L' Audiència de Barcelona ha condemnat a onze anys de presó MarioFernández Torres, un dels caps rapats que van participar en l'apunyalament d'un menor antifeixista a l'estació de metro d'Urquinaona, el setembre passat. El processat, de 19 anys, anava amb quatre menors d'ideologia neonazi, i tots junts van rodejar la víctima, la van colpejar, li van clavar diverses ganivetades i la van deixar greument ferida.Tot i que l'autor de l'apunyalament va ser un dels menors, el tribunal considera que Fernández també ha de ser condemnat per intent d'assassinat, ja que va facilitar l'agressió perquè va colpejar la víctima i va evitar que pogués fugir o defensar-se.
(Article publicat a El Punt, el 3 de setembre del 2009)
Eren les sis de la tarda del 6 de setembre passat quan la víctima, que tenia 16 anys, es va creuar en un dels passadissos del transbordament de l'estació de metro d'Urquinaona amb el condemnat, que anava acompanyat de quatre menors. Va ser llavors que el grup de Mario Fernández va veure que la víctima duia una jaqueta amb símbols d'ideologia antifeixista. Els agressors, d'estètica skin i afins a la ideologia nacionalsocialista, van canviar de direcció i van començar a seguir el jove, que anava acompanyat del seu germà de 8 anys i de la seva xicota. En adonar-se de la situació, la víctima va demanar a la seva parella que s'avancés amb el seu germà. Quan ell ja estava a punt d'arribar a les escales mecàniques, un dels menors, Cristian, li va preguntar si era antifeixista. La víctima va respondre que sí i, a partir d'aquí, van començar els cops.
Segons explica la sentència, els agressors van acorralar el jove contra la paret i van començar a donar-li cops de puny i de peu, «aprofitant la seva situació de superioritat i la impossibilitat de defensa de la víctima». De sobte, i d'acord amb la resta del grup, Cristian va treure una navalla i va apunyalar el jove a la cara i al tòrax. Els caps rapats van fugir després de cometre l'agressió, i van deixar la víctima greument ferida al passadís.
L'apunyalament va fer reaccionar plataformes antifeixistes, que van convocar concentracions per reclamar justícia i per protestar contra els atacs de grups d'ideologia neonazi. Els agressors van ser detinguts pocs dies després i Fernández va ser empresonat
provisionalment.
Propòsit conjunt
Els quatre nois que acompanyaven el processat van ser els primers a seure al banc dels acusats per l'agressió, ja que ells van ser jutjats per la jurisdicció de menors. Finalment, però, només Cristian va ser condemnat. El maig passat, el menor va declarar com a
testimoni en el judici que es va celebrar contra Fernández i va exculpar el seu amic, ja que va admetre que ell va apunyalar el jove antifeixista i va assegurar que el processat només li va donar dos clatellots. La víctima, però, va mantenir que tot el grup va participar en l'agressió i aquesta és la versió que ha acceptat l'Audiència, que ha basat la seva decisió en una prova essencial dels fets: les imatges gravades per les càmeres de seguretat de l'estació.
Malgrat que Fernández no va ser l'autor de les ganivetades, el tribunal entén que el processat ha de ser condemnat com a autor d'un delicte d'intent d'assassinat, ja que el jove i els seus companys es van reunir amb el «propòsit conjunt» de «colpejar i, fins i
tot, punxar una víctima propícia, qualsevol persona que els cridés l'atenció per la seva estètica o comportament». L'Audiència entén que, en rodejar i colpejar el jove antifeixista acompanyat de la resta del grup agressor, Fernández va contribuir a l'apunyalament, ja que va evitar que la víctima pogués fugir o defensar-se. Segons el tribunal, doncs, el processat va assumir el resultat de les accions dels altres coautors, incloent-hi les conseqüències de la utilització d'una navalla. Per això, l'Audiència l'ha condemnat a onze anys i tres mesos de presó per intent d'assassinat amb l'agreujant de discriminació per ideologia. A més, haurà d'indemnitzar la víctima amb 10.185 euros.
«Caçar ‘guarros'»
El tribunal considera provat que Fernández és un seguidor de la ideologia nacionalsocialista, tot i que ell va assegurar en el judici que no és membre de cap grup feixista. Va reconèixer, però, que li agrada la seva estètica i, de fet, a casa tenia llibres com ara Mi lucha, d'Adolf Hitler. Al seu ordinador, a més, hi havia arxius sobre temes i personatges relacionats amb el nacionalsocialisme, i 272 fotografies de símbols com ara creus esvàstiques i cèltiques. El condemnat, d'altra banda, va admetre que va mantenir
converses pel Messenger amb els menors en què parlaven de «caçar guarros» i d'utilitzar navalles, però va assegurar que mai va participar en cap agressió: «Ho vaig dir per fanfarronejar, vaig conèixer un grup de skins i em vaig deixar dur.» Ara, però, ja és
tard per penedir-se.
