COMUNICADO|
(CAST)
Denunciamos, de nuevo, el incumplimiento del compromiso y la falta de voluntad política para hacer efectivos los mecanismos previstos en la legislación para proteger a la población no blanca del racismo policial e institucional.
11 de enero de 2024, Barcelona – Los seis Mossos d’Esquadra condenados y que admitieron haber cometido delito de tortura y agresión racista a un joven negro en Bages en 2019, siguen en el ejercicio de sus funciones como agentes policiales a cuatro meses del juicio.
Cabe recordar que a pocas horas de conocerse la sentencia y ante la reacción y presión social, tanto el Departamento de Interior como el mismo Conseller de Interior, Joan Ignasi Elena Garcia, anunciaron en sus redes sociales que los seis agentes serían expulsados del cuerpo y perderían su condición de funcionarios públicos.
Esta decisión, que se difundió y justificó como una medida ejemplarizante orientada a proteger los derechos humanos, es en realidad una obligación según el decreto de Función Pública que estipula que la inhabilitación de manera absoluta o especial lleva aparejada la expulsión del cuerpo.
Aun así, a cuatro meses de la sentencia firme, la expulsión de los seis agentes condenados por la tortura y agresión racista no se ha llevado a cabo. Y aunque tenemos constancia de que la Comisión de Mossos d’Esquadra, responsable de aprobar la medida, se ha reunido mensualmente desde entonces, también hemos podido saber que este tema ni siquiera figuró entre los puntos a tratar.
Por ello queremos denunciar que nos encontramos, una vez más, ante la falta de voluntad política para hacer efectivos mecanismos que protejan a la población no blanca del racismo policial e institucional. Es gravísimo que funcionarios públicos que han reconocido su culpabilidad en un delito de tortura motivado por racismo, y que han sido condenados por ello en una sentencia firme, sigan ejerciendo sus funciones con la ayuda de un corporativismo que se despliega desde el primer momento. En este caso, esta es una más de las múltiples trabas, dejadez y retrasos que se han ido poniendo para proteger, mantener y encubrir a los policías, revulnerabilizando la dignidad de la persona víctima y dejando desprotegidas también a todas las demás personas con las que estos agentes pudieran intervenir.
Un largo proceso de corporativismo y encubrimiento
Recordamos que la víctima, su familia, el colectivo afectado y SOS Racisme Catalunya como acusación particular, hemos estado lidiando durante todo el proceso, que ya dura casi cinco años, con la tónica del corporativismo policial. Durante más de un año y medio, el cuerpo de Mossos d’Esquadra impidió el correcto desarrollo de la investigación judicial y promovió el encubrimiento de los hechos, tal como hemos denunciado reiteradamente.
Los hechos, que sucedieron en el Bages en enero de 2019, se pudieron probar gracias a una grabación que hizo el joven agredido. En ella se puede escuchar cómo los acusados, con una clara motivación racista, le infligen castigo físico y psíquico con ánimo de intimidarlo, vejarlo y dañar su integridad moral.
En un primer momento, sus superiores afirmaron no reconocer las voces de los agresores. Finalmente, luego de que la víctima optara por exponerse y hacer el caso público como parte de su reparación y búsqueda de justicia, dos sargentos y un subinspector rectificaron y sí lo hicieron.
Otro ejemplo de los obstáculos puestos a la investigación, fue la solicitud de realizar la rueda de reconocimiento pedida por la acusación, con la cara de los acusados tapada con pasamontañas, lo cual negaba las garantías para poder practicar esta prueba.
El hecho de que estos seis Mossos d’Esquadra reconocidos y condenados por torturas estén actualmente trabajando con el beneplácito de la Generalitat, nos alarma aún más y nos obliga a plantear varias cuestiones:
Si haber torturado, agredido, humillado y propinado insultos racistas a un joven negro, y además estar condenados por ello tras haber reconocido los hechos, no es suficiente para cesar a estos policías, ¿qué tiene que suceder para que la institución cumpla con su obligación legal? ¿Deben morir personas? ¿Cuánto racismo policial es necesario para que las instituciones pertinentes aborden el problema como tal? ¿Cuánto de grave ha de ser la agresión? ¿Cuántas víctimas más hacen falta para que el Departament d’Interior reconozca que existe un problema estructural de racismo en los cuerpos policiales?
Desde SOS Racisme Catalunya nos hacemos eco de las demandas particulares y colectivas y exigimos responsabilidades, además de que la Generalitat de Catalunya dé explicaciones sobre el tipo de funcionarios que integran sus cuerpos de seguridad pública.
Mientras no haya cambios y acciones para combatir el racismo policial, el Govern de Catalunya es responsable de hechos como los vividos. Y de este modo, el racismo institucional continuará violentando a las personas racializadas como no blancas.
______________________
(CAT)
Interior manté en els Mossos d’Esquadra als sis agents confessos i condemnats per un delicte de tortura i agressió racista, malgrat haver anunciat la seva expulsió hores després del judici
Denunciem, de nou, l’incompliment del compromís i la falta de voluntat política per a fer efectius els mecanismes previstos en la legislació per a protegir la població no blanca del racisme policial i institucional.
11 de gener de 2024, Barcelona – Els sis Mossos d’Esquadra condemnats i que van admetre haver comès delicte de tortura i agressió racista a un jove negre a Bages en 2019, segueixen en l’exercici de les seves funcions com a agents policials a quatre mesos del judici.
Cal recordar que poques hores després de conèixer-se la sentència i davant la reacció i pressió social, tant el Departament d’Interior com el mateix Conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena Garcia, van anunciar en les seves xarxes socials que els sis agents serien expulsats del cos i perdrien la seva condició de funcionaris públics.
Aquesta decisió, que es va difondre i es va justificar com una mesura exemplaritzant orientada a protegir els drets humans, és en realitat una obligació segons el decret de Funció Pública que estipula que la inhabilitació de manera absoluta o especial porta aparellada l’expulsió del cos.
Així i tot, a quatre mesos de la sentència ferma, l’expulsió dels sis agents condemnats per la tortura i agressió racista no s’ha dut a terme. I encara que tenim constància que la Comissió de Mossos d’Esquadra, responsable d’aprovar la mesura, s’ha reunit mensualment des de llavors, també hem pogut saber que aquest tema ni tan sols va figurar entre els punts a tractar.
Per això volem denunciar que ens trobem, una vegada més, davant la falta de voluntat política per a fer efectius mecanismes que protegeixin la població no blanca del racisme policial i institucional. És molt greu que funcionaris públics que han reconegut la seva culpabilitat en un delicte de tortura motivat per racisme, i que han estat condemnats per això en una sentència ferma, continuïn exercint les seves funcions amb l’ajuda d’un corporativisme que es desplega des del primer moment. En aquest cas, aquesta és una més de les múltiples traves, deixadesa i retards que s’han anat posant per a protegir, mantenir i encobrir als policies, revulnerabilitzant la dignitat de la persona víctima i deixant desprotegides també a totes les altres persones amb les quals aquests agents poguessin intervenir.
Un llarg procés de corporativisme i encobriment
Recordem que la víctima, la seva família, el col·lectiu afectat i SOS Racisme Catalunya com a acusació particular, hem estat bregant durant tot el procés, que ja dura gairebé cinc anys, amb la tònica del corporativisme policial. Durant més d’un any i mig, el cos de Mossos d’Esquadra va impedir el correcte desenvolupament de la recerca judicial i va promoure l’encobriment dels fets, tal com hem denunciat reiteradament.
Els fets, que van succeir al Bages el gener de 2019, es van poder provar gràcies a una gravació que va fer el jove agredit. En ella es pot escoltar com els acusats, amb una clara motivació racista, li infligeixen càstig físic i psíquic amb ànim d’intimidar-ho, vexar-ho i danyar la seva integritat moral.
En un primer moment, els seus superiors van afirmar no reconèixer les veus dels agressors. Finalment, després que la víctima optés per exposar-se i fer el cas públic com a part de la seva reparació i cerca de justícia, dos sergents i un sotsinspector van rectificar i sí que el van fer.
Un altre exemple dels obstacles posats a la recerca, va ser la sol·licitud de fer la roda de reconeixement demanada per l’acusació amb la cara dels acusats tapada amb passamuntanyes, la qual cosa negava les garanties per a poder practicar aquesta prova.
El fet que aquests sis Mossos d’Esquadra reconeguts i condemnats per tortures estiguin actualment treballant amb el beneplàcit de la Generalitat, ens alarma encara més i ens obliga a plantejar diverses qüestions:
Si haver torturat, agredit, humiliat i propinat insults racistes a un jove negre, i a més estar condemnats per això després d’haver reconegut els fets, no és suficient per a cessar aquests policies, què ha de succeir perquè la institució compleixi amb la seva obligació legal? Han de morir persones? Quant racisme policial és necessari perquè les institucions pertinents abordin el problema com a tal? Quant de greu ha de ser l’agressió? Quantes víctimes més fan falta perquè el Departament d’Interior reconegui que existeix un problema estructural de racisme en els cossos policials?
Des de SOS Racisme Catalunya ens fem ressò de les demandes particulars i col·lectives i exigim responsabilitats, a més que la Generalitat de Catalunya doni explicacions sobre el tipus de funcionaris que integren els seus cossos de seguretat pública.
Mentre no hi hagi canvis i accions per a combatre el racisme policial, el Govern de Catalunya és responsable de fets com els viscuts. I d’aquesta manera, el racisme institucional continuarà violentant a les persones racialitzades com no blanques.
