Des de SOS Racisme Catalunya volem manifestar el nostre suport a la tancada de persones migrades i refugiades que està tenint lloc a l’antiga escola Massana de Barcelona (#tancada2018) i a les seves peticions. Algunes d’aquestes reivindicacions fa dècades que repetim i, lluny d’assolir-les, veiem com els drets de les persones migrades i refugiades es van vulnerant, afeblint, aniquilant. Ens oferim per sumar forces i donar suport en tot allò que es necessiti.
1. Papers sense contracte
2. NO a la Llei d’Estrangera
4. Nacionalitat sense examen
La Llei d’Estrangeria (LOEX) és la pedra angular del racisme institucional. A partir de la seva aprovació, el 1985, es van institucionalitzar algunes discriminacions racistes que venim patint fins al dia d’avui. La «buroexclusió» generada per aquesta llei racista, excloent i innecessària, suposa moltes vegades la discriminació en l’accés a drets socials (padró, salut, habitatge, educació…). El 2017, el 8% de les situacions de racisme notificades al SAiD van ser per la vulneració d’aquests drets.
Com a societat, hem de deixar enrere un sistema burocràtic anacrònic, que vincula el dret a «viure» al fet de «treballar», i en unes condicions difícilment assolibles en el context actual.
Els exàmens, les taxes, les esperes de mesos, les cues… són eines de la violència institucional racista per mantenir les persones migrades en situació d’inseguretat i vulnerabilitat perenne.
És per això que exigim la derogació de la Llei d’Estrangeria.
3. Empadronament sense domicili fix
Cada any detectem casos on s’evidencien les dificultats d’accés al padró, aquestes suposen una greu problemàtica perquè: en primer lloc és l’administració qui està exercint la discriminació, incomplint així la seva responsabilitat en el respecte, protecció, defensa i garantia dels drets. En segon lloc perquè no accedir al padró suposa una limitació en l’exercici d’altres drets, com és l’educació o la salut.
En el cas de Barcelona, per exemple, detectem que les persones sense domicili fix que no estan al circuit de Serveis Socials es troben amb impediments. I en base a l’aplicació de la normativa vigent, proposem: facilitar que les persones sense domicili fix en procés d’empadronament entrin de forma automàtica al circuit de Serveis Socials per poder tenir l’Informe d’Acreditació de Residència, que és un requeriment per empadronar-se quan no es disposa de domicili fix.
5. Sanitat per a totes
El 2012 el Govern estatal va aprovar el Reial Decret Llei 16/2012 que va acabar amb la universalitat de la sanitat a l’estat espanyol. Aquesta llei racista va deixar sense cobertura sanitària a milers de persones en situació administrativa irregular, entre d’altres, amb greu perjudici per la seva salut.
Una investigació científica publicada recentment, ha demostrat que la mortaldat entre la població sense permís de residència va incrementar un 15% durant els 3 anys posteriors a l’implementació de la llei discriminatòria.
Hem de donar suport a les persones afectades, ajudant a aconseguir recuperar el seu dret i denunciar les vulneracions que detectem. Però, sobretot, hem de lluitar per anul·lar aquest decret llei, d’altra manera no recuperarem els drets que teníem.
6. Drets per a totes les migrants i refugiades
Els drets no es negocien: o es respecten o es vulneren. Els estats tenen l’obligació de respectar, protegir i garantir els drets. La denegació de drets per raó d’origen, religió o cultura és racisme.
7. La despenalització de la venda ambulant
La venda ambulant no autoritzada és una manera de sobreviure per a moltes persones que sense permís de residència no poden treballar en condicions regulars. Les multes generades justament per vendre al carrer, dificulten, i en la majoria de casos impedeixen, aconseguir el permís de residència. De manera que a la conseqüència econòmica de la multa, es suma la impossibilitat de superar la situació d’irregularitat. El peix que es mossega la cua.
Per altra banda, els i les venedores ambulants són víctimes del racisme institucional i institucionalitzat:
-
Exercit des dels cossos policials i les institucions públiques que en són responsables.
-
I des de l’administració de justícia, que els criminalitza.
El 32% dels casos de discriminació per part dels cossos policials gestionats pel SAiD el 2017, tenen com a víctimes els venedors ambulants. Del 2010 al 2017, hem representatmés de 50 casos de vulneració de drets i/o agressió a venedors ambulants.
A la majoria d’aquests casos no podem exercir el paper d’acusació que ens pertoca per denunciar la situació de racisme, sinó que les víctimes a les que representem estan acusades per l’altra part, generalment per atemptat contra l’autoritat, fet que ens aboca a la via penal i a actuar de defensa. Sovint ens trobem amb denúncies confeccionades per justificar una actuació policial desmesurada o incorrecta, i la dificultat rau en demostrar la possible manipulació de l’atestat policial i superar el principi de veracitat de la policia.
8. Tancament dels CIE
Els CIE són una vulneració de drets en si mateixos, representen una irregularitat en un Estat de Dret i atempten contra els valors de la justícia i la democràcia: suposen l’única situació que es priva de llibertat a una persona sense haver delinquit. Són centres opacs als que es dificulta o nega l’accés a institucions, periodistes i societat civil organitzada, i fins fa poc, no tenien reglament intern.
Són una baula a la política europea de gestió de fronteres que vulnera els drets de les persones. Amb el treball en xarxa hem aconseguit fer-los visibles a la ciutadania. No aturem la lluita perquè no caiguin en l’oblit, per denunciar les violacions de drets que s’hi donen, i per aconseguir el seu tancament definitiu.
9. No a les fronteres
- El dret a migrar, és vulnerat de forma sistemàtica, tot i estar reconegut internacionalment: articles 13.2, de la Declaració Universal dels Drets Humans; 12, del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics; 22, de la Convenció Americana sobre Drets Humans; 4, del Conveni Europeu de Drets Humans; 15 de la Declaració de Drets Humans de l’Associació d’Estats del Sud est Asiàtic y 21 de la Carta Àrab de Drets Humans, entre altres.
- Milers de persones moren en el seu viatge migratori. Cal assenyalar que aquestes morts, i la política migratòria que atempta contra els drets humans de les persones té uns culpables. I que és responsabilitat dels governs complir amb la legalitat i garantir els drets de les persones.
- Reclamem el dret a la lliure circulació i a la mobilitat, per garantir que totes les persones decideixin on volen viure.
10. Mesures específiques de violència masclista per a dones migrades
Cal tenir present la situació de vulnerabilitat afegida que poden viure les dones migrades que han patit violència masclista: no tenir papers, que el seu permís de residència depengui del seu marit, … És necessari tenir en compte aquestes casuístiques a l’hora de desenvolupar mesures especifiques que tinguin en compte la intersectorialitat de la discriminació.
Per tots aquests motius, des de SOS Racisme Catalunya donem suport a la #tancada2018 i ens oferim per donar suport en allò que es necessiti.
