#RELATSREALS: L’odi fet pallissa

Penjà el davantal, es posà l’abric i s’acomiadà de les seves companyes. Estava esgotada. Encara no s’havia recuperat de les hores de son perdudes durant les festes de Nadal, en què es va dedicar a treballar incansablement, nit rere nit, a la braseria per fer una mica de calaix.
Eren les cinc de la matinada. El seu amic Oriol l’esperava fumant-se una cigarreta a la sortida, a l’avinguda Meridiana, com de costum.
– Ei, Mariona, com ha anat avui?
– No ho vulguis saber. Hi havia un sopar d’empresa i hem anat de bòlit. A més, s’han deixat la meitat del menjar al plat i l’hem hagut de llençar… I ja saps com m’emprenya, això.
– Sempre passa igual. Anem cap al metro de Marina, oi?
A pocs metres de la boca de metro, hi havia un grup de cinc homes que, a primer cop d’ull, entrarien dins dels cànons de la normalitat inofensiva: ni excessivament forts ni excessivament alts ni vestits amb xupes ni amb botes ni amb el cap rapat. Però, quan passaven pel davant, un d’ells cridà, dirigint-se a la Mariona:
-“Negra de mierda!”
“Com?” Acte reflex, sense pensar en res més enllà que en la seva dignitat ferida, la Mariona es va adreçar a aquell home per demanar-li explicacions:
-“Què m’has dit?”
De cop i volta, l’energumen li propicià una empenta que la va fer caure de cul a terra. L’Oriol, perplex pel que acabava de passar, va anar a socórrer la Mariona, que era incapaç d’alçar-se tota sola. Abans de poder agafar-li la mà, el grup sencer es va abraonar sobre ell. El van pegar amb punys i peus. Per tot el cos. Moltes vegades.
-“Deixeu-lo estar, auxili, que algú ens ajudi!” –xisclava la Mariona, mentre algun dels integrants intentava retenir-la trepitjant-li les mans i les cames per evitar que s’incorporés.
Cap dels dos no sap quant va durar realment aquella pel·lícula de terror. Quan els agressors es van donar per satisfets, van marxar corrent pel carrer Marina, direcció muntanya. L’Oriol havia perdut el coneixement i va quedar estampat a terra, amb diferents ferides al cap i a la cara que sagnaven a raig. La Mariona, amb el cor encongit però conscient que havia de reaccionar, va trucar a la policia i a una ambulància, que les va traslladar a l’Hospital del Mar.
En paraules del metge, l’Oriol havia patit “un traumatisme cranioencefàlic amb pèrdua transitòria del nivell de consciència, una fractura maxil·lar superior esquerra amb enfonsament de l’òrbita esquerra, una fractura d’ossos propis del nas i policontusions”. Arran de les lesions, l’Oriol va ser intervingut quirúrgicament –li van fer una reconstrucció facial– i va rebre tractament antibiòtic, analgèsic, antiinflamatori i ansiolític. Va estar nou dies a l’hospital i 135 dies sense poder treballar. La Mariona no va passar cap nit a l’hospital, però va trigar cinc dies a recuperar-se de l’empenta rebuda.
Tres setmanes després, a la comissaria, l’Oriol va reconèixer el seu agressor, A.C.M, per mitjà d’unes fotografies. De la mateixa manera, en una roda de reconeixement presencial, la Mariona va reconèixer inequívocament A.C.M com l’autor de l’insult “negra de mierda” i dels fets posteriors.
Com que es tractava clarament d’un delicte d’odi, l’Oriol i la Mariona van demanar assessorament legal al Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme (SAiD). L’advocat del SAiD va assumir el cas i va acusar A.C.M de dos delictes contra la integritat moral, un delicte de lesions i una falta de lesions. A més, va demanar al jutge que s’apliquessin les circumstàncies agreujants de racisme i abús de superioritat, ja que eren cinc agressors contra dues víctimes, que es trobaven en clara minoria. En total, l’acusació demanava set anys de presó i una indemnització d’uns 11.000 euros en concepte de responsabilitat civil per les lesions causades.
Durant el judici, que es va celebrar el 28 de novembre de 2016 a la Ciutat de la Justícia, gairebé tres anys després dels fets, l’Oriol i la Mariona van vacil·lar un segon quan exposaven el seu testimoni: l’agressor duia un tatuatge al braç? La manca de seguretat després de tant de temps va obrir la porta al dubte i el jutge va absoldre l’acusat. Ni presó ni indemnització ni justícia per a les víctimes. Un altre perpetuador de violència i odi queda impune. Es recorrerà la sentència.

*Aquest text forma part de #RelatsReals, una iniciativa de SOS Racisme que la Directa acull en la seva edició de paper. El seu objectiu és informar i sensibilitzar a través de la difusió de casos atesos pel Servei d’Atenció i Denúncies de SOS Racisme Catalunya. S’utilitzen noms falsos per mantenir l’anonimat de la persona agredida, però és l’única dada fictícia. Tots els fets que s’hi narren són reals.