L’entitat CEPAIM, saltut alta, sindicat d’habitatge de Catalunya i SOS Racisme Catalunya
Xerrada comunitària i racisme estructural a Badalona
Un espai de diàleg al barri de la nau B9
A principis d’aquesta setmana vam celebrar una xerrada comunitària sobre discriminació racial amb les persones que resideixen al recinte conegut com la nau antic Institut B9 de Badalona, en col·laboració amb les entitats CEPAIM, SOS Racisme Catalunya, el Sindicat d’Habitatge de Catalunya i la comunitat del barri de la La Salut‑Alta.
Vam comptar amb la intervenció de Cheikh Drame, president de SOS Racisme Catalunya, qui va aportar llum al concepte de racisme estructural i va convidar a reflexionar conjuntament sobre com les estructures socials, polítiques i econòmiques generen desigualtats que afecten especialment persones migrades, racialitzades i en situació de vulnerabilitat.
Un resultat concret de la conversa ha estat la formació d’un grup d’intercanvi d’idiomes: amb la finalitat de que les persones que viuen al B9 puguin aprendre català i castellà, mentre comparteixen la seva pròpia llengua, cultura i experiències. Aquesta iniciativa promou la convivència, l’empoderament i l’aprenentatge mutu.
El cas de l’antic Institut B9: marcainjustícia i vulnerabilitat
El recinte de l’antic Institut B9 és un edifici ocupat des del juny del 2023, on viuen actualment més de 400 persones, en gran part joves migrants subsaharians i persones en situació d’infrahabitatge. (directa.cat)
L’Ajuntament de Badalona, sota la direcció de l’alcalde Xavier García Albiol, ha impulsat un procés per al seu desallotjament, ja avalat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). (ara.cat)
Diverses entitats i les persones residents han presentat denuncia davant l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No‑discriminació per possibles vulneracions de drets fonamentals i discriminació per motius d’origen. (ara.cat)
Elements rellevants del context
- Les persones que resideixen al B9 expliquen que hi han arribat després de múltiples desallotjaments i situacions de precarietat habitacional: l’edifici ha passat a ser un “sostre temporal” en absència d’alternatives dignes. (es.ara.cat)
- Les declaracions del consistori assenyalen que “la majoria estaven vinculades a la delinqüència, consum de drogues i prostitució” i que només una minoria està en seguiment dels serveis socials. (La Vanguardia)
- Les entitats denuncien que el problema no és només de convivència o seguretat, sinó que forma part d’una crisi estructural d’habitatge, on persones migrades i en situació irregular queden excloses dels circuits habituals de protecció. (directa.cat)
El racisme estructural en joc
L’anàlisi del racisme estructural consisteix en veure com les pràctiques i les polítiques institucionals —no només les actituds individuals— produeixen desigualtats sistemàtiques. En aquest cas concret del B9, podem identificar diversos mecanismes:
- Exclusió habitacional com a moneda d’entrada
Les persones migrades sovint pateixen dificultats per accedir a l’habitatge en règim legal: per la llei d’estrangeria, pel mercat immobiliari que discrimina per origine, per l’absència d’alternatives públiques reals. En aquest marc, ocupar espais abandonats esdevé una solució precària, però necessària. Això posa de manifest una lógica estructural: manca d’accés igualitari a l’habitatge. (directa.cat) - Estigmatització i discurs públic excloent
Les declaracions públiques de l’alcalde i el consistori sobre els residents del B9 (“delincuentes”, “focus de seguridad”, “ocupas conflictivos”) contribueixen a reforçar la identificació de la població amb origen migratori amb la “criminalitat” i la “problema social”. Aquesta construcció discursiva és un element clau del racisme estructural: no només és què es fa, sinó com es parla i quina veu té el col·lectiu afectat. (La Vanguardia) - Resposta institucional centrada en la repressió i no en la protecció
El procés de desallotjament, encara que avalat judicialment, no sembla estar acompanyat d’un pla robust de reallotjament o suport estructural per a totes les persones. Això significa que la intervenció institucional es focalitza en “restaurar la propietat” i “netejar l’espai” en lloc de garantir el dret a l’habitatge i el suport integral. Els organismes de drets humans ho assenyalen com una manca d’alternativa que impacta directament als drets fonamentals. (ara.cat) - Intersecció de raça/origen, migració i precarietat
Les persones que viuen al B9 són, majoritàriament, migrades subsaharianes, en situació d’entrada irregular o sense permisos sòlids. Això implica que són més vulnerables a l’exclusió, l’invisibilització i la manca de protecció institucional. És precisament aquesta combinació (origen, situació jurídica, barreres d’accés) la que defineix la càrrega del racisme estructural: no tots pateixen la mateixa situació. (es.ara.cat)
Amb tot això, la xerrada que vam fer pren encara més sentit: abordar la discriminació racial no només com una “fallada personal” sinó com un sistema que cal canviar. Tan important és donar veu a les persones afectades, com obrir espais com el grup d’intercanvi d’idiomes, ja que permeten fomentar la comunitat, l’apoderament lingüístic i l’enfortiment dels vincles socials.
Reflexions finals i accions de futur
La trobada amb la comunitat del B9 és un pas —valorós— cap a fer visible aquesta situació i generar alternatives. Però també ens deixa reptes i responsabilitats que cal assumir:
- Cal que les institucions públiques assumeixin un pla d’habitatge real per a les persones que viuen al B9, que no deixi a ningú fora sense alternativa.
- Cal que es canvïi el discurs públic: abandonar la criminalització de les persones migrades i vulnerables, i posar al centre els seus drets i dignitat.
- Les entitats i les comunitats han de seguir fomentant l’intercanvi cultural i lingüístic, perquè l’aprenentatge i el reconeixement mutu siguin eines de canvi.
- Finalment, cal seguir analitzant i denunciant el racisme estructural: perquè fins que no canviïn les estructures —legals, administratives, de polítiques habitacionals— les desigualtats persistiran.
Gràcies a totes les persones que van participar en la xerrada, a les que van aportar la seva experiència i voluntat, i especialment als veïns i veïnes de B9 que van obrir la porta. Junts seguim construint una Badalona més inclusiva, justa i solidària.
