#NOTÍCIA: 100 veus d’associacions, la cultura, la comunicació i la política reclamen el tancament del CIE de Barcelona

Gairebé 500 persones van omplir divendres 17 d’octubre el primer dels dos actes de la campanya Tancarem el CIE al recinte de Cotxeres de Sants de Barcelona. L’objectiu, acomplert, era escoltar 100 veus de persones d’associacions, professionals del món de la cultura, de la comunicació, representants polítics i de sindicats expressant les seves raons contra el CIE.
En l’acte del 17 d’octubre, també es van sentir un parell de testimonis, persones que van passar pel CiE de Barcelona com el Michael, un home d’origen georgià que va estar 13 dies al CIE al 2011 i ha volgut constatar que “ser estranger no és un delicte”.
Tot i no ser-ho, el Ministeri de l’Interior continua privant de llibertat persones que només han comès una falta administrativa, com s’ha repetit durant l’acte. Alba Cuevas, portaveu de SOS Racisme, va recordar la responsabilitat de l’Estat i va ser clara: “No volem CIEs ni aquí ni enlloc”.

Homes desfets, maltractats, físicament i psicològicament
SOS Racisme, juntament amb la plataforma Tanquem els CIEs i la fundació Migra Studium són les tres associacions impulsores de la campanya, que ha aconseguit 165 associacions adherides i més de 1300 persones títol individual. L’advocat penalista Josetxu Ordoñez, va fer una descripció de l’estat dels interns del CIE de Zona Franca que la seva entitat visita, periòdicament des de fa 3 anys. “Hem vist homes desfets, maltractats, físicament i psicològicament, insultats, vexats, espantats, tenen por de parlar amb nosaltres”, va dir. Migra Studium va constatar que els interns que parlen amb organitzacions civils “són els pitjor tractats” per la Policia Nacional.

Mireia Vehí, de Tanquem els CIEs, va definir el CIE com quelcom que “no és legal, no és legítim, ni és eficaç”, una peça que “va amb la maquinària de l’Europa Fortalesa”. I va  convidar a tancar-lo, i mentre no es tanqui, a continuar sent “els ulls que vigilen cada cel·la”. Alhora, Andrés Garcia Berrio, de la mateixa plataforma, va fer menció a la greu situació de Melilla i de la pressió de la policia marroquina sobre els immigrants al monte Gurugú.
Música contra el CIE
La cantautora Marina Rosell va interpretar la cançó La métèque contra el CIE, apel·lant a un valor, la “humanitat”. Era una de les representants del món de la música que van actuar en aquest acte, com també ho van fer els cantautors Guiu Cortés, veu i guitarra de la formació El Niño de la hipoteca, els cantautors Dani Morent, Enric Hernáez i Jordi Montáñez. Pau Alabajos, La Pegatina i Joan Garriga també van deixar gravada una peça per a l’ocasió. Els escriptors Roc Casagran i Bel Olid van fer també les seves aportacions, el primer amb un parlament i la segona llegint un conte que va escriure sobre un CIE a Malta. David Castillo i David Caño van llegir dos poemes per a l’ocasió.

L’actriu Carme Sansa va dubtar  radicalment de pertànyer als “homo sapiens”. Com va dir, “no reflexionem, no som capaces de mirar les persones que tenim al costat, de reconèixer-les com a lliures que han de ser”. El CIE s’ha de tancar, va afegir, per “vergonya”.
Més de 30 associacions
La FAVB, Els Iaioflautes, els consells juvenils com el CJB (Albert Claret), Òmnium Cultural (Marina Llansana), però també plataformes com ara el Procés Constituent i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) van donar suport a l’acte amb parlaments o en video.
La paraula “vergonya” va estar repetida novament per un representant de la federació Fedelatina, Javier Bonomi, per definir el CIE. En el bloc d’associacions, Pau González, de MLP, va fer aflorar una paradoxa: “Vivim en un país tan cínic on un ministre enviava joves a posar cafès a Europa, i alhora, a la gent que fa el mateix venint aquí, se’ls posa traves”. En una línia semblant, Elsa Oblitas, del Centro Boliviano Catalán, es va queixar: “Com pot existir un CIE en un país que es considera desenvolupat?”

Xavier Cambra, en representació de l’Assemblea 15M de La Marina Zona Franca, va carregar contra el model de Barcelona que vol convertir-la en “un xiquiparc per a turistes”, una ciutat que alhora té CIE. Papa Demba, una persona que va patir una situació de racisme, va voler també dir la seva contra el Centre d’Internament per a Estrangers, que caldria tancar per “vergonya”.
Abdou Mawa Nndiaaye, president de l’associació de Residents Senegalesos, va ser optimista: “Tancarem el CIE perquè arribarem a la llibertat, a la democràcia, a la dignitat”.
Saoka Kingolo, de l’ANC, també va fer la reflexió que no hi ha ni un sol teòric (entre ells, juristes, sociòlegs, politòlegs, etc.) que pugui donar un sol argument per justificar l’existència del CIE.

El món de la política, contra el CIE
Representants de partits com ara ERC, ICV-EUiA, la CUP (Arnau Comes), Guanyem i Podem van  assistir i parlar durant l’acte de les 100 veus. Ada Colau, membre de Guanyem Barcelona, va ser clara sobre per què s’ha de tancar el CIE de la ciutat: “No per paternalisme, no per caritat, no per assistencialisme, no per les agressions que passen al CIE, sinó per nosaltres, per poder-nos mirar al mirall”.
David Companyon, d’ICV-EUIA, es va queixar que el CIE és com “un forat negre on es perden tots els drets, en aquests centres els drets humans desapareixen”. Josep Maria Terricabras, d’ERC, també ha mostrat el seu rebuig al centre de Zona Franca. CCOO (Joan Carles Gallego), UGT (Josep Maria Álvarez) i CGT (Óscar Murciano) també van expressar les seves raons contra el CIE.
L’acte del 17 d’octubre a Cotxeres va estar conduït pel periodista Carles Solà.
Què és Tancarem el CIE?
Tancarem el CIE és una campanya de mobilització ciutadana impulsada per una vintena d’entitats (amb tres entitats claus al capdavant, la plataforma Tanquem els CIEs, la fundació Migra Studium i l’organització SOS Racisme Catalunya) per aconseguir el tancament del Centre d’Intermanet per a Estrangers (CIE) de Barcelona, a la zona Franca. Al manifest ja s’hi han adherit 1300 persones i 165 entitats.
Consulteu les galeries fotogràfiques de Flickr de SOS Racisme (a càrrec d’Ignasi Torrent, Raquel Rappini) i de Fotomovimiento.
RECULL DE PREMSA 17 d’octubre #100veus0CIEs

L’autoria de la foto de portada d’aquesta notícia és de Raquel Rappini.