Catalunya és un dels pocs països d’Europa que es construeixen com a Estat nacional diferenciat incorporant els processos de diversitat que es deriven de la presència d’immigrants.

Hi ha molts signes visibles que denoten aquest creuament de processos històrics, però un que hem de retenir, i celebrar, és la creació a l’octubre d’una sectorial d’immigració dins l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Que els immigrants donin la seva veu al procés de construcció d’un Estat propi és únic i molt positiu per a la ciutadania catalana, que veu que té aliats en les seves reivindicacions, i molt bo per al món immigrant, que, tot i que pot tenir dubtes sobre quina seria la seva situació en un potencial Estat català, referma la idea que pot contribuir als fonaments de les noves institucions catalanes.

Dit això, hi ha un gran problema que sorgeix en el present més immediat. Catalunya està tractant els immigrants amb criteris aliens. L’estrangeria, els documents de residència i de treball, i tots els aspectes legals que regulen la seva situació són en castellà i es decideixen fora de les seves fronteres. Catalunya també necessita fer valer els seus propis criteris. El que ara per ara em preocupa és que en un probable referèndum el 2014 els immigrants residents a Catalunya no podran votar, perquè l’Estat espanyol no els reconeix aquest dret. Aquesta situació paradoxal segurament no serà l’única amb què toparem, cosa que farà visible els innombrables lligams de dependència que hi ha en aquesta matèria. Per tant, també reivindico que es doni la possibilitat als immigrants residents permanents (cinc anys) de votar, malgrat que l’Estat espanyol no els ho permeti.

Es tracta d’una reivindicació urgent i clara que ha de ser la prioritat de tot aquest nou moviment immigrant dins l’ANC. Treballar perquè les condicions que possibilitin que els immigrants siguin actors polítics dins del
procés de construcció de l’Estat propi siguin una realitat. Altrament, quin sentit té explicar-los res sobre un Estat propi i dirigir-se als membres d’aquest col·lectiu com ens passius i simples espectadors d’un procés que els nega el dret a decidir!

El criteri de la residència està en el Pacte Nacional per a la Immigració, un
dels recursos institucionals més importants que tenim per dotar de legitimitat totes les actuacions de Catalunya en matèria d’immigració. El criteri de la residència, tot i que depèn de criteris estatals, a Catalunya es dotaria d’una funció diferenciada (i pròpia) en atorgar també el dret als immigrants a la participació política i al vot en un referèndum històric i decisiu també per a les seves vides i les dels seus fills, que ja parlen català. Per tant, ja hi ha campanya per a un proper govern català: els immigrants també volem decidir.

La entrada #REFLEXIÓ: També han de decidir! se publicó primero en SOS Racisme.

Ghassan Saliba Zegondi (Secretari Immigració de CCOO de Catalunya), Alba Cuevas (Portaveu SOS Racisme), Àlex Castellano, president de FAPAC, Santi Castella, president de MLP (Moviment Laïc i Progressista), José Luis Nuñez, secretari de CONFAVC, i la portaveu d’AMIC-UGT, Janette Vallejo

Als anys setanta, la immigració procedent d’altres llocs de l’Estat va tenir un paper determinat en la lluita per la democràcia i pels drets nacionals, que va comportar l’aprovació de l’actual Constitució i l’estat de les autonomies.La seva implicació activa estava vinculada al compromís de l’esquerra catalana, i del moviment obrer i social, de vincular la lluita per la recuperació de la democràcia i els drets socials, amb la recuperació de l’autogovern i els drets nacionals de Catalunya.

 “És català qui treballa o viu a Catalunya” va ser el lema que va exemplificar aquesta aposta d’una àmplia majoria de la ciutadania catalana per la cohesió social i per un ampli compromís popular i social en la construcció nacional de Catalunya. La unitat de la classe treballadora -al marge de la seva procedència territorial- al voltant d’un projecte nacional i social va ser decisiva per fer realitat avanços en drets nacionals i en drets socials i laborals que defineixen la nostra societat actual.

Ara, més de 40 anys més tard, el model d’organització de l’Estat nascut durant la Transició democràtica -plasmat en la Constitució i en l’anomenat Estat de les autonomies – està esgotat i ens trobem davant de l’iniciï d’una nova transició, en què es plantegen les mateixes qüestions que anys enrere, però amb la complexitat de principis del segle XXI: retrocés democràtic o aprofundiment en la participació democràtica, retallades socials i laborals o avançar en l’estat de benestar, recentralització preconstitucional o avançar en el dret de decidir dels pobles, el reconeixement de l’estat plurinacional o el ple autogovern, en el cas de Catalunya…

Avui, més del 16 % de la població catalana són persones que han vingut d’altres països, de la Unió Europea i extracomunitaris. Una immigració que té aspectes comuns amb la immigració interna que va rebre Catalunya a mitjans del segle XX: ambdós moviments tenen una base econòmica, persones a la recerca d’una vida millor per a elles i per als seus fills i filles. Però també hi ha aspectes que no són comuns i que representen un dels principals desavantatges per a la nova immigració, com ara les dificultats per al manteniment de la legalitat administrativa i les mancances en drets fonamentals, com ara el dret a la participació política i el dret al vot.

En tot cas, aquesta desigualtat en drets –que esperem transitòria- no ha de qüestionar la seva pertinença a la societat catalana i per tant les persones immigrades també han de ser protagonistes actives , com tota la ciutadania, en el procés de la construcció nacional. Totes les forces progressistes, tant de l’àmbit polític, sindical o social, preocupades pel futur de la cohesió social de la societat catalana, s’han de plantejar seriosament com fer que més d’un milió de persones procedents d’aquest darrer flux migratori es sentin involucrades en aquest procés històric que comença la societat catalana per aprofundir la democràcia participativa, per afermar l’estat de benestar i per avançar cap el dret a decidir i el ple autogovern de Catalunya.

En una Catalunya inclusiva segueix plenament vigent el lema “és català qui treballa o viu a Catalunya”, que va definir la lluita per les llibertats nacionals, la democràcia i els drets socials a la dècada dels anys setanta del segle passat. Tanmateix, la nova realitat social vinculada als nous moviments migratoris ens obliga a intervenir sobre les noves desigualtats legals (entre d’elles el dret a la participació política), socials, lingüístiques… Qualsevol projecte social i nacional ha de tenir en compte aquesta realitat i en conseqüència ha de dissenyar una estratègia que garanteixi la incorporació d’aquesta nova diversitat en el procés de la construcció de una nació catalana inclusiva i cohesionada socialment.

En matèria d’immigració, les competències que reconeix l’Estatut de Catalunya del 2006, la Llei d’acollida i el Pacte Nacional per a la Immigració són passes en el bo camí, però en alguns aspectes s’han quedat curtes i en altres no s’ha pogut desenvolupar plenament per la política de retallades que ha dut a terme tant el govern central com el català, i per la política recentralitzadora del govern central. Ara, davant del procés iniciat cap al ple autogovern per a Catalunya, cal plantejar-se un nou model de gestió de la realitat migratòria que defineixi la societat catalana actual i que ens permeti dotar-nos dels instruments necessaris per gestionar-la adequadament i garantir la plena cohesió social i la igualtat de drets i deures per a tota la ciutadania.

Fins ara, el debat s’ha centrat, en gran mesura, sobre qui té les competències per gestionar les autoritzacions i altres tràmits administratius. I tot i que en la situació actual és un tema important, queda clar que un ple autogovern incorporaria aquestes competències de manera plena. Tanmateix, més enllà d’aquests aspectes administratius i de gestió dels fluxos, és important definir quin model de societat volem i com afecta això la inclusió de les persones estrangeres que resideixen al nostre país i com es fomenta el seu sentiment de pertinença a Catalunya.

És evident que l’aposta per un model de societat inclusiu i cohesionat, que garanteixi els mateixos drets i deures per a tota la ciutadania més enllà del seu origen passa, en primer lloc, per desenvolupar plenament, la Llei d’acollida o el Pacte nacional d’immigració. S’ha de promoure l’aprenentatge i l’ús del català com a llengua comuna, i l’accés al coneixement de l’entorn social, laboral, cultural i polític per afavorir l’autonomia personal i la igualtat d’oportunitat. però també per evitar que el 16 % de la població no quedi al marge d’aquesta nova transició que està vivint el nostre país cal dotar de veu i vot aquestes persones en tant que ciutadanes i superar els dèficits democràtics que representa la situació actual que deixa una part important de la població estigui fora del sistema de representació democràtica. Un ple autogovern és l’oportunitat per reconèixer la ciutadania catalana a totes les persones que viuen o treballen a Catalunya.

Llegir més articles de “Mistos Electorals 25N 2012 Construïm una Catalunya antiracista“

La entrada #REFLEXIÓ: Immigració i ple autogovern per a Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

Creus que gaudim d’una bona salut democràtica?
Creus que a Catalunya tots i totes tenim els mateixos drets?
Creus que aquest sistema democràtic ens representa a tots i totes?
Trobes injust que una persona que viu, treballa i paga impostos a Catalunya no pugui decidir sobre allò que l’afecta?
Si respons NO a alguna d’aquestes preguntes: AIXÒ T’INTERESSA!
SOS Racisme-Catalunya és una associació que lluita des de l’any 1989 en defensa dels drets humans i centra la seva actuació en la lluita contra el racisme i la xenofòbia, defensant la igualtat efectiva de drets i oportunitats per a totes les persones que conviuen i comparteixen una mateixa societat. Independent, democràtica, de base, pluriètnica, progressista; mitjançant la no violència activa, reivindica l’eradicació completa del racisme i la xenofòbia en tots els àmbits de la societat i en tots els estrats socials. Igualment denuncia qualsevol vulneració de drets fonamentals, treballant per un model de societat que estableixi la igualtat de drets i d’oportunitats, universalitzant així el concepte de ciutadania. A més, pretén difondre el discurs antiracista a Catalunya com un element més en la lluita en defensa dels drets humans.
Enguany us volem presentar la Campanya 1IGUAL1 amb una reivindicació que des de SOS Racisme-Catalunya portem fent des del anys 90 i que malgrat el pas del temps continua essent una assignatura pendent. Creiem que ara cal exigir el dret al vot per les persones immigrades, perquè no podem continuar posant en joc la nostra cohesió social:
A Catalunya des de fa uns anys estem vivint un canvi en la composició demogràfica de la societat: des de l’any 2000 hi ha un augment dels residents d’origen estranger (noves arribades i reagrupacions familiars), a més de persones d’origen immigrat que porten anys vivint a Catalunya, i una realitat incipient, la dels fills i filles d’immigrants, joves catalans, en la seva majoria ciutadans de ple dret.
Com a altres països de l’Unió Europea ens trobem amb moltes persones immigrades que han establert la seva residència amb caràcter permanent a Catalunya, avui representen un 8,9% de la població. El fet de que part de la població catalana no disposi de drets polítics té conseqüències negatives no només pels afectats directament, sinó pel conjunt de la ciutadania, ja que fa que els valors democràtics deixin de ser universals. Per tant, el reconeixement del dret al sufragi actiu i passiu deixaria a aquestes persones en un nivell més proper al de la resta de la població, avançant en la lluita per la igualtat de drets entre ciutadans.
Tenim l’experiència d’altres països europeus i des de SOS Racisme-Catalunya creiem que no ens podem permetre el luxe de repetir errors. Per tant, amb la Campanya 1IGUAL1 volem contribuir a evitar les discriminacions, frustracions i processos de fractura social generats pel no reconeixement com a ciutadans de les persones que viuen, treballen, tenen els mateixos deures i paguen impostos en un determinat municipi, com la resta dels seus veïns.
La Campanya 1IGUAL1 té com a finalitat plantejar i reformular el concepte de ciutadania per tal de vincular-lo a la residència i no a la nacionalitat. D’aquesta manera aquest concepte avançarà en el reconeixement en tots aquells que viuen i treballen a Catalunya dels valors que aquest aplega. Alhora que com a societat avançarem en la igualtat de drets i oportunitats i en la no-discriminació entre ciutadans.
Sembla obvi que la ciutadania no pot reduir-se al dret de vot; però no és menys obvi que sense aquest dret no es pot parlar de ciutadania. Les fórmules de participació de la població immigrada en l’àmbit municipal, autonòmic o estatal són necessàries com a mesura provisional i parcial, però tenen riscos. En primer lloc, que pensem que ja hi ha espais de participació, quan falta l’espai fonamental; en segon lloc, ofereixen participació als col•lectius, i només en aquells temes relacionats amb les polítiques d’immigració. Una persona és d’origen estranger, però també és jove o vella, home o dona, rural o urbana, afectada pels sorolls al carrer o per la ubicació d’una fàbrica. En conseqüència, la seva participació ha de ser individual i global. Si no és així, estem guetitzant la participació. Les formes de democràcia participativa són un aprofundiment dels drets polítics, no un substitutiu.
En l’àmbit polític, el dret de vot de les persones estrangeres és un d’aquells temes en què gairebé tothom està d’acord però ningú posa fil a l’agulla. Es tracta d’una conquesta democràtica decisiva, i d’un alt contingut simbòlic: no es pot parlar de democràcia universal, ni d’autèntica integració, si es denega el dret de vot a una part de la població. Però manca el coratge i la voluntat política per passar de les paraules als fets. Aquesta campanya vol contribuir també al posicionament de partits i institucions polítiques, per tal de que Catalunya promogui a l’Estat espanyol aquesta reivindicació.
A la Unió Europea, la qüestió ja va ser propugnada pel Consell d’Europa fa uns trenta anys. Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya van posar en pràctica a principis dels anys 70 experiències consultives locals. Suècia va ser el primer país a reconèixer, l’any 1975, el dret de vot actiu i passiu per als estrangers, seguida de Dinamarca (1981) i els Països Baixos (1985). El Regne Unit reconeix el dret de vot als originaris de la Commonwealth. A partir del 1992, el tractat de Maastricht reconeix drets polítics locals als ciutadans de la UE, i es modifiquen, amb força facilitat, les Constitucions dels estats membres. Maastricht aporta una innovació fonamental: la distinció entre nacionalitat i ciutadania, almenys en l’àmbit local. Posteriorment, la Comissió Europea i el Parlament Europeu han fet diverses recomanacions de reconeixement del dret de vot local a les persones estrangeres amb residència estable. Tot i això, el Tractat Constitucional de la Unió Europea només considera ciutadans de la UE els nacionals dels estats membres. Es torna així a la vella identificació entre ciutadania i nacionalitat, i s’exclou de la participació política un col•lectiu que, en conjunt, seria el vuitè estat de la UE en termes demogràfics. És un greu dèficit democràtic, i una preocupant manca de visió de futur.
En l’àmbit estatal, la llei d’estrangeria només reconeix el dret de vot als estrangers no-comunitaris si hi ha reciprocitat, que no n’hi ha mai. Tanmateix la darrera resolució aprovada pel ple del Congrés, a la sessió plenària del dia 21 de febrer, a partir de la iniciativa presentada per IV-IU-ICV insta al govern a “avanzar, atendiendo a criterios de reciprocidad, en el ejercicio de derecho de sufragio activo y pasivo de los extranjeros en España en los términos que establece el artículo 13.2 de la Constitución”. De la mateixa manera es va aprovar que la comissió constitucional del Congrés estudiés les mesures necessàries ”para favorecer la integración social de los inmigrantes residentes de larga duración, en el ámbito de la participación política, previo consenso con todos los grupos parlamentarios, y el diálogo con las comunidades autónomas, ayuntamientos, interlocutores sociales, organizaciones no gubernamentales y asociaciones de inmigrantes”.
Malgrat aquestes resolucions, la actual situació política a Catalunya i a l’Estat espanyol hauria d’oferir una oportunitat d’or que no podríem de desaprofitar. Per a reconèixer el dret a vot de les persones estrangeres, cal modificar el mateix article de la Constitució que es va canviar per a reconèixer el dret de vot dels ciutadans comunitaris. No sembla tan difícil. Qüestions de detall, que no són fàcils però que cal concretar, com el període mínim de residència exigit i el tipus d’eleccions en què poden votar els estrangers, han de definir-se atenent a la màxima extensió de la democràcia, és a dir, lligant la ciutadania a la residència i pensant que tothom ha de poder decidir aquelles polítiques que l’afecten. Aquí ens trobem amb alguns paranys, que apareixen en boca d’alguns responsables polítics: el desconeixement i el sentiment de pertinença al país. Com a societat no podem donar per suposat que el desconeixement o el sentiment de no-pertinença del conjunt de la població d’origen estranger. I menys exigir en desigualtat de condicions amb la resta de persones, indicadors d’aquest coneixament o identificació. Els drets mai poden estar condicionats als coneixements i, molt menys, als sentiments.
Les pors vénen d’una altra banda: por a la pèrdua de vots; por a que l’oposició jugui demagògicament amb el tema de la immigració (si ara ja es juga, potser si més ciutadans voten minimitzarem el marge de joc). Davant de la por, el silenci. Que comenci algú altre. O petites iniciatives que no tenen cap possibilitat de tirar endavant. Ara és el moment, cal consens polític, cal mobilització social. A què esperem?
Des de SOS Racisme-Catalunya volem avançar i sumar esforços: d’institucions i partits polítics, del teixit associatiu i del conjunt de la ciutadania per tal de promoure una transformació social en pro dels següents objectius:

• Fer avançar el concepte de ciutadania vinculant-lo a la residència per tal d’ampliar el reconeixement com a ciutadans d’aquells que viuen i treballen a Catalunya independentment del seu origen.
• Aconseguir el posicionament favorable al reconeixement del dret al vot per les persones immigrades per part dels ajuntaments, partits polítics i Parlament de Catalunya.
• Aconseguir el suport polític, associatiu, cultural i ciutadà per tal que des de Catalunya es promogui un moviment en pro de la igualtat de drets i la reformulació del concepte de ciutadania. I que com a conseqüència impulsi canvis a nivell estatal.
• Aconseguir el canvi constitucional que reconegui el dret al sufragi a totes les persones residents estrangeres majors de 18 anys. Eliminant el requisit de tenir nacionalitat espanyola o ser ciutadà comunitari per poder gaudir del dret al vot en les votacions a nivell municipal, autonòmic, estatal o europeu.

SOS Racisme Catalunya
Abril 2006

PEL DRET AL VOT:
TOTS CIUTADANS, TOTES CIUTADANES
1IGUAL1

Accions de la campanya

• Aquesta Campanya la vam presentar el 25 d’abril de l’any 2006 en un acte al Teatre Lliure en el que van participar Guillermo Toledo y Carlos Jiménez Villarejo. A l’acte ciutadà hi van assistir polítics, periodistes, artistes, i representants del teixit associatiu català. Durant l’acte, l’actor de la companyia Animalario va llegir el text del dramaturg Juan Mayorga de suport a la Campanya. Descarregueu-vos-el aquí.
• Acció política i parlamentària: Durant aquest temps hem mantingut reunions amb els partits polítics catalans amb representació parlamentària per tal de presentar-los la Campanya i conèixer el seu posicionament al respecte. Actualment estem treballant amb els grups parlamentaris per aconseguir que aquesta institució faci un posicionament favorable a la qüestió. L’entitat va comparèixer davant la Comissió d’immigració el juliol del 2006. Descarregueu-vos-la aquí.
• Acció amb els ajuntaments: L’any 2006 vam enviar a tots els municipis de Catalunya una proposta de moció demanant el dret al vot pels immigrants extracomunitaris a les eleccions municipals a tots els Ajuntaments de Catalunya perquè fos presentada i aprovada pel Ple. L’anterior legislatura només 20 municipis van aprovar la resolució. Descarregeu-vos la proposta de ressolució aquí. Ajuntaments que han aprovat les mocions:Abrera
  Castellbisbal
  Collbató
  Corbera de Llobregat
  Gavà
  La Garriga
  Llagostera
  Manresa
  Masnou
  Mataró
  Mediona
  Moià
  Olesa de Montserrat
  Pinell de Brai
  Premià de Mar
  Sant Andreu de la Barca
  Sant Joan de Vilatorrada
  Rubí
  Tarragona
  Terrassa
  Tossa de Mar
  Salitja
  Sant Dalmai
  Vilobí d’Onyar
• Manifest: consulta el manifest i les adhesions fetes fins avui al manifest. Descarrega-te’l aquí.
• Activitat universitària: hem organitzat xerrades-debat a les següents universitats: UdG; UdLL; UPF; UOC; URV.
• Gira musical 1IGUAL1 a càrrec de IYEXÂ vam estar a la sala London de Barcelona presentant la Gira i després a la sala Clap de Mataró; Faktoria d’Arts a Terassa; La Capsa a El Prat de Llobregat; i a la sala zero de Tarragona. Uns concerts amb missatge a ritma de samba brasilera.
• Acte reivindicatiu en el marc del Referèndum de l’Estatut de Catalunya, dissabte 17 de juny amb representants del teixit associatiu català. L’activitat consistia en la llegida d’un manifest i un simulacre de votacions.
• Acció a les Eleccions Generals 08: Vivim, treballem… per què no votem? Davant les properes Eleccions Generals el Consell de la Joventut de Barcelona i SOS Racisme-Catalunya hem impulsat un manifest per reivindicar el dret al vot de les persones immigrades. Us adjuntem el text per tal de demanar-vos la vostra adhesió. Per fer-ho envieu un e-mail a: cohesio@cjb.catAquest manifest el farem públic en un acte reivindicatiu simbòlic que tindrà lloc el proper dia 16 de febrer a les 12:00 hores davant de la Delegació de Govern. Us convidem a assistir a aquest acte i us demanem que en feu la màxima difusió.

ACCIÓ ELECCIONS AUTONÒMIQUES

• En motiu de les eleccions vam organitzar uns Diàlegs antiracistes al FNAC el Triangle en els que vam presentar la campanya i van participar Mariano Torcal, professor de la UpF, Enoch Alberti professor de la UB, Marco Aparicio professor de la Udg i Javier Bonomi de Fedelatina. Vam tenir una Fila 0 amb representats dels partits polítics amb representació parlamentària a excepció del PP que no hi va assistir.
• El 25 d’Octubre a la sala Luz de Gas vam presentar en concert a Quico Pi de la Serra amb l’espectacle “Plurals” i la banda brasilera Mameluco.
• Llançament del viral “Si no hay voto no hay shawarma” que el podeu veure a: http://www.youtube.com/watch?v=SbfZRnG2g3o

ACCIÓ ELECCIONS MUNICIPALS

• Vam impulsar a nivell estatal amb altres entitats una acció per compartir el vot amb una persona d’origen comunitari que no tingués reconegut el dret a vot. L’acte públic es va fer a Barcelona-Madrid-Sevilla. A Catalunya hi van participar 250 parelles de vot i van donar suport a l’acció: Asamblea por la regularización sin condiciones, ASOPXI, AUC, CITE-CC.OO, CJB, CNJC, Comisó Catalana d’Ajuda al Refugiat, Coordinadora d’Immigrants de Catalunya, Dones Juristes, FAVB, Fedelatina, Federació d’ONG’s de drets Humans, Ibn-Batuta, Institut de Drets Humans de Catalunya, MLP, Nuevos Colectivos.
• Batucada “La veu dels sense vot” a càrrec dels Tabalers la Colla Vella de Gràcia. Tot i la pluja vam fer sonar fort la reivindicació. Vegeu el video a http://www.youtube.com/user/sosracisme
• Vam fer el llançament de la minisite “La veu dels sense vot”: Amparanoia, Quimi Portet, Marina Rosell, Che Sudaka i molts més ja han recolzat la Campanya 1IGUAL1, Tothom ciutadà. Ells creuen que qui viu i treballa a Catalunya ha de poder votar. Tu també? Doncs entra a www.prouracisme.org/sensevot i descarrega’t les seves cançons mentre col•labores amb la Campanya.
• Presentació dels spots de Quimi Portet i Marina Rosell recolzant l’acció mira’ls a http://www.youtube.com/user/sosracisme

Com puc col·laborar

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

• Amb l’organització de xerrades: contacte amb nosaltres per montar una xerrada, al teu barri, municipi, facultat, entitat, etc. A partir de l’audiovisual debatrem sobre la qüestió i us presentarem la campanya.
• Sigues la veu dels sense vot, posa’t les xapes (foto) que trobaras al nostre local o als actes i SOS PACS que realitzem
• Entra a www.prouracisme.org/sensevot i descarrega’t música mentre col·labores amb la Campanya
• Envia’ns les teves dades perquè t’informem de les accions de campanya a sosracisme@sosracisme.org i/o estigues pendent de la web
• Envia’ns les teves dades perquè t’informem de les accions de campanya a sosracisme@sosracisme.org i/o estigues pendent de la web
• Fes-te soci de SOS Racisme-Catalunya

La entrada 1=1 Pel dret a vot de les persones migrades se publicó primero en SOS Racisme.

La construcció d’una ciutadania que garanteixi la igualtat de drets i oportunitats és un procés que es dóna en les societats democràtiques i ens permet lluitar contra el racisme i la xenofòbia. Però quines interpretacions de ciutadania coneixem: restrictives o inclusives?, garants de més o menys drets i deures?, vinculades a nacionalitat, a residència o a altres estatus? ciutadania des del prisma polític, social, econòmic o cultural?
La tercera edició del Seminari de Drets Humans que organitza cada any SOS Racisme-Catalunya vol interpel•lar investigadors i professionals sobre aquest concepte sovint poc entès, a partir d’un anàlisi dels diferents models de ciutadania a Europa, a l’Estat i Catalunya. El seminari pretén conèixer quines restriccions afecten les persones que, pel seu origen, no poden gaudir d’una plena ciutadania, fet que impacta al seu dia a dia, ja sigui al barri o en relació amb les administracions locals i catalanes (serveis socials, formació de ciutadania, padró, serveis sanitaris).

Horari i programa

10h – 11:30h Obertura + Ponència inaugural
10 – 10:30h – Obertura de l’acte per part de Xavier Badia i Cardús, Director de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya i Alba Cuevas, Directora de SOS Racisme-Catalunya
10:30 – 11:30h – Ponència inaugural per part de Maria Elósegui Itxaso, Catedràtica de Filosofia del Dret de la Universitat de Saragossa
La ponència inaugural abordarà el concepte de la ciutadania de forma introductòria, mostrant l’exemple del model que s’aplica a Alemanya, en concret a la ciutat de Berlín. A través de la intervenció, es pretén mostrar no tan sols un model de ciutadania concret, sinó quines aplicacions pràctiques ha tingut en el context alemany (educació per la ciutadania, certificats de ciutadania).
12h – 14h Taula rodona 1 – Què és ciutadania? Drets i deures sobre el paper
Ponents:

• Neus Torbisco i Casals, Professora de Filosofia del Dret de la Universitat Pompeu Fabra
• Laura Díez Bueso, Professora de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona
• Óscar Rebollo Izquierdo, Professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’IGOP

Contingut Taula Rodona 1:

La taula servirà per analitzar el concepte de ciutadania des de l’àmbit del Dret, les Ciències Polítiques i la Sociologia. El debat partirà de preguntes sobre les diferències, avantatges i restriccions dels diferents models de ciutadania a Europa, a l’Estat i Catalunya (multicultural, assimilacionista, híbrids, etc.). S’abordarà la connexió de ciutadania amb les nocions de nacionalitat, residència i els drets i els deures inclosos o no, especialment els drets polítics (drets a vot, drets de participació).

14:15h-15:45h – Pausa per dinar
16h-18h Taula rodona 2 – Viure (i patir) la ciutadania a l’àmbit local: limitacions i conflictes

• Luis Miguel Narbona Reina, Antropòleg i Assessor de l’Ajuntament de Viladecans en Ciutadania i Convivència
• Rafael Llinàs Salmerón, Psicòleg, Mediador comunitari i Responsable del Servei de Mediació de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs
• Javier Wilhelm, Psicòleg i Mediador. Director de l’empresa Mediación y Convivencia

Contingut Taula rodona 2:

En la taula rodona de la tarda s’ha previst un enfocament molt més específic, per avaluar si els drets i deures marcats “sobre el paper” es garanteixen després a la pràctica. Els ponents que hi participaran, formats en Mediació Intercultural, Antropologia i Psicologia, exposaran de quina manera la noció de ciutadania actual –i els drets civils associats a ella- impacten en els serveis que s’adrecen a la població immigrada (serveis socials, formació de ciutadania, padró, serveis sanitaris). De fet, és aquí, en aquest espai més quotidià o local, on es veu si realment es compleix la suposada igualtat de drets i oportunitats, ja que és aquest l’àmbit on entren en joc de forma més notòria i pròxima les altres nocions vinculades a la ciutadania, com ara la identitat, la llengua i la cultura, a més dels aspectes socioeconòmics.

18:00h-18:30h Conclusions
Recull de les aportacions en les taules rodones i la conferència inaugural per part de Alba Cuevas, Directora de SOS Racisme-Catalunya
18:30h – Finalització del Seminari de Drets Humans 2010
Podeu descarregar-vos el programa del Seminari 2010.

Inscripcions

La inscripció al seminari es formalitza trucant al 933010597 o enviant un correu a sensibilitzacio@sosracisme.org amb les vostres dades personals (nom, cognoms, telèfon i adreça de correu electrònic de contacte). Per garantir l’assistència, el preu solidari de la inscripció és de 5€, que es retornarà a l’entrada de l’acte o, si es prefereix, es podrà donar a SOS Racisme.
Cal fer l’ingrés de la quota d’inscripció, indicant al concepte “Seminari” i el vostre nom i cognom, en el següent número de compte:
2100-0711-35-0200020099 (Caixa de Pensions)
Les places són limitades. Es reservarà plaça per ordre de pagament de la inscripció.
Es podrà demanar certificat d’assistència, que s’entregarà un cop finalitzat l’acte de cloenda del seminari.
Col·laboren:

La entrada El racisme i la xenofòbia a les societats democràtiques – Seminari Drets Humans 2010 se publicó primero en SOS Racisme.

Des de SOS Racisme considerem que als immigrants se’ls exigeixen tots els deures però no tenen tots els drets. Si lluitem per una veritable integració dels immigrants, el reconeixement legal del dret al vot és necessari.

Mig ciutadans?

Per què a una part de la nostra societat, la població immigrada, se li neguen els drets polítics? Estem parlant de ciutadans i ciutadanes que viuen i treballen a Catalunya. En ciquant a les obligacions no es fa cap distinció entre població autòctona o immigrada, tothom ha de pagar els impostos; però alhora de parlar dels drets és quan es fa la distinció, els immigrants no poden participar en l’elecció dels responsables polítics ni tampoc poden presentar-se com a candidats. Els immigrants són en aquest sentit “mig ciutadans” i cal lluitar per a que siguin plens ciutadans, amb tots els seus drets i deures. Actualment, en el nostre sistema democràtic no es pot parlar d’un veritable sufragi universal perquè s’exclou a una part cada cop més significativa de la població. Aquesta marginació resta legitimada per la nostra “democràcia” però no respon a un concepte que va lligat a la DEMOCRÀCIA: la universalitat dels drets.

Europa i més enllà

Ja es va avançar un pas a l’Estat Espanyol quan es va reconèixer el dret al sufragi actiu i passiu a les eleccions municipals als estrangers sempre i quan hi hagi reciprocitat amb el seu país d’origen. Cal avançar molt més perquè a la pràctica estem parlant exclusivament de residents de determinats països europeus. En canvi, països com Noruega, Dinamarca, Suècia, Holanda o Irlanda ja reconeixen el dret a vot de tots els immigrants a les eleccions municipals. En el Parlament Europeu s’han fet propostes en aquest camí i a Catalunya cal dir que molts municipis catalans s’han pronunciat a favor del dret al vot de les persones immigrades. La proposta està sobre la taula, ara cal una bona empenta. De la mateixa forma que la Constitució i la legalització espanyoles s’han adaptat a la realitat europea en aquesta qüestió, cal realitzar una adequació a la realitat immigratòria de la nostra societat.

Parlar d’integració és parlar del dret al vot

La discriminació de fet que pateixen els estrangers desapareixerà a mesura que desapareguin també les discriminacions legals que els afecten actualment. Aconseguir una plena igualtat de drets és un objectiu bàsic contra el racisme i la xenofòbia. No podem pretendre que hi hagi una integració real de la població immigrada si la llei és la primera en discriminar a aquesta part de la societat.

Què proposem des de SOS Racisme?

• Reconèixer el dret al sufragi a totes les persones residents estrangeres majors de 18 anys.
• Eliminar el requisit de nacionalitat per poder gaudir del dret al vot i, per tant, equiparar els drets entre ciutadans comunitaris i no comunitaris.
• Poder justificar la residència amb l’empadronament municipal.

Per poder fer realitat aquesta proposta, demanem:

• Que els partits polítics es pronunciïn públicament a favor del dret al vot.
• Que tots els municipis catalans aprovin una resolució a favor de la qüestió.
• Que el Parlament de Catalunya voti a favor d’una proposta de llei per atorgar el dret al vot als immigrants i que s’elevi la proposta al Parlament Espanyol.

La entrada Pel dret a vot de les persones migrades se publicó primero en SOS Racisme.

Els dies 24 i 25 de novembre de 2005 vam organitzar aquestes jornades que tenien un doble objectiu. D’una banda reflexionar sobre com la presència de fills i filles de families immigrades, catalans de ple dret, posa en evidència la necessitat de reformular el concepte de ciutadania, per tal de garantir una societat cohesionada basada en la igualtat de drets, però també en la iguatat d’oportunitats i en la no-discriminació.
En segon lloc, per tal d’avançar en la reflexió i en les propostes vam convidar a nou entitats de diferents països europeus (Alemanya, Bèlgica, Itàlia, França i Regne Unit) que ens van exposar quina és la seva tasca en matèria de lluita contra l’exclusió, pedagogia o d’acció antiracista. Així vam poder valorar diferents propostes i maneres de construir una societat cohesionada que vetlla per la igualtat dels ciutadans, i el reconeixament com a tals d’aquest joves a les seves societats.

Programa

Museu marítim de Barcelona (Avda. Drassanes s/n). La reserva de places es farà per ordre d’inscripció.

Nous catalans: Reformulem la Ciutadania

Catalunya viu avui en dia, i des de fa anys, un canvi en la seva composició demogràfica. Alguns d’aquests canvis són relativament recents, des de l’any 2000 hem observat un augment dels residents d’origen estranger (noves arribades i reagrupacions familiars) altres no ho són tant, persones d’origen immigrat que porten anys vivint a Catalunya, i els seus fills, joves catalans de ple dret.
Així, quan parlem de racisme no fem només referència a la immigració estem parlant també del poble gitano, o aquests joves, nascuts a Catalunya però amb orígens ascendents diversos.
Aquests joves a Catalunya són en algunes zones geogràfiques concretes una realitat notable però aquesta és una tendència creixent. Cal ser conscients també de l’heterogeneitat d’aquests joves. Aquesta ve donada per les diferents experiències personals i són aquestes les que tenen una relació directe en la construcció de la seva identitat. Un procés inherent a tots els joves, però que en aquest cas pel pes específic que pot jugar en la seva socialització el fet migratori, viscut en primera o segona persona, pot ser més complex.
Tenim l’experiència d’altres països europeus que han viscut abans aquesta transformació de la seves societats. Hi ha un debat conceptual en determinats cercles sobretot acadèmics i polítics, sobre diferents models que treballen des de la homogenització o des del multiculturalisme, però sovint aquest debat conceptual evita un anàlisi precís de la realitat.
Des de SOS Racisme volem evitar caure en els mateixos errors que han fet que en molts barris de ciutats de diferents països aquests joves pateixin frustracions econòmiques i socials (atur, segregació urbanística, fracàs escolar), no podem permetre que aquests joves heretin discriminacions per la condició migrant dels seus pares. Per això volem plantejar aquesta reformulació del concepte de ciutadania. Aquest concepte s’ha de basar en la igualtat de drets, oportunitats i en la no-discriminació.
Per què? Per evitar que a la societat catalana, cada cop més mestissa, l’origen ètnic dels ascendents familiars no determini la mobilitat social. I perquè el concepte de ciutadania reconegui a tots els ciutadans, i tots els ciutadans, els valors que aquest concepte aplega. Per endegar aquesta reformulació cal un canvi en les mentalitats i en les polítiques per tal d’interioritzar que aquests joves són catalans, i si ho fem minimitzarem el risc de fractura social.
A Catalunya estem a temps d’evitar tot això però volem cridar l’atenció sobre diferents punts. Ja hi ha preocupants espais de segregació urbanística que són l’origen, entre d’altres de la segregació educativa. Denunciem que l’habitatge ha deixat de ser un dret social per convertir-se en un bé de mercat. Aquest fet té repercussions per tota la societat, però en les persones d’origen immigrat sovint pateixen una discriminació en l’accés, que sumada a contextos econòmics més baixos, pot generar, sinó es regula, l’existència de barris en condicions precàries amb alts índex de població immigrada. Demanem una aposta per l’habitatge social que faciliti la igualtat des de la diversitat.
Volem destacar també la importància de l’acció educativa antiracista, a tots els nivells (primera acollida, graduat d’ESO i estudis post-obligatoris). Si aconseguim que a les escoles el mestissatge no es vegi com un problema afegit sinó com una oportunitat haurem guanyat en la cohesió de la societat del futur. Però la realitat és que avui manquen recursos econòmics i humans. És important l’aprenentatge de la llengua i que el pas de l’aula d’acollida a l’aula ordinària sigui àgil. Sinó hi ha un bon aprenentatge de la llengua o el procés és feixuc augmenta el risc d’abandó escolar. És important també treballar a partir dels Plans d’entorn, amb els espais més propers a les escoles (AMPAS, barris, oci, esport, sanitat, educadors de carrer) per generar aquesta cohesió. Per últim cal evitar la segregació escolar entre escola pública i privada, així com la segregació religiosa.
Però hi ha altres àmbits en els que cal incidir i són claus perquè aquests joves no portin per sempre la motxilla de la migració a les seves esquenes. Per exemple, és bàsica la lluita contra l’explotació i la precarietat laboral, i no podem plantejar-nos-la sense la derogació de la llei d’estrangeria, que en el cas dels joves arribats per reagrupació familiar té conseqüències directes en el seu permís de treball. Més enllà de la llei calen programes per garantir la inserció laboral d’aquests joves en igualtat de condicions.
Si parlem dels barris, hem de treballar per la creació d’espais comuns. Cal que el recursos es destinin en aconseguir una participació real dels veïns i veïnes independentment del seu cognom (espais d’oci per joves; ús dels espais públics; associacions de tots els comerciants i no en funció de l’origen d’aquests, etc.). No podem parlar de participació sense exigir una precondició per assolir la igualtat de drets entre els ciutadans com és el dret a vot per les persones immigrades.
Per últim cal impulsar polítiques i accions en pro de la no-discriminació. Hem de fer front al racisme institucional però no podem obviar el racisme que viuen moltes persones a la seva vida quotidiana. Hem de treballar pel reconeixement d’aquests ciutadans tant per part de l’Estat com del conjunt de la societat.
Som conscients que aquests canvis en les lleis, les polítiques i el concepte de ciutadania requereixen valentia, recursos i molta pedagogia social, però ens hi hauríem d’esforçar perquè està en joc la cohesió de la nostra societat.

Breu explicació de les Jornades per a Reformular la Ciutadania

“Perquè la referència a fills d’immigrants? Fins quan em consideraran una catalana i no una filla d’immigrants?” Com a resposta a aquesta pregunta, SOS Racisme-Catalunya va organitzar el passat 24-25 de novembre de 2005 unes Jornades sobre “Fills i filles d’immigrants: reformulant la ciutadania – Compartim experiències europees per a la cohesió social”.
Per a conèixer la situació d’aquests nous ciutadans en altres països, representants de 8 entitats d’Alemanya, Regne Unit, Bèlgica i Itàlia van venir a informar-nos de la realitat en els seus països i compartir els seus projectes i experiències. Aquests eren: l’Escola sense Racisme, formada a Bèlgica, que promou un sistema d’ensenyament obert i intercultural i que conta amb més de 350 escoles a Europa; els projectes a Alemanya del Turkish Union in Berlin-Brandenburg que treballen contra la discriminació i promoguen la inserció laboral dels no-alemanys o el projecte Contemporary Witness Project, que organitza un sistema d’intercanvi entre els alumnes de Brandenburg i residents de Berlin d’origen immigrant; i el programa School for Everybody de l’organització ARCI d’Itàlia que prepara professors per a treballar millor amb alumnes d’origen immigrant. Els projectes del Regne Unit mostraven des de projectes d’intercanvi i coneixement de la diversitat (Swapping Cultures) de l’organització Minorities of Europe, a l’informe Preventing Racial Violence de The Runnymede Trust, que promou més finançament per al treball de prevenció, a l’organització pionera que treballa per a facilitar la participació de minories ètniques en l’ambient artificial i natural, Black Environment Network.
La Sala d’Actes del Museu Marítim es va omplir amb una varietat de persones interessades en el tema: des dels denominats fills i filles d’immigrants, immigrants, estudiantes, representants de diverses ONGs, professors i periodistes de programes enfocats en la immigració. La diversitat de procedència dels ponents i el públic donava per un intercanvi d’experiències i perspectives enriquidores per tots els participants.

La entrada Fills i filles d'immigrants: reformulant la ciutadania se publicó primero en SOS Racisme.

• Aquesta negativa significa mantenir a més de tres milions de ciutadans exclosos de l’Estat democràtic per no tenir nacionalitat espanyola. Cal tenir en compte que són ciutadans de fet, que com la resta estan treballant, pagant els seus impostos i participant de la vida pública.
• En un mon cada vegada més globalitzat, cal apostar per una ciutadania deslligada de la nacionalitat i vinculada a la residència. Reconèixer el dret al vot de les persones immigrades significa ampliar la democràcia a una part de població que ja està assentada als nostres municipis i barris, i que ara mateix no pot participar en la presa de decisions polítiques com la resta de ciutadans.
• No hi haurà una real integració de les persones immigrades si aquestes no tenen garantits els drets polítics. La integració és un objectiu que va més enllà de la integració social a la vida quotidiana, econòmica, laboral i cultural sinó que passa, si vol ser real, per una igualtat en els drets polítics.

Per aquests motius des de SOS Racisme lamentem que s’hagi tornat a perdre una oportunitat per avançar en la universalització de la ciutadania i en la construcció d’una democràcia inclusiva.
La realitat social demana a crits avançar en el reconeixement de la ciutadania de tots el ciutadans si volem construir un model de societat cohesionat. Per això, des de SOS Racisme fem una crida als partits polítics perquè es replantegin aquest debat en un moment en que s’inicia un procés de modificació de la Constitució espanyola. Un exercici democràtic seria aprofitar aquest procés per canviar aquells articles que no permeten el sufragi als ciutadans extracomunitaris.
El sistema democràtic ha de ser inclusiu si vol anar cap una democràcia real i per tant, s’ha de reconstruir ampliant les seves bases socials i no restringint-les.
SOS Racisme Catalunya
9 març 2005

La entrada Una oportunitat perduda en el reconeixement de la ciutadania se publicó primero en SOS Racisme.