Pel tancament dels Centres d’Internament

L’existència dels centres d’internament per si mateixa és contraria als drets humans així com les seves condicions de funcionament que no garanteixen els drets fonamentals propis d’un estat democràtic de dret.

• Els centres d’internament per a estrangers són centres de caràcter no penitenciari on es deté als estrangers extracomunitaris que es troben en situació irregular. El motiu de la detenció i posterior internament, no és haver comès un delicte sinó haver comès una falta administrativa (no tenir papers). Per tant es tracta d’una privació de llibertat per una detenció administrativa.
• La llei d’estrangeria permet que les persones immigrades en situació irregular siguin privades de llibertat fins un màxim de 40 dies, mentre es tramita el seu expedient d’expulsió.
• Les condicions dels centres i la vulneració dels drets dels interns han sigut denunciades en diverses ocasions per diferents entitats de defensa dels drets humans.
• La llei d’estrangeria blinda aquests centres a la mirada pública, i per tant a qualsevol control del que passa.

Asociación para la Mediación Intercultural y Social de Inmigrantes (AMISI), Assemblea per la Regularització sense Condicions, Casa de la Solidaritat, Casa dels Treballadors Africans, Casal Argentí , Coordinadora joves Esquerra independentista (CAJEI), Ecuador Llactakaru, Federació de Veïns de Barcelona (FAVB), Joventuts Obreres Cristianes (JOC), PSUC Viu, RAI, SOS Racisme, Xarxa contra el tancament d’empreses.

Concentració pel tancament dels Centres d’Internament

A la tarda del dissabte 18 de desembre de 2004 va ser convocada una concentració davant del Centre d’Internament per a Estrangers de La Verneda per exigir-ne el tancament per part de SOS Racisme, entre altres associacions. Així, un centenar de persones ens hi vam aplegar per reivindicar la protecció dels drets humans més fonamentals, constantment vulnerats per aquests centres, que només reflecteixen el racisme institucional instal·lat des de fa ja temps en la política del nostre país. L’acte va durar unes dues hores i es va concloure després de donar una volta rodejant el CIE i haver llegit el manifest, que tot seguit us adjuntem.

Manifest: pel Tancament dels Centres d’Internament

L’actual llei d’estrangeria permet, mentre es resol el seu expedient d’expulsió, la detenció d’una persona d’origen estranger dins un Centre d’Internament per a Estrangers.
Els Centres d’Internament són centres de caràcter no penitenciari on es deté de manera cautelar o preventiva, a l’espera de ser expulsats, als ciutadans i ciutadanes d’origen estranger que es troben a l’Estat espanyol en situació administrativa irregular. Aquest internament no pot realitzar-se dins de cap centre penitenciari, donat que el fet de no tenir els papers en regla no és constitutiu de cap delicte, sinó d’una falta administrativa equivalent al no pagament d’una multa.
Els criteris per ordenar l’internament d’un estranger sense papers són molt ambigus, si bé fan referència al propi fet de no tenir la documentació en regla, és el jutja el que dictamina l’internament, a la pràctica amb molta discrecionalitat. La privació de llibertat per aquestes persones bé donada per haver comès una falta administrativa equivalent a no haver renovat el DNI a temps i pot durar fins a quaranta dies, la més alta de tota la UE. Cal tenir en compte que aquestes detencions es produeixen com a conseqüència de l’assatjament que pateixen per part de la policia, “totes aquelles persones susceptibles” d’estar en situació administrativa irregular.
El CIE de la Verneda està al mateix recinte que la comissaria del cos de la Policia Nacional que es troba ubicada al carrer Guipúzcoa nº 74 de Barcelona i té una capacitat per a 120 interns i, segons dades de l’informe que va presentar la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid l’any 1999, aquest centre rep una mitjana anual de 714 persones. Des de la campanya per la supressió dels centres d’internament, iniciada al 1999, SOS Racisme hem denunciat la falta de transparència i el secretisme que envolta aquests centres, blindats a la mirada pública.
La fiscalia de Barcelona, a la seva memòria de 1996 en referència al CIE Verneda, plantejava una sèrie de deficiències detectades que feien referència a la pròpia ubicació del Centre, en un soterrani sense llum natural i ventilació, i sense cap pati interior. D’altra banda, aquest informe també incidia en el desconeixement dels interns sobre la seva situació i la dificultat per comunicar-se amb els seus advocats d’ofici, a més del no respecte durant el menjar, de les creences religioses de cadascú.
Altres organitzacions que treballen en la defensa dels drets humans han denunciat aquests centres. Així, a l’informe de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides publicat el Gener de 2004, es posa de manifest el desconeixement que els immigrants reclosos a la Verneda tenen sobre la seva situació i l’absoluta manca d’atenció i assistència jurídica que pateixen. Des de SOS Racisme constatem que aquestes condicions no difereixen gaire de les que presenten els altres centres d’internament del territori espanyol, com era el cas de la Terminal de Fuerteventura, Capuchinos a Málaga o el de Zapadores a València.
També, l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, vinculat a la Universitat de Barcelona va elaborar una investigació sobre el CIE Verneda. En aquest informe, es posa de manifest que la situació en què es troben les persones retingudes és inconstitucional, donat que els interns no estan reclosos pel que han fet sinó pel que són i, un cop dins el centre, es troben completament indefensos jurídicament. Actualment estem a l’espera d’un informe del Síndic de Greuges sobre les condicions i funcionament del centre.
Tanmateix, SOS Racisme, mitjançant testimonis directes, hem tingut coneixement d’altres tipus d’irregularitats en referència a les condicions en què els interns es troben dins el Centre. Així, sabem que actualment al CIE Verneda hi ha vuit interns per cela, en lliteres disposades en grups de quatre, i tant les cel·les com els sanitaris es troben en condicions lamentables. Són molts els testimonis que acrediten haver estat víctimes d’atemptats contra els seus drets i que ens expliquen com van patir una sèrie d’agressions físiques injustificades i insults dins aquesta comissaria.
Per tot això, SOS Racisme demanem el tancament dels centres d’internament, donat que creiem que la seva pròpia existència és contraria als drets humans, així com les seves condicions de funcionament, que en cap cas no poden garantir els drets fonamentals propis d’un estat democràtic de dret que tot ciutadà hauria de poder gaudir al nostre país.