–       Considerem que el Sr. Fernández Díaz com a Ministre d’Interior de l’Estat Espanyol és responsable de les actuacions que fan els diferents agents de seguretat de l’estat; i que en aquest cas, l’actuació dels agents de la Guàrdia Civil ha estat una clara vulneració dels Drets Humans, i s’ha saldat amb la mort de 12 persones.

–       Denunciem, una vegada més, aquesta política migratòria, que és culpable de la mort de milers de persones cada any. Una política que és responsabilitat de la Unió Europea, del Govern Espanyol i d’una part important dels partits polítics que, en diverses ocasions, han donat suport reformes de la llei d’estrangeria.

–       Repudiem les declaracions que han fet diferents responsables, entre ells de la Guàrdia Civil, en les que amenacen amb denunciar per injúries a les organitzacions que hem pres mesures per a exigir una investigació dels fets. És lamentable que es criminalitzi a les organitzacions de defensa dels Drets Humans que demanen una investigació exhaustiva. No ens aturaran: Des de la Federación Asociaciones de S.O.S Racismo del estado español, de la qual formem part, ens personarem a les diligències prèvies que s’obrin a Ceuta en relació als fets, sense descartar emprendre altres vies en l’àmbit europeu o internacional.

–       Aplaudim les declaracions institucionals, com és el cas del Parlament de Catalunya, entre d’altres, que condemnen els fets, exigeixen que es depurin responsabilitats i demanem la dimissió del Ministre d’Interior. Aquestes mostres institucionals davant fets que posen en qüestió els fonaments d’un estat de dret són imprescindibles; és per això que animem a altres estaments a fer el mateix.

–       Cal que la societat civil i el teixit associatiu siguem responsables, i prenguem el compromís de denunciar les constants vulneracions que pateixen persones, en aquest cas a la frontera a Ceuta, com a conseqüència del racisme d’estat.  Una societat on tingui cabuda el racisme, mai no serà una societat justa i democràtica.

La entrada #COMUNICAT. Han mort 12 persones a la frontera: Demanem la dimissió del Sr. Fernández Diaz se publicó primero en SOS Racisme.

Unes tres-centes persones ens vam aplegar dimecres  a la plaça de Sant Felip Neri per recordar i homenatjar les víctimes del Tarajal, a Ceuta. Als primers minuts, silenci, espelmes, dolor. Però quan el dolor davant d’aquestes morts absurdes -que se sumaven a tantes d’altres que ens recordaven les fotografies dels morts als CIES-, ens començava a fer un nus a la gola, difícil d’empassar, llavors van començar els crits d’indignació.

Crits contra tantes morts inútils, contra tanta opacitat, contra tant de menyspreu per a les vides humanes, contra tanta injustícia, contra tant de cinisme. I és que no podem continuar acceptant que un Ministre de l’Interior canviï la versió oficial dels fets cada dia, a mesura que es van coneixent noves informacions; no podem tolerar que ens vulguin fer creure que la Guàrdia Civil actua a les fronteres per raons humanitàries, quan el seu concepte de salvar vides consisteix a disparar pilotes de goma contra persones que s’estan ofegant; no podem permetre que es continuïn matant persones innocents que l’únic delicte que han comès és arriscar la seva vida, llançant-se al mar per aconseguir un futur millor.

Prou de criminalitzar víctimes innocents, prou d’assassinats impunes a les fronteres i als CIES, prou d’opacitat. Exigim una investigació exhaustiva dels fets i la depuració de responsabilitats, que van des dels comandaments de la Guàrdia Civil, fins al delegat del Govern a Ceuta i el propi Ministre de l’Interior.  Perquè no volem retornar als moments més negres de la nostra història, no volem tornar a cantar “assassins de raons, de vides,/ que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies/ i que en la mort us persegueixin les nostres memòries”.

La entrada #OPINIÓ. Moments de dolor i emoció a la plaça de Sant Felip Neri se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #ACTIVITAT: Concentració homenatge als immigrants morts a Ceuta se publicó primero en SOS Racisme.

• noticia a elDiario.es
• “Mentiras oficiales: las 1001 versiones sobre la tragedia de Ceuta“, a elDiario.es
• “La Fiscalia de Ceuta ordenarà investigar la tragèdia del Tarajal”, La Vanguardia

La entrada #NOTICIA: La societat civil exigeix una investigació dels fets del Tarajal (Ceuta) se publicó primero en SOS Racisme.

APDHA, SOS Racismo y Andalucía Acoge rechazan las reiteradas devoluciones ilegales en las vallas de Ceuta y Melilla y exigen responsabilidades al Ministerio del Interior

En el día de ayer se hizo pública una grabación que documenta, una vez más, un intento de devolución ilegal por parte de agentes de la Guardia Civil en la valla fronteriza entre Melilla y Marruecos de personas extranjeras, varias de ellas heridas, que habían accedido a la ciudad autónoma de forma irregular. Estas imágenes fueron tomadas el pasado 15 de enero por el colectivo Prodein, que realiza un impagable trabajo en defensa de los DDHH de las personas migrantes en Melilla con no pocas trabas por parte de las autoridades locales y nacionales.
Lo que refleja la grabación es una vulneración directa de lo previsto por la normativa española (LO 4/2000, “Ley de Extranjería”, Ley de Asilo 2/2009) y la europea (Directiva 2008/115/CE, “Directiva retorno”) para las devoluciones y/o rechazos en frontera: asistencia jurídica, intérprete, acceso al derecho de asilo, posibilidad de interposición de recursos… Ni que decir tiene que no se puede devolver a personas cuyo estado de salud no lo permita. Como hemos señalado, éste no es un caso aislado, existiendo múltiples informaciones periodísticas e informes de instituciones públicas y de la sociedad civil, nacionales e internacionales, que denuncian que estas prácticas son habituales en las fronteras de Ceuta y Melilla con Marruecos. De nuevo denunciamos que las fuerzas de seguridad españolas que ejecutan estas devoluciones ilegales, y las autoridades políticas que las ordenan y/o consienten, podrían estar incurriendo en delitos tales como prevaricación, detención ilegal u omisión del deber de socorro en el caso de los heridos. Ante estas circunstancias reiteramos nuestra exigencia del escrupuloso respeto de las ya de por sí escasas garantías establecidas en los procedimientos de devolución y rechazo y frontera, así como la revisión de la política española de expulsiones y devoluciones hacia el Estado marroquí, especialmente desde la entrada en vigor el pasado año 2012 del Convenio bilateral de “readmisión”.
Sin embargo, en este caso se ha producido una novedad relevante, ya que el ministro del Interior ha reconocido la existencia de “casos puntuales” de vulneración de la legalidad vigente en las devoluciones de personas extranjeras hacia Marruecos desde Ceuta y Melilla. Entendemos que un reconocimiento de tales características debe conllevar la apertura inmediata por parte del Ministerio del Interior de los procedimientos encaminados a depurar las responsabilidades disciplinarias y penales que pudieran derivarse de esos “casos puntuales”, así como la no menos inmediata asunción de responsabilidades políticas ante unos hechos de tal gravedad, ya que es obvio que la Guardia Civil no ha actuado sin órdenes directas.
En cualquier país con cierta calidad democrática, un ministro que admite la existencia de unas circunstancias como las descritas en una materia bajo su competencia, en este caso el Sr. Fernández Díaz, presentaría inmediatamente su dimisión. Dimisión que pedimos desde nuestros colectivos.
Contactos para prensa:
Carlos Arce APDHA Tfno 647693861
Mikel Mazkiaran SOS Racismo Tfno 657 793 705
Mikel Araguás Andalucía Acoge Tfno 610265512

La entrada #COMUNICAT: Exigim responsabilitats al Ministre d’Interior se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #NOTICIA: Concentració avui per la mort al CIE se publicó primero en SOS Racisme.

• Des de SOS Racisme estarem atentes al desenvolupament d’aquestes investigacions.
• Des de SOS Racisme exigim una vegada més que se’ns permeti desenvolupar les nostres activitats de defensa dels drets humans a l’interior del CIE de la Zona Franca.
• Des de SOS Racisme insistim una altra vegada en la necessitat de posar fi als CIEs i les constants violacions de drets humans que aquests representen, només amb la seva pròpia existència.

[CASTELLANO]

• Desde SOS Racisme estaremos atentos al desarrollo de esas investigaciones.
• Desde SOS Racisme exigimos una vez más que se nos permita desarrollar nuestras actividades de defensa de los derechos humanos al interior del CIE de la Zona Franca.
• Desde SOS Racisme insistimos otra vez en la necesidad de poner fin a los CIEs y las constantes violaciones de derechos humanos que éstos representan con su sola existencia.

La entrada #COMUNICAT: Exigim una investigació oficial profunda i efectiva per la mort d’una persona al CIE de Zona Franca se publicó primero en SOS Racisme.

• La mort d’un jove la passada nit de Reis (05 de gener) al CIE de la Zona Franca, derivada possiblement, de la manca d’assistència mèdica adeqüada.
• L’opacitat d’aquests centres, anomenats Guantánamos espanyols i europeus, que, de resultes de la seva foscor legal i de la seva manca de transparència generen situacions límit com la que denuciem, o com la de la va tenir lloc fa escasses due setmanes en el CIE d’Aluche, a Madrid.
• La pròpia existència d’aquests centres, que priven de llibertat a persones que no han comès cap delicte, i constitueixen autèntics reductes “sense llei”.

EXIGIM:

• El tancament immediat de tots els CIEs, perquè són espais incompatibles amb una democràcia i un estat de dret. Mentre això no succeeixi: una fiscalització i un control transparent i independent que permeti que aquests espais no esdevinguin autèntics forats negres legislatius, com està passant a data d’avui.
• La designació d’un jutge de vigilància en el CIE de Barcelona, tal com s’ha fet en altres centres de l’Estat.
• Una investigació independent i exhaustiva capaç d’aclarir els fets, i que derivi en les responsabilitats legals que siguin oportunes.

SOS Racisme, entitat antiracista de defensa dels Drets Humans es solidaritza amb els familiars, companys i amics de la víctima, i EXIGEIX el tancament definitiu de tots els Centres d’internament per a persones estrangeres.
Barcelona, 7 de gener del 2012
SOS Racisme Catalunya

La entrada DENUNCIEM, LAMENTEM i REPUDIEM LA MORT D'UN JOVE AL CIE DE ZONA FRANCA se publicó primero en SOS Racisme.

Si fa poc més de 100 anys els espanyols i altres europeus arribaven a les costes d’Iberoamèrica i a les del nord d’Àfrica, ara són els iberoamericans i els africans els qui arriben a les costes d’Espanya i d’Europa, fugint de la situació política i/o de les penúries econòmiques que sofreixen als seus respectius països. Per molts d’ells, Europa és l’aparador dels somnis del liberalisme: diners, consum i llibertat.
Quan, fins fa pocs anys, Europa necessitava mà d’obra barata, no s’imposava cap impediment burocràtic a l’immigrant per treballar i viatjar lliurament pel vell continent. Però aquesta situació ha canviat radicalment. Les necessitats econòmiques d’Europa són ben diferents, i actualment és gairebé impossible el fet d’emigrar-hi legalment.
A Espanya, la Llei orgànica 4/2000, anomenada comunament Llei d’estrangeria, imposa unes duríssimes restriccions a l’estranger extracomunitari que hi desitja treballar i/o residir.
Per als immigrants extracomunitaris, l’única solució possible davant d’aquesta realitat és emigrar de manera clandestina. Mitjançant pateres o com a polissons en diferents mitjans de transport, i a través de xarxes mafioses de tràfic d’immigrants, els pocs que aconssegueixen arribar a Espanya han de fer front a un futur incert, tant pel que fa a la seva situació laboral com a les seves condicions de vida. i a la situació legal.
Però els impediments són encara molt pitjors quan es tracta de regularitzar la seva situació. Degut a la restrictiva legislació espanyola en matèria d’estrangeria, és gairebé impossible obtenir un permís de treball i, per tant, de residència -ja que per obtenir-lo cal estar en situació regular-.
Per tant, les úniques vies a què poden accedir per poder regularitzar-se són els processos especials de regularització o bé els contingents o “cupos” destinats a emigrar a Espanya per via legal. El sistema de contingents origina, alhora, un cercle viciós, ja que les poques places destinades a emigrar a Espanya per via legal es destinen a legalitzar la situació d’alguns dels immigrants que ja són aquí des de fa mesos, fins i tot anys, i que en el seu moment van emigrar irregularment.
Aquest fet provoca, per tant, la impossibilitat d’emigrar a Espanya per la via legal.
Les persones immigrades que no poden regularitzar la seva situació viuen amb una constant por que la policia els detecti i els obri un expedient d’expulsió. Com que els és gairebé impossible treballar amb contracte ho fan sense i en pèssimes condicions, arribant en molts casos a ser sobreexplotats.
A més, legalment no tenen gairebé cap dret, ja que la llei d’Estrangeria, que suposadament hauria de regular els seus deures i els seus drets, en realitat no deixa de ser una llei purament administrativa que tan sols regula l’entrada i l’estada a Espanya, però no els drets i les llibertats dels immigrants.
Per tant, la integració social és molt dificultosa i a més a més la percepció que la societat té d’ells està condicionada per aquests fets.
Però, tot i que pugui semblar una paradoxa, aquests són els immigrants més afortunats, ja que la major part de vegades els immigrants clandestins són localitzats per la guàrdia civil i són retornats al lloc de partida, havent perdut així les esperances i els diners gastats en les xarxes il.legals. Per altre banda, són tancats en Centres d’Internament per a estrangers -contínuament denunciats desde S.O.S. Racisme- en espera de ser expulsats.
Però els més desafortunats, els que mai podran veure realitzats els seus somnis, són el gran nombre que perd la vida en les aigües de l’Estret.

Les “pateres”

El principal recurs per creuar l’Estret de Gibraltar són les pateres, embarcacions de tan sols 5 metres de longitud, en què els immigrants viatgen apilats, arribant en alguns casos a ser fins a 30 per patera. Degut a la diferència de temperatura i a la densitat -salinitat- entre l’Oceà Atlàntic i el Mar Mediterrani, a l’Estret es creen corrents en 12 direccions diferents, fet que converteix els escassos 14 Km. que separen Espanya del Marroc en una trampa mortal. Se sap de travesses que han durat fins a 24 hores. Cada vegada les condicions són més perilloses i humiliants, alhora que augmenta el nombre de menors d’edat que s’embarquen per creuar l’Estret. Les pateres surten de diferents poblacions marroquines (Kenitra, Larache, Tanger, Nador…) i espanyoles (Ceuta i Melilla) i ariben a diferents ports espanyols (Tarifa, Algeciras, Barbate…).
Cada any augmenta el ja elevat nombre de morts i desapareguts a les aigües de l’Estret.

L’estat dels controls fronterers

A mesura que s’afiança la Unió Europea -que finança la impermeabilització de la frontera sud espanyola per evitar la lliure circulació de persones dins el territori europeu-, les mesures policials i administratives cada cop són més dures, tant a les fronteres del sud -patrulleres, helicòpters, control de la guàrdia civil a les platges, etc-, on hi ha més de cinquanta punts de desembarcament de pateres, com als aeroports, sobretot el de Barajas, on s’està implantant el control a peu d’avió.
El sistema d’informació Schengen, S.I.S., conté alhora dades d’aquelles persones implicades en delictes i també dels immigrants refusades en d’altres països europeus per no complir requisits administratius. Però tot i les fronteres electròniques, les barreres intel.ligents i els sistemes informàtics generalitzats a partir de l’Acord europeu de Schengen, la immigració clandestina no es pot evitar.

Les xarxes mafioses de tràfic d’immigrants

Les xarxes de tràfic d’immigrants, cada cop més organitzades, més riques i més fortes, es troben situades tant en els països d’origen de la migració com en els receptors.
Els traficants poden arribar a cobrar milions de pessetes per realitzar un viatge clandestí -pateres, vaixells, furgonetes, camions, etc- cap a Europa.
Però l’oferta de les xarxes no acaba aquí: també proporcionen als immigrants ofertes de treball falses, documents falsos per entrar en els contingents anuals per tal de legalitzar la seva situació, i moltes d’altres promeses que mai no arriben a fer-se realitat.
Cada any es desarticulen un nombre elevat d’aquestes xarxes, però tot i així, el problema sembla no tenir fi. Sens dubte, el racisme institucional que exerceix l’Estat mitjançant l’aplicació de la llei d’Estrangeria no fa sinó propiciar-ne la seva existència.

Per acabar amb aquesta situació, des de SOS Racisme Catalunya proposem

Al Govern espanyol
La immediata derogació de la Llei orgànica 4/2000 (llei d’Estrangeria), per ser una llei amb un enfocament policial, que té com a objectius el control de l’estada temporal i el control de fluxos.
La llei d’Estrangeria sembla basada en la convicció que, dificultant l’estada als immigrants no comunitaris, es produirà un efecte dissuasiu que ajudarà a ordenar els fluxos d’immigració. Això és erroni. La precarietat i la manca de drets i oportunitats no influeixen en determinar l’envergadura dels fluxos, sinó que només porten a la marginació dels qui ja són a Europa, i a les penoses dificultats, fins i tot la mort, amb què topen els qui intenten emigrar-hi.
Als mitjans de comunicació
Que recolzin la campanya promoguda des de SOS Racisme per tal de difondre a l’opinió pública la situació que pateixen els estrangers no comunitaris que volen emigrar a Europa, denunciant alhora l’existència de l’actual llei d’Estrangeria.
A les associacions de Catalunya
Que recolzin la campanya difonent els tríptics, els cartells, enllaçant la seva web amb la de SOS Racisme, i mitjançant qualsevol altra iniciativa que ajudi a difondre els objectius de la campanya.
I a tu, ciutadà o ciutadana d’aquest país
Que donis a conèixer els objectius de la campanya al teu entorn més immediat, que ens ajudis a difondre el material de campanya i que recolzis la nostra associació, SOS Racisme, fent-te soci/a, trucant al 902 32 31 32.

La entrada Prou morts a les aigües de l'Estret se publicó primero en SOS Racisme.