Judici a 47 activistes per una acció al CIE de Zona Franca

Del 22 al 29 d’Octubre de 2012 es celebraran les sessions de la vista oral- Els fets es remeten a una protesta simbòlica que data del 24 de juny de 2006.
A l’estiu del 2006, concretament en un matí de Sant Joan,  es produí una protesta simbòlica a les obres del nou CIE de la Zona Franca. L’acció va consistir en un desmuntatge simbòlic de reixes, portes i càmeres de videovigilància, que no va generar cap desperfecte ni destrossa ja que es va executar amb clau anglesa i tornavís. L’acció s’emmarcava en la jornada de la Segona Caravana Europea per la Llibertat de Moviment, que durant aquelles dates recorria diversos punts de la geografia de l’Estat. Enmig de l’acció reivindicativa de caràcter totalment pacífic, un comandament d’antiavalots de la policia espanyola de la Unitat d’Intervenció Policial  va arribar al lloc i va  procedir a la detenció de totes les persones que van trobar-hi.
D’aquesta manera, els activistes que protestaven contra la Llei d’Estrangeria i els CIE es van trobar enmig d’una pluja d’insults, agressions, escopinades, humiliacions i vexacions per part d’agents policials. Foren obligades a estar-se dretes de cara a la paret emmanillades  – amb la calor i el sol que feia aquell dia-. La desproporció de la policia, però, només havia començat i més tard van traslladar per separat als detinguts a la comissaria de la Verneda, on se’ls obligà a estar-se al pati durant hores, dempeus primer i agenollats més tard.  Als calabossos de la mateixa comissaria s’hi varen estar 2 dies. Casualment aquelles cel·les havien fet la funció de Centre d’Internament durant anys, fet que va permetre als detinguts comprovar de primera mà les condicions reals de l’espai. Els activistes relaten brutor, fred i tracte molt deficient, així com persones dormint directament al terra, nul•la ventilació, nul•la atenció per part dels guàrdies – fins i tot per quan es tractava d’anar a fer les necessitats- etc

S’espera la realització, doncs, d’ un judici que sona més a persecució política que no pas a justícia. El cas ja porta 6 anys d’instrucció i la defensa previsiblement demanarà la impugnació del procediment per considerar que està farcit d’irregularitats. Sigui com sigui no creiem que una actuació de caire pacífic i simbòlic mereixi ni una resposta immediata policial tant excessiva ni una instrucció judicial com la que s’ha realitzat.  L’activisme polític i l’acció directa pacífica són eines necessàries per introduir temes sensibles dins l’agenda mediàtica i en cap cas poden ser perseguides de la forma com s’ha fet en aquesta ocasió.
 
Referències a la xarxa:
Twitter de CGT Catalunya
Setmanari la Directa