[castellano]
En las elecciones en el Parlamento de Cataluña del pasado domingo 14 de febrero vimos como el partido de extrema derecha V0X entró como cuarta fuerza, consiguiendo 11 diputados y superando a partidos como En común, la CUP, Ciutadans y PP.
Las encuestas lo vaticinaban y, aun así, no hemos visto un posicionamiento coherente, unitario y contundente por parte de los partidos políticos de izquierda o progresistas, que tanto se llenan la boca hablando de antirracismo. El discurso racista y de odio ha campado por las instituciones y los medios de comunicación cómodamente, porque la violencia del racismo institucional, actualmente, continua siendo legitimada, y combatirla nunca fue una prioridad.
La normalización del discurso abiertamente racista en el debate público legitima propuestas claramente antidemocráticas, pero que se justifican bajo el principio de la libertad de expresión, que nos lleva de nuevo a cuestionar la interpretación y aplicación de este principio que muchas veces se ha usado para defender los intereses de los poderes hegemónicos.
Mientras la política catalana sigue polarizada entre independentistas y unionistas, las personas migrantes y/o racialitzades no blancas siguen, como siempre, sin ser concebidas como sujetos políticos y sin estar en las prioridades de las agendas más allá de las campañas e intereses electoralistas. Se hace muy evidente la enorme desconexión entre la vida política y el que sucede en las calles. Los discursos que instrumentalizan la migración son una constante en política y provienen de partidos de todos los colores. Seguimos sin tener políticas públicas que reconozcan y aborden el racismo de manera transversal, y que ponga el foco en los problemas estructurales que lo provocan.
Necesitamos un compromiso real y voluntad política para combatir el racismo institucional, especialmente ahora que el discurso racista se reproduce en su versión más radical y desacomplejada. Aun así, a partir de nuestra experiencia sabemos que la lucha antirracista tiene que darse, sobre todo, desde fuera de las instituciones.
Desde SOS Racismo creemos que la mejor estrategia contra la extrema derecha y el discurso abiertamente racista es no permitir que coopte el debate público, que no ocupe espacios ni marque las agendas de la lucha antirracista. Necesitamos trabajar conjuntamente en fortalecer las luchas de base y crear marcos y objetivos comunes, cuanto más fuertes nos hacemos más terreno ganaremos en detrimento del odio y las opresiones.
 

La entrada Comunicat | Eleccions 14F i Extrema Dreta se publicó primero en SOS Racisme.

Els posicionaments, les propostes, els pensaments i els discursos de VOX sempre han estat presents en l’espectre polític. Els resultats de les eleccions mostren un traspàs de vots entre la dreta.
Això no treu preocupació al fet que el discurs obertament racista i feixista de VOX ha sumat vots. Són exemple bona part dels vídeos de campanya, davant dels quals diferents entitats hem demanat a la Fiscalia de l’estat que ho investigui com possible delicte d’odi.
També ens preocupa, segons ho denunciàvem al nostre Informe anual el passat mes de març, com la normalització del discurs extremista en els debats públics ha creat un sentit relatiu de legitimitat per a les seves propostes, defensades sobre principi de llibertat d’expressió, fins i tot quan les reivindicacions polítiques han representat un atac directe als valors democràtics.
A més, cal senyalar que l’aparició del partit ultranacionalista d’extrema dreta també ha provocat que els partits de la dreta tradicional, el centre-dreta i fins i tot el centre-esquerra hagin canviat els seus discursos polítics i s’hagin alineat en aquesta direcció pels propis interessos electorals.
No podem obviar el paper que han tingut els mitjans de comunicació, molts d’ells, lluny d’apostar per una fiscalització de l’extrema dreta els hi han brindat una gran quota de pantalla, fins i tot sent una força fins ara minoritària al Congrés.

Manca d’una alternativa seria i valenta per part de l’esquerra

L’esquerra té por a perdre vots i no fa propostes des d’un altre marc, deixant que només es parli de migració, racisme i igualtat de drets des de la restricció de drets i la criminalització. Des de l’esquerra no s’elabora un discurs coherent, no opressiu i antiracista. Ningú és capaç de sortir d’un marc discursiu racista, qui derogaria la llei d’estrangeria posant al centre els drets de les persones?
La manca d’un discurs alternatiu suposa que la “immigració” sigui una diana perfecta per la dreta i extrema dreta en la seva estratègia comunicativa. És necessari un compromís antiracista per part de l’esquerra disposat a apuntar els privilegis existents, per a deconstruir-los o fer-ne un ús antiracista per combatre el sistema.

El vot a VOX també és vot a mantenir estructures de poder que reprodueixin exclusió i altres desigualtats

No podem vincular el vot de VOX a les classes populars, amb l’argumentació fàcil del vot de càstig o del vot de la por de les persones que pateixen la crisi econòmica. És un discurs que està pensat i dissenyat per generar por i fer sentir amenaçades les estructures d’opressió: classisme, patriarcat, racisme. I aquesta és la complexitat i el perill, ja que una part important dels partits polítics comparteixen aquestes estructures de poder que es concreten en dinàmiques d’exclusió, discriminació i expulsió.
Cal que tots els actors de la vida política, també les associacions i els moviments socials, siguem realment “radicals” en la desconstrucció i autocrítica del marc interpretatiu i polític en el que VOX es mou còmodament.

La entrada Sorpresa, preocupació o nous reptes davant del resultat de VOX a les eleccions del 10N? se publicó primero en SOS Racisme.

El proper diumenge 10 de novembre aproximadament 15% de les persones que viuen a Catalunya no podran votar perquè tenen nacionalitat estrangera i per tant no tenen reconegut del dret al sufragi universal. A nivell estatal són 3 milions i mig de persones amb edat de votar, però que no ho podran fer perquè tenen nacionalitat estrangera tot i que moltes porten diversos anys residint al país.

El dret al vot, actiu i passiu, és a dir, a elegir i ser elegit, en el marc del dret a participar de la vida política de la societat, forma part indissociable del conjunt de drets civils i polítics, així ho recull l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966:

Tots els ciutadans gaudeixen, sense cap distinció de les esmentades a l’article 2 i sense restriccions indegudes, dels següents drets i oportunitats: a. De participar en la direcció dels assumptes públics directament o per mitjà de representants elegits lliurement. b. De votar i escollir en eleccions periòdiques i autèntiques realitzades per sufragi universal i igual i per votació secreta que garanteixi la lliure expressió de la voluntat dels electors. c. De tenir accés, en condicions generals d’igualtat, a les funcions públiques del seu país.

Però el propi redactat ja suposa una restricció quan es refereix als ciutadans, atès que la condició de ciutadà ve atorgada per cada Estat només als seus connacionals. Es tracta d’una aplicació selectiva i una contradicció evident davant dels principis d’igualtat i no discriminació.

La restricció del dret a vot a les persones amb nacionalitat estrangera suposa, entre altres:

• La vulneració d’un dret fonamental motivada en l’origen nacional de les persones i per tant una mostra, més, del racisme institucional.
• La debilitat democràtica: un Estat que denega el dret de vot a una part de la població mai serà plenament democràtic.
• Major impunitat a l’aparició de discursos i propostes racistes durant les campanyes electorals, on les persones amb nacionalitat estrangera es converteixen en un boc expiatori per qui busca guanyar i/o no perdre vots.

Per això, un cop més manifestem que:

• El dret al vot actiu i passiu no ha d’estar lligat a la nacionalitat. Ha de ser inherent a la persona i, en tot cas, vinculat a la residència reconeguda mitjançant l’empadronament, és a dir, a la ciutadania entesa com a pertinença a la comunitat on viu.
• L’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics ha de ser interpretat entenent que la ciutadania es refereix i inclou també a totes les persones residents en un Estat, independentment de la seva nacionalitat.
• Totes les persones residents en un Estat han de gaudir del dret a vot actiu i passiu, a elegir i ser elegides per sufragi en totes les eleccions que se celebrin a qualsevol nivell.

La entrada Comunicat: 15 de cada 100 persones que viuen a Catalunya NO podran VOTAR diumenge se publicó primero en SOS Racisme.

Dimarts 28-05-2019 · Sala de columnes (Sos Racisme)

Descarrega’t l’acta en pdf:

L’onzena Polifacètica Antiracista de SOS Racisme del dia 28-05-2019 la dediquem al Discurs Polític Disciminatori. Durant l’assemblea, fem:
1.Repàs dels resultats electorals
2.Presentació de l’acció del grup d’activistes d’AixòésRacisme
3.Presentació de l’anàlisi i resultats de l’informe 2018 sobre ‘Racisme i Discurs polític d’incitació a l’odi’ (projecte Words Are Stones)
4.Debat obert

1. Repàs dels resultats electorals

En primer lloc, la Beatriu ens fa una anàlisi de l’estat del racisme en el marc de les últimes eleccions, i diferencia entre dos processos electorals. D’una banda, les eleccions al Congrés, on a nivell polític hi ha hagut poques intervencions de tipus racista perquè el focus s’ha posat en el conflicte sobiranista de Catalunya.
De cara a les eleccions municipals, SOS Racisme va demanar als diferents partits polítics, compromís per fer front al racisme policial i la prohibició real de les identificacions per perfil ètnic, que tot i que són il·legals es continuen donant. També va demanar que es posi èmfasi en desenvolupar propostes contra la discriminació racista, i un canvi en l’abordatge de la venta ambulant. Per últim va defensar el vot per tothom.
Malauradament, un cop més cap de les propostes s’han tingut en compte als programes electorals i, a diferència dels debats electorals per les eleccions al Congrés, sí que s’han observat moltes intervencions racistes. Cal destacar que tot això s’emmarca dins de la signatura d’un pacte entre els diferents partits polítics que es presentaven a les eleccions municipals per garantir un debat responsable que no instrumentalitzés a les persones immigrants, i SOS Racisme, juntament amb altres organitzacions va ser testimoni d’aquesta signatura. A meitats de juny, s’espera que es torni a convocar a totes les associacions perquè donin feedback del funcionament del pacte. Tanmateix, SOS Racisme denuncia que no s’ha respectat el pacte signat, ja que efectivament s’ha utilitzat a les persones migrades per fer campanya política, principalment als menors estrangers no acompanyats (com els aldarulls que es van ocasionar a Rubí o càrrecs polítics fent-se fotos amb menors jugant a futbol), i als venedors ambulants (en el cas de Manuel Valls comprometent-se a expulsar-los de Barcelona).
A banda de Barcelona, també repassem els resultats de les eleccions municipals en ciutats destacables:
– Badalona: on ha guanyat l’Albiol (Partit Popular). A les eleccions municipals anteriors, SOS Racisme ja va dir que Badalona era un lloc d’experimentació amb polítiques racistes per exportar-les a altres municipis.
– Salt: municipi on el 33% de població no pot votar. És l’única població on VOX ha tret representació amb 3 regidors. L’ajuntament s’ha de plantejar què està fent malament perquè VOX tregui aquests resultats.
– Lleida: és el tercer cop que guanya el partit socialista. S’haurà de veure si aquest cop inclouen polítiques antiracistes.
Per últim, s’afegeix que a les eleccions europees VOX ha tret 3 euro-parlamentaris, i l’extrema dreta ha estat la primera força en països com Itàlia, Grècia, Hongria, França.
 

2. Presentació de l’acció del grup d’activistes #Aixòésracisme

La Teresa Guixé, activista a AixòésRacisme, explica els objectius i els resultats que es van observar de l’acció que es presenta al vídeo:

La finalitat del vídeo era evidenciar que membres dels partits polítics que es presentaven a les eleccions municipals de Barcelona van fer declaracions racistes. A més, també es pretenia sensibilitzar a la població davant el discurs polític racista.
Les principals conclusions extretes de l’acció van ser que, a pocs dies de les eleccions, un gran nombre de persones encara desconeixien qui era cada polític presentat i quina era la proposta del partit polític al qual representava. A més, també es va observar que socialment s’associa el discurs racista a partits de dreta, causant sorpresa quan s’explicava que aquella frase l’havia dit el representat d’un partit d’esquerres o centre-esquerra.

3. Presentació de l’informe ‘Racisme i Discurs polític d’incitació a l’odi’ (2018)

En primer lloc la Marina Girona, membre del grup d’activistes contra l’odi el qual s’ha encarregat de la redacció de l’informe, diferencia els conceptes “contranarratives” i “narratives alternatives”. El primer es refereix a contra-argumentar el discurs racista dels partits polítics (com fa la pàgina web “Maldita.es”), i el segon s’entén com la construcció d’un propi marc de discurs anti-racista “alternatiu” o proactiu que sigui transformador.
Es planteja el dubte sobre com articular narratives polítiques anti-racistes.
Un cop analitzats exemples de 2018 de discurs d’odi polític a Espanya, detectem 5 narratives diferents i complementàries utilitzades per parlar de col·lectius de persones immigrades o racialitzades:
– Narrativa de la invasió: fent servir expressions com “arribades massives” o metàfores naturals, criminalitzant les ONGs que donen suport a les persones migrades i, a l’hora, reforçant el suport als cossos de seguretat que protegeixen les fronteres. També les narratives de ‘substitució’ demogràfica (taxes de natalitat de les persones immigrades o Musulmanes davant la resta) es corresponen a la mateixa idea d’invasió externa (o islamització de la societat).
– Narrativa de costos econòmics per a l’Estat del Benestar: per exemple, posar en dubte constant qui és refugiat, el suposat abús en la utilització del sistema sanitari per part de les persones immigrants, etc. Es basa principalment en el mite dels recursos escassos en economia, en comptes d’altres narratives que posen la vida de les persones al centre.
– Narrativa de la inseguretat: aquesta narrativa afecta principalment a determinats col·lectius com els menors estrangers no acompanyats, els venedors ambulants o el poble gitano, i es reforça amb la utilització de pràctiques policials racistes com les identificacions per perfil ètnic/racial.
– Narrativa del terrorisme islamista: es basa en una greu distorsió de què significa Islam, islàmic, islamista i terrorisme islamista, creant por i rebuig cap a un col·lectiu que és dels més virulentament atacats per l’odi racista.
– Narratives d’incompatibilitat cultural: aquesta narrativa estableix “jerarquies de preferència” de persones immigrants per decidir qui és benvingut i qui no ho és, qui és mereixedor i qui no. Al cim d’aquesta jerarquia es trobarien les persones llatinoamericanes, i a sota de tot, les musulmanes.
Per últim, les conclusions de l’informe apunten que:

1. Hem detectat moltes iniciatives anti-racistes i contra la discriminació interessants (especialment en àmbits urbans, com per exemple a Barcelona i rodalies) però hi ha una gran fragmentació. En part, es deu a una dinàmica de centre-perifèria, en què les iniciatives que provenen dels “marges” o la perifèria no tenen l’accés, els mitjans ni els recursos per generar aliances, fer-se més fortes i per tant tenir un major impacte social i polític.
2. Hi ha iniciatives amb potencial transformador, com és el cas de ‘Vot per Tothom’, justament perquè canvien la mirada en com abordar els temes i, per tant, posen sobre la taula nous “marcs” de pensament. En el cas de la campanya pel dret a vot de totes les persones, planteja “què és la ciutadania activa?”. En aquest sentit, ens plantegem: s’és ciutadà exercint el dret a vot cada 4 anys, o bé podem pensar la ciutadania vinculada a la residència i a la participació política (no necessàriament en partits sinó en col·lectius i moviments socials), o a la lluita i resistència contra la opressió?

4. Debat obert

Per al debat, comptem amb representació de col·lectius com el Sindicat Popular de Venedors Ambulants i Emergencia Frontera Sur; així com tècniques municipals i representants de partits polítics; a més de membres del consell, l’equip tècnic i activistes de SOS Racisme.
Per iniciar el debat, la Chaima Essoui planteja dues preguntes:

1. Com poden les iniciatives antiracistes transformadores convertir-se en un discurs polític, creant narratives polítiques que estableixin una agenda política pròpia?
2. Com pot l’antiracisme fer-se lloc en l’agenda política dels partits, arribant a l’electorat mitjà, sense rebaixar objectius polítics? Com podem arribar a les persones que no aposten per un discurs polític antiracista sense rebaixar el nostre discurs ni els objectius que perseguim?

Al llarg de la discussió intentem donar resposta a aquestes dues preguntes, amb intervencions com les següents:

• Tenim detectat, més enllà de les agressions racistes més visibles, un racisme quotidià latent, a vegades amagat “a l’armari” però que existeix.
• Es posa sobre la taula la manca de posicionament de partits polítics d’esquerres que es presenten com anti-racistes però que cauen en el silenci còmplice davant del discurs explícitament racista de partits com Cs, PP i VOX. Cal que la ciutadania exigeixi una resposta davant d’aquests silencis de la política institucional.
• La mateixa qüestió de l’“odi” (discurs i delicte d’odi), posat sobre la taula inicialment del periodisme i que després passa a incloure’s al codi penal, té certes limitacions com a “marc” i cal ser-ne molt conscients.
• S’opina que el focus en la construcció d’iniciatives transformadores s’ha de posar en el fet que el racisme s’ha de combatre no per una qüestió moral, sinó per una qüestió de vulneració de drets. Per tant, no s’ha de tractar des de la perspectiva de si qui el pateix és bona o mala persona, sinó des de la perspectiva que el racisme és una pràctica activa que vulnera els drets fonamentals de les persones que el pateixen. Com a exemple de treball en primera persona i testimonis, hi ha el Museu da Pessoa (SP-Brasil), els llibres o biblioteques humanes, les històries de vida…que mostren com allò personal és polític i apropen les realitats viscudes. També des de la teoria del contacte hi ha exemples d’iniciatives que, a través d’expressar la pròpia realitat i vivències de tu a tu (i per tant a través de l’impacte emocional) busquen canviar la perspectiva de persones que poden reivindicar-se racistes o lgbtfòbiques. En aquest sentit, hi ha el gran perill de caure en una lògica en què una persona (testimoni) s’erigeix com a representant d’un col·lectiu o comunitat.
• Es posa com a exemple de contra-narrativa l’apropiació (o re-apropiació) d’elements, símbols o conceptes que en l’actualitat es fan servir per discriminar un col·lectiu, i fer-lo servir al nostre favor. Per exemple, l’apropiació d’un símbol de VOX per part del col·lectiu LGTBI.
• També es planteja la necessitat de generar vocabulari o glossari que permeti establir nous significats. També es comenta que si es vol fer servir conceptes molt específics cal tenir cura de l’origen d’aquests conceptes (ex: controvèrsia i diferents visions sobre l’ús del concepte “racialitzat/a”; també mal ús de “negre” com a adjectiu negatiu).
• És imprescindible la revisió del propi privilegi blanc-cis-hetero-normatiu, repensar o revisar el “nosaltres”; acceptar que venim d’un passat masclista i racista, fer un anàlisi estructural del poder i l’hegemonia, per tal de poder mirar endavant amb noves perspectives feministes, decolonials i anti-racistes.Es tracta d’aprofitar escletxes d’oportunitat en el sistema, i trobar elements d’unitat sense renunciar a una rica diversitat.
• Una proposta d’estratègia és forçar el posicionament dels polítics i els partits en contra o a favor de determinats temes, creant un espai de diàleg per argumentar i generar un altre tipus de debat i respostes possibles. Un bon exemple d’això és el debat recent del Sindicat de Manters amb l’assistència de representants polítics varis.
• Tenim una sobrecàrrega d’informació, un ritme i volatilitat de notícies (també notícies falses) molt constant i exigent. Sovint malgastem esforços i energies desmentint noticies falses i no tenim temps per crear un contingut de qualitat per deconstruir el pensament hegemònic.
• Es comenta la necessitat de major formació de les persones treballadores de l’administració pública per començar a tractar i combatre formes de racisme institucional.
• Es proposa re-situar o re-definir el concepte de seguretat i inseguretat, i parlar als polítics sobre quin és el nostre concepte de seguretat personal o de violència. Per exemple: si bé no dubtem en considerar violència una agressió física, ens sorgeixen dubtes quan es tracta d’exclusions d’accés a drets com la sanitat o l’habitatge. Aquest segon grup també són violència racista i cal que siguin identificats com a tal perquè no quedin impunes.

La entrada Discurs polític discriminatori: respostes des de l’antiracisme – Acta 11ª Polifacètica Antiracista se publicó primero en SOS Racisme.

En clau antiracista una observació interessant és que els partits que en el seus programes (almenys de les 4 capitals de demarcació, que són els que hem pogut analitzar amb major profunditat) recollien més propostes antiracistes no són els que han crescut en vots. Cal tenir compte que els posicionaments de lluita contra el racisme no han estat pas protagonistes de la campanya, aquesta s’ha centrat en altres eixos. També és cert, com destacava en un tuit David Fernández, que la dreta ha quedat força desbancada: “Una altra mirada. C’s, PP i Vox sumen junts el 8’54% del vot a Catalunya. Tots tres es queden només amb el 3’39% dels regidors i regidores de tot el país. Només una alcaldia assegurada de 947. El 0,1%.”

*Infografies: Diari Ara

3 municipis on pararem atenció

• Preocupades per Badalona, on Xavier Garcia Albiol guanya les eleccions amb 11 regidors, i quedant-se a 3 de la majoria absoluta. La segona força és la coalició Guanyem Badalona en Comú amb 7 regidors. El 2015 el PP també va guanyar les eleccions, però el pacte entre diferents partits, que no volien tornar a tenir un govern municipal caracteritzat per voler fer de Badalona un laboratori de polítiques racistes i discriminatòries, va ser més fort.
• Indignades per Salt, que és l’únic municipi català en el qual el partit d’ultradreta VOX aconsegueix representació dins del consistori, amb tres regidors. Però es que no podem obviar que a Salt el 33% de les persones que hi viuen no tenen dret a votar. Com haurien estat els resultats d’aquests comicis si s’hagués comptat amb la seva opinió?
• A l’expectativa del que pugui passar a Lleida, on després de més de 40 anys el PSC perd l’alcaldia. Esperem que aquest canvi pugui suposar, entre altres, prioritzar la lluita contra el racisme a la ciutat; un primer repte es presentarà les properes setmanes amb l’arribada del temporers i temporeres per la campanya de recollida de fruita dolça.

Com ha estat aquesta campanya electoral?

La campanya electoral de les municipals des d’una mirada antiracista s’ha caracteritzat, com ja és habitual, per dues tendències. D’una banda, els partits que fan discurs racista i discriminatori, que renuncien a la que hauria de ser una responsabilitat d’aquells que tenen una visibilitat i una projecció pública i decideixen vulnerar els drets d’altres persones: les posen al focus d’atenció, les cosifiquen, les criminalitzen i atempten contra la seva dignitat. A més normalitzen el racisme, amb les lamentables conseqüències que això suposa per a la democràcia, la convivència i la cohesió social. D’altra banda, trobem els partits que no diuen, que callen i que no proposen, i que per no posar l’antiracisme, també, al centre de les seves reivindicacions, acaben enfortint els posicionaments racistes i discriminatoris que aprofiten qualsevol ocasió per fer-se notar.

• Discurs polític racista

Tant en aquesta ocasió, com també a la campanya de les estatals, teníem el molt anomenat i molt poc respectat «Acord dels partits per a un debat responsable sobre la immigració i contra el racisme i la xenofòbia». També és cert que no és la primera vegada que passa, malauradament els partits polítics ens tenen acostumades que les promeses, aquest cop preelectorals, es converteixin en paper mullat.

Els discursos discriminatoris (racisme, masclisme, lgtbifòbia, aporofòbia, antigitanisme,…) per part de representants polítics i institucionals són greus vulneracions de drets fonamentals, però a més també estan tipificats com delicte (tal i com es recull a l’article 510 del codi penal). En un comunicat que vam publicar la setmana passada fèiem referència a alguns exemples: La irresponsabilitat de les candidatures que utilitzen la greu situació de desemparament dels adolescents i joves estrangers no acompanyats per obtenir vots; el discurs racista i discriminatori cap a les persones que es dediquen a la venda ambulant; la hipocresia d’alguns actes de campanya que dissenyen fotos ad hoc per vendre allò que no són.

Durant aquesta campanya hem tingut la notícia de la sentència per actituds xenòfobes a les xarxes que, entre altres, inhabilita a Josep Anglada i no li ha permès presentar-se a les eleccions del passat diumenge. Malauradament, les eines judicials no sempre són suficients per a combatre el discurs de l’odi i sobretot les conseqüències d’aquest a la vida de moltes persones i sobre la cohesió social.

• Lamentem la manca de propostes i posicionaments antiracistes

Enguany tant pel que fa a la campanya pròpiament dels diferents partits polítics, com a les propostes que recullen als programes electorals, hem trobat a faltar propostes de política pública basades en drets humans que des d’una perspectiva antiracista tinguin com a finalitat la igualtat de tracte i la no discriminació.

Celebrem que en relació a altres eixos de discriminació sí que s’estiguin formulant respostes per avançar en la igualtat, però estem preocupades per la invisibilització de l’eix antiracista per part de les candidatures suposadament progressistes i d’esquerres.

I les europees, què?

No podem acabar aquesta reflexió sense parlar del resultat de les eleccions europees, on es perd l’hegemonia entre els dos partits que històricament eren àmpliament majoritaris (populars i socialistes), doncs augmenten el grup dels verds, els liberals i l’extrema dreta. Cal tenir en compte que hi ha països on l’extrema dreta ha guanyat la convocatòria de les europees: Itàlia, Hongria (on ja hi governen), Polònia i França. A l’estat espanyol, VOX aconsegueix entrar al Parlament Europeu amb 3 eurodiputats.

La entrada Valoració dels resultats electorals del #26M en clau antiracista se publicó primero en SOS Racisme.

Amb els resultats electorals al davant, podem dir que el fet que els tres partits de dreta i extrema dreta espanyola (PP- 66 escons, C’s – 57 i V0X – 24) no sumin prou escons per poder formar govern és una notícia tranquil·litzadora, tot i que la irrupció d’un partit antidrets com V0X ens inquieta enormement: hem vist com a Europa, malgrat que no formin part d’alguns governs, aquests partits són capaços de condicionar les agendes.

*Font: Diari Ara

Encara està per veure amb qui voldrà pactar el partit més votat, el PSOE (123 escons), i si el resultat d’aquests pactes conduirà a transformacions profundes de les polítiques i lleis racistes o a la perllongació del racisme d’estat. Prenent en consideració la trajectòria del partit i la tebior de les propostes del seu programa, tot apunta que res no canviarà: es continuarà imposant la Llei d’Estrangeria, continuaran les obres de construcció de nous CIE, es mantindran sota mínims els recursos per a salvament marítim. Es continuarà criminalitzant, en definitiva, el dret a la lliure circulació de les persones i el dret a vot continuarà vinculat a la nacionalitat, privant així entre un 10 i un 15% de la població del dret a decidir. Perquè això no passi, és clau que els partits que estan en condicions de poder donar suport a un govern encapçalat pel PSOE (Podem – 42 i ERC-15, entre d’altres) no s’oblidin dels seus programes electorals i li exigeixin que desenvolupi una política amb els drets de totes al centre.
 

Quines frases incendiàries racistes hem sentit durant la campanya?

En aquesta contesa electoral la situació de Catalunya ha fornit prou material als partits de dreta i d’extrema dreta per atiar el vot de la por. Així doncs, les aparicions de missatges racistes i xenòfobs han estat molt menors que en d’altres ocasions, tot i que n’hi hagut, certament, i alguns de molt greus.
El cap de llista de V0X proposava despenalitzar la incitació a l’odi i perseguir aquelles persones que ajudin els immigrants irregulars (al programa El gato al agua); també es manifestava en contra de la ”invasió islamista” que vol “imposar la sharia”. Per reforçar aquest “perill d’invasió” s’ha remuntat a Isabel la Catòlica i fins i tot a Covadonga. També manifestava que obrir les fronteres és suïcida i que “a qui truqui a la porta de casa nostra cal preguntar-li a què ve”. I, per descomptat, no han faltat mentides sobre les “52.000 persones que utilitzen il·legalment la sanitat pública” i que haurien de ser expulsades.
El col·lapse que pateix aquest servei bàsic, per culpa de les retallades imposades per l’anterior govern, és atribuït per Pablo Casado, candidat del PP, a l’accés a la sanitat dels immigrants “sense papers”. Tampoc no té cap mena de vergonya a l’hora d’inflar desmesuradament la xifra d’arribades irregulars durant els últims anys ( tal com alertava eldiario.es) i parla de l’efecte crida que tenen intervencions humanitàries, com el rescat del vaixell Aquarius (així ho recollia Público).
Després del recompte electoral, el líder de V0X (24 escons) va sortir a analitzar els resultats, deixant ben clar el seu posicionament respecte al dret a la lliure circulació: “24 diputados  dirán que nuestras fronteras tienen que ser defendidas de la inmigración ilegal, quien entre ilegalmente en nuestra casa tendrá que ser expulsado” (VIDEO, minut 11:45).

Res no ens fa dubtar que la presència de l’extrema dreta al Congrés normalitzarà els discursos d’odi racistes i sexistes, malgrat que no són nous ni exclusius d’aquesta ideologia.

El debat sobre racisme i immigració, fora del focus. Quines implicacions té silenciar-lo?

El fet que durant la campanya electoral s’hagi parlat poc d’immigració no ens ha de fer pensar que els partits polítics hagin fet cas de les recomanacions del moviment antiracista en campanyes anteriors i que no quedi feina per fer en la matèria, al contrari!

L’absència,  en els discursos polítics i programes electorals, d’un plantejament seriós sobre la immigració, des d’una perspectiva de drets, així com de qualsevol referència a la discriminació que pateixen les persones racialitzades a l’Estat, mostra un cop més que es tracta de temes deliberadament  invisibilitzats i que queden lluny de ser prioritaris.

A Catalunya i Espanya ja fa molt temps que les institucions tracten de forma diferent les persones en funció dels seus orígens, garantint espais de dret per a unes i imposant espais de no-dret per a les altres. Aquesta discriminació institucional fomenta el racisme i la xenofòbia socials, que són alimentats per partits de  dreta i d’extrema dreta per tal d’apartar el focus de les causes reals dels problemes que viu la societat. Els partits democràtics haurien d’encarar aquest fet amb valentia i amb propostes clares i desacomplexades que frenin en sec el cercle viciós del racisme. I això no passa precisament per fer un tractament utilitarista de la immigració, obrint i tancant la porta en funció del mercat de treball, o regulant-ne els fluxos en funció del pagament de les pensions, com proposa per exemple Ciutadans.
L’arribada de persones migrants està directament relacionada amb les polítiques neocolonials dels països rics i, com que aquestes no sembla que hagin de canviar aviat, no podem seguir esquivant les vulneracions de drets a veure si desapareixen soles. Cal parlar de fluxos migratoris i de tendències demogràfiques i cal tenir-les en compte a l’hora de pensar en pressupostos, per tal de preveure la cobertura de les necessitats de totes les persones que viuen aquí, sigui quin sigui el seu origen i la seva situació administrativa. Quan es parla d’economia, de salut, d’educació inclusiva, d’habitatge… s’ha de tenir sempre en ment la totalitat de la població que viu aquí. I també, per descomptat, quan es parla de drets polítics i socials. Només quan totes les persones siguin tractades de la mateixa manera i se’ls reconeguin els mateixos drets, podrem dir que estem avançant en el camí de l’eradicació del racisme i cap a la democràcia real.

Un cop més, els resultats són per a tothom, però el dret a decidir-los no.

El més greu de tot plegat és que les persones que pateixen directament les conseqüències d’aquest estat racista no poden expressar lliurement la seva opinió a les urnes, perquè se les priva del dret a vot. Això només s’aconseguirà canviar amb el reconeixement del dret a vot vinculat a la residència i no pas a la nacionalitat.

*Per a més informació, llegeix el manifest de la plataforma VotxTothom

En definitiva, la població que no està sotmesa al control policial, a la restricció de drets, a la prohibició dels permisos de treball o al qüestionament dels serveis socials i de totes les altres institucions de l’estat, en sap molt poc sobre racisme. A sobre, sovint quan algú proposa a les persones no racialitzades de revisar els privilegis que tenen, la resposta és “a la defensiva” i denota escassa disposició a analitzar la posició de poder (de privilegi o opressió) que cadascú de nosaltres ocupa a la societat. Un procés, aquest, indispensable per a poder participar a la lluita antiracista.
No podem acceptar que el racisme sigui a la cua dels interessos de la majoria de partits i de les persones que no el pateixen. No podem acceptar que els drets humans siguin unes boniques paraules que s’afegeixen en alguns programes electorals per quedar bé.

La igualtat de drets i oportunitats hauria de ser la base sobre la qual pivotessin totes les polítiques dels partits i el funcionament de les institucions. Només així, potser, aconseguirem anar avançant cap a una societat més justa i més solidària.

La entrada La vida després de les eleccions del #28A. Tot segueix igual? se publicó primero en SOS Racisme.

Com ho hem fet?

1. Hem prioritzat 6 temàtiques que no poden faltar en una proposta programàtica estatal en clau de lluita contra el racisme i de defensa de la igualtat de drets i oportunitats: el Dret a una Sanitat Universal, Pública i Gratuïta, el Tancament dels CIE, la Derogació de la Llei d’Estrangeria, el Dret a vot universal (el dret de les persones amb nacionalitat estrangera a votar i ser votades), la garantia de la Llibertat de moviment, i el Control del racisme policial.
2. Hem analitzat els 6 partits polítics que, des de Catalunya, es presenten a les eleccions estatals i que tenen, avui, representació parlamentària (Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya, Catalunya en Comú Podem, Partit Socialista de Catalunya, Partit Popular i Ciutadans). Hem llegit amb ulleres antiracistes els programes electorals de les principals candidatures polítiques (trobareu els enllaços al llarg del text); i també hem tingut en compte els antecedents de cada partit.
3. Hem avaluat les propostes dels partits en funció de com es posicionaven davant la proposta programàtica antiracista que SOS Racisme planteja per a cada temàtica: a favor, en contra, proposen una reforma (en una altra línia al que SOS planteja) o no en parlen.

El resultat ha estat el següent:

1. Pel Dret a una Sanitat Universal, Pública i Gratuïta

Al 2012 l’aprovació del Reial Decret 16/2012 va suposar la finalització de la Sanitat Universal a l’estat espanyol, que entre altres conseqüències negava l’accés al Sistema Nacional de Salut a les persones estrangeres en situació administrativa irregular. Catalunya, com altres comunitats autònomes, no va aplicar el Decret en la seva totalitat, i durant aquests anys ha buscat instruments per fer front a aquesta exclusió, però tal i com ha denunciat en diverses ocasions la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PasuCat), no s’ha garantit aquest dret a tothom.

Des de SOS Racisme Catalunya considerem que la sanitat és un dret al que tothom hi ha de poder accedir sense cap tipus de discriminació, sigui quina sigui la situació administrativa de les persones. Per això volem un Sistema Nacional de Salut Universal, Públic i Gratuït.

Què diuen els partits?

Quatre de sis partits: ERC, JxC, Cat-ECP i PSC parlen d’un sistema de salut públic, universal i eficient. Cat-ECP, a la pàg. 114 del seu programa (punt 3.11.1) incorpora la Derogació del Reial Decret 16/2012 per «recuperar la salut universal, i aplicar una modificació legislativa orientada a blindar el caràcter universal de la sanitat, per tal que totes les persones, independentment de la seva situació administrativa hi tinguin accés en les mateixes condicions que la resta de la població». El PSC a la pàg. 70. (punt 2.25) planteja: «Avançar en el desenvolupament del Real Decret que suposava recuperar la universalitat de la sanitat amb la finalitat de que la seva aplicació sigui efectiva a tot el territori, recuperant la tramitació del Projecte de Llei Universal».
Tant el PP, a la pàg. 39 (punt 162), com C’s, en el punt 5 del programa, limiten l’accés a la Sanitat a les persones amb nacionalitat espanyola, sense fer cap més apreciació.
 

2. Pel tancament dels CIE

Els Centres d’Internament per a persones Estrangeres són una exemplificació més del racisme institucional de les polítiques migratòries dels estats de la Unió Europea. Són una anomalia en un suposat estat de dret, ja que es priva de llibertat a persones per una falta administrativa i no pas un delicte. A més les condicions d’internament en aquests centres estan lluny de garantir els drets humans de les persones retingudes: l’atenció mèdica és insuficient i limitada, no es garanteix la comunicació entre les persones retingudes i les seves famílies, no hi ha mecanismes de transparència ni de rendició de comptes a la societat.

Des de SOS Racisme Catalunya estem pel tancament definitiu de tots els Centres d’Internament per a persones Estrangeres.

Què diuen els partits?
Només dos dels sis partit recullen en els seus programes el Tancament dels CIE: ERC a la pàgina 116, «Instar al tancament dels Centres d’Internament per a persones Estrangeres». I Cat-ECP al punt 3.11.7: «Eliminar definitivament els CIES com a part d’un canvi d’enfocament de les polítiques d’estrangeria que vulneren els drets fonamentals basades en la retenció i devolució de persones».
Altres plantegen reformes. JxC a la pàgina 32 del seu programa proposa: «Tancar els CIES i substituir-los per espais d’acollida i control, sota la tutela d’entitats socials reconegudes, respectuosos amb els drets humans i absolutament desvinculats de la gestió policial». I el PSC a la pàgina 194, parla de «Modificar l’actual model de CIE, d’acord amb les recomanacions d’organismes com el Defensor del Pueblo. També fa referència a diferents actuacions per a salvaguardar el caràcter no penitenciari dels CIE i els drets de les persones retingudes».
El PP i C’s no fan cap referència als CIE en els seus programes, però tots dos partits van votar en contra en la moció pel Tancament del CIE de Barcelona aprovada per majoria absoluta al Parlament de Catalunya, el juliol de 2015.
 

3. Per la derogació de la Llei d’Estrangeria

La Llei d’Estrangeria és una llei injusta i discriminatòria que vulnera, entre altres, el dret a la mobilitat, i que respon a una política migratòria europea agressiva i inhumana. Des de la seva entrada en vigor fa casi 30 anys, provoca situacions injustes i dramàtiques: condemna les persones a la irregularitat, a viure en la invisibilitat administrativa i la criminalització social.

La derogació de la Llei d’Estrangeria és una reivinidcació històrica de SOS Racisme, així com altres entitats i col.lectius antiracistes, perquè és el pilar base del racisme institucional, i és també generador d’un context polític i social idoni per a l’augment i justificació d’actituds racistes, discursos xenòfobs i polítiques discriminatòries.

Què diuen els partits?

De nou, un resultat semblant a l’anterior, de fet els CIEs són un mecanisme més d’aquesta llei. Dos dels sis partits defensen la derogació de la llei d’estrangeria: ERC a la pàgina 116 del seu programa diu «Derogar la llei d’estrangeria i promoure la llei de mobilitat humana que garanteixi el tracte digne per a totes les persones mitjançant vies legals i segures, que permeti l’obtenció de de nacionalitat per residència amb un màxim real de cinc anys i que flexibilitzi la concessió de permisos e residència». En la mateixa línia, Cat-ECP a la pàgina 117 (punt 3.11.6) recull «Derogar la llei d’estrangeria», així com també altres propostes vinculades amb la mateixa, algunes són: «Suprimir el requisit de tenir un contracte laboral d’un any per accedir a la regularització per la via de residència com a la renovació del permís de residència. Escurçar terminis per adquirir nacionalitat per la via de residència: 2 anys de termini general tant per a persones residents com per a refugiades. Eliminar test de nacionalitat i les taxes,…»
En aquesta ocasió també són el PP i C’s que no fan cap menció ni proposta en relació a la llei d’estrangeria. Prenent en consideració els antecedents de cada partit i el seu posicionament en política migratòria, entenem que aproven l’actual redactat de la llei i no estimen necessari fer cap modificació.
 

4. Pel dret a vot universal, el dret a votar i ser votades de les persones amb nacionalitat estrangera

El dret al vot, actiu i passiu, és a dir, a elegir i ser elegit, en el marc del dret a participar de la vida política de la societat, forma part indissociable del conjunt de drets civils i polítics, tal com el defineix el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, en l’article 25. En una societat democràtica, el dret a vot és una eina imprescindible de diàleg i participació. A més, a més, el dret a vot és fonamental perquè les persones estrangeres puguin fer-se visibles com a part de la ciutadania i identificar-se amb un projecte de societat i d’estat, i és també un posicionament ferm per revertir el racisme institucional i social.

Des de SOS Racisme Catalunya reivindiquem que el dret al vot actiu i passiu no ha d’estar lligat a la nacionalitat, sinó que ha de ser inherent a la persona i, en tot cas, vinculat la residència reconeguda mitjançant l’empadronament.

Què diuen els partits?

El vot de les persones amb nacionalitat estrangera apareix en tres dels sis programes analitzats. ERC a la pàgina 116 parla de: «Reconèixer el dret a vot a tota la ciutadania». Cat-ECP planteja dues qüestions a la pàgina. 115 (Punt 3.11.3): «Dret a vot dels estrangers amb un any de residència a Espanya: “Regular el dret a sufragi universal mitjançant la via legal (a partir d’una reforma de la LOREG) i promoure la modificació de la Constitució per tal d’incorporar el dret a vot actiu i passiu en totes les eleccions a partir d’un any de residència a l’estat espanyol». I «Eliminació del requisit d’acords entre països per l’exercici del sufragi, prioritzant la residència al país a partir d’un any, amb la finalitat d’eliminar qualsevol discriminació per país d’origen».
El PSC planteja una reforma només en el marc de les eleccions municipals, a la pàg. 191 diu: «Reformar el principio de reciprocidad del derecho al sufragio en las elecciones municipales de los extranjeros residentes en España, extendiendo así sus derechos a la articipación política. Esta medida exigirá una reforma constitucional».
El PP en el seu programa parla del dret dels espanyols que resideixen a altres països, però no fa referència al dret a votar de les persones amb nacionalitat estrangera que viuen a l’estat espanyol.
C’s no fan cap menció a aquesta qüestió en el seu programa.
 

5. Per la llibertat de moviment

El planeta és un patrimoni comú de tots els humans i per tant, qualsevol indret hauria de ser accessible a qualsevol persona que vulgui instal·lar-se en ell. La possibilitat de decidir on viure és un aspecte fonamental de la llibertat humana. La lliure circulació de persones i la llibertat de residència són drets humans bàsics. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 proclama el dret de sortida i de retorn a qualsevol país però no el dret d’entrada i assentament (el dret migrar), que haurien de ser reconeguts igualment. La limitació al dret a la lliure circulació entre països en funció del lloc de naixement de les persones més vulnerables i amb menys recursos és una discriminació inacceptable.

Des de SOS Racisme Catalunya reivindiquem l’obertura de fronteres i la lliure circulació de persones. Tothom ha de poder decidir on vol viure.

Què diuen els partits?

Dels programes analitzats, 3 des 6 sí que fan propostes que pretenen avançar en la garantia de la llibertat de moviment de les persones. En aquest cas ERC hi està d’acord, i a la pàgina 116 parla de «Posar fi a la pràctica de les devolucions en calent. Instar a agilitzar els tràmits per complir el dret a viure en família per aconseguir el reagrupament familiar de les persones migrades». Semblant es el posicionament de Cat-ECP que al punt 3.11.7 del seu programa parla de: «Promoure vies legals i segures d’entrada a l’estat espanyol. Establir els passos fronteres de Ceuta i Melilla com a corredors humanitaris terrestres per garantir el dret d’asil i la seguretat de les persones que necessiten protecció internacional. Retirar les tanques de Ceuta i Melilla. Impulsar un observatori Drets humans a la frontera sud, amb organismes de la UE per combatre la impunitat i denunciar la vulneració de drets humans per evitar devolucions en calent». JxC en aquest aspecte planteja una reforma, a la pàgina 31 proposa: «Suprimir la Disposició Addicional Desena de la Llei d’Estrangeria que permet el procediment de devolució en calent sense cap mena de garantia».
En canvi PSC, PP i C’s tenen un enfocament diferent, parlen de «seguretat» en comptes de llibertat. A la pàgina 194 del programa del PSC parlen de «Completar el proyecto de las obras de modernización y refuerzo de la seguridad en la frontera de Ceuta y Melilla. El proyecto supone la puesta en marcha de de uns sistema d ecircuito cerrado de televisión del perímetro fronterizo, el aumento de la altura de la valla y la sustitución de las concertinas por otros elementos de mayor seguridad que coronarán el el perímetro sin causar daños a las personas». És cert, però què també fan referència «la adecuación de la normativa sobre las denominadas devoluciones en caliente en el espacio fronterizo entre Ceuta y Melilla y el territorio del Reino de Marruecos a la sentencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos». El PP a la pàgina 91 (punt 438) para de «Potenciaremos el despliegue de FRONTEX para el control de las fronteras» i C’s de «Elaboraremos un Plan Especial de lucha contra la inmigración irregular que contemple especialmente la mejora de los medios a disposición de las FCSE en Ceuta y Melilla y la costa de Andalucía».

6. Control del racisme policial

Els cossos de seguretat pública tenen un paper rellevant en qüestions vinculades amb garantir la convivència, preservar els drets i les llibertats de les persones, així com també en relació a la seguretat i a la prevenció de delictes o faltes; i per a fer-ho, entre altres, la societat els hi cedeix la gestió de la força. És per aquest motiu que resulta imprescindible que els agents de policia estiguin altament qualificats per a poder intervenir com agents de seguretat i convivència. Però és responsabilitat de les institucions i administracions públiques, i dels seus responsables polítics, assegurar totes les condicions per a que això sigui possible: la formació i la qualificació, mecanismes de control i seguiment de la tasca policia i els protocols d’identificació, sanció i prevenció de males pràctiques.
En ocasions es donen casos d’abús i discriminació per part dels mateixos agents dels cossos de seguretat pública, als darrers informes de SOS Racisme hem denunciat que aquesta és la tipologia més nombrosa en casos del nostre Servei d’atenció a persones que han patit racisme. Un fet que ens preocupa perquè són situacions on les persones que tenen encomanada la garantia de la convivència i de la seguretat i la protecció dels drets i llibertats de la ciutadania, es converteixen en perpetradores de la vulneració d’un dret. A més, aquestes situacions, per diferents motius (principi de veracitat, manca d’investigació interna, encobriment,…) corren el risc de quedar impunes.

Des de SOS Racisme Catalunya considerem imprescindible el reconeixement institucional de les pràctiques discriminatòries i abusives per part d’agents de cossos policials públics i l’aplicació de mesures necessàries d’identificació, prevenció, sanció i reparació de la persona afectada.

Què diuen els partits?
Dels sis partits analitzats cap d’ells parla de racisme policial, no apareix identificat com a un problema o una preocupació i, per tant, tampoc hi ha cap proposta per a fer-hi front!

 

Una responsabilitat compartida

La mirada antiracista i de respecte als drets humans dels partits polítics hauria d’incloure molts més aspectes. En som conscients. Però tot i així esperem que aquesta revisió sigui útil per les persones convocades a participar en aquests comicis.

La societat civil no pot ser còmplice del discurs racista, ni del silenci que envolten algunes candidatures respecte els temes de drets humans, convivència o antiracisme. Abans de votar aquest diumenge, reflexiona i revisa quins partits incorporen propostes racistes al programa!

Si pots votar, #NoVotisRacisme

La entrada Els programes electorals del #28A des d’una lectura antiracista se publicó primero en SOS Racisme.

Avui arrenca la campanya electoral per les eleccions estatals del #28A. Des de SOS Racisme denunciem les greus conseqüències sociopolítiques que tenen els discursos racistes i les propostes discriminatòries. Apel·lem a la responsabilitat social de les candidatures i les seves representants per no «encendre focs racistes».

Com entitat de defensa dels drets humans i d’incidència política, des de SOS Racisme Catalunya tenim la responsabilitat d’estar alerta, denunciar i contra-argumentar les candidatures polítiques que des del racisme fan propostes discriminatòries i utilitzen el discurs de l’odi per aconseguir vots, menystenint les nefastes conseqüències per la convivència.

Per aquest motiu, un cop més, farem seguiment dels discursos emprats per tots els partits polítics durant la campanya electoral del #28A i del #26M.

Des del 2008, fem seguiment del discurs polític en campanya perquè:

• Hi ha partits polítics que utilitzen els discursos racistes i les propostes discriminatòries per guanyar vots, alhora que fan servir les persones migrades com una peça més del joc electoral, com un boc expiatori de les deficiències que presenta el sistema econòmic i polític actual.
• És important contra-restar aquest discurs i donar eines a la societat per desmuntar-lo i votar amb consciència i responsabilitat.
• Alguns partits de tradició democràtica fa anys que han assumit el racisme com un pilar fonamental del seu discurs, com és el cas del Partit Popular. Recentment, s’han sumat al carro partits com Ciutadans i V0X, un partit anti-drets que s’alimenta de l’odi a la diferència. Tot i això, en aquests anys hem recollit «mistos electorals»* de molts colors polítics, perquè el racisme institucional és sistèmic i travessa tots els governs, defensin la ideologia que defensin.

*Misto electoral: discurs electoral que encén un foc racista

Plantem-hi cara!

El context polític actual és delicat. Ens trobem davant una probable radicalització del vot conservador, que pot suposar l’arribada d’un partit d’extrema dreta al Congrés dels Diputats. Els drets de totes corren perill, i en especial els drets de les minories polítiques, com les persones migrants, a qui no se’ls permet decidir. Que no ens enganyin. La seguretat i l’economia són falsos arguments que mai poden justificar la retallada de drets ni la criminalització d’un sector de la població.

Denunciarem el discurs d’odi, si s’escau, per la via penal

Des de SOS Racisme considerem que la nostra responsabilitat és lluitar contra el racisme amb totes eines que tenim al nostre abast. Fins i tot utilitzant l’article 510 del Codi Penal quan sigui necessari.
 

La manca de dret a vot de les persones migrants beneficia el discurs racista

Tant discriminatori és utilitzar les persones migrades com a carn de canó del debat electoral sobre seguretat, com ometre-les o ignorar-les en els programes electorals. Les persones migrades han d’estar presents a les propostes públiques com a part de la ciutadania que són.

No tenim cap dubte que aquest oblit és fruit de la negació de drets polítics de les persones migrades. No podem acceptar un sistema democràtic en el qual una part important de la ciutadania no té dret a votar, perquè s’incompleixen els principis de la democràcia. Volem el #VotxTothom!

És necessari un vot informat

Rebutgem la política de titulars i pica-baralles als platós de televisió. Estratègies mediàtiques que ens allunyen del contingut real dels programes electorals, que són els que ens permeten conèixer les prioritats i els tipus de polítiques per les que treballaran els partits un cop passin les eleccions. Per aquest motiu, reivindiquem la necessitat de no deixar-se endur pel «fum» mediàtic i informar-se accedint al programa electoral dels partits.

No votis racisme!

Un pacte hipòcrita i electoralista?

El passat 1 d’abril la Generalitat va impulsar un acord per a un “debat responsable sobre immigració i contra el racisme i la xenofòbia” en campanya electoral. Estem convençudes que el seguiment dels discursos polítics que farem desemmascararà la façana hipòcrita de molts partits, que des dels seus inicis mobilitzen els seus votants amb arguments racistes.

---

→ En els propers dies farem seguiment dels «mistos electorals» mitjançant:

• Twitter i Instagram, amb les etiquetes #mistos #28A #26M#racismeelectoral
• Web de SOS Racisme, publicant un balanç electoral el dia després de les eleccions estatals i de les municipals

La entrada Campanya electoral: discurs polític i racisme se publicó primero en SOS Racisme.

Les representants d’entitats socials assistents, d’àmbit autonòmic i territorial – ANC, Blanes Solidari, Girona Acull, Terrassa, SOS Racisme – van acordar la importància d’iniciar el més aviat possible accions d’informació a les persones que compleixen els requisits per poder participar a les properes eleccions locals, previstes pel mes de maig.
Tenint en compte l’experiència d’altres anys, les campanyes informatives institucionals no són suficients: els plaços són molt justos i els processos burocràtics a realitzar, complexos. Una situació injusta que discrimina els possibles votants d’origen estranger dels que tenen nacionalitat espanyola.
Per pal·liar aquesta discriminació, des de la plataforma es va proposar:

• dissenyar material informatiu, descarregable i adaptable a cada territori.
• informar-nos de les campanyes informatives que puguin fer l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, entre altres institucions.
• fer difusió de la informació al territori, a través de xerrades informatives als barris i municipis (no de sensibilització, com fins ara), i publicacions a mitjans de comunicació local.
• realitzar material de merchandising de la campanya per guanyar visibilitat

La plataforma està oberta a la participació de les persones o entitats interessades en la reivindicació dels drets polítics de les persones migrades. Convidem  a tothom que desitgi formar part del grup intern de treball de “Vot x Tothom” que contacti a través del mail comunicaciodretavot@gmail.com o a través del formulari de contacte de la web.

La entrada Objectiu: promocionar el dret a vot a les properes eleccions se publicó primero en SOS Racisme.

Com a entitat de drets humans que treballem denunciant el racisme, amb la voluntat de sensibilitzar la ciutadania i incidir políticament, pensem que és el nostre deure no restar aturades davant els comicis electorals. Per això des de fa una dècada, engeguem la nostra particular campanya de “Mistos Electorals” en diferents versions.

Enguany hem seleccionat 5 temes que considerem imprescindibles per un programa electoral antiracista per tal de buscar-los a les diferents propostes. Aquests són: Derogació de la Llei d’Estrangeria (punt de partida de la discriminació per raó d’origen a l’Estat espanyol, que divideix la ciutadania en diferents categories), Dret a vot per a les persones estrangeres (l’actual sistema exclourà el 15% de la població catalana major d’edat a les properes eleccions, vinculant els drets polítics a la nacionalitat enlloc de la residencia), Tancament dels CIE (mostra flagrant de racisme institucional, els Centres d’Internament per a Persones Estrangeres representen una violació del Drets Humans i la seva opacitat facilita les vulneracions de drets), Dret a la Sanitat Pública (amb l’aprovació del Reial Decret 16/2012 a l’Abril de 2012 es va iniciar una situació d’apartheid sanitari excloent a les persones estrangeres de la Sanitat Pública i dilapidant un dels fonaments de l’Estat del Benestar, com és la cobertura sanitària universal), Polítiques Públiques contra el Racisme (és imprescindible el desenvolupament de polítiques d’identificació, visibilització i transformació de les situacions de racisme i xenofòbia per assolir una societat en igualtat de drets efectiva).

Amb la missió d’identificar i assenyalar el racisme a campanya, hem llegit amb ulleres antiracistes els programes electorals de les principals candidatures polítiques (trobareu els enllaços al llarg del text). I hem comprovat quins partits inclouen els temes essencials per nosaltres. Tanmateix, hem tingut en compte els antecedents de cada partit. Aquest ha estat el resultat:

Derogació de la Llei d’Estrangeria

El Partit Popular, El Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans no ho inclouen en el seu programa electoral, com tampoc ho van fer per les Eleccions Generals del 26 de juny del i si ens basem en els seus respectius programes electorals per a les eleccions del 26 de Juny del 2016. Per la seva banda, Esquerra Republicana no menciona aquest punt en al seu programa electoral, tot i que al 26 de juny sí que es comprometia a derogar-la. Junts per Catalunya preveu que la República Catalana en tingui una de pròpia, que tot i que promet ser més «integradora», no deixa de ser una llei discriminatòria. En concret parlen de “Construir una societat oberta requereix d’una llei catalana d’estrangeria justa i inclusiva, que reguli l’entrada de persones però que també reconegui i respecti els drets i deures fonamentals de les persones, que s’elabori des de la perspectiva de la integració i no des de l’enfocament de l’expulsió, com és el cas de la llei espanyola”. (Programa Electoral Junts x Catalunya, pàg. 67). Talment, la formació Catalunya-En Comú Podem expressa la voluntat de reformar la Llei d’Estrangeria espanyola de la següent manera: “Impulsar activament la modificació de la Llei Orgànica d’Estrangeria, una llei obsoleta i restrictiva que no té en compte les persones ni el dret a la vida familiar i que lliga qualsevol estatus d’estranger no comunitari a unes condicions econòmiques impossibles”. (Programa electoral Catalunya – En Comú Podem, pàg. 135), però no pas derogar-la com reclamem algunes entitats de drets humans. Finalment, la CUP-CC és l’únic partit que es compromet a derogar la Llei d’Estrangeria al seu programa electoral (pàg. 61).

Dret a Vot

De la mateixa manera que trobem en el primer punt, el PP, el PSC i Ciutadans, no inclouen el Dret a Vot al seu programa. Però val la pena destacar que el PSC inclou un apartat al seu programa sota el lema «Enfortir la democràcia», en el qual recull en el seu punt 4.2 (Programa Electoral PSC, pàg. 115) algunes mesures com promoure el vot a partir dels 16 anys o assegurar la participació de les persones disminuïdes. Però cap proposta per revertir aquesta discriminació cap a les persones estrangeres. JxC tampoc es mostra favorable a aquest dret i no inclou el tema al seu programa electoral. Tampoc ho fa Esquerra Republicana, tot i que sí en parlà a les eleccions generals del 26J. Finalment, Cat-ECP i CUP-CC sí inclouen el dret a vot de les persones estrangeres als seus respectius programes de la següent manera: “Garantir el dret a vot de persones estrangeres residents a Catalunya en consultes, plebiscits o referèndums i incloure aquest dret a la nova llei electoral catalana. Treballar, al mateix temps, per la incidència política a l’Estat espanyol per a una reforma de la Constitució espanyola que permeti destravar les restriccions i impulsi el dret a vot actiu i passiu de persones estrangeres (supressió de l’article 13.2 de la CE).(Programa Electoral Cat-ECP, pàg. 134) i “La República ha de ser un model de referència en el respecte a la pluralitat cultural, racial, lingüística i de tots els elements que conformen la identitat de cada persona. La residència ha de ser l’únic requisit per a gaudir de la ciutadania plena i, per tant, per a la concessió de l’únic estatus existent amb plenitud de drets (vot, accés a la funció pública, etc.). (Programa Electoral CUP-CC, pàg. 61).

 

Tancament dels CIE

Altra vegada, PP, PSC i Ciutadans no inclouen aquest punt als seus programes, com tampoc ho feien als comicis anteriors. Junts per Catalunya pretén tancar els actuals centres per obrir-ne de nous de la següent forma: “Substituir els Centres d’Internament d’Estrangers per espais d’acollida i control, sota la tutela d’entitats socials reconegudes, respectuosos amb els drets humans i absolutament desvinculats de la gestió policial” (Programa Electoral JxC, pàg. 68). ERC no menciona aquest punt al seu programa tot i que han donat suport a les darreres accions de protesta pel tancament del CIE de Barcelona, així que suposem que no estan en contra sinó que no ho mencionen. Cat-ECP afirma que Impulsaria “un procés que permeti el tancament dels centres d’interna­ment d’estrangers i eliminar els mecanismes repressius que criminalitzen la immigració, com ara els operatius de batudes racistes”.(Programa Electoral Cat-ECP, pàg. 135) i finalment, la Candidatura d’Unitat Popular es compromet a “Treballar pel tancament del CIE de la Zona Franca”.(Programa Electoral CUP-CC, pàg. 62)

 

Dret a la Sanitat Pública

El Partit Popular no inclou aquest punt al seu programa. No és estrany doncs va ser el partit artífex de Reial Decret 16/2012 a l’Abril de 2012 que va excloure, entre altres, a les persones sense permís de residència de la Sanitat Pública. Tot i que el títol del punt VII del programa de C’s és “Por una sanidad pública, universal y de calidad” entenem que és un titular fantasma, doncs en el desenvolupament d’aquest no es menciona en cap moment el restabliment d’aquest fonament de l’Estat del Benestar. La resta de partits es mostren a favor: Junts Per Catalunya es compromet a “Garantir la sostenibilitat d’un sistema sanitari català amb cobertura pública universal per a tothom, millorant-ne el seu finançament”. (Programa Electoral JxC, pàg. 89). El PSC apel·la a “Un sistema de salut públic centrat en les persones i les seves necessitats, la lluita contra les desigualtats en salut , i un sistema sanitari igual per a tothom”.(Programa Electoral PSC, pàg. 148). Respecte el dret a la Sanitat Pública ERC afirma que busca “Un sistema públic, universal, de qualitat, sostenible i equitatiu que sigui considerat una inversió de benestar i capaç de generar prosperitat”.(Programa ERC, pàg. 56), Cat-ECP afegeix al seu programa els següents punts: “Llei catalana d’accés a la sanitat que garanteixi la cobertura sanitària a les persones estrangeres “sense papers” que resideixen a Catalunya i defensar els principis d’universalitat i igualtat en l’accés al sistema de salut de Catalunya sense cap tipus de distinció, així com la promoció d’un sistema sanitari 100% públic a Catalunya”. Per acabar amb aquest criteri, la CUP-CC expressa de similar forma voler “un únic sistema sanitari públic de titularitat, provisió i gestió 100% pública. Només un sistema d’aquestes característiques pot garantir un accés universal, equitatiu i de qualitat a la sanitat”.(Programa Electoral CUP-CC, pàg. 31).

Polítiques Públiques contra el Racisme

El Partit Popular afirma que lluitarà contra les discriminacions per motius de raça i origen, però ho fa en el mateix paràgraf en el qual parla de migració «legal i ordenada» la qual cosa ens sembla precisament discriminatori utilitzant una relació entre els conceptes estereotipada cap a les persones migrants i estrangeres, el punt, concretament és el següent: “Defensarem una immigració legal i ordenada. Combatrem amb fermesa les màfies que trafiquen amb persones i lluitarem contra les discriminacions per motius de raça o origen” (programa PPC, pàg. 17). A més, cal no oblidar que el seu candidat a la presidència de la Generalitat, Xavier Garcia Albiol, utilitzava el lema “Limpiando Badalona” fa només dos anys als comicis municipals i que està denunciat al Tribunal Europeu de Drets Humans per discurs racista i incitació a l’odi a la seva campanya per les eleccions municipals del 2010. Per tant, no ens ho creiem. Ciutadans per la seva banda, no inclou aquest punt al seu programa. El PSC afirma al seu programa el següent: “Combatrem els discursos racistes, xenòfobs i populistes que alimenten la desconfiança i l’odi vers la pluralitat adaptant la llei d’igualtat de tracte i no discriminació a la normativa europea”. (Programa Electoral PSC, pàg. 65). JxC parla d’ “Atendre especialment els col·lectius més vulnerables i treballar transversalment en com prevenim i com intervenim en casos de violència masclista, violència dins la llar i els delictes d’odi”. (Programa Electoral, JxC, pàg. 20). ERC afegeix diversos punts en polítiques contra el racisme, dos d’ells són els següents: “Combatre totes les ideologies de l’odi i la discriminació i programa de formació ciutadana contra els rumors, el racisme, la xenofòbia i la islamofòbia per la igualtat i la no discriminació”. (Programa Electoral ERC, pàg. 41). Per la seva banda, Cat-ECP pretén impulsar un Pla Integral contra la Islamofòbia, diferents polítiques actives envers el poble gitano i d’altres polítiques inclusives (Programa Electoral Cat-ECP, pàg. 137). Finalment, la CUP-CC també afegeix un apartat al seu programa anomenat “Per una república antiracista, amb drets polítics per a tothom” que inclou temes com “Desplegar una Llei de lluita contra la discriminació que permeti sancionar els comportaments discriminatoris” o “Elaborar un Pla Integral de lluita contra el racisme i la islamofòbia” entre d’altres (Programa Electoral CUP-CC, pàg. 62).

Una responsabilitat compartida

La mirada antiracista i de respecte als drets humans dels partits polítics hauria d’incloure molts més aspectes. En som conscients. Però tot i així esperem que aquesta revisió sigui útil per les persones convocades a participar en aquests comicis.

En aquest sentit, insistim en la necessitat de que la societat civil no sigui còmplice del discurs racista, ni el silenci que envolten algunes candidatures respecte els temes de drets humans, convivència, etcètera. És responsabilitat de les persones «receptores» dels discursos de l’odi, denunciar-lo i votar en conseqüència. Així com també, és fonamental que des de les formacions polítiques es sigui contundent amb aquells partits o polítics que fan discursos de l’odi per guanyar vots, cal denunciar-los i aïllar-los. Hem de posar per davant la construcció de pobles i ciutats justes i igualitàries.

Abans de votar aquest dijous, reflexiona i revisa quins partits incorporen propostes racistes al programa!

Si pots votar, #NoVotisRacisme

La entrada A les eleccions del 21D, si pots votar, no votis racisme se publicó primero en SOS Racisme.