Des de SOS Racisme Catalunya compartim una primera reflexió sobre els resultats de les eleccions municipals, sense saber encara com es constituiran molts dels consistoris del país, on el pacte entre diferents forces és imprescindible. A Catalunya guanya amb un 23,5% dels vots ERC, segueix el PSC amb un 21,94%, JxCat en tercer lloc amb el 15,31%. I, per sota el 10%: En Comú Podem (9,22%), Ciutadans (5,12%), la CUP (3,47%) i el PP (3,12%).
En clau antiracista una observació interessant és que els partits que en el seus programes (almenys de les 4 capitals de demarcació, que són els que hem pogut analitzar amb major profunditat) recollien més propostes antiracistes no són els que han crescut en vots. Cal tenir compte que els posicionaments de lluita contra el racisme no han estat pas protagonistes de la campanya, aquesta s’ha centrat en altres eixos. També és cert, com destacava en un tuit David Fernández, que la dreta ha quedat força desbancada: “Una altra mirada. C’s, PP i Vox sumen junts el 8’54% del vot a Catalunya. Tots tres es queden només amb el 3’39% dels regidors i regidores de tot el país. Només una alcaldia assegurada de 947. El 0,1%.”
*Infografies: Diari Ara
3 municipis on pararem atenció
- Preocupades per Badalona, on Xavier Garcia Albiol guanya les eleccions amb 11 regidors, i quedant-se a 3 de la majoria absoluta. La segona força és la coalició Guanyem Badalona en Comú amb 7 regidors. El 2015 el PP també va guanyar les eleccions, però el pacte entre diferents partits, que no volien tornar a tenir un govern municipal caracteritzat per voler fer de Badalona un laboratori de polítiques racistes i discriminatòries, va ser més fort.
- Indignades per Salt, que és l’únic municipi català en el qual el partit d’ultradreta VOX aconsegueix representació dins del consistori, amb tres regidors. Però es que no podem obviar que a Salt el 33% de les persones que hi viuen no tenen dret a votar. Com haurien estat els resultats d’aquests comicis si s’hagués comptat amb la seva opinió?
- A l’expectativa del que pugui passar a Lleida, on després de més de 40 anys el PSC perd l’alcaldia. Esperem que aquest canvi pugui suposar, entre altres, prioritzar la lluita contra el racisme a la ciutat; un primer repte es presentarà les properes setmanes amb l’arribada del temporers i temporeres per la campanya de recollida de fruita dolça.
Com ha estat aquesta campanya electoral?
La campanya electoral de les municipals des d’una mirada antiracista s’ha caracteritzat, com ja és habitual, per dues tendències. D’una banda, els partits que fan discurs racista i discriminatori, que renuncien a la que hauria de ser una responsabilitat d’aquells que tenen una visibilitat i una projecció pública i decideixen vulnerar els drets d’altres persones: les posen al focus d’atenció, les cosifiquen, les criminalitzen i atempten contra la seva dignitat. A més normalitzen el racisme, amb les lamentables conseqüències que això suposa per a la democràcia, la convivència i la cohesió social. D’altra banda, trobem els partits que no diuen, que callen i que no proposen, i que per no posar l’antiracisme, també, al centre de les seves reivindicacions, acaben enfortint els posicionaments racistes i discriminatoris que aprofiten qualsevol ocasió per fer-se notar.
-
Discurs polític racista
Tant en aquesta ocasió, com també a la campanya de les estatals, teníem el molt anomenat i molt poc respectat «Acord dels partits per a un debat responsable sobre la immigració i contra el racisme i la xenofòbia». També és cert que no és la primera vegada que passa, malauradament els partits polítics ens tenen acostumades que les promeses, aquest cop preelectorals, es converteixin en paper mullat.
Els discursos discriminatoris (racisme, masclisme, lgtbifòbia, aporofòbia, antigitanisme,…) per part de representants polítics i institucionals són greus vulneracions de drets fonamentals, però a més també estan tipificats com delicte (tal i com es recull a l’article 510 del codi penal). En un comunicat que vam publicar la setmana passada fèiem referència a alguns exemples: La irresponsabilitat de les candidatures que utilitzen la greu situació de desemparament dels adolescents i joves estrangers no acompanyats per obtenir vots; el discurs racista i discriminatori cap a les persones que es dediquen a la venda ambulant; la hipocresia d’alguns actes de campanya que dissenyen fotos ad hoc per vendre allò que no són.
Durant aquesta campanya hem tingut la notícia de la sentència per actituds xenòfobes a les xarxes que, entre altres, inhabilita a Josep Anglada i no li ha permès presentar-se a les eleccions del passat diumenge. Malauradament, les eines judicials no sempre són suficients per a combatre el discurs de l’odi i sobretot les conseqüències d’aquest a la vida de moltes persones i sobre la cohesió social.
-
Lamentem la manca de propostes i posicionaments antiracistes
Enguany tant pel que fa a la campanya pròpiament dels diferents partits polítics, com a les propostes que recullen als programes electorals, hem trobat a faltar propostes de política pública basades en drets humans que des d’una perspectiva antiracista tinguin com a finalitat la igualtat de tracte i la no discriminació.
Celebrem que en relació a altres eixos de discriminació sí que s’estiguin formulant respostes per avançar en la igualtat, però estem preocupades per la invisibilització de l’eix antiracista per part de les candidatures suposadament progressistes i d’esquerres.
I les europees, què?
No podem acabar aquesta reflexió sense parlar del resultat de les eleccions europees, on es perd l’hegemonia entre els dos partits que històricament eren àmpliament majoritaris (populars i socialistes), doncs augmenten el grup dels verds, els liberals i l’extrema dreta. Cal tenir en compte que hi ha països on l’extrema dreta ha guanyat la convocatòria de les europees: Itàlia, Hongria (on ja hi governen), Polònia i França. A l’estat espanyol, VOX aconsegueix entrar al Parlament Europeu amb 3 eurodiputats.
