Insten l’Ajuntament a incorporar les recomanacions perquè l’ús de les pistoles elèctriques tingui el màxim de garanties per a la protecció dels drets humans
Una vintena d’entitats, entre les quals hi ha Irídia, Amnistia Internacional, SOS Racisme i la Federació de Salut Mental de Catalunya, han presentat aquest dijous al matí a l’Ajuntament un conjunt d’al·legacions al reglament d’ús de les pistoles Taser a la Guàrdia Urbana. Consideren que és “l’última oportunitat” perquè el consistori incorpori garanties de protecció dels drets humans a la normativa. “Tal com està el reglament podria donar cobertura a greus vulneracions”, alerta Irene Urango, d’Irídia, que recorda que cal limitar el seu ús estrictament al que estableixen els estàndards internacionals.
L’Ajuntament va aprovar l’articulat d’aquesta norma de forma inicial el mes de març, i ara, una vegada resoltes les al·legacions —el període per presentar-les s’acaba aquest dijous—, s’haurà d’aprovar de forma definitiva al plenari municipal.
Reclamen ampliar la llista de prohibicions d’ús
El primer que reclamen les entitats és mencionar explícitament al reglament que les pistoles elèctriques “són armes potencialment letals” i que el seu ús “pot comportar riscos de causar lesions greus o, inclús, la mort”. Posen d’exemple el cas de l’Antonio de Badalona que va morir el 2021 l’endemà de ser reduït amb una pistola Taser. Davant d’això, l’entitat vol que s’expliciti que només es poden utilitzar quan hi hagi “una amenaça real i imminent per a la vida o un risc de lesió greu“.
També consideren imperatiu que se’n prohibeixi o se’n limiti l’ús en menors de 18 anys (el reglament ho limita als menors de 14 anys), en persones sota custodia policial i en manifestacions. A més, l’entitat demana que s’afegeixi aquesta limitació o prohibició en crisis de salut mental, agitació o malestar psíquic, o en persones amb discapacitat, dificultats cognitives o que es trobin en un estat d’alteració de la consciència que no els permeti entendre l’avís dels agents que es farà servir aquesta eina. També els preocupa que l’ús de l’arma afecti especialment les persones racialitzades de forma gratuïta.
Entre les al·legacions també es demana que les pistoles disposin d’un “dispositiu especial de gravació d’imatges” que s’activi en el moment que l’agent treu la pistola de la funda. També cal limitar el temps de descàrrega a cinc segons, que només es pugui fer un tret —impedint descàrregues continuades—, i no apuntar directament contra zones sensibles del cos com la cara, el pit o els genitals.
Un període de prova d’un any
Les entitats també demanen que s’estableixi un període de prova d’un any i, en cas de detectar deficiències, cal aplicar una moratòria del seu ús fins que no es corregeixin. A més, demanen que les pistoles incorporin la tecnologia que permeti analitzar-ne la traçabilitat —hora d’actuació, nombre de descàrregues i durada, etc. Aquestes dades també serviran per fer una avaluació periòdica del seu ús mitjançant el registres obtinguts.
