Aquest any ens trobem novament en una dinàmica similar a la generada l’any 2005 i que va conduir a l’aprovació de les denominades Ordenances del Civisme. En aquella ocasió ja vàrem denunciar que la barreja de problemàtiques socials amb actes d’incivisme o noves formes d’ús de l’espai públic representava una vulneració de drets dels col•lectius afectats en especial d’aquells més vulnerables. Alertàvem també sobre la ineficàcia de les mesures sancionadores. La situació actual és entre altres coses una bona mostra que no ens equivocàvem i que l’Ordenança ha estat un fracàs.
Altres problemàtiques que es donen en alguns espais de la ciutat i, de forma especial als barris de Ciutat Vella, tenen a veure amb un model d’oci i de turisme que ven literalment, l’espai públic com un element de consum més que com un bé d’ús col•lectiu de la ciutadania. La permissivitat, la manca de límits en aquest aspecte ens ha dut a la situació actual de saturació i d’excés. Una situació de sobreocupació i d’us irregular que no vol posar en perill els importants negocis que es mouen entorn del turisme i que castiga el veïnatge de Ciutat Vella amb brutícia i sorolls. No es tracta de saber quantes són les multes imposades sinó de constatar l’impacte real que aquestes han tingut sobre la millora de la convivència. Un turisme sostenible social i ecològic no passa per promoure un turisme d’alt nivell adquisitiu sinó per promoure un ús dels espais públics que respecti la convivència entre les persones que ens visiten i les que hi residim a la ciutat.
Tampoc en aquest sentit l’ordenança ha estat útil.
En el cas de la prostitució, l’ordenança del Civisme, lluny de resoldre l’ús de l’espai públic, ha incrementat els conflictes. Les conseqüències de la implementació de l’ordenança que les entitats que treballen amb els col•lectius de les treballadores sexuals han pogut constatar, han estat un increment de la precarietat de les seves condicions laborals i de la seva fragilitat social. De les multes al•legades totes han estat per la concertació de serveis sexuals i no per la seva realització a l’espai públic, tot i que el tancament d’espais per l’exercici del treball sexual ha conduït a la dificultat de trobar llocs adequats.
L’Ajuntament no es pot inhibir de la seva responsabilitat en la gestió de la convivència i de l’ús de l’espai públic. Cal que faci una autocrítica de les polítiques sancionadores i de les seves conseqüències.
Per això demanem:
Altres problemàtiques que es donen en alguns espais de la ciutat i, de forma especial als barris de Ciutat Vella, tenen a veure amb un model d’oci i de turisme que ven literalment, l’espai públic com un element de consum més que com un bé d’ús col•lectiu de la ciutadania. La permissivitat, la manca de límits en aquest aspecte ens ha dut a la situació actual de saturació i d’excés. Una situació de sobreocupació i d’us irregular que no vol posar en perill els importants negocis que es mouen entorn del turisme i que castiga el veïnatge de Ciutat Vella amb brutícia i sorolls. No es tracta de saber quantes són les multes imposades sinó de constatar l’impacte real que aquestes han tingut sobre la millora de la convivència. Un turisme sostenible social i ecològic no passa per promoure un turisme d’alt nivell adquisitiu sinó per promoure un ús dels espais públics que respecti la convivència entre les persones que ens visiten i les que hi residim a la ciutat.
Tampoc en aquest sentit l’ordenança ha estat útil.
En el cas de la prostitució, l’ordenança del Civisme, lluny de resoldre l’ús de l’espai públic, ha incrementat els conflictes. Les conseqüències de la implementació de l’ordenança que les entitats que treballen amb els col•lectius de les treballadores sexuals han pogut constatar, han estat un increment de la precarietat de les seves condicions laborals i de la seva fragilitat social. De les multes al•legades totes han estat per la concertació de serveis sexuals i no per la seva realització a l’espai públic, tot i que el tancament d’espais per l’exercici del treball sexual ha conduït a la dificultat de trobar llocs adequats.
L’Ajuntament no es pot inhibir de la seva responsabilitat en la gestió de la convivència i de l’ús de l’espai públic. Cal que faci una autocrítica de les polítiques sancionadores i de les seves conseqüències.
Per això demanem:
- 1. Posada en marxa efectiva d’un projecte de mediació comunitària.
- 2. La revisió del Pla d’Usos de Ciutat Vella i que es permeti l’obertura de locals.
- 3. Un canvi en la política d’estrangeria per evitar noves situacions de irregularitat com la que viuen moltes d’aquestes dones, i a curt termini revocacions de les ordres d’expulsió no executables tal com ja va recomanar el Defensor del Pueblo, així com la coordinació interdepartamental per protegir les dones que es troben en situació de vulnerabilitat o que pateixen explotació, de forma molt especial les noies menors d’edat.
- 4. La derogació de l’Ordenança del Civisme.
- 5. La implementació de programes educatius que promoguin un ús socialment sostenible del l’espai públic i la dignificació de la imatge de Barcelona en la promoció turística de la Ciutat.
ÀMBIT DONA – FAVB – GENERA – LLOC DE LA DONA – SOS RACISME
Barcelona, 2 de setembre de 2009
