La cursa de Josep Anglada cap el Parlament de Catalunya està tenint més obstacles dels que ell pensava. Malgrat que li va anar força bé la polèmica del padró que el va catapultar als mitjans de comunicació d'àmbit nacional i estatal, i ara amb la polèmica del burca ha vist augmentada la presència mediàtica dels seus regidors, les seves maneres de fer li estan passant factura, no només a Catalunya, sinó també arreu de l'Estat. Sembla que la major part de grups xenòfobs, antiislàmics i que fan del no a la immigració la seva bandera estan d'acord a evitar que Anglada arribi al Parlament.
Són tres les candidatures que amb el suport de grups antiislàmics o identitaris europeus es pensen presentar a les eleccions catalanes. I encara que Anglada és qui té més possibilitats de guanyar la partida, és qui està patint més atacs d'antics companys de viatge que, des dins i fora de Catalunya, no deixen airejar els draps bruts.
Els tres grups que concorreran a les eleccions són: Plataforma per Catalunya, que té regidors a Vic, el Vendrell, Manlleu, Olot, Manresa i Roda de Ter; Partit per Catalunya, escissió lleidatana de Plataforma, liderat per Mateu Figuerola, que té regidors a Cervera, Tàrrega i Tarrés. Per acabar, hi ha el Movimiento Social Republicano, d'ideologia neofeixista, presidit per Juan Antonio Llopart, que va ser condemnat ara fa una any pel cas de la llibreria Kalki i que presenta com a candidat Jordi de la Fuente. Anglada té el suport polític i econòmic de l'FPO austríac, tercera força política del país, i del magnat suec Patrik Brinkmann. L'MSR no té cap regidor, però és el representant a l'Aliança Europea de Moviments Nacionals, de la qual formen part el Front Nacional francès de Le Pen, el British National Party, la Fiama Tricolore d'Itàlia i el Jobbik hongarès, que fa dos mesos va tenir uns magnífics resultats electorals.
Mateu Figuerola, que fa anys va ser condemnat per haver intentat cremar la mesquita de Cervera, va obtenir l'acta de regidor amb Plataforma per Catalunya, però ell, igual que els regidors de Tàrrega i Tarrés, discrepaven del tarannà autoritari d'Anglada i de la seva gestió econòmica, i van acabar escindint-se'n. Llavors signaren un acord amb l'MSR i el mateix Figuerola va anar tercer a les llistes de l'MSR al Parlament Europeu, darrere de Carmen Padial, una vegetariana nacionalsocialista, i Erik Norling, un advocat exmembre de Cedade. Però l'acord entre Figuerola i l'MSR s'ha trencat a causa de les relacions que Figuerola ha establert amb el Partit de la Llibertat holandès de Geert Wilders. La formació de Wilders, que fa tres setmanes es va convertir en la tercera força política del país, és prosionista i antiislàmic, mentre que l'MSR és antisemita. De fet militants de l'MSR van ser detinguts el gener del 2009 per les pintades i atacs a sinagogues barcelonines.
La principal arma que té Figuerola per evitar que Anglada arribi al Parlament és aliar-se amb els molts enemics que dins de l'extrema dreta i els grups antiimmigració té Anglada. Així, des del lloc web del Partit per Catalunya i des de diferents portals espanyols com ara Alerta Digital, s'està esbombant la querella que s'ha presentat a la fiscalia anticorrupció contra Anglada pel finançament irregular de Plataforma i es recorda la condemna per l'impagament dels sous als treballadors de Plataforma por Madrid que Anglada va abandonar. Anglada, que té com a arguments habituals contra la classe política insults com ara «vividors», «corruptes», «podrits», no ha negat que rep ajuda econòmica des d'Àustria i Suècia.
Ara també se l'acusa de no ser l'autor del llibre Sin mordaza y sin velos, signat per ell i publicat fa un mes. I és estrany que el llibre, ple de cites de teoria política, filosofia del dret, valoracions sobre pensadors islàmics i anàlisis econòmiques, sigui escrit per la mateixa persona que les úniques armes dialèctiques que té per rebatre els adversaris és utilitzar adjectius com ara «guarra», «vividors», «podrits», «xusma», «arrogants», «estafadors» i «pijo-progres». Des d'Alerta Digital, aquests dies no es para d'esbombar els deutes que va deixar a Madrid i el diner que rep d'Europa i ningú no controla. També s'ha publicat que el veritable autor del llibre que presenta com a seu és el periodista Enrique de Diego, dada que dóna com a certa el digital El Plural. I és que el perill de presentar-se com el salvador enfront d'una classe política corrupta i mentidera, fent una campanya plena de mentides i diner negre, és que aquells que el van seguir i els va deixar plens de deutes, ara que han arribat diners l'acusin de lladre, vividor i mentider.
Article de Xavier Rius a l'Avui
