Avancem en convivència des de l’escola

• 1. És una acció política discriminatòria que fomenta la desigualtat, la discriminació i l’estigmatització del col•lectiu immigrant.
• 2. És una acció de govern incoherent amb altres iniciatives plantejades pel Govern de la Generalitat per avançar en termes de ciutadania i integració. D’aquesta manera es posa de manifest la manca de transversalitat i coordinació de les polítiques que aquest govern impulsa en pro de la convivència. Evidentment aquesta irresponsabilitat i absència de visió política té i tindrà conseqüències en un pla social.
• 3. És especialment greu i una manca de rigurositat, experimentar en l’àmbit de l’educació. I més quan es posa en joc la convivència dels ciutadans i ciutadanes. Aquest tipus de mesures ja s’han volgut posar en pràctica amb evident fracàs a altres països europeus, com per exemple a Anglaterra.
• 4. Aquesta mesura neix de la pressa per donar resposta a l’augment de la matrícula viva. Però aquesta immediatesa en cap cas justifica que no s’hagi comptat amb els agents implicats (professionals i teixit associatiu) a l’hora d’impulsar mesures alternatives a les ja existents.
• 5. La presència d’alumnat d’origen estranger no és una novetat, òbviament planteja reptes per la seva heterogeneïtat en quant a moment d’arribada, nivell de coneixement de l’idioma i nivell de formació, però des de fa molts anys s’està treballant per donar resposta a aquests reptes. Els objectius que vol assolir aquesta mesura ja els plantegen les aules d’acollida, un servei que ja fa anys es va crear per acollir l’alumnat nouvingut i d’incorporació al llarg del curs i dotar-lo dels coneixements lingüístics necessaris per poder integrar-se en una aula estàndard. Les aules d’acollida estan funcionant bé, en tot cas si no arriben a donar resposta a les necessitats actuals és degut a una gran manca de recursos humans i econòmics.
• 6. Es pot apostar per la integració posant l’accent en la diferència? La resposta és no. El fet de concentrar els alumnes nouvinguts en centres específics, els situa als ulls de la resta d’alumnes i de la resta de la societat en una situació d’inferioritat, per tant fomenta la desigualtat i l’estigmatització d’aquest col•lectiu. De fet implica un doble procés d’integració en l’àmbit escolar primer en el centre específic per després repetir-lo a l’escola.
• 7. Concentrar tot l’alumnat nouvingut en un mateix centre no és la millor manera per conèixer la realitat social i cultural catalana, més aviat tot el contrari. És evident que la millor manera de conèixer aquesta realitat és compartir l’escola amb l’alumnat autòcton i fomentar la seves relacions des del primer moment, generant coneixement des de la convivència, de manera natural. L’escola té una funció educativa curricular però també és un espai clau de socialització i d’integració social dels infants i joves nouvinguts.
• 8. La manca de criteris d’aquesta mesura en aspectes com: qui decidirà en quin centre s’han de matricular els alumnes; en funció de quins criteris; si es respectarà l’elecció de centres dels pares; qui gestionarà aquests centres; quin professional hi haurà, etc., obre la porta a la discrecionalitat i per tant amplia el marge de la discriminació segons l’aplicació en cada municipi.
• 9. Una política com aquesta situa al col•lectiu immigrat en una situació d’inferioritat i apunta un futur marcat per la desigualtat d’oportunitats per aquests joves. Les necessitats idiomàtiques i formatives d’aquest alumnat responen a un primer moment d’arribada, si aquesta immersió es fa en bones condicions, aquests nois i noies no haurien de tenir més dificultats que la resta d’alumnes. La creació d’aquests centres segregats de la xarxa normalitzada generarà unes barreres al procés standard d’escolarització que a la llarga poden augmentar el fracàs escolar, ja que allarguen el procés d’integració dels infants nouvinguts.
• 10. Es tracta d’una proposta segregadora, que crea categories entre els estudiants, i fomenta tòpics i prejudicis, ja prou estesos a la societat, que són la base perquè es donin casos de discriminació racista i xenòfoba.

Davant aquest alarmant anàlisi, manifestem que:

• Cal ampliar el nombre d’aules d’acollida en nombre, recursos i dotar-les de professionals especialitzats. No és suficient sobrecarregar el professorat de l’escola augmentant les hores a canvi d’un petit plus econòmic. Si la matrícula és viva també cal que ho siguin els recursos.
• Cal apostar per les zones de matriculació única per combatre la concentració d’alumnat amb necessitats educatives especials a determinades escoles públiques. Tots els centres educatius, sobretot els privats-concertats, han de reservar places per acollir els alumnes que arriben amb el curs començat. Les zones de matriculació única ajuden a viure amb normalitat el fet migratori i permeten compartir la responsabilitat entre l’escola pública i la concertada.
• Cal completar l’oferta educativa ampliant els recursos destinats a altres recursos ja existents com els plans educatius d’entorn i els professionals especialitzats en Llengua i cohesió social.
• Cal treballar amb els agents implicats les línies d’actuació que s’impulsin des del Govern de la Generalitat.

Per tant, exigim la retirada d’aquesta mesura al Govern de la Generalitat.
Hem de tenir en compte que aquesta mesura es planteja en un moment de retallada de l’espai públic en l’educació. La solució pels reptes plantejats consisteix en una inversió realista de recursos humans i econòmics basada en garantir l’equitat i en fomentar la convivència. Cal pensar bé el que es fa, no podem experimentar irresponsablement, no oblidem que a les escoles d’avui estem educant als ciutadans de demà i el que ens juguem és el futur d’aquesta societat.
Barcelona, 23 de gener de 2008