Des de SOS Racisme Catalunya, un cop més, assenyalem el racisme electoral que implica la instrumentalització de les persones racialitzades i migrants. Posicionaments, discursos i accions que, amb finalitats purament electoralistes, atempten contra la dignitat de moltes persones i debiliten la democràcia i la convivència. Per això denunciem:
- L’evident ineficàcia de “l’acord per a un debat responsable sobre la immigració i contra el racisme i la xenofòbia”. Una vegada més ha quedat en paper mullat el compromís per part dels partits de no fer un discurs racista durant la campanya electoral.
- La irresponsabilitat de les candidatures que utilitzen la greu situació de desemparament dels adolescents i joves estrangers no acompanyats per obtenir vots. Amb mecanismes d’estigmatització i criminalització no els reconeixen els seus drets (recollits en legislació internacional, nacional i municipal) i obvien el deure de protecció, acollida i cura que tenen les administracions cap a aquests infants. A més, aprofiten el racisme social existent com a tribuna des d’on fiançar els seus postulats, tal i com demostra la lamentable actitud de l’alcaldessa de Rubí (PSC) aquesta mateixa setmana, entre altres exemples similars viscuts els darrers mesos, on des de la política partidista es permet i genera un ambient hostil cap als adolescents.
- El discurs racista i discriminatori cap a les persones que es dediquen a la venda ambulant; que partits com el Partit Popular, el Partit Socialista de Catalunya, Ciutadans o Manuel Valls a Barcelona han tingut els darrers dies. Des de la criminalització i la deshumanització creen un fals sentit d’alarma social que dificulta la convivència i la cohesió social. Junts per Catalunya, que associa l’activitat a màfies en el seu programa electoral, també n’és partícip.
- La hipocresia d’alguns actes de campanya que dissenyen fotos ad hoc per vendre allò que no són: bases i/o militàncies amb persones racialitzades i/o migrants, apostes i propostes fortes en relació a la igualtat de drets i oportunitats i el rebuig i el combat del racisme i/o les polítiques públiques en drets humans. La intervenció fugaç d’Ernest Maragall (ERC) en un partit de futbol de joves tutelats en plena campanya, on els jugadors ni tan sols coneixien el candidat, no deixa de ser un exemple d’instrumentalització política.
- La manca d’un discurs alternatiu, o la volguda invisibilització d’aquest, que aposti per la igualtat de drets i oportunitats i prioritzi la lluita contra el racisme. Trobem a faltar propostes de política pública amb perspectiva de drets humans: que parlin de seguretat de totes les persones, que facin front al racisme policial, que protegeixin la llibertat deambulatòria, que garanteixin els drets civils, polítics i socials per a tothom, i que impulsin mecanismes de protecció i denúncia de la discriminació racista.
- El silenci de les altres candidatures, que consenteix el racisme com a proposta política. Partits com la CUP i Barcelona en Comú tenen el deure d’aprofitar el seu altaveu mediàtic per fer front a qualsevol discurs i acte racista. No tenir la determinació de fer-ho perpetua el discurs polític discriminatori.
També cal fer referència a la impossibilitat d’exercir el dret a vot de moltes de les persones que són objecte d’aquesta instrumentalització electoral. Negar el vot a les ciutadanes i ciutadans que tenen nacionalitat estrangera, no només és una vulneració d’un dret fonamental, sinó que a més alimenta i facilita el racisme electoral.
Per això és imprescindible que la societat civil no ens quedem aturades davant els postulats racistes que promouen l’odi i la discriminació. Cal seguir denunciant el discurs polític racista de partits i candidats, reclamant drets i espais de participació política per a què les persones racialitzades i migrants siguin subjectes actius (i no únicament un objectiu) de les campanyes i ser capaces d’articular discursos i narratives per a reclamar i garantir els drets i les llibertats de tothom.
