Amb la finalitat de contribuir al debat públic sobre el “discurs d’incitació a l’odi”, L’IDHC i SOS Racisme – Catalunya promovem aquest estudi divulgatiu, escrit per l’advocada i defensora de drets humans Laia Serra Perelló, Discurs d’incitació a l’odi: Anàlisi des dels drets humans i pautes interpretatives, sobre les normatives internacionals i europees en matèria de discurs d’incitació a l’odi i els estàndards que es desprenen d’aquestes normatives i de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans.
El “discurs d’incitació a l’odi” travessa les vides i el benestar de moltes persones i comunitats, condiciona la convivència social i afecta a diversos drets fonamentals. D’altra banda, les mesures adoptades per a lluitar contra el mateix poden danyar altres drets fonamentals i justificar restriccions abusives i contraproduents.
El seu potencial nociu mereix una reflexió àmplia i col·lectiva sobre aspectes determinants com la conciliació dels drets fonamentals en joc, la centralitat dels drets de les víctimes/supervivents, les eines legals disponibles i la seva idoneïtat, la decisió sobre com les utilitzem i els impactes que generen les nostres accions de denúncia a curt, mig i llarg termini.
L’estudi pretén contribuir a aquests debats aportant una sistematització de les normatives i recomanacions internacionals i europees relatives a la legislació i interpretació de conceptes clau en el “discurs d’incitació a l’odi” i sobre el dret a la llibertat d’expressió, un repàs de les principals sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, així com una anàlisi del marc normatiu estatal, la seva evolució i aplicació pels tribunals estatals, incloent una reflexió sobre la confusió entre el discurs d’odi i la crítica política. Finalment, i a partir de l’anàlisi de normatives, recomanacions i jurisprudència, es proposen pautes interpretatives per a la interpretació de l’Article 510 del Codi Penal.
El “discurs d’incitació a l’odi” travessa les vides i el benestar de moltes persones i comunitats, condiciona la convivència social i afecta a diversos drets fonamentals. D’altra banda, les mesures adoptades per a lluitar contra el mateix poden danyar altres drets fonamentals i justificar restriccions abusives i contraproduents.
El seu potencial nociu mereix una reflexió àmplia i col·lectiva sobre aspectes determinants com la conciliació dels drets fonamentals en joc, la centralitat dels drets de les víctimes/supervivents, les eines legals disponibles i la seva idoneïtat, la decisió sobre com les utilitzem i els impactes que generen les nostres accions de denúncia a curt, mig i llarg termini.
L’estudi pretén contribuir a aquests debats aportant una sistematització de les normatives i recomanacions internacionals i europees relatives a la legislació i interpretació de conceptes clau en el “discurs d’incitació a l’odi” i sobre el dret a la llibertat d’expressió, un repàs de les principals sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, així com una anàlisi del marc normatiu estatal, la seva evolució i aplicació pels tribunals estatals, incloent una reflexió sobre la confusió entre el discurs d’odi i la crítica política. Finalment, i a partir de l’anàlisi de normatives, recomanacions i jurisprudència, es proposen pautes interpretatives per a la interpretació de l’Article 510 del Codi Penal.
