CRÒNICA DE L'ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘ LA HUELLA DE LA BOTA’ A VIC
Una vuitantena de persones van assistir el passat divendres a Vic a la presentació del llibre ‘La huella de la bota: de los nazis del franquismo a la nueva ultraderecha’. L’acte de presentació del llibre ‘La huella de la bota’ va començar fent una referència al 65è aniversari de l’alliberament del camp de concentració nazi de Mauthausen, que es celebrava la mateixa setmana, i dedicant l’acte a totes les víctimes del nazisme. La projecció d’un documental anomenat ‘Informe Raxen’ on es documentaven els últims crims d’odi que hi ha hagut a l’Estat espanyol va servir per començar a escalfar motors.
Just després, un membre de la Coordinadora Antifeixista d’Osona explicava que la presentació del llibre ‘La huella de la bota’ a Vic no es feia per casualitat. “Els esdeveniments succeïts en els últims mesos relacionats amb el padró a l’Ajuntament de Vic ha accelerat la creació de la Coordinadora Antifeixista d’Osona”, comentava un dels seus membres. “Volem posar de manifest l’auge de les idees xenòfobes a la nostra comarca, difoses inicialment pel partit feixista Plataforma per Catalunya i assumides per l’equip de govern de Vic amb una clara finalitat electoralista. Creiem que algunes pràctiques i discursos atempten clarament contra els Drets Humans i inciten a l’odi i lamentem que la ciutat de Vic i la comarca d’Osona hagin esdevingut un referent de polítiques neofeixistes”, afegia.
Esteban Ibarra, president del Moviment Contra la Intolerància, va afirmar que “el discurs de la nova ultradreta és un discurs construit al laboratori en el que s’identifica la immigració com a delinqüència” i afegia que “progressa un projecte de llei d’igualtat de tracte. Es defensarà a les persones, per llei, en la igualtat de tracte. Si aconseguim que progressi i es consolidi serà una bona notícia”.
Per la seva banda, Joan Cantarero comentava que “el llibre ens porta a analitzar el present actual i com aquests nazis, que ja no van vestits com abans, estan intentant viure de la democràcia. Rebaixen l’aparença nazi o feixista per intentar arribar a les institucions”. Després de donar quatre idees de fins on podria arribar tot plegat, Cantarero va dir que “la guerra que s’ha plantejat des d’Europa és la formació d’una gran plataforma europea per combatre la immigració i, sobretot, l’islam. Entre tots els espanyols que espiraven a formar-ne part, Josep Anglada ha estat l’escollit”. Per acabar amb la seva presentació, Joan Cantarero comentava que “un periodista ha de ser independent. De les qüestions que ens afecten com a persones no podem ser imparcials”.
Jamal El Meziani va ser l’encarregat de tancar la presentació, que donaria pas a un posterior debat, comentant que “l’Anglada tots sabem com és i com pensa. El que em sap més greu és que els partits considerats democràtics assumeixin el seu discurs”.
Després de dues hores, l’acte acabava amb diverses reflexions del públic i amb una crida a participar a la concentració nacional que es farà a Vic el proper 29 de maig sota el lema “Tots som persones”.
