tema de la immigració (si ara ja es juga, potser si més ciutadans voten minimitzarem el marge de joc). Davant de la por, el silenci. Que comenci algú altre. O petites iniciatives que no tenen cap possibilitat de tirar endavant. Ara és el moment, cal consens polític, cal mobilització social. A què esperem?
Des de SOS Racisme-Catalunya volem avançar i sumar esforços: d’institucions i partits polítics, del teixit associatiu i del conjunt de la ciutadania per tal de promoure una transformació social en pro dels següents objectius:

• Fer avançar el concepte de ciutadania vinculant-lo a la residència per tal d’ampliar el reconeixement com a ciutadans d’aquells que viuen i treballen a Catalunya independentment del seu origen.
• Aconseguir el posicionament favorable al reconeixement del dret al vot per les persones immigrades per part dels ajuntaments, partits polítics i Parlament de Catalunya.
• Aconseguir el suport polític, associatiu, cultural i ciutadà per tal que des de Catalunya es promogui un moviment en pro de la igualtat de drets i la reformulació del concepte de ciutadania. I que com a conseqüència impulsi canvis a nivell estatal.
• Aconseguir el canvi constitucional que reconegui el dret al sufragi a totes les persones residents estrangeres majors de 18 anys. Eliminant el requisit de tenir nacionalitat espanyola o ser ciutadà comunitari per poder gaudir del dret al vot en les votacions a nivell municipal, autonòmic, estatal o europeu.

SOS Racisme Catalunya
Abril 2006

PEL DRET AL VOT:
TOTS CIUTADANS, TOTES CIUTADANES
1IGUAL1

Accions de la campanya

• Aquesta Campanya la vam presentar el 25 d’abril de l’any 2006 en un acte al Teatre Lliure en el que van participar Guillermo Toledo y Carlos Jiménez Villarejo. A l’acte ciutadà hi van assistir polítics, periodistes, artistes, i representants del teixit associatiu català. Durant l’acte, l’actor de la companyia Animalario va llegir el text del dramaturg Juan Mayorga de suport a la Campanya. Descarregueu-vos-el aquí.
• Acció política i parlamentària: Durant aquest temps hem mantingut reunions amb els partits polítics catalans amb representació parlamentària per tal de presentar-los la Campanya i conèixer el seu posicionament al respecte. Actualment estem treballant amb els grups parlamentaris per aconseguir que aquesta institució faci un posicionament favorable a la qüestió. L’entitat va comparèixer davant la Comissió d’immigració el juliol del 2006. Descarregueu-vos-la aquí.
• Acció amb els ajuntaments: L’any 2006 vam enviar a tots els municipis de Catalunya una proposta de moció demanant el dret al vot pels immigrants extracomunitaris a les eleccions municipals a tots els Ajuntaments de Catalunya perquè fos presentada i aprovada pel Ple. L’anterior legislatura només 20 municipis van aprovar la resolució. Descarregeu-vos la proposta de ressolució aquí. Ajuntaments que han aprovat les mocions:Abrera
  Castellbisbal
  Collbató
  Corbera de Llobregat
  Gavà
  La Garriga
  Llagostera
  Manresa
  Masnou
  Mataró
  Mediona
  Moià
  Olesa de Montserrat
  Pinell de Brai
  Premià de Mar
  Sant Andreu de la Barca
  Sant Joan de Vilatorrada
  Rubí
  Tarragona
  Terrassa
  Tossa de Mar
  Salitja
  Sant Dalmai
  Vilobí d’Onyar
• Manifest: consulta el manifest i les adhesions fetes fins avui al manifest. Descarrega-te’l aquí.
• Activitat universitària: hem organitzat xerrades-debat a les següents universitats: UdG; UdLL; UPF; UOC; URV.
• Gira musical 1IGUAL1 a càrrec de IYEXÂ vam estar a la sala London de Barcelona presentant la Gira i després a la sala Clap de Mataró; Faktoria d’Arts a Terassa; La Capsa a El Prat de Llobregat; i a la sala zero de Tarragona. Uns concerts amb missatge a ritma de samba brasilera.
• Acte reivindicatiu en el marc del Referèndum de l’Estatut de Catalunya, dissabte 17 de juny amb representants del teixit associatiu català. L’activitat consistia en la llegida d’un manifest i un simulacre de votacions.
• Acció a les Eleccions Generals 08: Vivim, treballem… per què no votem? Davant les properes Eleccions Generals el Consell de la Joventut de Barcelona i SOS Racisme-Catalunya hem impulsat un manifest per reivindicar el dret al vot de les persones immigrades. Us adjuntem el text per tal de demanar-vos la vostra adhesió. Per fer-ho envieu un e-mail a: cohesio@cjb.catAquest manifest el farem públic en un acte reivindicatiu simbòlic que tindrà lloc el proper dia 16 de febrer a les 12:00 hores davant de la Delegació de Govern. Us convidem a assistir a aquest acte i us demanem que en feu la màxima difusió.

ACCIÓ ELECCIONS AUTONÒMIQUES

• En motiu de les eleccions vam organitzar uns Diàlegs antiracistes al FNAC el Triangle en els que vam presentar la campanya i van participar Mariano Torcal, professor de la UpF, Enoch Alberti professor de la UB, Marco Aparicio professor de la Udg i Javier Bonomi de Fedelatina. Vam tenir una Fila 0 amb representats dels partits polítics amb representació parlamentària a excepció del PP que no hi va assistir.
• El 25 d’Octubre a la sala Luz de Gas vam presentar en concert a Quico Pi de la Serra amb l’espectacle “Plurals” i la banda brasilera Mameluco.
• Llançament del viral “Si no hay voto no hay shawarma” que el podeu veure a: http://www.youtube.com/watch?v=SbfZRnG2g3o

ACCIÓ ELECCIONS MUNICIPALS

• Vam impulsar a nivell estatal amb altres entitats una acció per compartir el vot amb una persona d’origen comunitari que no tingués reconegut el dret a vot. L’acte públic es va fer a Barcelona-Madrid-Sevilla. A Catalunya hi van participar 250 parelles de vot i van donar suport a l’acció: Asamblea por la regularización sin condiciones, ASOPXI, AUC, CITE-CC.OO, CJB, CNJC, Comisó Catalana d’Ajuda al Refugiat, Coordinadora d’Immigrants de Catalunya, Dones Juristes, FAVB, Fedelatina, Federació d’ONG’s de drets Humans, Ibn-Batuta, Institut de Drets Humans de Catalunya, MLP, Nuevos Colectivos.
• Batucada “La veu dels sense vot” a càrrec dels Tabalers la Colla Vella de Gràcia. Tot i la pluja vam fer sonar fort la reivindicació. Vegeu el video a http://www.youtube.com/user/sosracisme
• Vam fer el llançament de la minisite “La veu dels sense vot”: Amparanoia, Quimi Portet, Marina Rosell, Che Sudaka i molts més ja han recolzat la Campanya 1IGUAL1, Tothom ciutadà. Ells creuen que qui viu i treballa a Catalunya ha de poder votar. Tu també? Doncs entra a www.prouracisme.org/sensevot i descarrega’t les seves cançons mentre col•labores amb la Campanya.
• Presentació dels spots de Quimi Portet i Marina Rosell recolzant l’acció mira’ls a http://www.youtube.com/user/sosracisme

Com puc col·laborar

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

• Amb l’organització de xerrades: contacte amb nosaltres per montar una xerrada, al teu barri, municipi, facultat, entitat, etc. A partir de l’audiovisual debatrem sobre la qüestió i us presentarem la campanya.
• Sigues la veu dels sense vot, posa’t les xapes (foto) que trobaras al nostre local o als actes i SOS PACS que realitzem
• Entra a www.prouracisme.org/sensevot i descarrega’t música mentre col·labores amb la Campanya
• Envia’ns les teves dades perquè t’informem de les accions de campanya a sosracisme@sosracisme.org i/o estigues pendent de la web
• Envia’ns les teves dades perquè t’informem de les accions de campanya a sosracisme@sosracisme.org i/o estigues pendent de la web
• Fes-te soci de SOS Racisme-Catalunya

La entrada 1=1 Pel dret a vot de les persones migrades se publicó primero en SOS Racisme.

Des de SOS Racisme considerem que als immigrants se’ls exigeixen tots els deures però no tenen tots els drets. Si lluitem per una veritable integració dels immigrants, el reconeixement legal del dret al vot és necessari.

Mig ciutadans?

Per què a una part de la nostra societat, la població immigrada, se li neguen els drets polítics? Estem parlant de ciutadans i ciutadanes que viuen i treballen a Catalunya. En ciquant a les obligacions no es fa cap distinció entre població autòctona o immigrada, tothom ha de pagar els impostos; però alhora de parlar dels drets és quan es fa la distinció, els immigrants no poden participar en l’elecció dels responsables polítics ni tampoc poden presentar-se com a candidats. Els immigrants són en aquest sentit “mig ciutadans” i cal lluitar per a que siguin plens ciutadans, amb tots els seus drets i deures. Actualment, en el nostre sistema democràtic no es pot parlar d’un veritable sufragi universal perquè s’exclou a una part cada cop més significativa de la població. Aquesta marginació resta legitimada per la nostra “democràcia” però no respon a un concepte que va lligat a la DEMOCRÀCIA: la universalitat dels drets.

Europa i més enllà

Ja es va avançar un pas a l’Estat Espanyol quan es va reconèixer el dret al sufragi actiu i passiu a les eleccions municipals als estrangers sempre i quan hi hagi reciprocitat amb el seu país d’origen. Cal avançar molt més perquè a la pràctica estem parlant exclusivament de residents de determinats països europeus. En canvi, països com Noruega, Dinamarca, Suècia, Holanda o Irlanda ja reconeixen el dret a vot de tots els immigrants a les eleccions municipals. En el Parlament Europeu s’han fet propostes en aquest camí i a Catalunya cal dir que molts municipis catalans s’han pronunciat a favor del dret al vot de les persones immigrades. La proposta està sobre la taula, ara cal una bona empenta. De la mateixa forma que la Constitució i la legalització espanyoles s’han adaptat a la realitat europea en aquesta qüestió, cal realitzar una adequació a la realitat immigratòria de la nostra societat.

Parlar d’integració és parlar del dret al vot

La discriminació de fet que pateixen els estrangers desapareixerà a mesura que desapareguin també les discriminacions legals que els afecten actualment. Aconseguir una plena igualtat de drets és un objectiu bàsic contra el racisme i la xenofòbia. No podem pretendre que hi hagi una integració real de la població immigrada si la llei és la primera en discriminar a aquesta part de la societat.

Què proposem des de SOS Racisme?

• Reconèixer el dret al sufragi a totes les persones residents estrangeres majors de 18 anys.
• Eliminar el requisit de nacionalitat per poder gaudir del dret al vot i, per tant, equiparar els drets entre ciutadans comunitaris i no comunitaris.
• Poder justificar la residència amb l’empadronament municipal.

Per poder fer realitat aquesta proposta, demanem:

• Que els partits polítics es pronunciïn públicament a favor del dret al vot.
• Que tots els municipis catalans aprovin una resolució a favor de la qüestió.
• Que el Parlament de Catalunya voti a favor d’una proposta de llei per atorgar el dret al vot als immigrants i que s’elevi la proposta al Parlament Espanyol.

La entrada Pel dret a vot de les persones migrades se publicó primero en SOS Racisme.