Alguns estudis realitzats a E.E.U.U constaten que els immigrants de primera generació, tenen més fortalesa mental que els ciutadans autòctons.
La situació canvia si parlem dels fills d' immigrants que no han nascut al país d’origen, coneguts per alguns col·lectius com la" generació del sándwich". Aquests, si que presenten més problemes mentals que els ciutadans natius.
Un professor de psiquiatria de l' Universitat de New Jersey- Sr. Javier I. Escobar- diu que la segona generació d’immigrants "viuen en un limb perquè ja no pertanyen al país dels seus pares, però tampoc es senten del país d'acollida"
L’expert remarca que " tenen un problema d’identitat molt gran" i que són propensos a tenir trastorns de depressió i ansietat, probablement provocats per la dependència a l' alcohol i a les drogues. El motiu que els avarca a tenir aquests comportaments abusius, podrien estar relacionats amb el desconeixement a la cultura del país receptor i a la marginació social.
Aquests estudis, desposseïts de legitimació institucional, constitueixen una creixent font d'intolerància en moments caracteritzats per una manca de sensibilització social sobre el tema migratori. El fet que ara surtin a la llum podria ser degut a pur oportunisme.
De fet, no se sap exactament si parlen d’adiccions pròpies dels fills d’immigrants de segona generació o de comportaments clarament identificables a les activitats de gent jove amb manca de recursos, o de les activitats que practiquen els joves en general.
D'on surt que "acostumen a abusar de l’alcohol i de les drogues, especialment de la cocaïna"?
No hem d’oblidar que Europa és un continent que ha tingut i té grans moviments d’immigració estrangera, sobretot les grans potències de tradició colonial com França, Regne Unit, Alemanya i Holanda… En elles hi han ciutadans que són d’ origen immigrant i que han prosperat sense problemes.
No és un camí fàcil, però en alguns casos s’estimen més al país d’acollida que els que són nacionals per descendència sanguínia. Pel fet que visquin a societats més individualistes, no significa que estiguin més desarranjats.
Avui dia, un símptoma que identifica clarament a les generacions noves és la falta de vinculació amb la cultura i les tradicions d'on forment part. L'individualisme comporta l’elecció pròpia del tipus de vida que cadascú escull.
Quantes persones hi han que s’han fet budistes i pertanyen a la societat occidental?
Per sort o per desgràcia, la globalització ha traslladat cultures, religions i formes de vida diferents que hom pot adoptar com a pròpies, la procedència dels models no entenen de fronteres.