Davant del greu atemptat a la seu del setmanari Charlie Hebdo, que ha causat la mort de 12 persones, volem manifestar-hi la nostra condemna sense pal·liatius; cap ideologia, cap religió, cap manera de pensar poden justificar la violència i per això, avui més que mai, volem fer una crida a la llibertat de paraula i de pensament en el marc de la defensa dels drets humans, el més fonamental dels quals és el dret a la vida.
També volem manifestar la nostra solidaritat amb les víctimes, amb les seves famílies i amb la revista satírica, amb les quals compartim aquest moments de consternació i de dolor.
L’atemptat d’ahir és una dramàtica manifestació de com l’odi pot arribar a ferir en profunditat les nostres societats, i agredir els fonaments de la convivència, és a dir, els drets bàsics de totes les persones. I és justament per això que avui considerem indispensable fer, un cop més, una crida a tota la societat catalana, als partits polítics, als mitjans de comunicació… per no caure en la trampa de contestar l’odi amb odi.
Des de SOS Racisme denunciem i condemnem qualsevol manipulació interessada d’un fet criminal que es faci en perjudici d’una comunitat o d’un col·lectiu que no n’ha estat responsable en absolut. No permetrem que aquest fet delictiu acabi donant la raó als qui consideren – com va expressar ahir l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol – que la població musulmana no ha de tenir els mateixos drets socials i polítics a la societat europea, posant al mateix sac persones i col·lectius respectuoses amb les llibertats i els que pretenen dinamitar la convivència.
Malauradament en els últims any els discursos de l’odi han crescut a tota Europa: justament avui, després de l’atemptat de Paris, volem denunciar l’actuació de totes aquelles persones que, prescindint de tot sentit de responsabilitat política i democràtica, posen per davant el possible rèdit electoral al foment de la convivència.
La majoria d’imams de França s’han afanyat a condemnar sense pal·liatius l’atemptat criminal, però si no els volem escoltar, l’única veu que quedarà finalment serà la de les armes. No podem permetre que una acció violenta tan intolerable impedeixi seguir avançant en el difícil camí del diàleg i de l’entesa entre persones i col·lectius, siguin quines siguin les seves creences o els seus orígens. Ara, més que mai, la defensa de la llibertat, de la paraula i dels drets humans ens exigeix que no hi escatimem esforços.
