Dissabte, 24 de juny de 2023, es compleix un any de la massacre de Melilla. Es compleix un any del dia en què Espanya i el Marroc varen orquestrar un salt a la tanca de Melilla en què van participar unes 2.000 persones negres, en la seva majoria de Sudan i el Txad, i que va provocar la mort de desenes de persones en l’intent d’accés a territori espanyol.

La brutalitat infrahumana i antinegra amb què els cossos policials d’Espanya i el Marroc van rebre als nostres germans va assassinar almenys 40 persones, va deixar 76 ferits, 13 d’ells greus i almenys 77 persones desaparegudes.

La massacre del 24 de juny de 2022, com la massacre del Tarajal de 2014 i altres que les antecedeixen, demostren el caràcter sistemàticament racial, colonial, assassí i profundament antinegre de les polítiques migratòries dissenyades per la Unió Europea i executades per Espanya i el Marroc.

Condemnem que 46 dels germans supervivents de la massacre han estat condemnats a 2 anys i mig de presó al Marroc, pel simple fet d’intentar travessar la frontera, després de ser rebuts amb una violència infrahumana en tots dos costats de la tanca i de sobreviure als atacs físics dels cossos policials, a l’allau i la sufocació que es va provocar en el petit espai del Barrio Chino i a l’ús de gasos lacrimògens, que a més va contra la regulació internacional. És sabut, a més, que a alguns dels supervivents de la massacre se’ls ha denegat l’asil, tot i ser d’origen sudanès, als qui s’atorga l’asil en més del 90% dels casos a causa de la situació de guerra al país.

Condemnem que el Govern de l’Estat espanyol hagi incomplert el seu deure de diligència, les compareixences vergonyoses i humiliants de Marlaska negant-se a esclarir els fets, depurar responsabilitats, promoure la rendició de comptes i reparar el mal davant una massacre que conforma, òbviament, un crim de dret internacional. Cap dels responsables no ha estat investigat. Les víctimes continuen sense justícia, veritat ni reparació. Les famílies de les víctimes no han pogut identificar ni enterrar als seus pares, germans, fills. Una vegada més, regna l’impunitat absoluta davant l’assassinat a sang freda de cossos negres.

Aquests assassinats, sumats al de 15 persones en el Tarajal de Ceuta a les mans de la Guàrdia Civil, sumat al de Samba Martine, Lucrecia Pérez, Mor Sylla, Mami Mbaye, Idrissa Diallo, de les 5 persones mortes en el Gorg de Badalona, de Mamadoy Ally Cande, els presos dels CIEs, les quitacions de custòdia a mares migrants i una llarga llista de vides negres i migrants violentades pel racisme institucional, ens deixen molt clar que el regne d’Espanya no solament és capaç d’assassinar-nos per defensar la seva pàtria i el seu territori, sinó que se n’enorgulleix sense cap pudor quan felicita el Marroc per la seva actuació com a pinxos de fronteres.

Sabem que el regne d’Espanya és profundament antinegre i llueix el seu racisme amb orgull quan justifica i menysprea la mort de les nostres. Sabem que mercadegen amb les nostres vides, els nostres pobles i els nostres territoris, que els canvien com a cromos amb el Marroc i per això, Marlaska i Sánchez, us diem avui aquí: les comunitats negres i el poble sahrauí ni oblidem ni oblidarem!

Culpem també els governs africans pels seus acords extractivistes amb occident, que tanquen les possibilitats de viatjar legalment en no concedir visats ni permisos de sortida mentre condemnen els nostres pobles i comunitats a un futur sense possibilitats.

La Unió Europea és una altra expressió d’aquesta dinàmica hipòcrita que només mira per l’interès del capital, i converteix Europa en un territori antinegre i colonial.

Un exemple clar i recent d’això és la massacre que va tenir lloc al Mediterrani, en les costes gregues, el passat 14 de juny. Més de 700 persones es trobaven en una embarcació que va estar demanant ajuda durant hores fins a naufragar. Sabem que si aquests cossos haguessin estat blancs, no s’hauria trobat cap obstacle a rescatar totes i cadascuna de les persones a bord. Però quan es tracta dels nostres cossos, ens trobem que més de 500 persones, moltes dones i nens i nenes, segueixen desaparegudes en la mar, assassinades per la inacció d’Europa i els seus Estats Membre com Grècia i Espanya.

Per això la nostra denúncia va dirigida a tot un sistema que es construeix des de la marginalització, explotació, criminalització i assassinat dels nostres cossos negres i marrons.

Així doncs, aquí estem avui com a resposta a la violència que exerceixen sobre les nostres vides negres les lleis migratòries infrahumanes basades en el sistema capitalista colonial racista vigent. Violència i mort, resultats de l’externalització de fronteres de la Unió Europea.

Condemnem la violència policial brutal espanyola i marroquina, les devolucions en calent, la resposta insultant del govern davant la mort de desenes de persones, almenys 40 però un número incert que no para d’augmentar a les fronteres i en tot l’estat. Persones despullades d’humanitat que en cap moment han tingut l’oportunitat de ser reconegudes sota el dret universal de l’accés a la protecció internacional. PERSONES, que amb la suposada llibertat de moviment universal i el seu poder de decisió pròpia, estaven intentant accedir a Melilla i han estat apedregades i abatudes des de tots dos costats de la tanca. Condemnem la violència colonial que s’exerceix des d’Europa i divideix entre “Nord Global” i “Sud Global”, que saqueja els recursos i oportunitats a comunitats senceres i les obliga a migrar perseguint un somni europeu lluny de la realitat d’arribar aquí.

Condemnem la violència física, la tortura, la violència administrativa, la violència institucional, i la violència psicològica que pateixen les persones no-blanques en general i negres en particular a Europa i a les portes d’Europa, i la normalització constant del dolor i la violència cap a cossos negres a través dels discursos i imatges en els mitjans de comunicació.

Condemnem els silencis còmplices, la passivitat i la complicitat dels governants espanyols i les declaracions menyspreables de Pedro Sánchez fa un any i les continuades de Marlaska en elogiar la resposta violenta de les autoritats marroquines, i la participació espanyola. Una passivitat i una complicitat que fan que aquestes desenes de persones mortes, siguin desenes de persones assassinades.

Per tot això avui i aquí, exigim de nou Veritat, Justícia i Reparació!

No descansarem fins a obtenir-la. I no descansareu fins que l’obtinguem.

Bloque Anticolonial Barcelona, CNACAT, Espai La Tregua, Regularización Ya, SOS Racisme, Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes, Tanquem els CIE, t.i.c.t.a.c.

La entrada 24-J: concentració unitària en memòria de les persones assassinades a la massacre de Melilla se publicó primero en SOS Racisme.

Amb motiu del 15/juny, Dia internacional contra els Centres d’internament d’estrangers, entitats, col·lectives migrants, associacions antiracistes i persones implicades en la lluita pels drets humans, ens reafirmem en la denúncia dels CIE com a espais de no-dret, sota una suposada legalitat formal que amaga el seu caràcter d’estructura racista i violenta per part de l’Estat.

DENUNCIEM:

• En la situació actual, de tancament de fronteres dels països receptors de la majoria d’expulsions, resulta absurd i motiu de sofriment inútil mantenir els CIE oberts amb persones retingudes, quan se sap que la seva expulsió no serà possible.
• Des de la reobertura a l’octubre, el CIE de Barcelona ha impedit les visites de familiars i organitzacions d’ajuda i només després de moltes gestions ha permès les visites d’advocades. Això no sols vulnera els drets de les persones internes i de les seves famílies, sinó que significa un greu bloqueig de la mirada ciutadana cap a aquest espai de privació de llibertat. Augmenta l’opacitat i per tant l’arbitrarietat.
• L’any 2020 s’han presentat 6 denúncies per maltractaments o tortura per part d’agents de la policia en els 6 mesos que ha estat obert. A més, s’han produït situacions de confinament per motius de Covid en condicions deplorables i malgrat haver denunciat la situació als Jutjats de Control del CIE, aquests no han fet absolutament res per evitar-ho.
• Tant la Llei d’Estrangeria com el funcionament de les administracions dificulten la regularització de les persones migrants i les aboquen a la situació d’irregularitat.
• El replegament de l’estat-nació arran de la pandèmia ha suposat una recrudescència de les batudes racistes. L’estat d’excepció implantat per la covid-19 ha servit com a pretext per legitimar les il·legalitats de l’Estat, així com per promoure i justificar restriccions dels drets humans que instauren i normalitzen el racisme i la violència institucional com a procediment protocol·lari.
• La negativa del Govern en el Congrés de lxs Diputadxs sobre les propostes presentades en la PNL presentada pel Moviment #RegularizacionYa i la Coordinadora Obrim Fronteres, referent a la regularització extraordinària en el context de pandèmia de 600.000 persones de tot l’Estat espanyol i més demandes en relació amb l’accés a drets a través de l’agilitació de tràmits per a no deixar a ningú enrere, drets de menors tutelats i ex tutelats i altres exigències en relació amb asil i refugi.
• Les deportacions massives realitzades a Canàries i a Ceuta sense cap garantia de drets, violentant dones i nenxs, amb un tractament militaritzat d’un conflicte humanitari.
• El tractament vergonyós als menors a Ceuta, que ha amuntegat al voltant de 500 nens en naus industrials, i que ha deixat en situació de carrer un altre bon nombre de menors, que es troben amagats pel temor a ser deportats.
• El nou Pacte europeu de migració i asil l’eix central del qual es basa en la deportació, enfortint així el paper de FRONTEX en un moment en què es qüestiona des del Parlament Europeu la transparència de fons que s’han multiplicat de manera milionària en els últims anys, així com els escàndols de desviament de diners a fons de legalitat dubtosa. Una agència que serà investigada per deportacions il·legals en calent a l’Egeu.

EXIGIM:

• El tancament immediat dels Centres d’internament d’estrangers.
• La regularització de totes les persones migrants i refugiades en l’Estat espanyol davant el context global de la pandèmia i les conseqüències que planteja per a les persones sense papers.
• Un canvi urgent de paradigma en les polítiques migratòries a fi de posar en el centre la vida de les persones i deixar d’utilitzar la migració com a moneda de canvi per enfortir la Indústria de la Guerra tant a la frontera com en el territori, impedint l’accés a drets bàsics. Abandonar les mesures securitistes davant d’una crisi humanitària.
• Arbitrar els mitjans necessaris per facilitar les sol·licituds d’asil i refugi per tal de descartar els taps generats en els CETI, els CATI i els campaments de la vergonya. Sense que aquesta agilització signifiqui sempre la denegació.
• Acabar amb les deportacions massives com a resposta única a l’arribada de persones migrants a les fronteres.
• Protecció de la infància i joventut migrant, primant l’interès superior dels menors per sobre de l’estatus migratori.
• La derogació de la Llei d’Estrangeria i la Llei Mordassa.

El dissabte 12/juny a les 18h, serem davant del CIE perquè ens #SobrenRaons per exigir el seu tancament.

Adhereix al Manifest 15J

[Castellano, més amunt en català]

Sobran razones para cerrar los CIE y revertir la violencia institucional

Con motivo del 15/junio, Día internacional contra los Centros de internamiento de extranjeros, entidades, colectivas migrantes, asociaciones antirracistas y personas implicadas en la lucha por los derechos humanos, nos reafirmamos en la denuncia de los CIE como espacios de no-derecho, cuya supuesta legalidad formal esconde su carácter de estructura racista y violenta por parte del Estado.

DENUNCIAMOS:

• En la situación actual de cierre de fronteras de los países receptores de la mayoría de expulsiones, resulta absurdo y motivo de sufrimiento inútil mantener los CIE abiertos, con personas retenidas cuando se sabe que su expulsión no será posible.
• Desde la reapertura en octubre, el CIE de Barcelona ha impedido las visitas de familiares y organizaciones de ayuda y sólo tras muchas gestiones ha permitido las visitas de abogadas. Esto no solo vulnera los derechos de las personas internas y de sus familias sino que significa un grave bloqueo de la mirada ciudadana hacia este espacio de privación de libertad. Aumenta la opacidad y por tanto la arbitrariedad.
• En el año 2020 se han presentado 6 denuncias por malos tratos o tortura por parte de agentes de la policía en los 6 meses que ha estado abierto. Además, se han producido situaciones de confinamiento por motivos de la covid-19 en condiciones deplorables y a pesar de haber denunciado la situación a los Juzgados de Control del CIE, estos no han hecho absolutamente nada para evitarlo.
• Tanto la Ley de Extranjería como el funcionamiento de las administraciones dificultan la regularización de las personas migrantes y las abocan a la situación de irregularidad.
• El repliegue del estado-nación a raíz de la pandemia ha supuesto un recrudecimiento de las redadas racistas. El estado de excepción implantado por la covid-19 ha servido como pretexto para legitimar las ilegalidades del estado, así como para promover y justificar restricciones de los derechos humanos que instauran y normalizan el racismo y la violencia institucional como procedimiento protocolario.
• La negativa del Gobierno en el Congreso de lxs Diputadxs sobre las propuestas presentadas en la PNL presentada por el Movimiento #RegularizacionYa y la Coordinadora Obrim Fronteres, referente a la regularización extraordinaria en el contexto de pandemia de 600.000 personas de todo el Estado español y más demandas con relación al acceso a derechos a través de la agilización de trámites para no dejar a nadie atrás, derechos de menores tutelados y ex tutelados y otras exigencias con relación a asilo y refugio.
• Las deportaciones masivas realizadas en Canarias y en Ceuta sin ninguna garantía de derechos, violentando a mujeres y niñxs, con un tratamiento militarizado de un conflicto humanitario.
• El tratamiento vergonzoso a los menores en Ceuta, que ha hacinado a alrededor de 500 niños en naves industriales, y que ha dejado en situación de calle a otros tantos, que se encuentran escondidos por el temor a ser deportados.
• El nuevo pacto europeo de migración y asilo cuyo eje central se basa en la deportación,  fortaleciendo así el papel de  FRONTEX en un momento en que se cuestiona desde el Parlamento Europeo la transparencia de fondos que se han multiplicado de manera millonaria en los últimos años, así como los escándalos de desvío de dinero a fondos de dudosa legalidad. Una agencia que será investigada por deportaciones ilegales en caliente en el Egeo.

EXIGIMOS:

•  El cierre inmediato de los Centros de internamiento de extranjeros
• La Regularización de todas las personas migrantes y refugiadas en el Estado español ante el contexto global de la pandemia y las consecuencias que plantea para las personas sin papeles.
• Un cambio urgente de paradigma en las políticas migratorias para poner en el centro la vida de las personas y dejar de utilizar a la migración como moneda de cambio para fortalecer la Industria de la Guerra, tanto en la frontera como en el territorio, impidiendo el acceso a derechos básicos. Abandonar las medidas securitistas ante una crisis humanitaria.
• Arbitrar los medios necesarios para facilitar las solicitudes de asilo y refugio para descartar los tapones generados en los CETI, CATE y campamentos de la vergüenza. Sin que esa agilización signifique siempre denegaciones.
• Acabar con las deportaciones masivas como respuesta única a la llegada de personas migrantes a las fronteras.
• Protección de la infancia y juventud migrante, primando el interés superior de los menores por sobre el estatus migratorio.
• La derogación de la Ley de Extranjería y la Ley Mordaza.

El sábado 12/junio a las 18h, estaremos delante del CIE porque sobran razones para exigir su cierre. #CiesNo

Adhiérete al Manifesto 15J

Adhesions al Manifest 15J 2021

Actualització: 12/juny, 9:00h.

ADHESIONS COL·LECTIVES

1. ACCOES
2. Acollim Cerdanyola-Ripollet
3. ActivaMent Catalunya Associació
4. ActivaT en Derechos Humanos
5. Adhesiva, Espai de trobada i acció
6. Adición Movilidad Humana
7. Alia, Associació de dones per la recerca i acció.
8. Alternativa Antimilitarista.MOC/ADNV Canarias
9. Al-Yudur – Juventud Palestina
10. Anarquismos
11. Asamblea Colombia Resiste Barcelona
12. Asamblea Plaza de los Pueblos
13. Asociación Brasileña Maloka
14. Asociación de la Comunidad Dominicana en Cataluña
15. Asociación de pensionistas i jubilats Marea la Colomense
16. Asociación de Sororidad Internacionalista
17. Asociación Intercultural de Profesionales del Hogar y de los Cuidados (AIPyC)
18. Asociación Otra Escuela
19. Asociación Parque de Aprendizaje
20. Asociación por ti mujer
21. Asociación SEDOAC
22. Associació Cultural el Raval – El Lokal
23. Associació Cultural Els Fumats
24. Associació Espai Comunitari i Veïnal de Can Batlló
25. Associació IDRISSA
26. Ateneu del Raval
27. Ateneu Independentista i Popular de la Vila de Gràcia – La Torna
28. ATTAC Canarias
29. Azadî Jin
30. Banc Expropiat
31. Biznegra
32. Black Barcelona
33. Bosco Global
34. Ca la Dona
35. Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
36. Caravana Obrim Fronteres Catalunya
37. CIEs NO Madrid
38. CNAACAT- Comunidad Negra Africana y Afrodescendiente en Catalunya
39. Coalició Prou Complicitat amb Israel
40. Col.lectiu Hourria
41. Colectiva Artesanas
42. Colectiva Furia Mexicana
43. Colectiva Katari. Feministas Latinoamericanas Autoconvocadas en Barcelona
44. Colectiva Las Milpas
45. Colectiva MaquiWarmi
46. Colectivo de Prostitutas de Sevilla
47. Colectivo Quiltro
48. Colegio Oficial del Trabajo Social de Las Palmas
49. Col-lectiu Anticarcerari Fuig
50. Connectats Cooperativa
51. Coop. Periferia Cimarronas
52. CooperAccio
53. Cooptecniques
54. Coordinadora Obrim Fronteres
55. Dëkkandoo
56. Dora Te Escucha – Colectiva Feminista Paraná
57. Educadores Socials En Acció
58. Eina – l’Espai Jove de la intersindical
59. Embajada Balai Citoyen España
60. Emergencia Frontera Sur Barcelona
61. Ensorrem fronteres
62. Espai Defensa Legal Manresa
63. Federacion de Asociaciones Africanas en Canarias (FAAC)
64. Femart
65. Forn de teatre Pa’tothom
66. Fotomovimiento
67. Frente Amplio de Uruguay en Madrid
68. Fridays For Future Barcelona
69. Fundació Guné
70. Fundació Migra Studium
71. Fundació Servei Solidari
72. Germanor Obrera d’Acció Catolica Barcelona-Sant Feliu
73. H.I.J.@.S. Barcelona
74. Huitaca pacte per la vida i per la pau
75. Iaioflautas
76. Impremta Col·lectiva de Can Batlló
77. Institut de Drets Humans de Catalunya
78. Irídia
79. Joves Junts
80. La Barraca Transfronteriza
81. La Electrodoméstica
82. La Floresta Contra Fronteras
83. La Hidra Cooperativa
84. La Intersindical
85. La Prosperitat Cultura en Acció 2
86. La Tregua. Arte y transformación social
87. La Troca: escola comunitària de formació permanent (Sants)
88. Las Mirillas Asociación cultural
89. Les vilaretes, espai feminista
90. L’ESCLETXA cooperativa d’educació social
91. Lis Alvarado
92. Lluita Internacionalista
93. Lo Relacional
94. Marxa Mundial de Dones
95. MATERIC.ORG -espacio nómada de creación y pedagogía radical
96. Mercedes Bustos Tocón
97. Mescladís
98. Migración y Antirracismo SBC -Madrid
99. Mon sense Guerres i sense Violència
100. Moolaadé Col.lectiva Feminista de Classe
101. Movimient Democratic de Gambia
102. Movimiento #RegularizacionYa
103. Movimiento Wiphala España
104. Mujeres Palante
105. Mujeres Supervivientes
106. Mujeres, Voces y Resistencias
107. Mundo en Movimiento
108. No Borders Granada
109. Novact- Instituto Internacional por la Acción Noviolenta
110. Observatori DESC
111. PAICAM – Plataforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS
112. Plataforma 12D
113. Plataforma Antifeixista i Antiracista de Sant Feliu de Llobregat
114. Plataforma Girona Acull
115. poc a coop sccl
116. Pressenza Catalunya
117. Procés Constituent
118. ProjectA Teatre Social
119. Putas Libertarias Raval
120. RAFAMANS SOLIDÀRIA
121. Red Canaria por los Derechos de las Personas Migrantes
122. Red de Acción e Investigación Social (RAIS)
123. Red de Hondureñas Migradas
124. Red de Mujeres Latinoamericanas y del Caribe
125. Redesscan ( Red Canaria en Defensa del Sistema público de Servicios Sociales
126. Refugees Welcome España
127. Resistencia en Terra Allea
128. Samidoun – Red de Presxs Políticos Palestinxs
129. Servei Civil Internacional de Catalunya (SCI Catalunya)
130. Sindicato Co.bas
131. Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes de Barcelona
132. SODEPAU
133. SOS Racisme Catalunya
134. SOS Refugiados Barcelona
135. Stop Mare Mortum
136. t.i.c.t.a.c.-taller de intervenciones críticas transfeministas antirracistas combativas
137. Tanquem els CIE
138. Terrassa Sense Murs
139. Tinta Negra
140. Tomassa Teatre
141. TrasLaManta
142. Universitat Internacional de la Pau (Unipau)
143. Violetta
144. Xarxa Suport Mutu Alcanar

ADHESIONS PERSONALS

1. Adrián Bernal Herce
2. Agustín
3. Agustin Silvestre Mas Serna
4. Ainhoa Ruiz
5. Ainoa Díaz
6. Aitor
7. Albert Gomez
8. Albert Ramos
9. Alejandro Volkoff
10. Alfons Romero Clavel
11. Alicia Fdez Gómez
12. Alicia Pano Rodriguez
13. Alma
14. Almudena Izquierdo
15. Ana Gomez Salas
16. Ana Palacín Lizarbe
17. Anaïs Franquesa Griso
18. Ander Zabala Gomez
19. Andrea Fernández López
20. Andrea Stickel
21. Ángeles Tarjuelo
22. Angelina
23. Angeline Giusto Ampuero
24. Angie Rojas
25. Anna Alie Zanini
26. Anna Cabot Dalmau
27. Anna Gabarró
28. Anna Pascal
29. Antonia Avalos Torres
30. Antonia Gómez
31. Antònia Pascual
32. Antonio Piñeiro
33. Araceli López Berrón
34. Arantxa Escobar
35. Aritz García Gómez
36. Arua Ibrahim Gasca
37. Aura Gonzales Pluas
38. Áurea Martín Morris
39. Baltierrez Meras Laia
40. Basha Changue
41. Bea Cantero
42. Beatriu Guarro
43. Beatriz Pérez-Pérez
44. Betty Puerto Barrera
45. Blanca
46. Blanca Callén
47. Blanca Vasquez
48. Bondyale Oko
49. Bru Aguiló
50. Carla
51. Carlos Granados
52. Carlos Javier Romero García
53. Carlos Marques Marcet
54. Carme Alemany Gómez
55. Carme Gas Santacatalina
56. Carme Murias
57. Carme Poveda López
58. Carmen
59. Carmen Burgos
60. Carolina Romero
61. Cassius Guimarães
62. Celina bordino
63. Cintia Bueno Pereira
64. Clara Calderó Delgado
65. Clara Triviño
66. Claudia Garcia Enrique-Tarancon
67. Concepción Ribera de la Barrera
68. Consuelo Montecinos
69. Conxa Vazquez
70. Craig Gilmore
71. Cristina Bancells Bau
72. Cristina Fernández Bessa
73. Cristina López Hernández
74. Daiana da Silva
75. Daniel Carme Barbero
76. Daniel Pardo Rivacoba
77. Daniel Yonte Fuentes
78. Daniela Ortiz
79. David
80. David Bondia Garcia
81. David Caldevilla Collado
82. David Orta Martin
83. Delfina Viñas
84. Diana Roqué Salazar
85. Diego Espina
86. Dolors Torrents Mestres
87. Dorotea Casas
88. Edith Espínola
89. Eduardo Montesinos Garcia
90. Elena
91. Elena Arrontes
92. Elena Leiva Ingles
93. Elena Perez Sanchez
94. Ellen Bianchi Alaver
95. Elsa
96. Enric Pera
97. Enrique
98. Erica Bel
99. Erika Marlene Sarmiento Castiblanco
100. Esperanza Fernández
101. Ester Baiges Miró
102. Esther Santana
103. Eugenia Centomo
104. Eunice Romero
105. Eva Aneiros Vivas
106. Eva Martín Jiménez
107. Evelise Pereira Barboza
108. Ezequiel Salzberg
109. Fátima Cevallos Correa
110. Federico Gatti
111. Fernanda
112. Ferran Coll i Sol
113. Flora Ridaura Isern
114. Francesc Consuegra
115. Francesca Adrian Ros
116. Francisco Barraza
117. Francisco Roldán
118. Francisco Rosa Herrero
119. Gabriela Lopez
120. Gabriela Vargas Serpa
121. Gala Pin
122. Galit Fierro
123. Gemma Griera artigas
124. Georgina González Rabassó
125. Gisela
126. Gisela Miñana
127. Gisela Ruiseco
128. Glòria
129. Grecia Guzmán Martínez
130. Gregori Saavedra Martinez
131. Guillem Gómez Sesé
132. Guillermo C. Varela Rivas
133. Helena
134. Homero Distefano
135. Ignasi Alabern
136. Ignasi Obiols
137. Imma Balaguer
138. Inés Archer
139. Inés Marco Lafuente
140. Inma Prieto Gil
141. Iñigo Robredo Korta
142. Irene Carrión Álvarez
143. Irene Gas Ferré
144. Irina
145. Isa Lucas Garcia
146. Isabel Chacón
147. Isil Sol Vil
148. Itzà
149. Ivan Salavedra Marco
150. Izaskun Romero Laibarra
151. Janet Mérida Fernández
152. Jasmine Elsie McGhie
153. Jaume Elias i Boyé
154. Javier Belda
155. Jennifer
156. Jessica A
157. Jessica González Herrera
158. Jezabel Goudinoff Panadero
159. Jimena
160. Joan Fernandez Vicente
161. Joan Gatell Mateu
162. Joel Audí Poy
163. Jordi Campabadal Graus
164. Jordi Muñoz Burzon
165. Jordi Rojas
166. José Gordon Prats
167. José Manuel López Blanco
168. José María Morillo
169. Josefina Mirandes
170. José-Miguel Lorenzo Arribas
171. Josetxo Ordóñez Etxeberria
172. Joyce Jandette Torres
173. Juan Jose Gaona
174. Judit Moreno Alonso
175. Júlia Benet
176. Julia Lull Sanz
177. Júlia Salvador Palau
178. Julio Daniel
179. Karolyna Nuñez Grez
180. Katharine Tessa Harry Van Raemdonck
181. Kenia García
182. Kevin Bruque
183. Koldo Lew
184. Laia Cussó
185. Laia Estrada
186. Laia Oliva
187. Larissa Saud
188. Laura Cubero
189. Laura Guillén Olmos
190. Laura Safont
191. Lena Prado
192. Leopold Magriñà Torné
193. Liliana Rangil Vila
194. Lily Colombia
195. Lina Vanesa
196. Lirca
197. Lluís Imedio Murillo
198. Llum Pellicer Francés
199. Lola Santacatalina Ubiedo
200. Loles Perez-Hita
201. Lorena
202. Lorena Garcia Ruiz
203. Lourdes Calvet Arratibel
204. Luana Raiter
205. Lucia Escobedo Marin
206. Lucía Estrella Serra Domínguez
207. Lucia Piedra Galarraga
208. Lucrecia Zappegno
209. Ludwig Verdillon
210. Luisa Olivares Manjón
211. Lupe Cots
212. Lupe Garcia
213. Lupe Romero
214. Luz Marina Hache Contreras
215. M. Jesús
216. M. José Serratosa Bellés
217. M. Koldibike Velasco Vázquez
218. Mª Candelaria Batista Ramírez
219. Ma Remedios Belda Ferri
220. Ma Rosa
221. Mafe Moscoso
222. Maier Irigoien Ulaiar
223. Malena
224. Manel Novo i Canyelles
225. Manolo Cardenas Garcia
226. Mar
227. Mar Anaya Pareja
228. Mar Portela Duch
229. Marcos Marin
230. Maria Badet de Souza
231. Maria Blazquez Vidal
232. Maria Castaño Martin
233. María Cruz Vallespi Zambudio
234. Maria Dantas
235. Maria Dominguez
236. Maria Elena Ale
237. Maria Elena Pérez Peñate
238. Maria Fernanda Ovalle Donoso
239. María José Hernández Blasco
240. Maria Jose Navarro Munuera
241. María Luisa Gabaldon
242. María Piedad Martín Hernández
243. Maria Rosa Dalurzo
244. Maria Soledat Veres Gómez
245. Maria Teresa Cataldo Plaza
246. Maria Teresa Humbert Climent
247. Mariana Araújo
248. Mariana Campos Lichtsztejn
249. Mariana Paiva
250. Mariangels Gimenez
251. Marianna
252. Marikarmen Free
253. Marina Girona-Raventós
254. Marina Núñez
255. Marina Riera Retamero
256. Mariona Bros Ardévol
257. Mariona Chavarria
258. Marisa Panisello Chavarria
259. Maritza Buitrago Rave
260. Marta Bolinches i Chordá
261. Marta Granés
262. Marta Iris
263. Marta Lisbona
264. Marta Romay
265. Marta Rosique i Saltor
266. Marta Saleta
267. Marta Serrés
268. Marta Trujillo López
269. Mentxu
270. Merce Andres Daina
271. Mercè Duch Méliz
272. Mercè Hernàndez Martinez
273. Mercè Otero Vidal
274. Mercedes Bustos Tocón
275. Mercedes Rodriguez
276. Mia Caritg Masramon
277. Michele
278. Miguel Angel Garcia Álvarez
279. Miguel Angel Martinez Fernandez
280. Mikel Elorza
281. Miquel Mateu Ballesté
282. Mireia Belda Cruz
283. Miriam Sol
284. Mirta Idearte
285. Mirta Lojo
286. Mónica Díez
287. Montse Forcadas
288. Montse Milà Estrada
289. Montserrat Cervera Rodon
290. Montserrat García Soldevila
291. Montserrat López Tolosana
292. Montserrat Martinez
293. Montserrat Reyes Diaz
294. Montserrat Sànchez Cairol
295. Montserrat Vinyets Pagès
296. Nani Vall-llossera
297. Natalia García Fernández
298. Natalia Parra Leon
299. Natalia Pirlog
300. Naty Oliveira
301. Nebon Babou Bassono
302. Noe
303. Núria
304. Núria Climent Codina
305. Núria Empez Vidal
306. Nuria Musoles Villegas
307. Núria Pàmies Martorell
308. Nuria Sala de la Torre
309. Olga Aguirre
310. Oriana
311. Oriol Escura Herencia
312. Oriol Perez Perez
313. Pablo Aragón
314. Pablo Rossi
315. Paola Arias
316. Papalaye
317. Paqui Arenas
318. Pascual Sierra Gil
319. Patricia
320. Patricia Gonzalez
321. Patricia Gutierrez Leal
322. Patricia Posadas
323. Pau Segado Bixquert
324. Paula Arauz
325. Paula Monteiro
326. Paula Rossi
327. Pedro Mata
328. Pilar
329. Pilar Solà Asensi
330. Piro Portela
331. Quiteria Guirao
332. Rafaella Rambaldi
333. Rakel Aspiazu Etxebarria
334. Ramon Montesinos Busquets
335. Raquel Fernández Bejarano
336. Raquel García
337. Raquel Sánchez García
338. René Gómez
339. Rita Gual
340. Roger Jimenez
341. Rosa Acebal Gómez
342. Rosa Beatriz Maldonado Páez
343. Rosa Cañadell Pascual
344. Rosa Lloréns Vercher
345. Rosa Mª Fernández Sansa
346. Rosalia Molina
347. Rosario Cunillera Pelaez
348. Rosemeire Figueira
349. Roser Montané Tardà
350. Ruben Alejandro Dionicio
351. Ruben Caruso
352. Ruben Saez Pellicer
353. Ruth Gozalbo Moliner
354. Sabrina Drago
355. Salam
356. Samuel Allan
357. Sandra Elma Rehder
358. Santi Bolibar
359. Sara Asensio
360. Sara Carbonell
361. Sarai Costas
362. Sarjo Bojang
363. Sebastià
364. Sergi Ortego
365. Sergi Perelló Miró, Secretari general. Intersindical
366. Sheila Gómez Vidal
367. Silvia Albert Sopale
368. Silvia Torralba
369. Sira
370. Soledad Lucero
371. Susan E Knowles
372. Susana
373. Susana Provencio
374. Sylvia Blázquez Vila
375. Teodoro Bondyale Oko
376. Teresa Martínez asumu
377. Teresa Permanyer Quintana
378. Tiphaine Leurent
379. Tjasa Kancler
380. Vanessa Francès Mola
381. Verena Stolcke
382. Victoria Alcaraz Mira
383. Victoria Columba
384. Vincent Caroff
385. Violeta
386. Violeta Ospina
387. Viviana Carmona
388. Xavi Tarragón Cervós
389. Xavier Cambra
390. Xavier Montanyà
391. Ysabel Torralbo Calzado
392. Yunailis Salazar
393. Yvonne Herrero

La entrada Contra la violencia institucional. Manifest 15J #CiesNo se publicó primero en SOS Racisme.

D’altra banda, les declaracions del Conseller posen sobre la taula un cop més un debat que és necessari afrontar i que fa massa que es posposa: el de la religió a les aules i, en concret, la religió islàmica. El dret a rebre educació religiosa islàmica va ser reconegut fa més de 25 anys (als acords de Cooperació entre l’Estat i algunes confessions religioses signats el 1992) però mai s’ha aplicat a Catalunya. Podem debatre si aquest ha de ser el model d’educació religiosa a les aules o ha de ser un altre, però no podem seguir en una situació en que uns drets reconeguts en l’ordenament legal són sistemàticament ignorats per l’administració. El Departament d’Educació fa anys que ha rebut demandes per part de famílies sol·licitant educació religiosa islàmica i no hi ha hagut voluntat política per donar una resposta, arrossegant, així, un debat que s’hauria pogut resoldre fa temps. Això és en si mateix discriminatori i islamòfob. Especialment en un país on es mantenen amplis privilegis per a altres col·lectius, amb nombrosos centres educatius confessionals que reben concert econòmic i on tot just ara s’està debatent retirar al concert a aquells que segreguen per raó de gènere.

En una Catalunya laica, plural i democràtica el futur model d’educació religiosa ha de vetllar per l’equitat en el tracte entre tota la ciutadania amb les seves adscripcions confessionals o no, i per la garantia del dret a la llibertat religiosa i de culte. Al marge del debat que es pugui tenir entre una assignatura de “cultura religiosa” o “d’educació confessional”, cal en primer lloc respectar els drets.

Per tot això, exigim una rectificació al Conseller d’Educació Josep Bargalló.

Igualment, instem al govern a respectar els drets reconeguts a totes les confessions religioses i a repensar el model d’educació religiosa, respectant els drets, i construint un model des de la laïcitat i amb la participació de tots els agents implicats entre ells; la comunitat educativa, les famílies, així com les entitats, especialment les que treballen en la defensa dels DDHH.

La entrada Manifest de condemna a les paraules del Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya se publicó primero en SOS Racisme.

MANIFEST

A Barcelona, el 27 de setembre del 2017, les entitats, els sindicats i les organitzacions de la societat civil catalana, reunides al Museu d’Història de Catalunya manifestem que:
1. Ens aplega la necessitat de donar una resposta unitària en defensa de les institucions catalanes, els drets fonamentals, el dret que té el poble català a decidir el seu futur polític i la democràcia.
2. Manifestem preocupació per la vulneració dels drets fonamentals i les llibertats democràtiques que s’estan produint aquests dies per part del Govern i els organismes de l’Estat.
3. Fem una crida a la societat catalana a respondre d’una manera pacífica, ferma i continuada en defensa de les institucions i dels drets fonamentals.
4. Considerem que els problemes polítics han de tenir una resposta política i no repressiva, i, per això, instem les institucions europees i internacionals a vetllar perquè així sigui.
5. Ens constituïm en un espai plural i unitari per defensar les institucions de Catalunya i els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans i ciutadanes, i reivindiquem el dret a decidir el futur polític del poble de Catalunya.
6. Ens comprometem a respondre de manera coordinada i continuada davant de qualsevol acció que conculqui els drets fonamentals i no descartem cap forma pacífica i consensuada de mobilització i resposta de país.
 
Grup impulsor
Assemblea Nacional Catalana (ANC)
Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)
Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
Associació Promotora de la Fundació Autoria (Barnasants)
Associació Teatre Dona
Ateneu Barcelonès
Casa Nostra Casa Vostra
CECOT
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN)
CCOO de Catalunya
Comissió de la Dignitat
Comitè Olímpic de Catalunya
Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)
Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)
Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT)
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)
Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC)
Drets
Ecologistes en Acció
Esplais Catalans (ESPLAC)
Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG)
Federació d’Assemblees de Pares i Mares de Catalunya (FaPaC)
Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC)
Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai)
Fundació per la Pau (FundiPau)
Intersindical – CSC
LaFede.cat – Organitzacions per la Justícia Global
Moviments de Renovació Pedagògica
Moviment Laic i Progressista (MLP)
Observatori DESC
Òmnium Cultural
PIMEC
Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes
Sindicat de la imatge UPIFC
Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC)
SOS Racisme
UGT de Catalunya
Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC)
Unió de Pagesos
Universitat de Vic
USOC

La entrada La Taula per la Democràcia, la societat civil en defensa de les institucions se publicó primero en SOS Racisme.

 
Rebutgem la violència perpretada el passat 17 d’agost pels terroristes i reafirmem el nostre compromís amb una societat de pau, diversa, antiracista i que vetlla per la justícia. Però també recordem totes les víctimes del terror, a Catalunya i arreu del món, i els seus responsables, que també són els governs i monarquies que fan negoci de la venda d’armes i d’alimentar el terror. Per aquest motiu anirem darrera la pancarta “Les vostres polítiques, les nostres morts. Pau, solidaritat i convivència en la diversitat”, lemes escollits per les entitats socials.
Tanmateix donem suport, com a membres de la Taula de Ciutadania i Immigració, al manifest i lema “Contra l’odi, un sol poble” (enllaç al manifest).

Convocatòria:

• 17h a Passeig de Gràcia amb Diputació
• Lema “Les vostres polítiques, les nostres morts. Pau, solidaritat i convivència en la diversitat”
• Consigna: anar vestides de blau. Perquè és el color de la mar Mediterrània, que ens uneix a tants pobles que patim tragèdies semblants, perquè ha estat el color escollit a altres mobilitzacions pel dret a les persones refugiades i pels drets humans, i per donar una sensació s’onada i desbordament.

Acte previ

No totes les entitats i plataformes socials donen suport a convocatòria “No tinc por!” feta per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, ja sigui pel contingut o per les persones que hi acollirà. Aquestes entitats han organitzat accions paral·leles que volen aportar contingut solidari amb totes les víctimes i crític amb el sistema. I s’estan organitzant de manera que permeti que la ciutadania pugui participar a ambdós espais.
Aquest acte tindrà lloc a Rambla Catalunya amb carrer Aragó, a partir de les 16h.

Manifest unitari

Davant la tragèdia del 17 d’agost #anemdeblau:
pau, solidaritat i convivència en la diversitat

Sortim al carrer aquest dissabte 26 d’agost de 2017 a Barcelona per expressar el nostre rebuig a l’atemptat reivindicat per Daesh i per mostrar el nostre suport a víctimes i familiars. Ho fem pels fets ocorreguts el passat 17 d’agost a Barcelona i Cambrils amb 15 víctimes mortals i més d’un centenar de ferides. Però sense oblidar i tenint molt present les víctimes que cada dia pateixen aquesta mateixa violència, que només aquest mes d’agost ha colpejat molts altres països, a més de Catalunya. Recordem especialment Síria, on han mort mig milió de persones a mans d’actors governamentals i no governamentals, tant locals com internacionals. Víctimes que no surten a portades, víctimes oblidades. Moltes no moren però es queden a les nostres fronteres. Des de les entitats, les plataformes i els moviments socials volem deixar clar que aquestes morts són tant nostres com les de Barcelona i Cambrils. No fem diferència.
Sortim a ocupar el carrer com ho hem fet tantes altres vegades. Recordem els crits de “No a la guerra” de 2003 –arran de la invasió criminal de l’Iraq impulsada per Aznar, Bush i Blair– que van omplir els carrers de Barcelona. Recordem també tantes altres manifestacions de rebuig a les intervencions militars arreu, a favor de la pau i l’acollida de persones refugiades i migrants, com la darrera del 18 de febrer. Tornarem, doncs, a sortir, per tornar a assenyalar les causes i enfocar responsables.
Sortim per denunciar la hipocresia de líders i representants polítics, sobretot del govern espanyol i de la monarquia. Als que amb les seves polítiques promouen guerres i alimenten conflictes armats mitjançant la venda i comerç d’armes a països com Aràbia Saudita, així com els que apliquen polítiques repressives i antiterroristes que fomenten l’espiral de violència. Als que incompleixen els compromisos d’acollida, com fan els Estats membres de la UE. També aquells que fomenten l’odi, el racisme, la xenofòbia i la islamofòbia amb la col·laboració preocupant dels mitjans. Als que identifiquen a companys i companyes pel carrer pel seu color de pell i els empresonen als Centres d’Internament d’Estrangers, que desnonen els nostres veïns i veïnes o que reprimeixen amb violència les mobilitzacions de la ciutadania. Sortim per dir “No Passaran” als grups que amenacen amb tornar-nos a un passat fosc, i per dir prou a aquells que permeten que el feixisme actuï impunement. És hora de tornar a cridar les «Vostres guerres, nostres morts».
Sortim perquè és una oportunitat per emplaçar-nos a fer una revisió sobre el model de convivència que estem construint. Ens preocupen les conseqüències a llarg i mig termini. Ja hi ha hagut mostres d’odi, racisme i xenofòbia aquests dies i la comunitat musulmana s’ha vist criminalitzada. No es tracta d’un “ells i nosaltres”, sinó d’un tots i totes.
Per tot això, exigim que la resposta a la barbàrie del passat dijous no sigui la de més “seguretat” repressiva: més vigilància, més fronteres, més policia, més armes, més violència. Barcelona i Catalunya han de ser exemple amb una resposta diferent: des de la pau, els drets humans, la solidaritat, la cohesió i la justícia global. És en aquesta línia en la que avui la ciutadania reivindiquem aquest espai. La diversitat ens fa més riques i més fortes. I avui, més que mai, ens hem de reafirmar en el nostre compromís amb una societat oberta, solidària, que no permetrà que cap ideologia de l’odi arreli a Catalunya.
I també exigim que la resposta del nostres governants sigui clara i contundent: compliu amb els acords i tractats sobre comerç d’armes que heu signat; respecteu la Declaració Universal dels Drets Humans; trenqueu els acords amb governs opacs i autoritaris; deixeu d’intervenir militarment; obriu més que mai les fronteres per acollir a la gent que fuig del mateix que ha passat a Catalunya i que ara està atrapada a les nostres fronteres: exigiu que les empreses compleixin amb el respecte amb els drets humans a tercers països, i si cal rescindiu els contractes signats.
Des de la societat civil organitzada, des d’abaix, apostem per construir-nos des de la pau, els drets humans, la diversitat i la justícia global. Sortim al carrer perquè davant del racisme i la islamofòbia, davant de qualsevol vulneració de drets, apostem per la convivència i per això sortim dissabte i anem de blau.
#anemdeblau
Les vostres polítiques, les nostres morts.
Pau, solidaritat i convivència en la diversitat.
 
Manifest en castellà, francés i anglés
 

La entrada Aquest dissabte #26A, sortim al carrer i #anemdeblau per mostrar que no tenim por se publicó primero en SOS Racisme.

Judici Popular contra el CIE

Dissabte 30 de gener del 2016 – 11h

Carrer E, 40 Zona Franca – Barcelona

Més informació: www.tancaremelcie.cat

[CAST]

Condenemos el CIE a formar parte del pasado

El día 30 de enero, juzgaremos a los Centros de Internamiento para personas extranjeras (CIE) y pondremos en el punto de mira a los responsables de perpetuar estas cárceles racistas, donde se vulneran los derechos humanos con total impunidad.
Con el juicio popular, pretendemos hacer un ejercicio de memoria y denuncia para evitar la reapertura del CIE. Ninguna mejora de las instalaciones justifica su existencia. La privación de libertad de personas por no tener permiso de residencia, por haberlo perdido o no poderlo renovar, es una vulneración de derechos flagrante. Como sociedad, no podemos tolerar las terribles consecuencias de estos centros y de la maquinaria racista, alimentada por la política migratoria estatal y europea.
Este juicio popular es fruto de la resistencia en las calles, como lo hicieron en su día en las marchas de Selma a Montgomery, donde se reivindicaba el derecho a voto de la comunidad afroamericana; en las protestas contra las leyes segregacionistas del Apartheid; en el juicio al Imperialismo del Estado español por  la organización internacionalista Askapena, o en las reivindicaciones de las comunidades zapatistas, entre muchos otros ejemplos de resistencia y lucha social.
Por vergüenza, por justicia, por dignidad… Porque no queremos ser cómplices. El día 30, exigiremos a las instituciones que cumplan con sus compromisos en la lucha contra los CIE. Y señalaremos a aquellos que ordenan detenciones arbitrarias basadas en prejuicios racistas y clasistas, que convierten faltas administrativas en delitos, que criminalizan la pobreza y privan de libertad a personas inocentes.
Ya no hay marcha atrás. Entre todas, cerraremos los CIE y demostraremos la capacidad transformadora de nuestra sociedad civil organizada. ¿Te sumas a la lucha?

Juicio Popular contra el CIE

Sábado 30 de enero del 2016 – 11h

Calle E, 40 Zona Franca – Barcelona

Más información: www.tancaremelcie.cat

La entrada #MANIFEST: Condemnem al CIE a formar part del passat se publicó primero en SOS Racisme.

“L’abril de 2014 es presentava públicament Societat Civil Catalana (d’ara endavant, SCC) amb aquest nom, ha intentat apropiar-se d’un terme comú que es refereix al conjunt d’entitats cíviques, culturals i socials de Catalunya, caracteritzada per la seva diversitat però també per la defensa dels principis democràtics, la cultura i la societat catalana en el seu conjunt. Per tant ni SCC ni cap entitat d’aquesta societat civil es pot erigir en portaveu del conjunt.”

Manifest:

La força de la societat catalana rau en l’activisme i l’associacionisme de la ciutadania, un fenomen social lligat històricament als valors de la cooperació i solidaritat que les caracteritzen. La tolerància i el respecte a totes les persones amb independència del seu origen, classe social, ideologia política, orientació sexual i religió, són igualment valors imprescindibles per assegurar la bona convivència de la qual aquest país sempre ha donat exemple.

L’abril de 2014 es presentava públicament Societat Civil Catalana (d’ara endavant, SCC) que, amb aquest nom, ha intentat apropiar-se d’un terme comú que es refereix al conjunt d’entitats cíviques, culturals i socials de Catalunya, caracteritzada per la seva diversitat però també per la defensa dels principis democràtics, la cultura i la societat catalana en el seu conjunt. Per tant ni SCC ni cap entitat d’aquesta societat civil es pot erigir en portaveu del conjunt.

Expressem la nostra preocupació per les proves i investigacions que vinculen SCC amb organitzacions d’extrema dreta, i per les informacions publicades als mitjans de comunicació que relacionen SCC i el seu expresident Josep Ramon Bosch amb el franquisme i el nazisme. Aquestes recerques el fan presumpte autor d’amenaces i injúries proferides des de l’anonimat de les xarxes socials.

Per aquest motiu, les associacions, entitats i personalitats sotassignants volem manifestar el següent:

1. Defensem la llibertat d’expressió i en conseqüència que cada organització pugui defensar les idees que consideri oportunes des dels valors democràtics i rotundament oposats a ideologies totalitàries. Insistim que en cap cas es poden defensar els crims contra la Humanitat del nazisme i el franquisme.

2. Recordem tristament que el règim nazi va assassinar milions de persones. Protestem enèrgicament davant de qualsevol exaltació tant del nazisme com del franquisme. Aquest últim, sense comptar les víctimes de la Guerra Civil, va reprimir i assassinar més de 150.000 persones a l’Estat espanyol, entre elles Lluís Companys, l’únic president escollit democràticament executat pel feixisme a Europa en complicitat del règim nazi i el de Vichy que el van deportar, i el franquista responsable de l’assassinat.

3. Mostrem la nostra indignació pel fet que, amb la patrimonialització del nom, les greus acusacions contra SCC perjudiquen la bona imatge de la veritable societat civil catalana.

4. Sol·licitem al jurat del Parlament Europeu que anul·li la concessió del Premi Ciutadà Europeu 2014 a SCC, ja que entenem que l’apologia del franquisme, del nazisme són incompatibles amb valors de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea (concòrdia, convivència, respecte, tolerància, i llibertat d’expressió) que reconeix el premi.

Barcelona, 30 d’octubre de 2015

Emplacem a les entitats que es vulguin adherir a fer-ho a través del blog https://manifestem2015.wordpress.com/

Signants del manifest “La societat civil de Catalunya, per la dignitat”

Entitats

• Comissió de la Dignitat
• Amical de Mauthausen i altres camps
• SOS Racisme
• Fundació Congrés de Cultura Catalana
• Fundació Catalunya Fons

Eurodiputats

• Josep-Maria Terricabras (ERC) Grup: ALE/Verds
• Ernest Maragall (MES) Grup: ALE/Verds
• Ramon Tremosa (CDC) Grup: ALDE
• Jordi Sebastià (Compromís) Grup: ALE/Verds
• José Bové (Verds francesos EELV) Grup: ALE/Verds
• Alyn Smith (SNP, Escòcia) Grup: ALE/Verds
• Ian Hughton (SNP, Escòcia) Grup: ALE/Verds
• Jill Evans (Plaid Cymru, Gales). Grup: ALE/Verds
• Tatjana Zdanoka (Igualtat de Drets/Unió Russa de Letònia, Letònia) Grup: ALE/Verds
• Bart Staes (Groen, Bèlgica) Grup: ALE/Verds
• Bodil Valero (Partit Verd de Suècia) Grup: ALE/Verds
• Josu Juaristi (EH Bildu) Grup: GUE-NGL
• Martina Anderson (Sinn Féin, Irlanda del Nord) Grup: GUE-NGL
• Matt Carthy (Sinn Féin, Irlanda) Grup: GUE-NGL
• Liadh Ní Riada (Sinn Féin, Irlanda) Grup: GUE -NGL
• Lynn Boylan (Sinn Féin, Irlanda) Grup: GUE-NGL
• Lídia Senra (Galícia, Izquierda Unida) Grup: GUE-NGL
• Mark Demesmaeker (N-VA, Flandes) Grup: ECR
• Fabio Castaldo (Movimento 5 Stelle, Itàlia) Grup: EFDD

Altres personalitats

• Marcus Pučnik: soci fundador i exresponsable internacional de premsa de SCC

La entrada #MANIFEST: La societat civil de Catalunya, per la dignitat se publicó primero en SOS Racisme.

Manifesto (English)
Manifeste (Français)
Manifiesto (castellano)

Adhesions de persones a títol individual
Adhesions d’entitats o col·lectius

La entrada #MANIFEST: “Hem obert els ulls, tancarem el CIE” Adhereix-te! se publicó primero en SOS Racisme.

• Posicionar-se contra els discursos i les propostes racistes de qualsevol partit polític.
• Reclamar als candidats i candidates un discurs responsable i pedagògic.
• Denunciar la incitació a l’odi entre col·lectius i la difusió del racisme.
• Defensar el mestissatge i la cohesió social com a elements indispensables per a la construcció d’una societat justa.
• Reivindicar el dret a vot per a TOTES les persones que viuen a Catalunya.

Perquè ens hi juguem molt. No votis racisme!
La meva ciutat, la ciutat de tothom. El meu poble, el poble de tothom.

La entrada #MANIFEST: La meva ciutat, la ciutat de tothom. El meu poble, el poble de tothom se publicó primero en SOS Racisme.

• Dotin de pressupost i reorientin les funcions de l’Agència Europea de Control de Fronteres (FRONTEX), amb l’objectiu que realitzi tasques de rescat a les víctimes del drama del Mediterrani. La UE no pot seguir obviant la seva responsabilitat de salvament.
• Destinin més recursos a les polítiques d’asil i refugi i es presentin propostes que donin resposta a les persones que fugen de conflictes armats o són víctimes de persecucions. És essencial facilitar vies legals perquè les persones demandants d’asil puguin exercir el seu dret de demanar refugi als estats europeus, i no es vegin obligades a arriscar la seva vida en un camí que, molt probablement, els portarà a la mort.
• Acabin amb la hipocresia de les polítiques d’externalització de fronteres de la UE, que tenen com a objectiu traslladar el drama migratori a tercers països a canvi d’acords econòmics i comercials.
• Canviïn les actuals polítiques europees d’intervenció militar a tercers països per unes polítiques de resolució de conflictes basades en el diàleg entre estats.
• Garanteixin que els fons de cooperació europeus destinats a tercers països no siguin instrumentalitzats a favor dels propis governs europeus o de governants sense escrúpols.

Pel dret a la vida i a la dignitat humanes, NO MÉS MORTS al mar Mediterrani.
Adhereix-te aquí.
Mira qui s’hi ha adherit ja.
Descarrega’t i difon els documents:

• Convocatòria concentració seu Comissió Parlament
• MANIFEST “STOP MARE MORTUM”

La entrada #MANIFEST: Stop Mare Mortum se publicó primero en SOS Racisme.