#NOTICIA: La cèl·lula neonazi alemanya, a judici

Es preveu que aquest 2013 es celebri el judicidi contra la trama neonazi Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU), descoberta a Alemanya el novembre del 2011, culpable de l’assassinat de desenes de persones estrangeres entre el 2000 i 2007.
Suposarà un dels judicis sobre violència d’extremadreta més importants dels darrers anys a Europa. I una prova per l’opinió pública alemanya que s’enfrontarà a la perdurabilitat de les organitzacions nazis i la seva incidència a les administracions del govern.
Noticia de Roger Suso i Bertran Cazorla a La Directa.
Aquest 2013 se celebrarà un dels judicis a la violència ultradretana més importants dels que ha viscut Europa darrerament. Un any i pocs mesos després que el novembre de 2011 es destapés que la trama neonazi Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU) havia actuat durant anys impunement, començarà a Munic el procés judicial pels crims d’aquest grup, responsable d’una desena d’assassinats comesos arreu d’Alemanya entre el 2000 i el 2007, principalment persones migrants que treballaven en petits comerços. L’edició número 300 de la Directa ofereix les claus d’un procés que començarà aviat i enfrontarà l’opinió pública alemanya a la qüestió de fins a on arribava l’entorn de l’NSU. Una cosa sembla clara: desbordava l’escena ultradretana i s’endinsava en els aparells repressius de l’Estat.
Hi ha casos demostrats de confidents dels serveis d’espionatge interior alemany, el Verfassungsschutz, que rebien diners de l’Estat i, a més, col·laboraven amb l’NSU. A més, la policia està rebent fortes crítiques per haver ignorat durant anys la possibilitat que rere aquesta sèrie d’assassinats s’amagués un mòbil racista, com de fet succeïa. Una de les investigacions de l’NSU més extenses fou presentada pel departament d’investigació criminal de la policia de l’Estat de Baden-Württemberg el gener del 2007. L’informe descartava explícitament el mòbil racista i, tot criminalitzant les víctimes, donava per fet que havien estat assassinades per una organització criminal possiblement estrangera, segurament turca com la majoria de víctimes, amb la qual havien estat en contacte. La Directa ha tingut accés a l’informe i en publica els detalls en la seva edició número 300.
Davant de tot això, “cal un debat sobre el racisme institucional”, sosté l’advocat de les famílies de dues de les víctimes de la NSU, Mehmet G. Daimagüler, en una entrevista que es pot llegir també en aquesta edició i que us avancem en audiovisuals. El lletrat reclama a la classe política una reflexió en profunditat.
Comissió d’investigació al Bundestag
I de fet el Bundestag manté oberta una comissió d’investigació sobre els fets. Un dels seus membres més actius és Petra Pau, representant de Die Linke, que lamenta els entrebancs que l’executiu i els serveis d’espionatge estan posant a la feina d’aquesta comissió. “L’esclariment que va prometre Merkel no s’està complint”, denuncia aquesta històrica dirigent de Die Linke i també vicepresidenta del parlament alemany en una entrevista que també es pot llegir a l’edició 300 de la Directa.
La NSU és l’escàndol policial més sonat de la història d’Alemanya, però el terror neonazi no és novetat en aquell país. Els moviments neofeixistes s’escampen, també, en una Europa en crisi. L’actual edició de la Directa posa en context l’NSU fent un repàs a la situació en països com Itàlia, Hongria o Grècia, i recordant casos com el del Casal Tramuntana o el Proyecto Impulso als Països Catalans.