Malauradament, estem rebent moltes denúncies i consultes de persones que, arran de l’atemptat terrorista del darrer 17 d’agost, veuen publicats missatges d’odi a les xarxes socials. Reportar i denunciar l’odi és la manera més efectiva de frenar-lo. Des del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) oferim assessorament i suport per fer-ho. Compartim alguns aclariments i un petit protocol de com actuar quan ens trobem amb missatges que fomenten l’odi i ofenen persones o comunitats senceres. Ja en siguis víctima directa com destinatari indirecte, això et pot ser útil.
Es pot denunciar?
Només es poden denunciar per via penal els continguts o amenaces que es considerin delicte d’odi, i això, dins d’una societat i un estat que (re)produeix el racisme, no és senzill. El concepte legal de “delicte d’odi” és molt restrictiu i deixa fora moltes manifestacions que al nostre parer també afecten greument a les persones. En tot cas, si tens dubtes que allò que has vist o has rebut pugui constituir un delicte, comunica’t amb nosaltres i des del SAiD estudiarem el cas i t’informarem de les possibles vies d’actuació. En cas que sí es pugui denunciar, des del SAiD durem a terme les accions legals pertinents i t’assessorarem.
Per poder fer la valoració necessitem que ens enviïs un missatge a denuncia@sosracisme.org que inclogui:
- el missatge o contingut exacte
- el link sempre que sigui possible i/o la captura de pantalla
- la data i hora que s’ha publicat o rebut
- la persona o àlies que ho ha publicat.
Tota la informació que ens permeti dibuixar el context i a la policia identificar l’autoria.
Tot i així, és molt important que tinguem en compte que tot i que denunciem un contingut o un perfil per via penal o ho reportem a les empreses digitals, no tancaran les pàgines o perfils de manera immediata. Moltes vegades Facebook o Twitter desestimen les nostres queixes perquè consideren que allò que reportem no trenca les seves normes de comportament. Per això és important no delegar el paper de denunciant només a les entitats o plataformes socials, sinó exercir pressió social denunciant des de diferents comptes, també els nostres personals. Com més queixes rebin d’un perfil concret, més probable és que actuïn.
Què pots fer si has vist o rebut un contingut racista a les xarxes socials?
1) NO compartir-ho. De vegades de manera benintencionada compartim el contingut o utilitzem l’etiqueta o hashtag racista per deunciar-ho. Hem d’evitar fer-ho utilitzant altres vies, com ara crear etiquetes alternatives.
Des de @esracismo ens posen aquest exemple: en comptes de contrarestar els missatges islamòfobs repetint #StopIslam, utilitzarem #StopIslamofobia. Així frenarem l’impacte del missatge d’odi.
2) Reflexionar abans de respondre. Una característica que defineix les xarxes socials són la seva immediatesa, i aquesta, de vegades, ens pot jugar una mala passada. Abans de contestar un tuit o una publicació racista, ens hem de plantejar amb quin objectiu ho fem i qui és l’emissor, per poder valorar si val la pena o suposarà un desgast inútil.
Hi ha perfils a les xarxes, moltes vegades anònims, creats només per difondre missatges d’odi i que “busquen” la reacció d’altres usuaris per “divertir-se”. Són els anomenats “trolls“. Davant aquesta situació, és compartida la sentència “Don’t feed the troll” (no alimenteu el troll) perquè no s’aconsegueix mai cap reacció positiva i amb el nostre desgast personal ajudem a incrementar la seva incidència.
Altres vegades, participant amb la nostra opinió antiracista podem trencar una espiral de silenci o fer reflexionar la persona que ho ha publicat. Sobretot si ho fem en un to constructiu, sense criminalitzar al remitent, aportant material alternatiu (altres noticies, videos, memes…) o punts de vista que no s’havia plantejat. Això s’ha de valorar especialment quan ens dirigim amb una persona coneguda o del nostre entorn.
En tot cas, donem-nos temps de reflexionar i construir el nostre propi relat. A la xarxa podem trobar alguns consells per actuar correctament, inclús plataformes organitzades d’activistes que actuen contra l’odi a les xarxes i que ens poden donar suport: No Hate Speech Project, Proyecto Proxi i moltes més.
3) Reportar a l’empresa el contingut racista. Facebook, Twitter i la majoria de xarxes socials tenen les seves pròpies regles del joc, i en principi no toleren que s’utilitzi la seva plataforma per difondre missatges sexistes, racistes ni de cap tipologia d’odi. Tot i així, de vegades no compartim amb Facebook i Twitter on està la línia divisòria entre llibertat d’expressió i discurs d’odi.
Tanmateix, cal emprar el sistema propi de les empreses per reportar aquests continguts. I recomanem guardar una captura de pantalla del missatge com a prova, per si aquest s’esborrés.
Com reportar a Twitter:
Els criteris de Twitter per identificar els continguts no desitjables són els següents:
I la denúncia es pot fer a través d’aquest enllaç o seguint els següents pasos, depenent de si es tracta d’una piulada o un perfil:
Més informació i especificitats a aquest enllaç.
Com reportar a Facebook:
Tot i que afirma eliminar proactivament el contingut que promogui odi segons els seus criteris, dóna eines a les persones usuàries per actuar quan trobem contingut indesitjable. Bàsicament, s’ha d’utilitzar els enllaços que apareixen al costat de la publicació que considerem ofensiva.
En qualsevol cosa, recordeu que a Facebook i Twitter sempre que volgueu podeu bloquejar els perfils o pàgines que considereu ofensives i esborrar el contingut dels vostres murs.
Com reportar a Youtube:
Youtube ens dóna l’opció de denunciar el discurs d’odi mitjançant dues eines. La més senzilla d’utilitzar és el “flagging”, que consisteix a marcar un video, un comentari o un canal amb una bandera per tal de demanar a Youtube que en revisi el contingut.
Com es marca el contingut / Font: Youtube
Ara bé, si vols ampliar la informació i aportar detalls del context, també tens l’opció de presentar informes. A més, en casos d’assetjament, vulneració dels drets de privadesa, difamació o falsificació, entre d’altres supòsits, hi ha l’opció d’omplir un formulari legal:
Altres opcions de denúncia / Font: Youtube
Com reportar a Whatsapp i Telegram:
No conei
xem que les empreses de missatgeria mòbil, com WhatsApp o Telegram, disponguin d’una via de denúncia del contingut que s’hi comparteix. Si bé és cert que tots dues tenen una bústia de contacte, a la que es pot accedir pel Menú/Configuració/Contacta’ns.
El que recomanem és, com en el cas de les xarxes socials, aturar la difusió del missatge no compartint-lo i responent a la persona que ens ho ha enviat fent-li saber que és un contingut que no ens agrada, que rebutgem o que no considerem adequat.
Si sense crispació traslladem al nostre contacte sobre la manca de veracitat del missatge, o sobre el contingut implícit, el mal que pot fer, etc., potser podem fer reflexionar a la persona i evitar que ho torni a fer.
Però si els missatges són intolerables o ens està assetjant, el podem bloquejar: des de la mateixa conversa, seleccionar la icona de més informació (tres puntets) i seleccionar bloquejar. Des de la pantalla de informació del perfil, seleccionant l’opció “Bloquejar”. Si no el tenim guardat a la nostra agenda de contactes, ens apareix la possibilitat de bloquejar directament a l’inici de la conversa: Bloquejar | Agregar.
Com reportar a Instagram:
Si després de consultar les Normes comunitàries i les condicions d’Instagram creus que algun compte no segueix una o vàries d’elles, hauries de denunciar l’assetjament mitjançant aquest sistema de denúncies a l’aplicació. Aquesta és la forma més ràpida de fer que es revisin publicacions perfils ofensius.
Si experimentes assetjament de forma repetida o prolongada, s’ha creat un compte que incita a l’odi utilitzant la teva imatge o l’assetjament es repeteix després d’adoptar les mesures de prevenció, pots denunciar el compte directament a Instagram perquè el revisi. Proporciona tota la informació necessària a la denúncia per ajudar a que el problema es resolgui el més aviat possible.
Des de el mateix perfil, selecciona l’opció de més informació (tres puntets) i selecciona denunciar i/o bloquejar.
.
