Ricard Zapata -Barrero, professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra i director del Gritim-UPF
Catalunya és un dels pocs països d’Europa que es construeixen com a Estat nacional diferenciat incorporant els processos de diversitat que es deriven de la presència d’immigrants.
Hi ha molts signes visibles que denoten aquest creuament de processos històrics, però un que hem de retenir, i celebrar, és la creació a l’octubre d’una sectorial d’immigració dins l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Que els immigrants donin la seva veu al procés de construcció d’un Estat propi és únic i molt positiu per a la ciutadania catalana, que veu que té aliats en les seves reivindicacions, i molt bo per al món immigrant, que, tot i que pot tenir dubtes sobre quina seria la seva situació en un potencial Estat català, referma la idea que pot contribuir als fonaments de les noves institucions catalanes.
Dit això, hi ha un gran problema que sorgeix en el present més immediat. Catalunya està tractant els immigrants amb criteris aliens. L’estrangeria, els documents de residència i de treball, i tots els aspectes legals que regulen la seva situació són en castellà i es decideixen fora de les seves fronteres. Catalunya també necessita fer valer els seus propis criteris. El que ara per ara em preocupa és que en un probable referèndum el 2014 els immigrants residents a Catalunya no podran votar, perquè l’Estat espanyol no els reconeix aquest dret. Aquesta situació paradoxal segurament no serà l’única amb què toparem, cosa que farà visible els innombrables lligams de dependència que hi ha en aquesta matèria. Per tant, també reivindico que es doni la possibilitat als immigrants residents permanents (cinc anys) de votar, malgrat que l’Estat espanyol no els ho permeti.
Es tracta d’una reivindicació urgent i clara que ha de ser la prioritat de tot aquest nou moviment immigrant dins l’ANC. Treballar perquè les condicions que possibilitin que els immigrants siguin actors polítics dins del
procés de construcció de l’Estat propi siguin una realitat. Altrament, quin sentit té explicar-los res sobre un Estat propi i dirigir-se als membres d’aquest col·lectiu com ens passius i simples espectadors d’un procés que els nega el dret a decidir!
El criteri de la residència està en el Pacte Nacional per a la Immigració, un
dels recursos institucionals més importants que tenim per dotar de legitimitat totes les actuacions de Catalunya en matèria d’immigració. El criteri de la residència, tot i que depèn de criteris estatals, a Catalunya es dotaria d’una funció diferenciada (i pròpia) en atorgar també el dret als immigrants a la participació política i al vot en un referèndum històric i decisiu també per a les seves vides i les dels seus fills, que ja parlen català. Per tant, ja hi ha campanya per a un proper govern català: els immigrants també volem decidir.
