Alba Daurada aconsegueix 21 escons en les eleccions parlamentàries de diumenge amb un discurs ultranacionalista i xenòfob.
Alba Daurada és una organització nacionalista grega d’extrema dreta liderada per NikolaosMichaloliakos, matemàtic i antic soldat. El partit va ser fundat el 1980 per un grup de joves neonazis grecs com un grup ideològic que publicava una revista amb mateix nom (“ChrysiAvgi”), però a mitjans dels 80 les activitats polítiques del grup es van incrementar fins a convertir a ChrysiAvgi en un partit polític en tota regla, sent legalitzat posteriorment al 1993.
Alba Daurada va cessar les seves operacions polítiques el 2005 i va ser absorbida per l’Aliança Patriòtica, que va deixar de funcionar després que Michaloliakos retirés el seu suport. Tanmateix, al març de 2007, Alba Daurada va celebrar el seu VI Congrés, en el qual els membres del partit van anunciar la represa de la seva activitat política. Dos anys més tard, en els comicis del 2009, va aconseguir només el 0,3% dels vots, però l’any següent (el 7 de novembre de 2010) en les eleccions locals, Alba Daurada ja va obtenir un 5,3% dels vots en el municipi d’Atenes; Guanyant així, un seient al consistori de la capital grega, obtenint fins en alguns barris amb un percentatge elevat de població d’origen estranger un suport que va arribar al 20%. Finalment, el passat 6 de maig, va obtenir 21 escons a les eleccions parlamentàries, que representa un 6,97% dels vots.
Però, en què es basa aquest èxit sobtat d’Alba Daurada?
Alba Daurada s’alça sobre un discurs ultranacionalista no lluny dels valors establerts i defensats pel nazisme durant la dictadura de Hitler, adoptant fins i tot la salutació a mà alçada en les compareixences del seu líder.
Un dels principals postulats del seu discurs programàtic és una frontal i oberta oposició vers a la immigració, considerant-la l’única causant dels problemes de Grècia, ideal plasmat en el lema de les eleccions: “perquè el país s’alliberi de la porqueria”. Per a portar a terme aquest objectiu NikolaosMichaloliakos no només aposta per expulsar els immigrants residents a Grècia sinó també hermetitzar i minar les fronteres per evitar posteriors entrades, així com permetre a l’exèrcit disparar si persones indocumentades traspassen les fronteres gregues.
Segons paraules pròpies de NikolaosMichaloliakos pronunciades durant la roda de premsa del passat diumenge 6 de maig “lluitarà perquè Grècia no es converteixi en una jungla social per als milions d’immigrants que han portat a la nostra pàtria sense preguntar-nos” als quals els considera invasors de Grècia que roben la feina als grecs.
Es podria entendre la victòria electoral d’aquest partit d’ideologia nazi i anti-immigrant com un exemple més de l’auge del discurs feixista i racista arreu d’Europa després de l’explosió de la crisi financera. No es tracta d’un fenomen aïllat, ans el contrari, ja que a Catalunya podem trobar un altre exemple de partit polític amb un discurs xenòfob que el sustenta, com és el cas de Plataforma per Catalunya.
Observant el context polític internacional on sembla que es camina cap a una normalització d’aquest tipus de discurs de l’extrema dreta, racista i xenòfoba, és de primera necessitat reflexionar sobre les conseqüències que pot provocar la instauració d’aquesta ideologia en els diferents governs, la posterior translació a les polítiques públiques que pot suposar, així com l’extensió d’aquesta ideologia a la societat civil.
