Sos Racisme convoca tres trobades anuals, obertes a totes les persones que han estat o són denunciants d’alguna situació racista a través del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD). L’objectiu d’aquestes reunions és posar en comú les experiències viscudes, les sensacions i emocions abans, durant i després del procés d’acompanyament del SAiD; a més de compartir opinions i idees per a continuar avançant en la lluita antiracista.
La darrera trobada, el passat dimarts 30 de novembre, van plantejar-se diverses qüestions socials rellevants que estan ajudant a la proliferació del discurs racista i que necessiten abordar-se d’una manera estratègica. D’una banda, tal com es va apuntar des de l’entitat, la lluita antiracista es troba davant de la denominada “crisi de l’antiracisme”, una campanya mediàtica cada vegada més salvatge que apunta i assenyala a la víctima del racisme per tal de desacreditar-la i qüestionar la seva credibilitat en comptes d’atacar al racisme en sí mateix.
La “crisi de l’antiracisme”
Es tracta d’unes estratègies que victimitzen qui perpetúa el racisme i criminalitzen qui el pateix. Un clar exemple és el cas de les manifestacions convocades per sindicats majoritaris de la policia, que elaborant comunicats a través dels seus sindicats majoritaris, com és Jusapol; unes eines que la policia està utilitzant per victimitzar-se i alhora desacreditar el relat de les víctimes. D’aquesta manera, s’ha donat el cas en el qual un company manter va ser aturat per la policia en una actuació desproporcionada, i els testimonis a l’advertir aquest abús s’han queixat. Aquí automàticament la policia ha fet ús d’aquests comunicats per victimitzar-se, deixant a les víctimes reals realment desprotegides.
D’altra banda, en l’àmbit judicial, també es donen casos de judicis a persones que són denunciades pels mateixos agressors racistes. Entenem que els jutjats no són un lloc de plena justícia, però aquesta situació ens preocupa, perquè el nostre treball no sols apunta a castigar el que ha fet alguna cosa malament sinó a reparar el mal que s’ha fet a la persona que denuncia.
El 90% de les persones venen al SAiD buscant que la situació de racisme no es repeteixi, ni per a ella ni per a més persones.
Per això, i amb motiu de la Trobada, des de Sos Racisme es va realitzar aquesta trobada, amb l’objectiu de saber com se senten les persones denunciants amb aquesta situació actual i quines solucions creuen que es podrien començar a treballar.
Intermediaris a les reunions
Una de les propostes que varen sorgir durant la sessió, va ser la possibilitat de comptar amb una figura intermediària que faci de nexe entre entitats i policia o institucions. D’aquesta manera, es podrien fer “reclames contundents que realment arribessin als llocs on s’hi troba una font important de racisme”. És necessari tenir un nexe directe amb les persones que generen el racisme. Estem molt indefensos fins que trobem organitzacions com Sos Racisme”.
Però una de les preocupacions de la que es va parlar és que existeix una discriminació racista en algunes administracions i oficines públiques quan algú prové de segons quines zones d’Àfrica per a no atendre’ls, fins que una persona espanyola aixeca la veu. A més en les oficines públiques no hi ha un mecanisme de conducta en la mateixa oficina on es pugui deixar constància que hi ha hagut un tracte racista. Tenim la sensació de que malgrat que el racisme es denuncii cada vegada més, no és que es genera més solució i que no interessa que es donin aquestes solucions.
Per alguns, tanmateix, la conclusió quant a l’experiència de denuncia és imprescindible:
“Vaig tenir un cas rar: un dia vaig haver de fer un tràmit el registre civil, en anar en cadira de rodes, vaig intentar pujar al petit elevador, els agents de seguretat no m’ajudaven. En sortir ho vaig explicar als Mossos i em van dir que això era una tonteria i que ho deixés passar. Però no ho vaig deixar passar”.
Per altra banda, una dels assistents també va recalcar que moltes vegades les persones en situació administrativa irregular acudeixen a organitzacions per un cas de racisme o discriminació, i el procés comença però es queda aturat per el camí. “Quan arriba la part de l’acompanyament, mai els truquen”. En aquest sentit, la valoració general quan al acompanyament de les denúncies i processos judicials a Sos Racisme va ser positiva.
Les diferències culturals també és un dels factors que accentúen el racisme. “Quan arribem a aquest país ens trobem amb un lloc modern i plural, però també molt hipòcrita. En el cas dels manters, ens trobem amb que està ple de “persones blanques expertes en Àfrica o les problemàtiques d’Àfrica que creuen que han de parlar per nosaltres. Trobem que falta comunicació y coordinació de feines entre les persones d’aquí, les entitats i les persones que arriben. Quan arribem aquí hi ha unes diferències culturals que criminalitzen les cultures africanes, fins al punt de desprestigiar-nos com a pares i llevar-nos als nostres fills.”
