A Catalunya, en els últims anys hem estat testimonis d’un creixent nombre de denúncies públiques referents al Blackface, sobretot en festes o actes avalats per institucions com administracions, centres educatius i/o entitats públiques i privades. Això ha derivat en coneguts moviments de repudi, reivindicació i la conseqüent difusió i debat sobre la seva pràctica, i la ridiculització de les persones racialitzades no-blanques. Per això considerem encara més greu la decisió d’avalar el seu exercici –sobretot baix tutela institucional–, ja que actualment està prou difosa a nivell mediàtic i popular com per a ignorar el seu rerefons racista. Tant és així que molts ajuntaments i centres educatius o veïnals s’han sumat al no exercici d’aquesta pràctica i consegüent reconeixement del seu racisme.

L’Afrofémina Nebetawy ens comparteix una sèrie de reflexions arran del recolzament públic, d’aquest any 2020, per part dels consellers de la Generalitat a la cavalcada d’Igualada, la més antiga de Catalunya i on es segueix practicant el Blackface:

«Quan era petita i veia una persona pintada de negre, disfressada de persona afrodescendent, em sentia malament, com si m’insultessin, com quan em deien “negra”. No sabia per què. La majoria de les vegades, una no sap per què sent el que sent, perquè els sentiments no sempre es poden explicar amb paraules.
Ara sé i puc dir que el denominat Blackface és una tradició colonialista i racista, que representa a les persones negres com un acudit, com éssers que no formen part de la nostra realitat i la nostra vida. Els altres.
Fa uns anys hem decidit alçar la veu per dir que som aquí, que som persones i que no ens agrada veure’ns representades d’aquesta manera. I al 2019, Casa nostra, casa vostra va impulsar una campanya perquè a les cavalcades de Reis de Catalunya deixessin de pintar senyors blancs, i comptessin amb persones afrodescendents reals per fer de rei Baltasar, un blackface que porta dècades portant-se a terme. L’any passat, Igualada ja va ser l’única capital de comarca de Barcelona que no es va sumar a la campanya, i aquest any, amb unes 200 cavalcades sense blackface, Igualada continua sense baixar del burro.
L’excusa és que a Igualada no només hi ha un Baltasar, sinó que hi ha centenars de patges que reparteixen els regals pujant per les parets dels edificis, i que és una tradició molt antiga. Precisament, aquest any va complir 125 anys i hi havia fotos i banderoles per tot arreu, pel qual el contundent argument de “si no t’agrada no hi vagis” no ha servit aquesta vegada perquè me’ls han ficat fins a la sopa.
I que resulta que som molt males persones per voler carregar-nos-la. La qüestió és que ningú entén que no és la tradició el que ens molesta, sinó el fet que pintin la gent de negre. Diuen que no és colonialisme, que és perquè no els reconeguin. Aleshores jo sempre pregunto: per què han de ser negres? Per què us costa tant reconèixer que aquests patges representen esclaus negres? És perquè no us agrada aquesta idea? Doncs menys ens agrada a nosaltres, els qui ens sentim representats. Si no t’agrada alguna cosa, has de canviar-la en lloc de negar-la.
I aquí és on aprofito per agrair la feina de la comissió de Reis de Vallbona d’Anoia, que han començat per reconèixer que el blackface és un acte racista i han decidit canviar-lo. Perquè no hi ha prou en entestar-se a dir que això o allò no és racisme des del bàndol que no el pateix, que no sap què sentim quan veiem gent pintada de nosaltres. El racisme es combat reconeixent-lo i canviant. Els patges i patgesses de Vallbona van canviar el blackface per un maquillatge colorit de fantasia i elegància a l’estil dels carnavals venecians, i tant a mi com a altres companyes activistes afrodescendents ens va semblar preciós. I el feedback al seu compte d’Instagram va ser molt positiu i no va haver-hi queixes per infants traumatitzats ni res per l’estil.
Ser negre no és cap disfressa. És sortir al carrer cada dia per carregar-nos a les espatlles el qüestionament, els estereotips i la lluita per habitar un espai que ens pertany, però que hem de reclamar contínuament perquè no es considera nostre.

Defensen a capa i espasa el fet de pintar-se de negre, però pocs fan l’esforç de ficar-se a la nostra pell. Pregunten què serà de la il·lusió dels infants però, i els nostres infants? I aquí és on es delaten. Perquè és aquí on, sense adonar-se, confirmen que no formem part de la seva realitat. Mai s’han aturat a pensar en els nostres infants, que miren aquelles cares negres pintades i ens fan preguntes. Els infants que de ben petits reben atacs racistes del tipus “no vull que em toquis, que taques”. Perquè en lloc d’educar en la diversitat, en què existeixen persones de diversos colors i cultures, els hi estem ensenyant que les persones negres són una mena de disfressa grotesca. Els nostres infants no importen. La imatge que es crea de nosaltres no importa.

Això és el que vaig sentir en veure les fotos dels senyors i senyores del Govern, posant alegrement amb els Reis d’Igualada, i compartint-ho orgullosos al seu compte de Twitter com un acte gloriós. Quan semblava que es començava a crear consciència i que l’any que ve potser s’ho tornaven a mirar, s’alcen de nou com els irreductibles gals del blackface. Després que tantes poblacions estiguessin canviant, després que TV3 decidís no retransmetre la cavalcada d’Igualada per ser poc inclusiva, i quan tot el que envoltava Igualada semblava dir-li que potser s’estava equivocant, van aquests senyors i senyores a fer-se la foto, mostrar el seu recolzament i donar-los l’empenta que necessitaven per continuar fent la seva.
Vaig sentir un cop més com el Govern de totes les catalanes, com tantes altres institucions, col·lectius i persones, no ens representa, ni ens valora, ni ens escolta. Em torna a envair el sentiment de no ser d’enlloc, de no ser ningú, i que les nostres vides continuen reduïdes a simples anècdotes, figurants, disfresses.

I a ningú li cau la cara de vergonya.»

Nebetawy.
 
 

La entrada El Govern amb el blackface de la Cavalcada dels Reis d’Igualada se publicó primero en SOS Racisme.

D’altra banda, les declaracions del Conseller posen sobre la taula un cop més un debat que és necessari afrontar i que fa massa que es posposa: el de la religió a les aules i, en concret, la religió islàmica. El dret a rebre educació religiosa islàmica va ser reconegut fa més de 25 anys (als acords de Cooperació entre l’Estat i algunes confessions religioses signats el 1992) però mai s’ha aplicat a Catalunya. Podem debatre si aquest ha de ser el model d’educació religiosa a les aules o ha de ser un altre, però no podem seguir en una situació en que uns drets reconeguts en l’ordenament legal són sistemàticament ignorats per l’administració. El Departament d’Educació fa anys que ha rebut demandes per part de famílies sol·licitant educació religiosa islàmica i no hi ha hagut voluntat política per donar una resposta, arrossegant, així, un debat que s’hauria pogut resoldre fa temps. Això és en si mateix discriminatori i islamòfob. Especialment en un país on es mantenen amplis privilegis per a altres col·lectius, amb nombrosos centres educatius confessionals que reben concert econòmic i on tot just ara s’està debatent retirar al concert a aquells que segreguen per raó de gènere.

En una Catalunya laica, plural i democràtica el futur model d’educació religiosa ha de vetllar per l’equitat en el tracte entre tota la ciutadania amb les seves adscripcions confessionals o no, i per la garantia del dret a la llibertat religiosa i de culte. Al marge del debat que es pugui tenir entre una assignatura de “cultura religiosa” o “d’educació confessional”, cal en primer lloc respectar els drets.

Per tot això, exigim una rectificació al Conseller d’Educació Josep Bargalló.

Igualment, instem al govern a respectar els drets reconeguts a totes les confessions religioses i a repensar el model d’educació religiosa, respectant els drets, i construint un model des de la laïcitat i amb la participació de tots els agents implicats entre ells; la comunitat educativa, les famílies, així com les entitats, especialment les que treballen en la defensa dels DDHH.

La entrada Manifest de condemna a les paraules del Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

Al setembre del 2006, es va posar en marxa un programa de “retorn voluntari” per a menors no acompanyats, anomenat Catalunya-Magrib i co-finançat per la Secretaria de Immigració i de gestió privada per l’associacions Gedi Consop, Casal dels Infants del Raval i La Torna. El 2009 el projecte va rebre un pressupost total de 3.545.584€, que aportaven entre la Unió Europea, l’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament i Benestar social de la Generalitat de Catalunya.
El programa tenia tres eixos:
1. La creació d’un centre residencial per nois que volguessin retornar al Marroc.
2. La creació de taller formatius prelaborals i cursos de formació ocupacionals vinculats amb convenis de pràctiques amb empresaris catalans afincats a Tànger.
3. Seguiment i acompanyament dels infants i les famílies que formessin part del programa.
No se sap exactament quan va tancar el Catalunya-Magrib però la pàgina de la Generalitat està sense actualitzar des del 2009. La pròpia Conselleria va constatar el “fracàs del programa”. Es van tancar els espais destinats al projecte a Tànger deixant tot el material a dins. Mai s’ha fet cap auditoria ni rendició de comptes sobre què va passar amb els diners públics destinats.
Actualment, s’està gestant i es vol engegar el mateix programa que no va funcionar, amb els mateixos objectius sota un altre nom: Projecte Al Amal
És important que fem memòria sobre efectes perversos que va tenir el Programa Catalunya-Magrib sobre els nois:
− Crea un efecte pervers, ja que per tenir dret a un recurs a Tànger primer s’havia d’haver migrat a Catalunya.
− Com ja es va demostrar en el seu moment no hi havia nois candidats a tornar voluntàriament i es van afegir una sèrie de pressions als nois per acceptar.
− Va fomentar la re-migració de nois retornats sota la figura del “retorn voluntari” contra la seva voluntat, que van tornar a posar en perill la seva vida per tornar.
− Va provocar fugues dels centres per por de ser repatriats, fomentant que nois quedessin en situació de carrer o deambulant entre diferents comunitats autònomes.
Per aquests motius volem mostrar el nostre ROTUND REBUIG a que es torni a plantejar la creació d’un programa que, no només va ser un profund “fracàs”, sinó que va posar les vides dels nanos en perill sota el nom de la prevenció, la protecció i la cooperació al desenvolupament. També demanem que es faci una auditoria pública del programa Catalunya- Magrib, avaluant el programa, costos i resultats.
 
Denúncia el Projecte AL AMAL amb la teva firma a través d’aquest link:
http://bit.do/AdhesioNoAlAmal 
 

Us deixem uns links on podeu trobar informació sobre el programa:

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/el-govern-vol-reprendre-el-programa-catalunya-magrib-per-afrontar-el-fenomen-dels-menors-al-seu-pais-dorigen/video/5847782/

Pla estratègic d’acció exteriori de relacionsamb la Unió Europea 2019-2022:

http://exteriors.gencat.cat/web/.content/saeue/afers_exteriors_cooperacio/pla_accio_exterior/PAEUE_2019_22_CAT_def.pdf

Premsa sobre el Programa Catalunya-Magrib:
• 2007/06/04 La Vanguardia UN MENOR MARROQUÍ ES REPATRIADO DESDE
BARCELONA LA SEMANA ANTES DE CUMPLIR 18 AÑOS.
• 2007/03/29 La Vanguardia Hogar, amargo hogar. UNA DOCENA DE MENORES
MARROQUIES HAN HUIDO DE CATALUNYA PARA EVITAR LA REPATRIACION

[CAST]  Comunicado: No a la Instrumentalización de la Cooperación, No al proyecto Al Amal Marroc #NOAlAmal

En septiembre del 2006 se puso en marcha un programa de “retorno voluntario” para Menores No Acompañados, llamado Catalunya-Magreb, co-financiado por la Secretaria de Inmigración y de gestión privada por las asociaciones Gedi Consop, Casal de Infants del Raval y La Torna. El 2009 el proyecto recibió un presupuesto total de 3.545.584€, que aportaban entre la Unión Europea, la Agencia Catalana de Cooperación y Desarrollo y Bienestar Social de la Generalitat de Cataluña.
El programa tenía tres ejes:
1. La creación de un centro residencial para chicos que quisieran volver a Marruecos.
2. La creación de talleres formativos pre laborales y cursos de formación ocupacional vinculados con convenios de prácticas con empresarios catalanes afincados en Tánger.
3. Seguimiento y acompañamiento de chicos y las familias que formarán parte del programa.
No se sabe exactamente cuando se cerró el Catalunya-Magrib, la página de la Generalitat está sin actualizar desde el 2009. La propia Consejería constató el “fracaso del programa”. Se cerraron los espacios destinados al proyecto Tánger, dejando todo el material dentro. Nunca se ha hecho ninguna auditoría ni rendición de cuentas sobre que paso con el dinero público destinado.
Actualmente, se está gestando y se quiere empezar el mismo programa que no funcionó, con los los mismos objetivos bajo un nombre distinto: Projecte Al Amal.
Es importante recuperar la memoria sobre los efectos perversos que tuvo el Programa Catalunya-Magrib sobre los chavales:
− Crea un efecto perverso, ya que para tener derecho a un recurso en Tánger primero se tenía que haber migrado a Cataluña.
− Como ya se demostró en el su momento no había chicos candidatos para volver voluntariamente y se añadieron una serie de presiones a aceptar el programa.
− Fomentó la re-migración de chicos retornados bajo el paraguas del “retorno voluntario” contra su voluntad, que volvieron a poner su vida en peligro para regresar.
− Provocó fugas masivas de los centros por miedo a ser repatriados, fomentando que chicos quedarán en situación de calle o deambulando entre diferentes comunidades autónomas.
Por estos motivos queremos mostrar nuestro PROFUNDO RECHAZO a que se vuelva a plantear la creación de un programa que no solo fue un profundo “fracaso”, sino que puso las vidas de los chavales en peligro bajo el nombre de la prevención, la protección y la cooperación al desarrollo. También pedimos que se realice una auditoría pública del programa Catalunya- Magreb, evaluando el programa, costes y resultados.
 
Denuncia el Proyecto AL AMAL con tu firma a través de este link:
http://bit.do/AdhesioNoAlAmal 

 
ADHESIONS/ADHESIONES:
SIGNEM/ FIRMAMOS:
1. Col·lectiu Hourria – Llibertat
2. Col·lectiu Did L3onf-Contra la violència
3. Associació Noves Vies
4. PRODEIN
5. HARRAGA
6. SOS Racisme Catalunya
7. Tanquem els CIE
8. Productores Solidaries
9. Centro ACRES (Centre Transfrontalier d’Action Culturale et Reserche Social, Maroc).
10. Courage (Madrid)
11. Assamblea Antiracista de Barcelona
12. Espai Antiracista Salt-Girona
13. UMMA- Movimiento Moro Antiracista
14. Endavant Nord- Oriental
15. Saltando Charcos (Burgos)
16. Enrique Martínez Reguera
17. Asociación Cambalache (Oviedo)
18. Fundación Raices (Madrid)
19. Wasata Sans Frontières (Maroc)
20. SOS Racismo Madrid
21. Candidatura d’Unitat popular (CUP)
22. Cornellà Sense Fronteres
23. Centro de Documentación contra la Tortura
24. Coordinadora de Barrios de Madrid
25. Parroquia San Carlos Borromeo
26. IACTA Cooperativa d’advocades
27. Maakum Ceuta
28. Irídia
29. Paicam Maresme
30. Coordinadora Obrim Fronteres (COF)
31. Putas LIbertarias Raval
32. Iaioflautas Barcelona
33. Asociación socio/cultural LaFinka Barcelona
34. Espai Inclusió i Formació Casc Antic
35. Associació de dones la Frontissa
36. Traslamanta
37. Feministes Indignades

La entrada COMUNICAT: No a la Instrumentalització de la Cooperació, No al projecte Al Amal Marroc #NOAlAmal se publicó primero en SOS Racisme.

De moment l’afectació per a SOS Racisme Catalunya és amb dues línies d’actuació: el treball amb joves que canalitzem amb el seguiment i participació a la plataforma juvenil Aixada Antiracista; i l’atenció a víctimes de racisme a través del nostre Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme (SAiD). Projectes presentats a la convocatòria Ordinària de Subvencions a Projectes i Activitats a Entitats 2017, aprovats a la Resolució TSF/592/2017, de 20 de març.

Destaquem la nostra preocupació per l’impacte que pot suposar per al Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme, ja que el bloqueig d’aquesta subvenció suposa gairebé el 30% del pressupost de 2017 en la que és la nostra línia d’actuació principal.

El Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme , és un servei únic a Catalunya on des del 1992 atenem les persones víctimes de delictes d’odi i discriminacions racistes, donem suport per a restituir els seus drets i treballem per eradicar les situacions discriminatòries. I durant els 25 anys d’acció, hem atés a més de 8.000 persones.

Som una associació que també compta amb recursos propis, i fa anys que treballem per tal que aquests creixin. Però sempre hem sol·licitat subvencions públiques perquè entenem que els diners públics també han de finançar actuacions de la societat civil organitzada, que en el nostre cas defensen la igualtat, els drets i la convivència.

Aquesta intervenció suposa, entre altres, el bloqueig de disponibilitat de tots els crèdits pressupostaris en els àmbits d’actuació de Polítiques de Joventut i Acció Cívica i Voluntariat. I l’impacte econòmic per a la nostra associació és:

• El 30% del pressupost de 2017 del Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme

• El 56% del pressupost de 2017 de les línies de treball amb joves

• A nivell de pressupost general es redueixen un 14,5% dels ingressos previstos per al 2017

Com es tracta de subvencions bianuals el 2018 també es veurà afectat, però encara és precipitat valorar quin serà l’impacte, tot i que calculem que suposara una disminució dels ingressos entre un 15 i un 20%.

Des de SOS Racisme Catalunya volem manifestar que:

• D’una banda, exigim la revocació d’aquesta decisió, que afecta a moltes associacions de Catalunya que treballem amb la ciutadania per enfortir la convivència, la cohesió i la igualtat de drets i oportunitats

• D’altra banda, farem tot el possible per mantenir la nostra activitat, i evitar que aquest bloqueig suposi afeblir la lluita contra el racisme.

NOTA: Podeu trobar més informació sobre la nostra situació econòmica, podeu consultar les memòries d’activitats i econòmiques a l’apartat “Transparència“.

La entrada La intervenció econòmica de la Generalitat afecta a dues línies de treball de SOS Racisme se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Mas retalla els mínims. Un pas més en la destrucció de l'Estat de Drets. se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Avancem en convivència des de l’escola se publicó primero en SOS Racisme.