No és sorprenent perquè no és nou
Els posicionaments, les propostes, els pensaments i els discursos de VOX sempre han estat presents en l’espectre polític. Els resultats de les eleccions mostren un traspàs de vots entre la dreta.
Això no treu preocupació al fet que el discurs obertament racista i feixista de VOX ha sumat vots. Són exemple bona part dels vídeos de campanya, davant dels quals diferents entitats hem demanat a la Fiscalia de l’estat que ho investigui com possible delicte d’odi.
També ens preocupa, segons ho denunciàvem al nostre Informe anual el passat mes de març, com la normalització del discurs extremista en els debats públics ha creat un sentit relatiu de legitimitat per a les seves propostes, defensades sobre principi de llibertat d’expressió, fins i tot quan les reivindicacions polítiques han representat un atac directe als valors democràtics.
A més, cal senyalar que l’aparició del partit ultranacionalista d’extrema dreta també ha provocat que els partits de la dreta tradicional, el centre-dreta i fins i tot el centre-esquerra hagin canviat els seus discursos polítics i s’hagin alineat en aquesta direcció pels propis interessos electorals.
No podem obviar el paper que han tingut els mitjans de comunicació, molts d’ells, lluny d’apostar per una fiscalització de l’extrema dreta els hi han brindat una gran quota de pantalla, fins i tot sent una força fins ara minoritària al Congrés.
Manca d’una alternativa seria i valenta per part de l’esquerra
L’esquerra té por a perdre vots i no fa propostes des d’un altre marc, deixant que només es parli de migració, racisme i igualtat de drets des de la restricció de drets i la criminalització. Des de l’esquerra no s’elabora un discurs coherent, no opressiu i antiracista. Ningú és capaç de sortir d’un marc discursiu racista, qui derogaria la llei d’estrangeria posant al centre els drets de les persones?
La manca d’un discurs alternatiu suposa que la “immigració” sigui una diana perfecta per la dreta i extrema dreta en la seva estratègia comunicativa. És necessari un compromís antiracista per part de l’esquerra disposat a apuntar els privilegis existents, per a deconstruir-los o fer-ne un ús antiracista per combatre el sistema.
El vot a VOX també és vot a mantenir estructures de poder que reprodueixin exclusió i altres desigualtats
No podem vincular el vot de VOX a les classes populars, amb l’argumentació fàcil del vot de càstig o del vot de la por de les persones que pateixen la crisi econòmica. És un discurs que està pensat i dissenyat per generar por i fer sentir amenaçades les estructures d’opressió: classisme, patriarcat, racisme. I aquesta és la complexitat i el perill, ja que una part important dels partits polítics comparteixen aquestes estructures de poder que es concreten en dinàmiques d’exclusió, discriminació i expulsió.
Cal que tots els actors de la vida política, també les associacions i els moviments socials, siguem realment “radicals” en la desconstrucció i autocrítica del marc interpretatiu i polític en el que VOX es mou còmodament.
