[Per adherir-te, links al final del text]
El passat 18 d’octubre una cadena humana d’esperança i dignitat encerclava el CIE de Zona Franca i llançava un missatge ben clar: Tancarem el CIE. Ni Aquí, ni enlloc.
Avui, prop de 8 mesos després tornem a interpel·lar tot el teixit associatiu, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, per seguir construint conjuntament el camí irreversible cap al tancament d’aquests Centres de la Vergonya.
La lluita dels darrers anys ens ha omplert de raons per saber que sí es pot. Juntes hem aconseguit trencar el silenci que cobria aquests centres d’una teranyina d’opacitat, denunciar les situacions de vulneració de drets que formen part del seu dia a dia, plantar cara a la impunitat amb què es pretén emparar els abusos que traspassen els seus murs i dotar d’unes mínimes condicions de dignitat les persones que hi estan il·legítimament empresonades. Mentrestant, el sentit comú s’ha anat imposant a la por, l’egoisme i la xenofòbia: avui podem afirmar que la societat civil i la ciutadania volen acabar amb els Centres d’Internament d’Estrangers.
Amb mobilitzacions com la del passat mes d’octubre hem aconseguit passos importants per traslladar aquest consens pel tancament dels CIE que s’ha anat teixint al carrer, a les institucions. Per primera vegada en la història s’ha creat un grup parlamentari -en el marc de la comissió de Justícia i Drets Humans- que ha abordat aquesta greu problemàtica. Totes les veus de les compareixents en aquest grup (juristes, representants del món associatiu, sindical, organitzacions de drets humans, etc.) han estat unànimes: el CIE és una institució que de per si vulnera els drets humans i cal que el Parlament de Catalunya es comprometi amb el seu tancament. Ara, els grups parlamentaris tenen sobre la taula el repte d’aprovar una resolució pel tancament del CIE que seria pionera a l’Estat espanyol. Una resolució que ha de venir acompanyada d’un conjunt de mesures concretes per garantir des d’avui mateix els drets de les persones immigrades dins del marge competencial del govern català, així com del compromís ferm que davant un eventual procés constituent català els Centres de la Vergonya no hi tindran cabuda.
Per aquestes raons, la mobilització ciutadana torna a cobrar més sentit que mai. Hem de recordar a totes les administracions que per eradicar les vulneracions de drets humans ja no ens val cap excusa. Que per al respecte als drets humans tota administració és competent. Que no només cal un compromís ferm per tancar el CIE, sinó que des d’avui mateix cal posar fi a les batudes racistes. Unes practiques policials il·legals dutes a terme amb la col·laboració dels cossos policials autonòmics i locals, amb les quals es detenen els nostres veïns i veïnes a peu de carrer per omplir el CIE a l’espera de ser deportats. Que tancarem el CIE i agafarem empenta per esborrar el racisme i la repressió indiscriminada de la nostra societat: des de les sanguinàries ganivetes de les tanques de Ceuta i Melilla fins als macrovols de deportació forçosa.
Els CIE i l’entramat repressiu en què s’emmarquen són incompatibles amb el respecte als Drets Humans. L’existència d’un CIE és inexcusable en una ciutat que es vol convertir en pionera de la justícia social. La repressió i el control han de deixar de ser l’eix que guia les polítiques migratòries, per deixar pas a l’acollida, la convivència i la interculturalitat.
Perquè no volem ser còmplices de les vulneracions de drets humans, tampoc amb les que es cometen a casa nostra. Perquè no permetrem que els nous aires de regeneració política i compromís amb els drets humans passin de llarg dels Centres d’Internament d’Estrangers. Perquè si es poden tancar a Grècia, no hi ha excuses per deixar de fer-ho aquí. Perquè, com ja va passar el 2006, si no els tanquen ells, els desmuntarem nosaltres.
Per Vergonya !!
Per Justícia !!
Per Dignitat !!
Ja hem obert els ulls, tancarem el CIE!
Manifesto (English)
Manifeste (Français)
Manifiesto (castellano)
Adhesions de persones a títol individual
Adhesions d’entitats o col·lectius
