En aquesta nova entrega de la sèrie #RelatsReals expliquem la història d’en Rai, un taxista de Barcelona qui va voler denunciar un vídeo que promovia l’odi contra la comunitat de fenotip àrab
En Rai feia una pausa entre servei i servei. Havia aparcat el taxi al costat del bar on anava normalment a esmorzar. Era finals d’agost i no hi havia gaire moviment a la ciutat. Va entrar, va demanar el cafè amb llet de sempre i es va posar a mirar el mòbil. 100 missatges de Whatsapp sense llegir, quina bogeria! La majoria eren del grup de l’AGNET, l’Associació de la Nova Generació de Taxistes, de la qual ell en forma part. Els seus companys no paraven de comentar en aquell grup, semblaven exaltats: “se li ha anat l’olla”, “és inacceptable”, “però serà racista!”. Escalant conversa amunt, va veure que havien compartit un vídeo. Va connectar els auriculars al mòbil i el va obrir.
El que va sentir a continuació, va ser una cascada d’amenaces, insults i menyspreus a una suposada “raça àrab”; unes paraules rabioses pronunciades per un home molt enfadat, que mostrava sense manies la seva agressivitat mentre s’enregistrava a ell mateix amb el telèfon mòbil.
Deia bestieses que no cal reproduir. Amenaçava de buidar la càrrega de la seva arma a qualsevol “moro”, especificant el seu lloc de residència i les àrees en què es trobava, i encoratjant la comunitat a anar en la seva recerca, per dur a terme tal acció contra qualsevol persona d’origen àrab, específicament indicant, i repetidament, el següent:
“Si teniu els sants collons de venir a veure’m, sabeu on visc, perquè al Facebook surt la meva adreça. Ho he dit abans i ho dic ara en directe, em cago en la vostra puta raça sencera, putos moros de merda, la nou mil·límetres que tinc a casa us l’haig de buidar al cap, al primer de vosaltres que se m’acosti a demanar-me l’hora de bon matí”.
En aquesta ocasió la víctima no era ell sol, sinó tota la comunitat de fenotip àrab de Barcelona i rodalia. Havia de buscar aliances per tirar endavant una denúncia conjunta
La cara d’en Rai es devia anar transformant en els dos minuts i mig que va durar aquell infern, fins que la cambrera va interrompre’l:
–Ei, Rai, què et passa? Tot bé?
–Sí, sí, tranquil·la Susanna. Només és un vídeo que m’ha arribat pel Whatsapp… Val més que no te l’ensenyi.
L’origen de tal violència, segons l’energumen mateix explicava, era un robatori que la seva mare havia patit el matí anterior pels voltants del centre comercial Diagonal Mar. Suposadament, a la seva mare li havien estirat la bossa d’una estrebada i havia caigut a terra. Les dues persones que havien anat a socórrer-la asseguraven que els lladres eren dos nois magrebins.
Ell, l’endemà, amb el seu uniforme de treball posat i dins d’un camió, presumptament del servei de neteja de l’Ajuntament de Barcelona, va decidir enregistrar el vídeo i pujar-lo al seu perfil de Facebook. En poques hores, el vídeo es va anar visualitzant i compartint, i de Facebook va passar al Youtube i al Whatsapp.
Quan el Rai va acabar la jornada, aquell vídeo s’havia fet viral. En un sol dia, l’havia rebut en tres o quatre xats diferents. Les persones que li enviaven, la majoria d’elles marroquines, estaven espantades i tenien por de sortir al carrer. “Quin horror. Hem de frenar-lo”, va pensar. Però com? Podia anar al Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme, al qual havia acudit en ocasions anteriors. Tot i això, en aquesta ocasió la víctima no era ell sol, sinó tota la comunitat de fenotip àrab de Barcelona i rodalia. Havia de buscar aliances per tirar endavant una denúncia conjunta.
Al SAiD van veure clar que aquell vídeo comportava un delicte d’amenaces i que tenia molts dels ingredients necessaris per ser considerat també un delicte d’odi
Va parlar-ho primer amb els seus companys de l’AGNET i a tots els va semblar oportú denunciar el vídeo des de l’associació. Seguidament, va recórrer a l’Associació Intercultural Ibn Rochd de Sant Boi del Llobregat, on participa regularment, i també van estar-hi d’acord. Així, en Rai i un representant de cada associació van adreçar-se al SAiD. Allà van veure clar que aquell vídeo comportava un delicte d’amenaces i que tenia molts dels ingredients necessaris per ser considerat també un delicte d’odi. Van redactar una denúncia conjunta, sotasignada per l’AGNET, SOS Racisme Catalunya i l’Associació Intercultural Ibn Rochd. Tanmateix, dos mesos més tard, l’autor del vídeo va publicar-ne un altre, amb molta menys difusió, demanant disculpes per por a represàlies. En Rai, que patia pel mal que podia causar en la vida d’aquell home, va decidir no seguir endavant amb la denúncia i iniciar un procés de mediació, que s’assumeix des de l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona.
No obstant això, la viralitat del primer vídeo va ser tal que va arribar a oïdes de la Fiscalia de Delictes d’Odi de la província de Barcelona, qui sí que ha tirat endavant la denúncia. Caldrà veure com prospera el procediment i quina pena acaba assumint l’agressor.
*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la Directa acull en la seva edició de paper. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.
