las primeras ideas de igualdad se construyeron excluyendo

Respuestas a lo anterior hay muchas y desde varios ángulos, pero todas tienen un mismo “hilo conductor” que suele olvidarse aunque está anclado al origen conceptual de la igualdad: las primeras ideas de igualdad se construyeron excluyendo. Eran iguales “los hombres”, “los ciudadanos”, “los hombres libres”. La igualdad se construyó para limitar algunos privilegios, pero sin incluir a toda persona, sino tan sólo a esos “hombres ciudadanos libres”.
Frente a los “puntos ciegos” de esa igualdad desigual de origen se desarrolló la idea de no discriminación y se nombraron a las personas que habían sido excluidas por su género, su color de piel, su origen nacional, su origen étnico, su posición social y todas las demás que con el pasar del tiempo nos hemos dado cuenta que también habían quedado excluidas de la igualdad. Lo que ya no se pudo revertir con el nuevo concepto es la opresión y las estructuras de desigualdad que se generaron; los estigmas, cargas y desventajas que creó aquella primera exclusión.
Hoy no se pueden eliminar simplemente con leyes o términos novedosos todas esas estructuras visibles e invisibles pensadas sólo para un tipo de personas, especialmente porque no se puede perder de vista que gran parte de los sistemas legales que buscan revertir las desigualdades, incluidos los de derechos humanos, se han creado desde el privilegio por “los no discriminados”, muchas veces sólo después de la muerte, rebelión o empoderamiento de quienes históricamente han sido excluidas. Pero en todo caso, los puntos y comas finales se han puesto desde el privilegio. Y desde ahí mismo se han construido muchas de las teorías que se popularizan como soluciones novedosas.
Así, si bien los sistemas legales y de justicia recogen y reconocen los triunfos y concesiones por la igualdad y no discriminación, en su esencia, origen y funcionamiento se mantienen anclados en esos privilegios históricos que, por regla general, los hacen inmunes a un sentido amplio de humanidad, insensibles frente a las desigualdades estructurales, pasivos ante la continuidad de las opresiones y fieles defensores de las bases de dichos privilegios.
Situaciones todas fáciles de demostrar cuando se lee una sentencia del tribunal de derechos humanos de Europa que condiciona el ejercicio de derechos fundamentales de personas migrantes en un país europeo a la “legalidad” de su entrada o la conducta que tienen al pretender entrar, como si ese hecho les hiciera “menos humanos”. Cuando un tribunal constitucional no encuentra relevante el analizar si las identificaciones y detenciones que por perfil étnico practica la policía respetan los derechos fundamentales como si fuera normal tratar así a quien parece diferente a las mayorías de un país. Cuando jueces y magistrados prefieren archivar investigaciones que denuncian actos racistas o xenófobos antes que poner en duda actuaciones policiales o valorar sin prejuicios las declaraciones de personas que no tienen sus orígenes en ese país. Cuando se ha normalizado que leyes de migración y extranjería o tratados de derechos humanos excluyan el reconocimiento de derechos, por ejemplo, de participación política a personas que viven en una comunidad pero no tienen la nacionalidad de ese lugar, entre muchos ejemplos más que se podrían poner.

La realidad nos demuestra que una “justicia para iguales” es injusticia en potencia

De esa forma, la realidad nos demuestra que una “justicia para iguales” es injusticia en potencia, pues los sistemas, instituciones y, en muchos casos, personas que tienen a su cargo esa función sólo son capaces o están obligados a ver el ámbito de desigualdad que los sistemas de justicia creados desde el privilegio les permiten ver.
Nada de lo anterior significa que todo lo existente no sirva o sea tiempo perdido. Tan sólo significa que si en verdad queremos transformaciones de fondo, “justicia para todas y todos”, primero debemos ser conscientes que incluso desde los derechos humanos seguimos excluyendo.
 

Karlos Castilla, doctor en dret especialitzat en drets humans i membre del Consell de SOS Racisme.
 
*Aquest article ha estat originalment publicat en català al portal Xarxanet.

La entrada Justicia para iguales, potencial injusticia se publicó primero en SOS Racisme.

• Ni en el debat parlamentari a l’anterior legislatura, ja que la tramitació per via d’urgència va resultar un impediment per aconseguir un consens i un treball conjunt amb la societat civil.
• Tampoc en el procés participatiu promogut per la Secretaria d’Igualtat i Migracions que pràcticament no va recollir les propostes plantejades per les entitats

2. El projecte de llei és un document amb moltes mancances. L’any 2017 vam ser contundents amb aquesta qüestió i ara hem insistit en que preferim seguir sense llei abans que s’aprovi una d’insuficient. Perquè una mala llei no només no donarà resposta a les necessitats de les persones i col·lectius que pateixen aquestes discriminacions, sinó que a més correm el risc que socialment es passi pàgina, donant per suposat que la llei és l’adequada i que ja s’ha donat resposta a aquesta qüestió.
Des del 2017 diferents col·lectius i entitats que treballem per fer front als diferents eixos de discriminació hem estat treballant conjuntament en l’elaboració d’un document d’esmenes i propostes al projecte de llei. Un document unitari que posa de manifest mancances en relació amb la definició i la concreció de diversos aspectes (col·lectius als quals es vol protegir, què és la discriminació, àmbits de competència, etc.) que poden comportar dificultats en la seva interpretació i aplicació.
3. El full de ruta: És prioritari exigir a les administracions públiques que desenvolupin i apliquin el marc normatiu de protecció a les víctimes de racisme:

• Ens preocupa la invisibilització i normalització del racisme: al 2018 el 52% de les situacions de racisme identificades pel nostre Servei no van seguir cap procés de denúncia. Dada més greu si tenim en compte que moltes persones desconeixen el nostre Servei, no identifiquen que estan patint una discriminació racista i/o no saben que és la vulneració d’un dret i que poden denunciar-ho. El motiu principal (36%) per a no seguir un procés de denúncia és la manca de confiança en el sistema: pensen que no servirà per res i tenen por.
• El marc normatiu del Delicte d’odi no ens ha permès avançar en la denúncia del racisme. En la pràctica del SAiD, on exercim l’acusació particular davant de casos de racisme, comprovem que no es reconeixen com a delictes d’odi situacions que sí que identifiquem com a tal, seguin la interpretació de la OSCE (situacions recollides i/o punibles pel codi penal amb una motivació racista).
• La llei hauria de recollir més i millor la dimensió de la prevenció i la formació, perquè són aquestes les que a llarg termini permetran una veritable transformació. Per això cal dissenyar una estratègia educativa i preventiva en tots els àmbits: currículum escolar, formació a professionals de l’administració pública, formació continuada en el món laboral, etc.
• Una referència quasi obligada a Owen Fiss que en el seu assaig «El derecho como razón pública» diu que en drets humans el Codi Penal és un error, que cal prioritzar la conciliació i la mediació, perquè només fent que les persones, tant la que perpetra la discriminació com la que n’és víctima, s’entenguin i comprenguin els fets és com s’aconsegueix realment una transformació. Aquesta referència, sent una entitat que utilitzem la denúncia penal i administrativa, podria ser qüestionada, però precisament exercim aquestes eines perquè són les poques o úniques que existeixen. Perquè manca una política pública que vulgui combatre el racisme, la discriminació i garantir la igualtat de drets.
• És imprescindible fer diagnòstic, calen dades oficials que permetin quantificar i conèixer els casos de racisme i altres formes de discriminació.

Acabem la nostra intervenció resumint el nostre posicionament i fent 4 peticions a les diputades de la Comissió:
La discriminació atempta contra la universalitat dels drets humans, ja que nega a certes persones i col·lectius gaudir dels seus drets. El tracte igualitari NO és una CONCESSIÓ és un DRET INALIENABLE de tota persona, i és per això que les autoritats públiques tenen l’obligació de garantir i protegir el dret de tota persona i col·lectiu a no ser discriminat.
Per tot això insistim que:

• És necessària una legislació anti-discriminatòria que reculli les obligacions internacionals i ofereixi protecció a totes les persones en risc de ser discriminades és un pas fonamental pel respecte dels drets humans a Catalunya.
• Tot i el context polític actual us instem a explorar fórmules per a donar prioritat al debat i aprovació d’aquesta llei.
• És imprescindible que la llei vagi acompanyada de la partida pressupostària adient i d’una veritable voluntat política per tal de fer-la realment efectiva.
• Aquests 4 anys MÉS de RETARD, tenint en compte que ja anàvem tard, ens porta a canviar algunes de les paraules de la compareixença del maig de 2017, i en comptes d’aplaudir recordar la urgència, el seu compromís com a servidors públics, i el seu deure per tirar endavant política pública que ens permeti avançar en igualtat.

Alba Cuevas Barba

Parlament de Catalunya en el marc de la tramitació legislativa del Projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació. 11 de novembre de 2019

La entrada Compareixença: el Projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació se publicó primero en SOS Racisme.

També volem manifestar la nostra solidaritat amb les víctimes, amb les seves famílies i amb la revista satírica, amb les quals compartim aquest moments de consternació i de dolor.

L’atemptat d’ahir és una dramàtica manifestació de com l’odi pot arribar a ferir en profunditat les nostres societats, i agredir els fonaments de la convivència, és a dir, els drets bàsics de totes les persones. I és justament per això que avui considerem indispensable fer, un cop més, una crida a tota la societat catalana, als partits polítics, als mitjans de comunicació… per no caure en la trampa de contestar l’odi amb odi.

Des de SOS Racisme denunciem i condemnem qualsevol manipulació interessada d’un fet criminal que es faci en perjudici d’una comunitat o d’un col·lectiu que no n’ha estat responsable en absolut. No permetrem que aquest fet delictiu acabi donant la raó als qui consideren – com va expressar ahir l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol – que la població musulmana no ha de tenir els mateixos drets socials i polítics a la societat europea, posant al mateix sac persones i col·lectius respectuoses amb les llibertats i els que pretenen dinamitar la convivència.

Malauradament en els últims any els discursos de l’odi han crescut a tota Europa: justament avui, després de l’atemptat de Paris, volem denunciar l’actuació de totes aquelles persones que, prescindint de tot sentit de responsabilitat política i democràtica, posen per davant el possible rèdit electoral al foment de la convivència.

La majoria d’imams de França s’han afanyat a condemnar sense pal·liatius l’atemptat criminal, però si no els volem escoltar, l’única veu que quedarà finalment serà la de les armes. No podem permetre que una acció violenta tan intolerable impedeixi seguir avançant en el difícil camí del diàleg i de l’entesa entre persones i col·lectius, siguin quines siguin les seves creences o els seus orígens. Ara, més que mai, la defensa de la llibertat, de la paraula i dels drets humans ens exigeix que no hi escatimem esforços.

La entrada #COMUNICAT. Nosaltres, avui, també som Charlie se publicó primero en SOS Racisme.

Ahir la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya va aprovar el dictamen de proposició de llei de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana. Es supera així el darrer tràmit en comissió per iniciar el procés al Consell de Garanties Estatutàries que dictaminarà la seva adequació a la constitució espanyola i a l’estatut, pet tal que desprès el ple voti la llei.

SOS Racisme Catalunya lamenta que aquesta proposició de llei no contempli el dret a vot de totes les persones que viuen a Catalunya.

 El redactat aprovat per la comissió indica que seran cridades a participar les persones majors de 16 anys amb la condició política de catalans: inclou els residents a l’estranger que s’inscriguin al registre de catalans i catalanes a l’exterior; els ciutadans d’estats membres de la Unió Europea amb un any de residència continuada a Catalunya; i les persones provinents de països de fora de la UE que acreditin un període de residència continuat de tres anys.

 Diputats i diputades, no entem la motivació d’aquesta diferenciació: per què en el cas de les persones estrangeres els anys de residència continuada són diferents, segons si el país d’origen forma part o no de la Unió Europea? No som totes i tots ciutadans de Catalunya?

 Des de SOS Racisme considerem que hem perdut una oportunitat important per avançar en igualtat i en drets de ciutadania. I entenem que qualsevol procés de consulta que s’endegui negant el dret de participació d’una part de la seva ciutadania, no serà representatiu.

Fa més d’un any, quan la proposició de llei començava a caminar, vam alertar de la manca de democràcia que podia suposar una llei de consultes que no reconegués el dret a vot de totes les persones que viuen a Catalunya. En aquell moment vam presentar una esmena i ens vam reunir, pràcticament, amb tots els grups parlamentaris per forçar un canvi en el redactat.

Des d’aleshores hem tingut diferents trobades amb diputats i diputades, hem conegut les seves posicions sobre aquest aspecte de la llei. Fins ahir, però, pensàvem que es podria aconseguir un canvi, però malauradament no ha estat possible.

En aquest comunicat volem fer una petició als membres de la ponència: Josep Rull, relator d’aquesta i representant del grup de CIU, Gemma Calvet en representació d’ERC, Ferran Pedret del PSC, Santi Rodríguez del PPC, Dolors Camats d’ICV-EUiA, Carina Mejías de C’s i Quim Arrufat de la CUP. Volem saber quina és la seva posició davant aquesta diferenciació entre ciutadans i ciutadanes comunitàries i NO comunitàries.  Doncs des SOS Racisme no trobem cap altra explicació que no sigui una motivació racista.

Properament farem arribar aquesta petició a cadascun dels diputats i diputades.

Com ja hem manifestat en altres ocasions , SOS Racisme Catalunya dóna ple suport al dret a decidir com un element imprescindible de la democràcia. Dret a decidir per Catalunya i per altres pobles que lluiten pel seu futur, i dret a decidir el tipus d’estat en el qual es vol constituir i també, és clar, dret a decidir altres qüestions més quotidianes i igualment rellevants. Però considerem que d’aquest dret a decidir l’han de gaudir totes les persones que formen una societat i que es veuran afectades per aquelles decisions, independentment de la seva nacionalitat o del seu país d’origen.

La entrada #COMUNICAT: No tothom podrà votar a la Llei de consultes se publicó primero en SOS Racisme.

El proper dimarts 4 de desmebre a les 12h a l’Espai Jove La Fontana: un nou Diàleg Antiracista, que sota el títol “Fills i Filles d’immigrants. Fins quan?” pretén abordar el repte de l’atenció a la diversitat, la realitat dels fills i filles, des de la perspectiva associativa i de l’educació social.

Es tracta d’una Taula Rodona especial, que comptarà amb 4 intervencions, algunes des d’una vessant teòrica i altres des de la pràctica, que ens donaran eines per analitzar aquesta realitat i ens ajudaran a marcar quins són els reptes als que ens enfrontem.

Ponents:

• Beatriz Ballestín i Laia Narciso. Grup EMIGRA, CER-Migracions. Dpt. d’Antroopologia Social i Cultural de la UAB.
• Núria Roca. Professora Campus docent Sant Joan de Déu de la UB i Grup EMIGRA de la UAB.
• Representant de Consell de Joventut de Barcelona. Experiències, preocupacions i reptes en l’àmbit de l’associacionisme educatiu.
• Representant Ateneu Sant Roc de Badalona. Experiències, preocupacions i reptes en l’àmbit de l’educació social
• Modera Cristian Pachá. Educador del Casal d’Infants del Raval i membre de SOS Racisme Catalunya.

Desprès d’aquestes intervencions, que ens serviran com a punt de partida, s’iniciarà un espai de debat, que s’enriquirà amb les aportacions i experiències de professionals, que en l’àmbit de la seva feina o en el seu activisme, treballen amb joves, fills i filles de famílies d’origen immigrant.

L’acte s’enregistrarà amb la col.laboració de Boca Ràdio, i es podrà escoltar en posterioritat a www.bocaradio.org o a la 90.1 FM (per Barcelona Nord).

L’assistència és lliure i gratuïta, però per qüestions d’aforament demanem que ens confirmeu assistència trucant al 93 301 05 97 o escrivint a comunicacio@sosracisme.org

La entrada #ACTIVITAT: Diàleg Antiracista: Fills i filles d’immigrants. Fins quan? se publicó primero en SOS Racisme.

Alerta que les retallades poden contribuir a un increment de la xenofòbia a causa de la manca de pedagogia de l’administració

La entrada #REFLEXIÓ: “Estem abocant a una lluita pels recursos la gent que viu en situació més precària” se publicó primero en SOS Racisme.

La construcció d’una ciutadania que garanteixi la igualtat de drets i oportunitats és un procés que es dóna en les societats democràtiques i ens permet lluitar contra el racisme i la xenofòbia. Però quines interpretacions de ciutadania coneixem: restrictives o inclusives?, garants de més o menys drets i deures?, vinculades a nacionalitat, a residència o a altres estatus? ciutadania des del prisma polític, social, econòmic o cultural?
La tercera edició del Seminari de Drets Humans que organitza cada any SOS Racisme-Catalunya vol interpel•lar investigadors i professionals sobre aquest concepte sovint poc entès, a partir d’un anàlisi dels diferents models de ciutadania a Europa, a l’Estat i Catalunya. El seminari pretén conèixer quines restriccions afecten les persones que, pel seu origen, no poden gaudir d’una plena ciutadania, fet que impacta al seu dia a dia, ja sigui al barri o en relació amb les administracions locals i catalanes (serveis socials, formació de ciutadania, padró, serveis sanitaris).

Horari i programa

10h – 11:30h Obertura + Ponència inaugural
10 – 10:30h – Obertura de l’acte per part de Xavier Badia i Cardús, Director de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya i Alba Cuevas, Directora de SOS Racisme-Catalunya
10:30 – 11:30h – Ponència inaugural per part de Maria Elósegui Itxaso, Catedràtica de Filosofia del Dret de la Universitat de Saragossa
La ponència inaugural abordarà el concepte de la ciutadania de forma introductòria, mostrant l’exemple del model que s’aplica a Alemanya, en concret a la ciutat de Berlín. A través de la intervenció, es pretén mostrar no tan sols un model de ciutadania concret, sinó quines aplicacions pràctiques ha tingut en el context alemany (educació per la ciutadania, certificats de ciutadania).
12h – 14h Taula rodona 1 – Què és ciutadania? Drets i deures sobre el paper
Ponents:

• Neus Torbisco i Casals, Professora de Filosofia del Dret de la Universitat Pompeu Fabra
• Laura Díez Bueso, Professora de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona
• Óscar Rebollo Izquierdo, Professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’IGOP

Contingut Taula Rodona 1:

La taula servirà per analitzar el concepte de ciutadania des de l’àmbit del Dret, les Ciències Polítiques i la Sociologia. El debat partirà de preguntes sobre les diferències, avantatges i restriccions dels diferents models de ciutadania a Europa, a l’Estat i Catalunya (multicultural, assimilacionista, híbrids, etc.). S’abordarà la connexió de ciutadania amb les nocions de nacionalitat, residència i els drets i els deures inclosos o no, especialment els drets polítics (drets a vot, drets de participació).

14:15h-15:45h – Pausa per dinar
16h-18h Taula rodona 2 – Viure (i patir) la ciutadania a l’àmbit local: limitacions i conflictes

• Luis Miguel Narbona Reina, Antropòleg i Assessor de l’Ajuntament de Viladecans en Ciutadania i Convivència
• Rafael Llinàs Salmerón, Psicòleg, Mediador comunitari i Responsable del Servei de Mediació de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs
• Javier Wilhelm, Psicòleg i Mediador. Director de l’empresa Mediación y Convivencia

Contingut Taula rodona 2:

En la taula rodona de la tarda s’ha previst un enfocament molt més específic, per avaluar si els drets i deures marcats “sobre el paper” es garanteixen després a la pràctica. Els ponents que hi participaran, formats en Mediació Intercultural, Antropologia i Psicologia, exposaran de quina manera la noció de ciutadania actual –i els drets civils associats a ella- impacten en els serveis que s’adrecen a la població immigrada (serveis socials, formació de ciutadania, padró, serveis sanitaris). De fet, és aquí, en aquest espai més quotidià o local, on es veu si realment es compleix la suposada igualtat de drets i oportunitats, ja que és aquest l’àmbit on entren en joc de forma més notòria i pròxima les altres nocions vinculades a la ciutadania, com ara la identitat, la llengua i la cultura, a més dels aspectes socioeconòmics.

18:00h-18:30h Conclusions
Recull de les aportacions en les taules rodones i la conferència inaugural per part de Alba Cuevas, Directora de SOS Racisme-Catalunya
18:30h – Finalització del Seminari de Drets Humans 2010
Podeu descarregar-vos el programa del Seminari 2010.

Inscripcions

La inscripció al seminari es formalitza trucant al 933010597 o enviant un correu a sensibilitzacio@sosracisme.org amb les vostres dades personals (nom, cognoms, telèfon i adreça de correu electrònic de contacte). Per garantir l’assistència, el preu solidari de la inscripció és de 5€, que es retornarà a l’entrada de l’acte o, si es prefereix, es podrà donar a SOS Racisme.
Cal fer l’ingrés de la quota d’inscripció, indicant al concepte “Seminari” i el vostre nom i cognom, en el següent número de compte:
2100-0711-35-0200020099 (Caixa de Pensions)
Les places són limitades. Es reservarà plaça per ordre de pagament de la inscripció.
Es podrà demanar certificat d’assistència, que s’entregarà un cop finalitzat l’acte de cloenda del seminari.
Col·laboren:

La entrada El racisme i la xenofòbia a les societats democràtiques – Seminari Drets Humans 2010 se publicó primero en SOS Racisme.

• Des de SOS Racisme entenem que els valors suprems del nostre Ordenament Jurídic són la igualtat i la dignitat de totes les persones que formen les nostres societats. Per aquest motiu, ni la llibertat ideològica ni la llibertat d’expressió, haurien de donar cobertura a doctrines que, a través d’una versió tergiversada de la historia, neguen fets irrefutables en relació a pràctiques que van suposar l’extermini de milions de persones, únicament per pertànyer a ètnies o col•lectius que es suposaven inferiors, fomentant el seu oblit, amb la intenció de trencar la barrera de rebuig social que impedeix la seva repetició. .
• Entenem que la mera negació de genocidis constatats i acreditats, implica un menyspreu cap a les persones que els van patir i un atemptat contra tota la societat, en tant que posen en perill el dret de totes les persones a viure en convivència pacífica amb la resta, incitant a l’odi contra determinats col•lectius per raons racistes i xenòfobes. És tan greu a l’hora de defensar la democràcia negar, que justificar l’Holocaust. Les dues conductes inciten a l’odi i són la base ideològica de la violència racista i d’extrema dreta.
• En cap cas es pot entendre que la difusió d’aquestes doctrines contribueix al debat públic, o a generar opinió, aquesta permissivitat no enforteixen el nostre sistema democràtic sino que el debilita, introduint missatges a la opinió pública clarament contradictoris amb els drets humans. I admetent unes pràctiques propagandístiques i de manipulació de la informació idèntiques a les utilitzades pel règim nazi per legitimar la seva existència, inadmissibles en un Estat de dret.
• Compartint amb l’Alt Tribunal la importància que tenen les llibertats ideològiques i d’expressió, entenem que veient el nostre passat més recent i el nostre present,marcat pel rebrot al nostre país i a la resta de països d’Europa de moviments d’extrema dreta que fonamenten la seva ideologia i agressions en aquestes doctrines, així com l’increment d’agressions racistes i xenòfobes a les nostres societats, penalitzar la negació de genocidis com l’Holocaust és un límit just i necessari al dret a la llibertat d’expressió. En aquests casos la protecció de la mateixa societat i dels valors democràtics, van per davant de la protecció a la lliure circulació de idees.

 
És una llàstima que el Tribunal Constitucional no segueixi la línia del Tribunal Europeu de Drets Humans, que ha declarat en repetides ocasions que el dret a la llibertat d’expressió no empara la negació de genocidis. Així com la línia marcada per l’art. 1 de la Proposta de Decisió Marc relativa a la lluita contra el racisme i la xenofòbia, aprovada pel Concell de la Unió Europea en reunió de 20 d’abril de 2007, que veu la necessitat de que els Estats Membres adoptin les mesures necessàries per garantir la sanció de l’apologia pública dels crims de genocidi, així com la negació o banalització flagrant dels mateixos. La resolució del Tribunal Constitucional obre la via al rebrot de teories revisionistes i amplia la impunitat de l’extrema dreta, que juga a emparar-se en els valors democràtics que ella mateixa nega, amb la única finalitat de debilitar-lo.
Barcelona 16 novembre 2007
SOS RACISME CATALUNYA

La entrada UNA PASSA ENREDERA se publicó primero en SOS Racisme.

• El reconeixement del dret al vot significa:
  • Treballar per la integració i apostar per un pilar fonamental en el reconeixement com a ciutadans de les persones immigrades.
  • justícia social: les persones immigrades que estan vivint, treballant i pagant impostos com la resta de la població han de poder participar políticament com la resta.
  • millorar la democràcia, ampliant-la i universalitzant-la a tots els col•lectius que conformen la nostra societat sense discriminacions.
• Per tant ara es tracta de consensuar entre tots els mecanismes, criteris i terminis partint sempre de dues premisses: cal posar en marxa accions concretes doncs la immigració fa temps que és un fet consolidat i estructural a la nostra societat i per tant toca ja actuar i segon, aquest reconeixement dels drets polítics s’ha de impulsar des de l’òptica de la igualtat de drets.

Per això, davant la última proposta de llei i les diverses declaracions dels partits polítics, SOS Racisme vol aclarir algunes qüestions:

• No es pot condicionar el dret al vot als convenis de reciprocitat, fer-ho implica tornar a construir categories de ciutadans estrangers: aquells que poden votar i aquells que no degut al país de procedència. Treballar per l’ampliació de convenis és un procés lent, marcat per uns criteris d’actuació poc clars i difícils d’argumentar democràticament parlant.
• Per tant si volem partir de la igualtat de drets s’haurà de promoure els canvis constitucionals pertinents. La campanya de la nostra entitat 1=1 és aquí on vol posar l’objectiu: trobar el consens polític per fer efectiu el canvi legislatiu el més aviat possible i promoure que això sigui una reivindicació col·lectiva no només dels immigrants sinó de tota la societat catalana.
• Malauradament sembla que el debat enlloc de centrar-se en aquest punt ressorgeix posant sobre la taula les pors, tòpics i prejudicis que envolten el fet migratori. La demagògia i aprofitament del tema per buscar els propis rèdits electorals torna a ser la tònica d’alguns partits com Convergència i Unió. El reconeixement dels drets de les persones immigrades no es pot condicionar a l’exigència de més deures que la resta de ciutadans. El marc de drets i deures ha de ser el mateix per tothom, l’Estatut de Catalunya és el marc legal que els marca i per tant reclamar altres condicions és un posicionament xenòfob que només crea alarma social injustificada, promou situacions injustes i crea el caldo de cultiu pel racisme social.

Per aquest motiu SOS Racisme exigim a tots els partits polítics responsabilitat i rigor a l’hora de tractar el tema i els recordem que apostar per la igualtat de drets i oportunitats per totes les persones que conformen la societat és la única garantia de futur per promoure una societat catalana cohesionada.
SOS Racisme Catalunya
Barcelona, 19 d’agost 2006

La entrada Sí al Dret al Vot: Per la integració i per la democràcia se publicó primero en SOS Racisme.

• Universalitzar la democràcia, ampliant i universalitzant-la a tots els col·lectius sense cap tipus de discriminació
• Actuar sota un principi de justícia social reconeixent a les persones immigrades que viuen, paguen impostos, treballen etc, el dret a poder participar políticament com la resta de ciutadans
• Vincular el concepte de ciutadania a la residència i no a la nacionalitat ni a la identitat de cadascuna de les persones

És en aquest marc on els partits polítics han d’assumir que són un instrument al servei de la societat. D’ells s’espera que siguin el motor i els principals interessats en possibilitar iniciatives que millorin el nostre sistema democràtic
Per això lamentem profundament declaracions de líders polítics d’aquest país, que han explicat amb arguments clarament xenòfobs la no oportunitat de plantejar el debat que ens ocupa sobre el dret de vot de totes les persones. S’ha perdut la possibilitat de mostrar públicament espais de consens i de discussió constructiva sobre com fer efectiu aquest reconeixement. Per contra s’han mostrat posicionaments xenòfobs que només creen alarma social injustificada, promou situacions injustes i crea el caldo de cultiu de racisme social
Novament els arguments han anat en la línia de continuar diferenciant els ciutadans en funció del seu origen, però també de la seva condició social. Mentre els ciutadans provinents de la Unió Europea tenen reconegut el dret a vot, sense que lògicament hagin de demostrar elements que els identifiquin amb la identitat catalana, o que hagin de signar un contracte, etc., per als ciutadans que venen de països pobres si s’exigeix la necessitat de donar mostres d’un sentiment identitari. Pensem que la identitat és un tret abans de tot, individual, i que és força perillós que siguin els partits polítics qui acotin el que pot ser un element o no d’identitat, en aquest cas catalana. És, en qualsevol cas, el conjunt de tots els ciutadans els qui ho hem de definir, i millor que els processos electorals en quedin al marge.
Des de Sos Racisme entenem que el reconeixement dels drets d’aquestes persones immigrades no es pot condicionar a l’exigència de més deures que la resta de ciutadans. El marc de drets i deures ha de ser el mateix per tothom, la Constitució Espanyola i l’Estatut d’autonomia
La demagògia i l’aprofitament del tema per a buscar els propis rèdits electorals ha fet que hi hagi partits com Convergència i Unió que han posat sobre la taula les pors, tòpics i prejudicis que envolten el fet migratori.
Des de Sos Racisme Catalunya i en el marc de la nostra campanya 1=1 que posa l’objectiu en trobar el consens polític per fer efectius els canvis legislatius el més aviat possible i promoure que això sigui una reivindicació col·lectiva, i no només dels immigrants sinó de tota la societat, hem estat reunits, abans de l’estiu, amb els diferents partits politics amb representació en el Parlament de Catalunya, així com amb la comissió d’immigració d’aquesta institució, i podem dir que, més enllà dels diferents posicionaments polítics, hi va haver un compromís explícit per fer pedagogia d’aquest tema i que no fos una arma electoral, sinó que es promogués un debat serè i el més ample possible amb tots els actors socials.
Per aquest motiu SOS Racisme exigim a tots els partits polítics responsabilitat i rigor a l’hora de tractar el tema i els recordem que apostar per la igualtat de drets i oportunitats per totes les persones que conformen la societat és la única garantia de futur per promoure una societat catalana cohesionada.
SOS Racisme Catalunya
Barcelona, agost 2006

La entrada Sí al Dret al Vot de totes les persones: la democràcia la construïm entre tots se publicó primero en SOS Racisme.