manters archivos - SOS Racisme

Cine-fòrum: “El peso de la manta”

SOS Racisme — Tue, 06 Nov 2018 10:18:14 +0000

Aquest any Sos Racisme participem al Festival de cultura Raval(s) en diverses activitats, la primera d’elles és la projecció del documental ‘El peso de la manta’ realitzat per 12 estudiants de diferents nacionalitats i Otoxo Documentaries. Aquesta crònica ens servirà per debatre sobre les diferents pràctiques racistes, en companyia de representants d’aquest col·lectiu i a través de la mostra de campanyes com “Pareu de Parar-me” i “Això és #Racisme”.

La entrada Cine-fòrum: “El peso de la manta” se publicó primero en SOS Racisme.

Carta als reis manters (i a les reines manteres)

SOS Racisme — Fri, 05 Jan 2018 10:08:49 +0000

Avui, dia 5 de gener de 2018, a les 17h a la Font de Canaletes de les Rambles de Barcelona, el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes organitza la rebuda dels Tres Reis Manters, que lluiten pels drets humans de les persones migrants. Organitzacions i persones d’arreu es mobilitzaran per fer-los arribar la seva carta. SOS Racisme, que confia plenament en la força interior i la màgia del col·lectiu manter, els demanarem cinc transformacions a la nostra carta.

Estimats reis i reines del Sud i de l’Orient,
Sabem que heu fet un llarg i perillós viatge per arribar fins aquí. Heu travessat deserts i mars arrissades, heu escalat tanques i heu saltat per sobre d’afilades concertines, heu hagut d’esquivar presons per a migrants i monstres que us esperaven amb bales de goma… De fet, és un miracle que sigueu aquí. Molts i moltes no hi arriben… es queden pel camí. Així doncs, provada la vostra màgia, us comuniquem que:

Desitgem viure en un país on els drets no es prenguin a la lleugera i on cada cop que es prenguin decisions polítiques, econòmiques, financeres, o de qualsevol altre tipus, els drets humans es posin al centre.
Volem un món en què totes les persones puguin moure’s lliurement, sense por a ser identificades; un món en què puguin escollir on volen viure, sense que les fronteres suposin un perill de mort, i on no hi tinguin cabuda els Centres d’Internament per a Estrangeres ni la Llei d’Estrangeria.
Somiem una societat on el color de pell, els orígens o la religió no siguin un motiu de discriminació. Un lloc on es comprengui l’altre enlloc d’imitar-lo amb Blackface espantosos.
Ens agradaria que ens deixessin construir un país on totes les persones que hi viuen puguin votar i ser votades, és a dir, que tinguin dret a decidir i dret a ser escoltades en igualtat de condicions.
Tant de bo ens poguéssiu regalar una societat compromesa amb la lluita contra el racisme i per la igualtat de drets, que en conèixer que els noms dels primers bebès de l’any són Raisa, Darek, Dylan i Manuel, no es compadeixi immediatament d’en Manuel, sinó que celebri amb sinceritat la diversitat d’orígens.

Us demanem molt? Nosaltres mai no perdrem l’esperança.
Bona nit màgica,

La entrada Carta als reis manters (i a les reines manteres) se publicó primero en SOS Racisme.

Llei d’Estrangeria i Codi Penal per criminalitzar el “top manta”

SOS Racisme — Mon, 19 Dec 2016 10:59:53 +0000

Lorena Antón, advocada i companya de SOS Racisme, va analitzar l’actuació policial i judicial a les actuacions contra la venda ambulant que es van realitzar el passat mes d’agost. L’anàlisi, imprescindible per comprendre de quina manera s’utilitzen i es combinen el Codi Penal i la Llei d’Estrangeria per actuar contra aquesta activitat, posa de relleu diferents situacions que considerem abusives, discriminatòries i racistes que considerem rellevants per la campanya #AixòesRacisme i identificar les vulneracions que pateixen els manters, també des de l’àmbit legislatiu. Després de fer una revisió de la situació legal de l’activitat i diferents lleis que s’hi apliquen (que recollim al final de l’article) volem destacar els fets següents.

– Desproporcionalitat i ineficacia de la llei: Les penes previstes no responen al principi de proporcionalitat. La modalitat agravada, d’organització criminal té una pena més alta que el robatori amb violència o intimidació, més alta que la corrupció als negocis o els delictes de defraudació tributaria.
– L’objectiu de reinserció i individualització de les penes: Es preveu una pena de multa per a un delicte que persegueix i condemna essencialment població pobre que comet el delicte per a subsistir, perquè la llei d’estrangeria no dona la possibilitat d’un permís regular de treball.
– Pertinença a organització criminal? De quina altra manera poden conseguir els manters mercaderia, si no és organitzant-se? Aplica la fiscalía la mateixa modalitat per al blanqueig de capitals o malversació de fons públics? Sembla que ells també es coneixen, acorden i inclus s’organitzen en estructures jerarquiques de poder.
– L’aplicació de presó preventiva: Aquesta «eina» s’imposa per quatre motius diferents, 1, per la gravetat del delicte, 2, per la peligrositat dels imputats, 3, pel risc de destrucció de proves i 4, pel risc de fuga. L’aplicació de la presó preventiva pel primer i segon motiu sembla poc probable, pel tercer impossible, ja que les proves, són el propi material que se’ls hi pot requisar, i pel quart tampoc sembla gaire adient, ja que els imputats compten d’arrelament social. Sembla ser, que per al jutge conscient o inconscientment, la seva posició social, país d’origen i el seu color de pell, mermen la presunció d’inocència.
– Principi d’última ratio: El dret penal està basat en un principi d’última ratio, és a dir, es deu aplicar sempre en última instancia, esgotades les altres vies penals. Però en canvi s’ha vingut utilitzant com a eina de control de certs col.lectius.
Hi ha una combinació del dret penal i la llei d’estrangeria que mostra el racisme institucional: El codi penal es posa al servei de la llei d’estrangeria en un cas clar de racisme institucional.
– El dret penal, es posa el servei de la policia d’estrangeria a tarvés de la imputació, ja que d’altra manera, sense antecedents policials, no podrien, o els hi seria més difícil, expulsar a individus d’aquest col.lectiu.
– És el propi sistema, el que promociona la pràctica de venda la ambulant no autoritzada, ja que les restriccions de la llei d’estrangeria, no permeten accedir al permís regular de treball i la gent l’utilitza com a mitjà per subsistir.
– La llei s’utilitza per a perseguir i criminalitzar grups socials, persones, a les que el sistema social i legal no otorga un a altra forma de subsistir.
– L’aplicació de presó preventiva, innecessaria, criminalitza i estigmatitza el col.lectiu.

El context legal: recull d’articles i lleis aplicables a la venda ambulant no autoritzada

Abans de la reforma de codi penal que va antrar en funcionament al Juliol de 2015, la venda ambulant no autoritzada era considerada una falta, que es traduia en una multa d’import baix i sense indemnització. Actualment, amb dita reforma penal, la venda irregular es considera un delicte, que pot acabar en una multa d’import més alt o fins i tot, en una denúncia per via penal, i per tant si es condemna al venedor, implicarà antecedents penals, cosa que anul.la la possibilitat de renovar i/o obtenir el permís de residència i fins i tot, si hi han condemnes reiterades, pot provocar l’entrada a presó.
La venda ambulant, normalment, es condemna pel delicte de la «venda de productes falsificats i protegits amb drets de propietat industrial», pot ser castigada amb:

Pena de 1 a 4 anys i multa de 12 a 24 mesos, a aquell que amb fins industrials o comercials; fabriqui, produeixi, importi, ofereixi, distribueixi o comercialitzi a l’engross de productes falsificats.
Pena de 6 mesos a 3 anys, a aquell que amb fins industrials o comercials; ofereixi, dostribueixi o comercialitzi al detall productes falsificats.
Pena de 6 mesos a 2 anys de pressó a aquell que es dediqui a la venda ambulant o ocasional dels anteriors productes falsificats.

D’una banda, pot haver-hi atenuants: vistes les característiques del culpable y reduïda la cuantía de benefici econòmic obtinbgut, el jutge pot imposar la pena de multa de 1 a 6 mesos de treballs en benefici de la comunitat.
O, per suposat, modalitats agravades del delicte, que normalment s’usen en aquests casos per aplicar una pena major, previstes per a aquells casos en que; 1. s’obtingui un benefici d’especial trascendència econòmica o, 2. que la persona imputada pertanyi a una organització, encara que sigui de caràcter transitori, per a la comissió de tal delicte. En la modalitat agravada la pena es tradueix en 2 a 6 anys de presó més una multa d’inhabilitació de 18 a 36 mesos en qualsevol professió relacionada amb el delicte.
Però, encara hi ha més; 3. si es pertany a una organització criminal, que es defineix com a grup estable o per temps indefinit, de més de dues persones, que de manera coordinada es reparteix les tasques per a cometre delictes, es poden penar de 3 a 6 anys de presó.

[Llegiu l’article original de Lorena Antón “Criminalización del top manta“, del 2/9/2016]

La entrada Llei d’Estrangeria i Codi Penal per criminalitzar el “top manta” se publicó primero en SOS Racisme.

Actuacions policials irregulars amb manters

SOS Racisme — Mon, 19 Dec 2016 10:37:56 +0000

El SAiD (Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme) ha identificat un esquema d’actuació que es repeteix constantment entre agents de policia i venedors ambulants no autoritzats. La gràfica que acompanya aquest article exemplifica el típic esquema d’actuació amb accions irregulars que vulneren els drets d’aquestes persones i criminalitzen el col·lectiu:

Intervenció policial al carrer, motivada per la propia venda o per una actuació per perfil ètnic.
Si el venedor té material, se li requisa.
Es tramita una denúncia (falta o delicte, depen els casos) contra el venedor.
En ocasions, aquesta situació es veu agreujada per una agressió o abús per part de l’agent policial. Del 2010 a 2015, el SAiD ha portat 32 casos de manters que havien rebut agressions o abusos per part de la policia local de Barcelona. Només en el 2015, es van rebre 12 casos nous.
Altres ocasions es dóna una acusació falsa que justifica la seva detenció. Des del SAiD s’identifiquen atestats policials realitzats per justificar l’actuació policial, contraris al relat dels manters, però que la pressumpció de veracitat dels agents afavoreix. En moltes ocasions, la detenció és posterior al moment dels fets, mitjançant identificació fotogràfica o en altres actuacions posteriors.

La combinació entre la desprotecció que suposa la irregularitat administrativa d’algunes persones que realitzen venda ambulant, la presumpció de veracitat que se li dóna a un agent policial i els elements racistes que impregnen les actuacions, es genera un marc que dóna peu a unes relacions desiguals. Els treballadors i treballadores de la venda ambulant no autoritzada són vulnerables i susceptibles de patir abusos i agressions per part de les autoritats, en aquest cas, policials.

Esquema d’actuació identificat als casos del SAiD. Font: Estat del racisme 2015. Informe Anual

#AixòésRacisme perquè el col.lectiu de manters està format en gran part per persones immigrades, que utilitzen aquesta feina com a mode de supervivència ja que la Llei d’Estrangeria no els permet treballar de manera regular.
#AixòésRacisme perquè es produeixen múltiples identificacions per perfil ètnic, detencions policials basades només en el color de la pell.
#AixòésRacisme perquè es realitzen actuacions policials amb els manters aplicant la Llei d’Estrangeria quan convé, amb el posterior tancament al CIE o omplint vols de deportació.
#AixòésRacisme perquè el SAiD només accepta i defensa casos en els que hi ha una explícita manifestació racista, i només el període de 2015 van haver-hi 12 casos nous. Tenint en compte que 4 de cada 10 persones que arriba al SAiD no denúncia, i les que n’hi ha que desconeixen els seus drets o institucions que els poden donar suport, com SOS Racisme, creiem que aquests 12 són només la punta de l’iceberg.

La entrada Actuacions policials irregulars amb manters se publicó primero en SOS Racisme.

Sí, és racisme

SOS Racisme — Mon, 26 Sep 2016 07:48:44 +0000

En els últims mesos, hem assistit a un intens debat públic (tant als mitjans de comunicació com a les xarxes socials) en relació a si és correcte o no afirmar que les persones d’origen africà que es dediquen a la venda ambulant sense autorització a la ciutat de Barcelona són víctimes de pràctiques racistes.
En aquest context, des de SOS Racisme Catalunya, considerem que és necessari aclarir de què estem parlant quan diem que les persones que es dediquen a la venda ambulant avui a Barcelona viuen situacions de racisme.
* És RACISME associar la venda ambulant no autoritzada amb una organització criminal [Reflexió: Criminalización del top Manta – Agost de 2016]
* És RACISME dictar presó preventiva a persones que es dediquen a la venda ambulant: una decisió desproporcionada, que es basa, principalment en el seu origen estranger i en una presumpta manca d’arrelament i risc de fuga. [Comunicat: Presó preventiva: criminalització, desproporcionalitat i racisme – Agost de 2016]
* És RACISME que les institucions, tot i els límits de les seves competències, no facin tot el que està a les seves mans per evitar que les persones que viuen als nostres pobles i ciutats siguin empresonades als Centres d’Internament per a persones Estrangeres [Comunicat: Avui és un dia trist per a SOS Racisme, Comunicat de SOS Racisme, juliol de 2016.]

* És RACISME que l’Ajuntament de Barcelona, responsable de l’actuació dels cossos de seguretat públics municipals, no identifiqui com un problema de racisme l’actuació d’alguns agents de la Guàrdia Urbana amb els manters. [Informe: Diagnòstic de les vulneracions de drets dels venedors ambulant. Informe de SOS Racisme, Juny de 2016.]
* És RACISME que l’Ajuntament de Barcelona no reconegui la seva responsabilitat subsidiària en relació l’actuació d’un policia que va trencar la cama d’un venedor ambulant. [Comunicat: Lamentem que l’Ajuntament de Barcelona no assumeixi la seva responsabilitat en l’atropellament d’un venedor ambulant, Abril 2016]
* És RACISME que des de les institucions públiques no es prenguin mesures per eradicar les pràctiques abusives i racistes dels cossos de seguretat pública. [Notícia: Deu anys de persecució del top manta: policies bons, policies dolents, setembre 2015. La Directa.]
Per això, davant situacions com aquestes i d’altres que es puguin generar, seguirem actuant, com hem fet sempre, contra la impunitat del racisme, amb totes les eines a nostra disposició: la denúncia pública, l’acompanyament de les persones victimitzades, els processos judicials, la incidència política, les mobilitzacions al carrer.

La entrada Sí, és racisme se publicó primero en SOS Racisme.

Criminalització del “top manta”

SOS Racisme — Fri, 02 Sep 2016 13:27:04 +0000

Considerem oportú, desprès dels fets succeïts les darreres setmanes, compartir aquesta reflexió pausada sobre la criminalització de la que són víctimes les persones que es dediquen a la venda ambulant no autoritzada. Una realitat que exemplifica alguns mecanismes dels que disposa l’estat per criminalitzar la pobresa i les minories. Aquest és un article de Lorena Antón, jurista i criminòloga. Membre del Consell de SOS Racisme Catalunya.

En la madrugada del pasado 28 de julio los Mossos d’Esquadra (MMEE), en el marco de un dispositivo contra la venta ambulante no autorizada y amparados en una orden judicial, entraron en el domicilio de siete manteros, sospechosos de cometer un delito contra la propiedad industrial –fabricación, distribución y comercialización de productos falsificados.

La versión aportada por los MMEE en su comunicado de prensa afirma que se ha desmantelado un piso que funciona como uno de los principales almacenes de distribución del top manta, en el que se ha decomisado una cantidad importante de material. Además, se atribuye a las 7 personas detenidas la comisión de ‘numerosos antecedentes por agresiones a agentes de la autoridad’, precisando después que uno de ellos había sido detenido por agresión en el marco de una operación policial contra el top manta.
La versión aportada por los manteros es quizás más compleja. Según la información aportada por uno de los detenidos, el material pertenecía a las siete personas que vivían en el piso, y pretendían destinarlo a la venta a lo largo de la semana. Calculan que, como mucho, habría 200 bolsos, 350 gafas de sol, 200 camisetas y 250 zapatillas de deporte. De la venta de este material –alrededor de 20 artículos por día y vendedor- estimaban obtener un beneficio máximo aproximado de 285 euros por persona (por una semana de trabajo).

Mercadillo_Font: Fotomovimiento

Al margen de las diferentes versiones de los hechos, es necesario explicar brevemente en qué consiste el delito que se les imputa y cómo está castigado. La venta de productos falsificados y protegidos con derechos de propiedad industrial se regula en el artículo 274 del Código Penal (CP), en el que se indica que:
1. Será castigado con las penas de uno a cuatro años de prisión y multa de doce a veinticuatro meses el que, con fines industriales o comerciales, sin consentimiento del titular de un derecho de propiedad industrial registrado conforme a la legislación de marcas y con conocimiento del registro,
a) fabrique, produzca o importe productos que incorporen un signo distintivo idéntico o confundible con aquel, u
b) ofrezca, distribuya, o comercialice al por mayor productos que incorporen un signo distintivo idéntico o confundible con aquel, o los almacene con esa finalidad, cuando se trate de los mismos o similares productos, servicios o actividades para los que el derecho de propiedad industrial se encuentre registrado.
2. Será castigado con las penas de seis meses a tres años de prisión el que, con fines industriales o comerciales, sin consentimiento del titular de un derecho de propiedad industrial registrado conforme a la legislación de marcas y con conocimiento del registro, ofrezca, distribuya o comercialice al por menor, o preste servicios o desarrolle actividades, que incorporen un signo distintivo idéntico o confundible con aquél, cuando se trate de los mismos o similares productos, servicios o actividades para los que el derecho de propiedad industrial se encuentre registrado.
La misma pena se impondrá a quien reproduzca o imite un signo distintivo idéntico o confundible con aquél para su utilización para la comisión de las conductas sancionadas en este artículo.
3. La venta ambulante u ocasional de los productos a que se refieren los apartados anteriores será castigada con la pena de prisión de seis meses a dos años.
No obstante, atendidas las características del culpable y la reducida cuantía del beneficio económico obtenido o que se hubiera podido obtener, siempre que no concurra ninguna de las circunstancias del artículo 276, el Juez podrá imponer la pena de multa de uno a seis meses o trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a sesenta días’.
Además, en los delitos contra la propiedad industrial, existe una modalidad agravada, prevista para aquellos casos en los que se obtenga un beneficio de especial trascendencia económica o que la persona imputada pertenezca a una organización, aunque sea de carácter transitorio, cuya finalidad sea la comisión de los actos descritos en el párrafo anterior, en cuyo caso la pena sería de prisión de dos a seis años, multa de 18 a 36 meses e inhabilitación especial para el ejercicio de la profesión relacionada con el delito cometido.
Además, el legislador ha previsto un artículo específico, arts. 570 bis CP, en el que se regula el delitos de pertenencia a una organización criminal, entendido como grupo estable o por tiempo indefinido, de más de dos personas, que de forma coordinada se reparte las tareas para cometer delitos). En este caso, la pena imponible es de prisión, de 3 a 6 años, al tratarse de un delito que no es considerado grave. Subrayaría este párrafo
En el caso concreto que nos ocupa, parece que la fiscalía atribuye a los detenidos un delito contra la propiedad industrial en su modalidad agravada (arts. 274 y 276.1.c CP), en concurso con un delito de pertenencia a organización criminal (art. 570 bis CP). La gravedad radica en el hecho de pertenecer a una organización, lo que además de aumentar considerablemente la pena –teniendo en cuenta que el mínimo de pena imponible ya no permite su suspensión o sustitución por otra medida penal alternativa, salvo la expulsión- ha favorecido el auto de internamiento inmediato en prisión preventiva, aprobado el 30 de julio de 2016, y que ha mantenido privados de libertad a cuatro de los detenidos, hasta el 9 de agosto.
Teniendo en cuenta todo lo expuesto, cabe hacer varias apreciaciones.
En primer lugar, hay que destacar la desproporcionalidad e ineficacia de las penas que ‘casualmente’ el legislador ha previsto para la venta y distribución de productos falsificados. Por un lado, las penas previstas no responden a un principio de proporcionalidad, teniendo en cuenta el daño causado y el bien jurídico protegido. Esto ocurre especialmente en el caso de la modalidad agravada de este tipo penal, que en términos comparativos tiene una pena más grave que el robo con violencia o intimidación (castigado con penas de prisión de 2 a 5 años), la corrupción en los negocios (castigado con pena de prisión de 6 meses a 4 años, inhabilitación y multa) o los delitos de defraudación tributaria (que castigan con penas de 1 a 5 años de prisión y multa el hecho de haber defraudado a la Hacienda Pública más de 120.000 euros).
Asimismo, y a falta de realizar un análisis exhaustivo de este hecho, parece que imputar el tipo agravado, por considerar que los imputados formaban parte de una organización, en concurso con el art. 570 bis CP, que precisamente castiga la pertenencia a una organización criminal, atentaría contra el principio penal non bis in ídem, que precisamente pretende evitar castigar dos veces un mismo hecho. En este caso, estar organizado para vender productos falsificados se estaría castigando doblemente.
Por otro lado, las penas previstas no parecen atender a la finalidad de reinserción e individualización de las penas, ya que se prevé la pena de multa para un delito que se persigue y condena esencialmente en casos en los que el delincuente es pobre y comete el delito para subsistir (porque las restricciones de la Ley de Extranjería no le dan posibilidad de obtener un permiso regular de trabajo). Sí podría tener sentido aplicar penas elevadas de prisión y de multa para el caso en el que se condenara al eslabón más alto de la pirámide, a quien controla realmente la fabricación de los productos y quien se enriquece con su distribución (ganando ‘algo más’ de 285 euros por semana). En este sentido, parece que hay una brecha entre aquello que parecería querer castigar el legislador y lo que en la práctica acaba persiguiendo y condenando el sistema penal. ¿Por qué se persigue a los manteros y no a aquellos que se encargan de introducir la mercancía falsificada a través de puerto? ¿Tiene sentido castigar del mismo modo a los primeros y a los segundos?
En segundo lugar, conviene analizar en la práctica la aplicación de la norma por parte de los jueces en lo que respecta a la imputación del delito en su modalidad agravada. Si bien en el caso que nos ocupa se aplica el tipo agravado por considerar que pertenecen a una organización, es importante recordar al lector que por la venta del material requisado se preveía que obtuvieran un beneficio máximo de 40 euros al día, lo que obviamente no parece económicamente transcendente. Aunque no se conocen las causas exactas por las que la policía y los jueces les atribuyen la pertenencia a una organización, podemos presumir que los imputados conocen a la persona que les vende la mercancía, se desplazan para ir a adquirirla, hacen sus propios cálculos para saber qué cantidad necesitan en función de las previsiones de venta, etc. Sin embargo, no queda claro que estos requisitos sean suficientes para considerar que son una organización criminal. Si fuera así, surgirían al menos dos dudas: ¿qué otro modo tienen los manteros para conseguir los productos que venden, si no es ‘organizándose’? ¿Aplicará la fiscalía este criterio con la misma contundencia cuando se trate de imputados por blanqueo de capitales, cohecho o malversación del fondos públicos? Parece que ellos también se conocen, acuerdan cómo cometer el delito, e incluso se organizan en estructuras jerárquicas de poder. Por el momento, creo que la fiscalía no se ha planteado aplicarles a estos últimos los artículos que condenan la pertenencia a una organización o grupo criminal (arts. 570 bis y 570 ter CP), mientras que a los manteros no solo se les imputa la pertenencia a una organización criminal (art. 570 bis CP), sino que además se les aplica en concurso con el tipo agravado recogido en el art. 276 CP, con las dudas que ello supone teniendo en cuenta el mencionado principio penal non bis in ídem.
Por último, es importante analizar la actuación de la fiscalía y del juez que firmó el auto de internamiento en prisión preventiva para cuatro de los siete detenidos (que entraron en prisión preventiva tras la detención, y han sido puestos en libertad provisional el 9 de agosto). En este caso, la motivación del auto de internamiento preventivo seria cuestionable, ya que ni la gravedad del delito ni la peligrosidad de los imputados lo justificarían, tampoco su riesgo de destruir pruebas (que ya obran en manos de la policía) o de fuga, ya que gozan de suficiente arraigo social y de domicilio fijo, bien conocido por las autoridades, por otra parte. Quizá su posición social, su país de origen y su color de piel merman su presunción de inocencia.
Uno de los principios fundamentales del Derecho Penal es el principio de última ratio, es decir, que debe aplicarse siempre en última instancia, cuando no haya otros medios menos lesivos para garantizar la protección de un bien jurídico. Sin embargo, la protección penal se ha venido utilizando cada vez con mayor frecuencia como herramienta de control de determinados colectivos, como ocurre con los vendedores ambulantes irregulares, en cuyo caso además el Derecho Penal se pone al servicio de la política de extranjería, ya que a través de la imputación de estos tipos delictivos se consiguen expulsar por vía penal a aquellos extranjeros que de otro modo no podrían ser expulsados. Además de castigar una conducta que viene provocada por el propio sistema, que con sus estrictos requisitos dificulta o no permite trabajar de forma legal a algunos extranjeros, se utiliza para perseguir y criminalizar grupos sociales –personas- a las que el sistema social y legal no otorga otro modo de subsistir.
Lorena Antón. Jurista i membre del Consell de SOS Racisme

La entrada Criminalització del “top manta” se publicó primero en SOS Racisme.

Presó preventiva: criminalització, desproporcionalitat i racisme

SOS Racisme — Mon, 01 Aug 2016 08:01:09 +0000

La setmana passada vam assistir a un salt qualitatiu en la persecució contra les persones que es dediquen a la venta ambulant no autoritzada a Barcelona. El dia 24 de juliol Issa Seye va ser tancat al CIE de la ciutat. El dia 28 de juliol, una actuació per part de Mossos d’Esquadra contra la venda de productes penalment protegits, va suposar la detenció de set manters. Dissabte 30 de juliol, quatre d’aquestes set persones ingressaven a presó, després que es dictés en contra d’elles una mesura cautelar d’internament preventiu a presó.

Davant d’aquesta situació de criminalització, desproporcionalitat i racisme contra les persones que es dediquen a la venda ambulant, des de SOS Racisme Catalunya:
– Manifestem el nostre profund desacord en l’aplicació de presó preventiva contra els manters, i entenem que aquesta és una decisió racista, ja que la privació de llibertat hauria de ser una mesura d’última instancia. No obstant, aquesta és una pràctica massa habitual de l’administració de justícia, que alimenta la criminalització i estigmatització de determinats col·lectius de persones estrangeres.
– Denunciem com la perversa combinació del codi penal i la Llei d’estrangeria posa de manifest el racisme institucional que caracteritza l’Estat espanyol, així com la impossibilitat per les persones que es dediquen a la venda ambulant no autoritzada d’escapar del circuit: criminalització, persecució, detenció i expulsió. D’altra banda, per trencar aquesta roda, considerem indispensable aclarir els mecanismes d’aquest circuit, i les responsabilitats i connivències entre les diferents administracions que hi participen.
– Com a associació de defensa dels drets humans la nostra actuació, des del Servei d’Atenció i Denúncia, s’enfoca en la defensa de les persones que pertanyen a aquest col·lectiu i han estat víctimes d’abusos i situacions de racisme. Una tasca que, però, resulta impossible quan ens enfrontem a un sistema que, lluny de combatre el racisme, consolida la criminalització i estigmatització de les minories i de la pobresa.
– Reclamem un abordatge integral de la venda ambulant no autoritzada, que contempli, també, abordar la situació de discriminació racista i violació de drets que pateix el col·lectiu. Mentre la resposta institucional segueixi prioritzant la penalització i afectació a drets fonamentals, com és la llibertat, no aconseguirem protegir ni garantir els drets del col·lectiu, ni estarem treballant per construir una societat justa i lliure de racisme.
En aquest context, estarem, com sempre, a disposició d’aquelles persones que hagin patit una situació d’abús, agressió i/o discriminació racista. Així mateix, seguirem treballant amb la resta del teixit social de Barcelona per descriminalitzar el col·lectiu i perquè es prenguin mesures que garanteixin els drets d’aquests veïns i veïnes.

La entrada Presó preventiva: criminalització, desproporcionalitat i racisme se publicó primero en SOS Racisme.

#COMUNICAT: Lamentem que l’Ajuntament no assumeixi la seva responsabilitat en l’atropellament d’un venedor ambulant

SOS Racisme — Tue, 19 Apr 2016 14:55:49 +0000

Aquest matí s’ha celebrat a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, el judici contenciós administratiu de la demanda del Sr. Issa Seye, representat per SOS Racisme Catalunya, contra l’Ajuntament de Barcelona. El Sr. Seye va ser atropellat el maig del 2012 per un urbà motoritzat, provocant-li una fractura d’un os del turmell que va requerir dues intervencions quirúrgiques.
L’associació antiracista de defensa dels drets humans, va presentar una reclamació per responsabilitat patrimonial per aquests fets a l’Ajuntament de Barcelona, després d’esgotar altres vies, ja que entén que darrera de les actuacions dels agents hi ha una responsabilitat política i subsidiària per part de l’administració.

Però durant el judici, l’advocada representant de l’Ajuntament i la companyia asseguradora ha defensat que no hi havia «cap relació (de les lesions físiques) amb l’acció de la Guàrdia Urbana» i que la denúncia no tenia «base jurídica». Ha fet referència a les sentències anteriors pel mateix cas, de l’Audiència Provincial i el Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya, que desestimaven la intencionalitat de l’agent.
Josep Granados, advocat de SOS Racisme i representant del Sr. Issa Seye, justament ha ressaltat que dites sentencies, si bé consideraven que no es podia demostrar que les lesions s’haguessin fet amb «mala intenció», si mostraven conformitat amb l’existència d’un atropellament per part de la Guàrdia Urbana i de les lesions conseqüents. Fet que va motivar la reclamació per responsabilitat patrimonial contra l’Ajuntament.

L’advocat, Josep Granados, ha exposat que prenent qualsevol de les dues versions existents -la de la víctima Sr. Seye, o la de l’urbà- s’extreu que els fets compleixen els requisits necessaris per la denúncia: hi ha un dany efectiu, el trencament del turmell del Sr. Seye; aquest dany és avaluable i segons la versió del policia, hi ha un evident nexe causal (l’agent, des de la motocicleta, l’estira del fardo per l’esquena, fent-lo caure al terra i posteriorment l’impacta amb la motocicleta, segons la declaració de l’agent); i, finalment, és un dany antijurídic: el fet que el Sr. Issa estigués realitzant venda irregular de productes al carrer, no suposa el deure jurídic de suportar aquests danys.
«L’agent va realitzar una decisió errònia que va derivar en una acció desproporcionada, no oportuna i incongruent», afirma l’advocat Granados.
L’objectiu de la denúncia, segons l’entitat SOS Racisme, és «restituir els drets de la víctima i fer aflorar als responsables polítics de les forces de seguretat», per aquest motiu lamenten que l’Ajuntament de Barcelona s’oposi a la reclamació i no assumeixi la responsabilitat en els fets. A més, denuncien que no és un cas aïllat: al darrer informe anual «L’estat del racisme a Catalunya» recullen que al 35% de les denuncies per racisme rebudes hi estan implicats els cossos policials, i els casos amb la Guàrdia Urbana són els més nombrosos, en bona part per la seva acció, en ocasions violenta i desproporcionada, contra els venedors ambulants a Barcelona.
El judici ha quedat vist per sentència, i l’entitat antiracista espera que la sentència de la jutge ressarceixi els drets del Sr. Issa Seye.
Recull de premsa:

TV3, Telenoticies comarques, minut 16.58 http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/telenoticies-barcelona-19042016/video/5595885/
BTV, Informatiu migdia, minut 6.50 http://www.btv.cat/informatius/#None
La Vanguardia http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160419/401224058071/sos-racismo-acusa-colau-mantero-atropellado.html

ALTRA INFORMACIÓ:

SITUACIÓ DEL DEMANDANT

El Sr. Issa Seye portava més de 10 anys vivint a l’Estat espanyol, empadronat a Barcelona des del 2007. Va tenir targeta de residencia fins al 2013. No va poder renovar aquesta targeta perquè li van denegar en base a un informe policial negatiu, com a resultat de la seva activitat laboral, la venda ambulant irregular.
L’Issa Seye comptava amb una xarxa familiar extensa a Barcelona, germans i cosins. Tot i així, va ser expulsat el passat mes de novembre del 2015.
La història de l’Issa Seye ha estat recollida als alguns mitjans:
– La Directa, entrevista: «La història que la Vanguardia va amagar sobre el Mandíbula» (26/9/2015)
– Programa «Vols de deportació», 30 minuts de TV3 (10/4/2013)
– La Directa: “SOS Racisme porta a judici l’Ajuntament de Barcelona per l’atropellament d’un manter” (18/4/2016)

FETS OBJECTE DEL JUDICI

El dia 29 de maig de 2012 sobre les 19 hores es trobava el Sr. Issa Seye juntament amb altres 6 o 7 persones al Moll de la Fusta, davant l’accés al pont de la Rambla del Mar on estaven venent productes al carrer.
De sobte van veure a dos agents de la Guàrdia Urbana conduint motocicletes apropar-se cap a on estaven i llavors el Sr. Seye es va disposar a recollir les seves pertinences.
Un dels policies es va adreçar cap a ell amb la motocicleta i li va donar un cop amb aquesta a l’altura de la panxa mentre li deia “Ves-te’n al teu puto país» «¡Al suelo, negro de mierda!»
Donada l’agressivitat del policia, el Sr. Seye va tenir por que pogués tornar a ser agredit, va deixar les seves coses al terra i es va disposar a marxar corrent del lloc. En aquest moment, quan havia recorregut dos o tres metres, el mateix agent el va atropellar amb la motocicleta, passant la roda del vehicle per sobre del seu turmell dret, caient el Sr. Seye al terra. Posteriorment van arribar diversos cotxes de policia, i aproximadament trenta minuts després dels fets es va presentar una ambulància per atendre al Sr. Seye.
Com a conseqüència d’aquesta actuació, el Sr. Seye va sofrir una fractura-luxació del bimaleolar del turmell dret, que ha precisat de dues intervencions quirúrgiques per a la seva curació.
Arran dels fets, en data 18 de juny de 2012 el Sr. Seye va presentar denúncia penal contra l’agent de la Guàrdia Urbana per les lesions sofertes. Presentada l’esmentada denúncia es va donar inici a un procediment de diligències prèvies davant el Jutjat d’Instrucció nº 28 de Barcelona.
El Jutjat va considerar que les lesions imprudents causades no eren constitutives d’un delicte, sense perjudici a les altres reclamacions que la víctima pogués presentar, reconeixent-se, efectivament, l’existència d’unes lesions i un accident.
Finalment, mitjançant Acte de l’Audiència Provincial de data 19 de desembre de 2013, va ser desestimat el recurs d’apel·lació interposat per la representació del Sr. Seye. En el mateix, s’identifica el fet com a accidental, com a aliè a la voluntat de l’agent de la Guàrdia Urbana, i es reconeix que, dit agent, va actuar en tot moment dins de l’exercici de les seves funcions públiques. El tribunal sense dubte mostra conformitat amb l’existència d’un atropellament per part de l’agent de la Guàrdia Urbana, doncs, en el citat Acte, es determina que la discussió del procediment, i el seu conseqüent sobreseïment provisional, recau en el fet que no ha estat provada la intencionalitat de l’agent en l’atropellament, i no l’existència del mateix.
Una vegada finalitzat el procediment penal vam presentar reclamació per responsabilitat patrimonial per aquests fets a l’Ajuntament de Barcelona, el 16/6/2014. Desestimada aquesta reclamació per silenci administratiu, presentem recurs contenciós administratiu el 15 de juny de 2015 i s’assenyalat el judici el proper 19 d’abril del 2016.

VALORACIÓ POLÍTICA DE SOS RACISME

Com hem fet públic en diferents ocasions, aquest no es tracta d’un cas aïllat. Els abusos i les males pràctiques per part d’agents de cossos de seguretat pública són casos habituals que rebem al nostre Servei (enguany al nostre informe anual destaquem la cronificació d’aquesta tipologia de casos, la més nombrosa).
Però més enllà del número de casos, considerem que ens trobem davant de situacions de vulneracions de drets humans especialment preocupants atès que l’agent perpetrador és un agent policial, membre de les forces de seguretat pública de l’administració local (com en aquest cas), autonòmica o estatal.
Entenem doncs, que darrera aquestes actuacions hi ha una responsabilitat política i subsidiara per part de l’administració, fet que ens porta a presentar, desprès d’esgotar les altres vies, una reclamació patrimonial que ha derivat en un procediment contenciós administratiu. En aquest cas contra l’Ajuntament de Barcelona.
El nostre punt de partida és la construcció d’una societat justa i democràtica, i per tant creiem en uns cossos policials democràtics i al servei de la ciutadania, escrupolosos amb el respecte, la protecció i la garantia dels Drets Humans. I entenem que en darrera instància, més enllà dels cossos policials la seva estructura i funcionament; hi ha una responsabilitat política i pública, que en el cas de la Guàrdia Urbana de Barcelona recau en l’Ajuntament de Barcelona.
És aquest convenciment, el que ens va conduir a iniciar aquest procediment respon a tres finalitats: buscar una sortida a la desestimació del cas per la via penal, restituir els drets de la víctima i fer aflorar als responsables polítics de les forces de seguretat.

La entrada #COMUNICAT: Lamentem que l’Ajuntament no assumeixi la seva responsabilitat en l’atropellament d’un venedor ambulant se publicó primero en SOS Racisme.

#COMUNICAT. En resposta a l’informe del President de la Taula de Ciutat per l’abordatge de la venda ambulant irregular al carrer

SOS Racisme — Sat, 12 Mar 2016 08:15:59 +0000

En resposta a l’informe del President de la Taula de Ciutat per l’abordatge de la venda ambulant irregular al carrer, des de SOS Racisme Catalunya volem posar de manifest:

– En primer lloc, que el nostre paper en aquesta taula sempre ha estat com a observadors, responent a una demanada que se’ns va fer des de l’Àrea de Drets Socials. Al respecte hem procurat fer aportacions en aquells aspectes que són del nostre àmbit específic d’actuació.

– La nostra disconformitat amb el funcionament de la Taula. En el moment de la seva constitució, vam considerar positiu que es convoquessin actors polítics i socials de la ciutat, per treballar de manera conjunta amb l’objectiu de “tractar de forma integral el fenomen de la venda ambulant a la ciutat”; sobretot convidant a les persones interessades de manera directa. Però pensem que dues reunions no són suficients per poder avançar cap a solucions reals, i que les conclusions presentades aquesta setmana no representen un pas endavant per “abordar el tema de la venda ambulant en tota la seva complexitat, i contra criminalització del col·lectiu del venedor”.

– El nostre desacord amb la decisió unilateral de l’Ajuntament de convocar una roda de premsa per presentar unes conclusions que no s’havien compartit, discutit ni validat amb la resta de membres de la Taula.

– El nostre reconeixement a la predisposició i voluntat de diàleg dels actors de la societat civil que han participat a la Taula, i especialment del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, que en el marc de les dues reunions celebrades va aportar propostes concretes per arribar a solucions reals i a llarg termini per donar resposta a la venda ambulant irregular a la ciutat.

– La nostra insatisfacció pels continguts insuficients i la manca de concreció de les conclusions presentades, especialment en relació als aspectes que des de SOS Racisme treballem directament, i que més ens preocupen: la criminalització mediàtica i social del col·lectiu de venedors; la pressió policial que pateixen per part de la Guàrdia Urbana; i la manca d’alternatives, sobretot en relació a la situació administrativa irregular d’una part important del col·lectiu.

Les persones que es dediquen a la venda ambulant irregular són un objectiu habitual d’identificació per perfil ètnic i d’una posterior detenció per no identificar-se o per la possibilitat d’haver comès un il·lícit penal (que no sempre respon a una actuació justificada legalment). El resultat d’aquesta intervenció hauria de ser la multa corresponent per una sanció administrativa, però al nostre Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme i xenofòbia, ens trobem de manera habitual amb una denúncia per via penal per un delicte contra la propietat industrial. Entenem que en aquests casos la via penal hauria de ser l’ultima ràtio utilitzada per sancionar aquestes situacions, i que aquest és un aspecte en el que el govern municipal pot tenir marge de maniobra, ja que qui decideix denunciar per la via penal, enlloc de fer-ho per vies administratives és el propi Ajuntament de Barcelona.

Per tot això instem a l’Ajuntament de Barcelona a que compleixi amb la seva responsabilitat, i doni resposta a un problema que afecta a una part dels veïns i veïnes de la ciutat.

La entrada #COMUNICAT. En resposta a l’informe del President de la Taula de Ciutat per l’abordatge de la venda ambulant irregular al carrer se publicó primero en SOS Racisme.