Accés als drets archivos - SOS Racisme

L’administració està obligada a protegir el dret a l’habitatge i reconèixer el racisme tant en l’accés com en el gaudi

SOS Racisme — Thu, 22 Oct 2020 05:45:35 +0000

L’Estat delega el dret de l’habitatge a actors privats que no garanteixen ni l’ús social ni el principi de no-discriminació: l’interès econòmic passa per davant de la lògica de protecció social.
El marc legal reconeix clarament el dret a accedir i a viure en un habitatge sense patir situacions de discriminació ni assetjament. Tanmateix, la inacció de l’administració precaritza i buida de significat aquest dret.

Els casos de racisme en l’àmbit de l’habitatge no són conflictes puntuals, sinó que existeix una omissió sistemàtica dels deures de les administracions i unes pràctiques discriminatòries normalitzades d’agències immobiliàries, propietaris i veïns que obstaculitzen l’accés i el gaudi d’un dret bàsic a les persones migrants i racialitzades com a no blanques.

La discriminació racista en l’àmbit de l’habitatge és estructural i està molt normalitzada. I no es concreta únicament en l’accés, sinó que també es dóna en el gaudi i manteniment de l’habitatge. L’informe InVisibles. L’estat del racisme a Catalunya (2019) recull que un 21% dels casos de discriminació en l’accés als drets socials recollits pel Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) el 2019 responen a vulneracions del dret d’accés a l’habitatge. Al mateix temps, un 55% dels casos entre particulars, la tipologia de racisme més denunciada el 2019 al SAiD, es produeixen dins l’escala de veïns.
El dret a l’habitatge està reconegut a múltiples textos normatius de caràcter internacional, estatal i autonòmic. En concret a Catalunya, la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge estableix que les administracions han de “promoure l’erradicació de qualsevol discriminació en l’exercici del dret a l’habitatge, per mitjà de l’establiment de mesures d’acció positiva en favor de col·lectius vulnerables i de la penalització de conductes discriminatòries en l’accés a l’habitatge” i manifesta clarament que “totes les persones han de poder accedir a un habitatge i ocupar-lo, sempre que compleixin el requeriments legals i contractuals aplicables a cada relació jurídica, sense patir discriminacions, directes o indirectes, ni assetjament”.
Malgrat això, el dret a l’habitatge i el seu gaudi és un dret en precari que l’administració no garanteix ni protegeix.
D’una banda, en el camp de l’ACCÉS a l’habitatge no s’aplica la normativa vigent, on es reconeix el dret i la possibilitat d’iniciar un procediment sancionador en cas de discriminació. A més, l’administració no reconeix aquestes situacions com a vulneracions de drets, sinó que les interpreta com un tema de consum i valida que la gestió de l’habitatge estigui en mans del sector privat.
D’altra banda, en el camp del GAUDI de l’habitatge, la desprotecció encara és major, ja que l’administració ni es planteja intervenir a partir de la normativa vigent perquè la discriminació es dóna en espais privats i íntims, entre veïnes, deixant el tema en mans dels àmbits de convivència, en els serveis municipals de comunitats de veïns i de mediació (en el millor dels casos) on no s’incorporen ni la dimensió del racisme, ni la vulneració del dret. A més, les persones racialitzades i migrants no poden escapar tan fàcilment d’aquests contextos d’assetjament veïnal, precisament perquè també se les discrimina en l’accés a l’habitatge.
Al mateix temps, el racisme ha imposat un imaginari social que atribueix a les famílies racialitzades i migrants, sobretot a mares soles amb fills, característiques com la insolvència econòmica, comportaments depredadors (pel que fa a la conservació del pis), comportaments incívics (pel que fa a soroll i olors) o, fins i tot, una animadversió directa i explícita per part de veïns, propietaris i immobiliàries. El discurs mediàtic, que criminalitza les ocupacions i les condicions d’infrahabitatge, alimenta i perpetua aquest imaginari racista.
Amb tot, regna la impunitat i manquen mecanismes de denúncia. Ni els serveis de mediació ni els funcionaris judicials reconeixen el racisme entre particulars i la vigilància ciutadana del racisme veïnal és inexistent, lluny de la sensibilització que hi ha en altres àmbits com la violència masclista. Urgeix que les administracions reconeguin el racisme com la raó principal que impedeix l’accés i el gaudi de l’habitatge, i que treballin en desenvolupar polítiques públiques que garanteixin aquest dret a tothom per igual.

Llegeix la nota de premsa en PDF

La entrada L’administració està obligada a protegir el dret a l’habitatge i reconèixer el racisme tant en l’accés com en el gaudi se publicó primero en SOS Racisme.

#DOCUMENTACIÓ: “Drets polítics oblidats”, el darrer número de la revista COLORS

SOS Racisme — Mon, 24 Mar 2014 15:35:13 +0000

Ja està disponible el darrer número de la Revista COLORS: “Drets polítics oblidat: el dret a vot de les persones immigrades“.
Us la podeu descarregar en format pdf des d’aquesta pàgina, i la trobareu en paper a la seu de SOS Racisme i a punts de distribució habituals.
Recorda que si vols rebre-la a casa, i a la vegada donar suport a aquesta iniciativa, pots subscriure’t per només 12€ a l’any, o 20€ subscripció solidària (informa-t’en).
Revista COLORS número 5/Primavera 2014: Drets polítics oblidats: el dret a vot de les persones immigrades (pdf. 2MB)
Al número 5 / Primavera 2014 trobareu:

Reportatge: La lluita permanent per al dret al vot. Les organitzacions civils d’arreu del món, a l’Estat i a Catalunya, continuen reclamant un canvi legal que faci accessible el sufragi a tothom, però els avenços institucionals són irrisoris.
Crònica: Ciutadana de ple dret, per un dia. Relat de l’experiència d’una acció promoguda per SOS Racisme el 2007: la cessió de vot a persones immigrades.
Denúncia: Votar a les eleccions locals: de veritat a mitges a cursa d’obstacles. Javier Bonomi, president de FEDELATINA, explica les vicissituds per demanar el dret a vot en el procés de les eleccions municipals del 2011.
Infografia: Història dels drets socials de les dones i el sufragi femení. Una lluita històrica, amb paral·lelismes amb la reivindicació de les persones immigrades.
Entrevista: a representants de dos dels moviments socials més representatius en el debat sobre la sobirania de Catalunya: Arcadi Oliveres, del Procés Constituent, i Saoka Kingolo, de l’Assemblea Nacional Catalana.
Opina: El derecho al sufragio y la política de inmigración. Article de Javier de Lucas, catedràtic filosofia del Dret i filosofia política a l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València.
Fotoreportatge: repàs a diferents episodis de la reivindicació de SOS Racisme pel dret a vot, gairebé un repàs als 25 anys d’història de l’entitat.
Cultura i informa: Entrevista “en un tres i no-res” a Montse Forcadas, del Forn de Teatre Pa’tothom, pel·lícules, llibres i ràpid repàs a les noticies més rellevants de l’actualitat.

La entrada #DOCUMENTACIÓ: “Drets polítics oblidats”, el darrer número de la revista COLORS se publicó primero en SOS Racisme.

#COMUNICAT.Discursos i polítiques racistes a Badalona i a Reus: un perill per la cohesió social.

SOS Racisme — Tue, 04 Mar 2014 11:02:49 +0000

Discursos i polítiques racistes a Badalona i a Reus: un perill per la cohesió social.

Davant les perilloses propostes de l’ajuntament de Badalona: de restringir l’accés a algunes prestacions socials; i de l’ajuntament de Reus de prohibir l’ús del vel integral a la via pública.

Ahir l’Ajuntament de Badalona anunciava que preveu deixar de concedir “prestacions complementàries” als immigrants en situació administrativa irregular, persones nouvingudes empadronades durant menys de 5 anys o persones sancionades per l’ordenança de Civisme. Aspectes que es recullen en el nou reglament de Serveis Socials presentat aquest dilluns per l’alcalde de la ciutat, Xavier Garcia Albiol (PP).

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer ha defensat de nou, l’ordenança de civisme aprovada inicialment divendres passat i que prohibirà portar la cara tapada a la via pública amb burca, nicab, passamuntanyes o casc integral. El Sr. Pellicer va dir “Lamento si el col•lectiu musulmà s’ha sentit atacat, però ha d’entendre que aquesta és una cultura en què pel carrer anem amb la cara descoberta”.

Des de SOS Racisme Catalunya denunciem que:

Aquest tipus de propostes evidencien la manca de responsabilitat política i social, suposen un perill per la pau social i fan més gran el risc de fractura.
Negar l’accés a certes prestacions socials a la ciutadania segons el temps de residència a la ciutat, la seva situació administrativa o pel fet d’haver comès una falta de civisme; és una mostra de la normalització del racisme institucional. Una societat on hi tingui cabuda el racisme mai no serà una societat justa i democràtica.
La prohibició de l’ús del vel integral a la via pública és una mesura que exclou, aïlla i criminalitza les dones que l’utilitzen i a la població musulmana en general. Alhora que, la persecució continuada a un grup de la població concret, per la seva religió, cultura o origen té unes conseqüències greus en la societat en general: malmet la convivència i la confiança entre els veïns i les veïnes.
En tots dos casos, ens trobem davant un discurs xenòfob i populista, que malauradament no és nou per l’alcalde Albiol, que busca exhibir mà dura contra la immigració. Denunciem aquest discurs i el seu ús en previsió de les eleccions municipals del 2015, estratègia que ja ha estat utilitzada pel mateix alcalde en ocasions anteriors per a l’obtenció d’un vot basat en la mentida, la criminalització i l’odi.

I és per això que exigim:

Als dos governs municipals que no tirin endavant amb aquestes iniciatives que plantegen un model de país racista i excloent. Que siguin responsables i facin el possible per treballar per la convivència i la cohesió social.
Un posicionament clar i contundent de les institucions catalanes, així com també de totes les forces polítiques, en contra de propostes populistes i xenòfobes. Doncs correm el risc, una vegada més, que en el marc de la cursa electoral per guanyar vots el discurs racista tingui cabuda.

Des SOS Racisme Catalunya, com a associació antiracista i de defensa dels drets humans, no callarem i denunciarem qualsevol proposta política o acció que encengui els focs del racisme a la nostra societat, i que posi en perill l’estabilitat social al nostre país.

Barcelona, 4 de març de 2014

La entrada #COMUNICAT.Discursos i polítiques racistes a Badalona i a Reus: un perill per la cohesió social. se publicó primero en SOS Racisme.

#ACTIVITAT: Habitatge, un dret o un privilegi?

SOS Racisme — Fri, 29 Nov 2013 16:50:47 +0000

L’habitatge és un DRET ciutadà: recollit a la Carta dels Drets Humans i a la Constitució espanyola (en el seu article 47).
Però en realitat, l’habitatge és considera un PRIVILEGI: l’elevat cost de les residències, causat per la “bombolla immobiliària”. Habitatges gens dignes, ni per les seves condicions ni per la repercussió que tenen a les persones. I per algunes, accedir-hi és un repte, doncs més enllà dels preus i les condicions abusives, existeix una discriminació en l’accés a l’habitatge, especialment a persones d’origen immigrat
Paral·lelament, l’habitatge ha esdevingut un NEGOCI: les immobiliàries, constructores, bancs i caixes… han inflat els preus i s’han aprofitat de les persones aplicant condicions moltes vegades abusives.
Com a conseqüència d’aquesta situació, l’habitatge esdevé en un DRAMA: hipoteques a les que no es poden fer front, desnonaments i deutes inassolibles. Les conseqüències no són només econòmiques, també socials i familiars: famílies trencades, persones que es veuen obligades a viure al carrer i, en els pijtors casos, suïcidis.
Què hi ha darrera d’aquesta realitat? Com hem arribat a aquesta situació? Gràcies a qui i beneficiant a qui? No es pot fer res per canviar-ho??
Afortunadament la societat s’ha organitzant per fer front a aquesta greu situació: plataformes, entitats, associacions veïnals… utilitzant diverses eines i estratègies per donar suport a les persones afectades, però també per intentar canviar un model que està atacant la societat en un de les seves necessitats principals.
En aquesta sessió dels Diàlegs Antiracistes volem analitzar aquesta realitat de la mà de persones expertes i amb experiència en el tema. Sempre amb un punt de vista antiracista, però analitzant un problema que afecta a tota la societat.
Persones que participaran a la taula:

Mercè Pidemont, membre de l’Observatori DESC i la PAH. Quines normatives i polítiques públiques han permès la situació actual i com s’ha organitzat la societat civil per lluitar-hi en contra.
Lluís Rabell, president de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). El paper de les associacions veïnals en la defensa del dret a l’habitatge.
Brigida Ridruejo, SOS Racismo Bilbao (videoconferència). Discriminació en l’accés a la viviedna. Presentació de l’informe i del “testing” com a metodologia.
Presenta i modera: SOS Racisme Catalunya.

[ÀUDIO] Podeu accedir l’àudio dels Diàlegs, enregistrats amb la col·laboració de Boca Ràdio.

La entrada #ACTIVITAT: Habitatge, un dret o un privilegi? se publicó primero en SOS Racisme.

#COMUNICAT: Per un 11 de setembre antiracista i per la igualtat de drets

SOS Racisme — Tue, 10 Sep 2013 16:02:58 +0000

Un any més la Diada Nacional de Catalunya es presenta enmig d’un debat profund al voltant de la relació de Catalunya amb l’Estat espanyol.
Dins de SOS Racisme les posicions al voltant d’una possible sobirania de Catalunya són diverses, però totes parteixen d’una premissa: el reconeixement dels drets dels pobles i, entre aquests, el dret a l’autodeterminació.
És per això que volem posar de manifest el nostre posicionament a favor del dret a decidir i la voluntat de que demà sigui una jornada de mobilització i participació que ens permeti avançar en drets i en democràcia.
Tanmateix, volem posar sobre la taula l’oportunitat que suposa aquest procés de construcció de la Catalunya del futur. Hem d’aprofitar aquest debat i aquesta reflexió per aprofundir en les bases de la societat catalana i incloure elements fonamentals com la igualtat de drets i d’oportunitats per a tothom, la garantia dels drets humans i de la justícia social, la construcció d’una Catalunya oberta i inclusiva, un concepte de cultura en evolució constant que s’enriqueix de totes les aportacions i que camina cap al mestissatge,… entre molts altres.
Un procés de transformació com el que s’està obrint ens ha de conduir a una societat millor i, en aquest context, la nostra aposta és clara: Per la igualtat de drets i d’oportunitats, construïm una Catalunya antiracista. La garantia de la igualtat de drets i d’oportunitats per a tothom i la lluita contra el racisme, es formulen com un dels reptes fonamentals als quals haurem de fer front a Catalunya els propers anys.
També considerem fonamental posar avui de manifest, que de cara a la consulta que el Govern està plantejant, cal que aquesta garanteixi la participació de tothom, no podem acceptar com a democràtic un sistema en el qual el 15% de la població no tingui dret a participar, perquè no compleix els principis de la democràcia
És per això que reivindiquem el dret a participar en la consulta popular sobre la sobirania de Catalunya, de totes les persones que hi viuen, independentment de la seva nacionalitat, cultura, religió o color de pell. I continuarem reivindicant i exigint el seu dret a vot en futures eleccions, referèndums o altres consultes democràtiques, tal com hem fet fins ara.
El dret al vot és una conquesta democràtica decisiva, i d’un alt contingut simbòlic: no es pot parlar de democràcia universal, ni d’autèntica integració, si es denega el dret de vot a una part de la població. No deixem perdre aquesta oportunitat.
Per altra banda, en aquestes dates no podem obviar un fet tan greu com és la presència del feixisme a les nostres places i carrers. Rebutgem i denunciem les concentracions i accions de caràcter feixista, tan aquells que es manifesten en contra dels actes independentistes, com aquells que participen dels actes propis de l’11 de setembre. I demanem a organitzacions, partits polítics i societat civil que no deixin espai al discurs de l’odi: amb el feixisme i el nazisme, tolerància zero.
Desitgem un bona Diada a tothom, antiracista i caminant per la igualtat de drets.
I us convidem a veure i difondre el vídeo “Quina Catalunya vols?“, editat per aquesta diada.

11/09/13 Quina Catalunya vols? from SOS Racisme-Catalunya on Vimeo.

La entrada #COMUNICAT: Per un 11 de setembre antiracista i per la igualtat de drets se publicó primero en SOS Racisme.

#NOTICIA: Insistim en què les embarassades, menors i urgències tenen dret a atenció sanitària gratuïta

SOS Racisme — Fri, 19 Jul 2013 13:02:09 +0000

Davant l’allau de desinformació i confusió que hem observat en els darrers mesos entre els ciutadans i ciutadanes i entre els propis treballadors de la sanitat pública catalana sobre la nova normativa en relació a la cobertura sanitària pública de les persones en situació irregular, creiem necessari aclarir alguns punts i informar tots el ciutadans i ciutadanes sobre els seus drets en matèria de salut a Catalunya.

Tal com queda reflectit en el RDL 16/2012, “los extranjeros no registrados ni autorizados como residentes en España, recibirán asistencia sanitaria en las siguientes modalidades:

a) De urgencia por enfermedad grave o accidente, cualquiera que sea su causa, hasta la situación de alta médica.

b) De asistencia al embarazo, parto y postparto.

En todo caso, los extranjeros menores de dieciocho años recibirán asistencia sanitaria en las mismas condiciones que los españoles.”

Per tant, totes les persones en situació administrativa irregular que es trobin en algun d’aquests tres supòsits, tenen dret a una assistència sanitària de cobertura pública i, per tant, totalment gratuïta.

Catsalut assegura que totes les dones embarassades i els menors d’edat ensituació administrativa irregular, tenen garantida l’assistència sanitària i poden demanar directament la targeta sanitària individual als seus centres d’atenció primària (CAP).

L’intent de facturar qualsevol activitat assistencial a usuaris o usuàries que es trobin en qualsevol d’aquests tres supòsits suposa una vulneració de la legislació vigent i del dret a la salut dels catalans i catalanes i un clar greuge comparatiu respecte la resta de comunitats autònomes de l’estat espanyol, on l’assistència en aquests casos es considera de cobertura pública i gratuïta.

Per altra banda, tal com indica el RDL 16/21012, l’assistència sanitària queda assegurada en situacions d’urgència fins a la situació d’alta mèdica. Considerem oportú recalcar que l’alta mèdica no necessàriament finalitza en el moment de l’alta de l’hospital o del centre d’urgències on el pacient rep l’atenció inicial, sinó quan té lloc la curació o estabilització de la malaltia urgent per la qual el pacient ha consultat. Després de l’alta del servei d’urgències el pacient pot requerir una continuïtat assistencial a través dels serveis assistencials de l’atenció primària (Centre d’Atenció Primària o altres) que cal garantir en les mateixes condicions. Serà el professional/s responsable/s del pacient qui decideixin el moment d’alta mèdica.

Text extret de la pàgina web de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal (Pasu_CAT).

La entrada #NOTICIA: Insistim en què les embarassades, menors i urgències tenen dret a atenció sanitària gratuïta se publicó primero en SOS Racisme.

#COMUNICAT: Un atac als dres i llibertats de les persones estrangeres

SOS Racisme — Tue, 28 May 2013 15:33:08 +0000

UNA VEGADA MÉS EL PP MOSTRA LA SEVA CARA MÉS RACISTA I POPULISTA

El Partit Popular de Catalunya vol proposar una moció al Parlament en la que insta al Govern a regular diversos aspectes, barrejant temàtiques, competències i àmbits, que suposen un atac als drets i llibertats de les persones estrangeres.
La moció que el PPC per una banda proposa restringir les ajudes no bàsiques a les persones d’origen estranger en situació irregular i que no portin un mínim de 18 mesos empadronats, sense concretar, però, les ajudes a les que fan referència.
També recull altres de les promeses “estrelles” del Partit Popular de Catalunya dels darrers anys: insta als ajuntaments a delatar a la policia els estrangers en situació irregular que consten al padró; parlen una altra vegada del contracte d’integració en el que les persones d’origen estranger s’haurien de comprometre a respectar les lleis i fer el possible per integrar-se. Es fa referència al vel integral: demanant la prohibició del vel a les escoles per a les menors de 16 anys i demanant al Govern de Catalunya que faci les gestions necessàries per prohibir l’ús del vel integral.
El document elaborat pels populars sembla extret d’una coctelera xenòfoba, on han barrejat diferents temes habituals dels populars, amb un punt comú: el discurs populista que busca obtenir rèdits electorals, que promou la divisió de la població per origen i alimenta la imatge de les persones d’origen estranger com a usurpadores de les ajudes socials i no com a persones que tenen accés a uns drets que haurien de ser universals.
Un cop més no ens sorprenen ni el discurs ni les maneres del Partit Popular, així com tampoc la seva manca de responsabilitat política i social, amb paraules i propostes que són un perill per la pau social, i que fan més gran el risc de fractura: fent que les persones més vulnerables acabin competint per accedir a uns ajuts que haurien d’estar garantits per una bona definició i aplicació de les polítiques socials.
Demanem al Govern i a la resta de forces polítiques representades al Parlament de Catalunya que aturin les propostes populistes i xenòfobes que plantegen un model de país racista i excloent.
No podem permetre aquesta normalització del racisme institucional, que es va colant pels diferents nivells i estaments de l’estat i en conseqüència també als diferents espais i àmbits de la nostra societat. Una societat on hi tingui cabuda el racisme mai no serà una societat justa i democràtica.
Des SOS Racisme Catalunya, com associació antiracista i de defensa dels drets humans, no callarem i denunciarem les qualsevol proposta política o acció que encengui els focs del racisme a la nostra societat, i que posi en perill l’estabilitat social al nostre país.

SOS Racisme Catalunya

Barcelona, 28 de maig del 2013

La entrada #COMUNICAT: Un atac als dres i llibertats de les persones estrangeres se publicó primero en SOS Racisme.

#NOTICIA: Un any d’exclusió sanitària (vídeo)

SOS Racisme — Thu, 25 Apr 2013 07:07:22 +0000

Un año de exclusión sanitaria. Un año de desobediencia. Yo Si Sanidad Universal from Yo Sí Sanidad Universal on Vimeo.

La entrada #NOTICIA: Un any d’exclusió sanitària (vídeo) se publicó primero en SOS Racisme.

#NOTICIA: La fi de la sanitat universal i gratuïta?

SOS Racisme — Thu, 28 Mar 2013 15:03:19 +0000

Aquest 31 de març finalitza el plaç que va donar la Generalitat de Catalunya per a què les persones que perdrien el dret a assistència sanitaria amb el Decret de Llei espanyol regularitzessin la seva situació amb el Departament de Salut de Catalunya. Tot i així, es calcula que més de 10.000 persones quedaran desateses, també persones de col·lectius vulnerables com menors i dones embarassades, segons hem detectat des de diferents entitats. Per tal d’evitar-ho i de pal·liar les greus conseqüències de les retallades en sanitat, organitzacions, moviments socials i professionals ens hem organitzat en una Platafarma per una Atenció Sanitària Universal (@pasu_cat).

El Govern Espanyol va aprovar el Decret – Llei 16/2012 el passat setembre, abolint la universalitat de l’accés a l’atenció sanitària. La Generalitat es va desmarcar d’aquesta mesura discriminatòria i va emetre una instrucció (10/2012) que ampliava els criteris del Decret-Llei i donava de plaç fins el 31 de març del 2013 per regularitzar la situació de les persones afectades. En aquests mesos s’han detectat problemes i entrebancs diversos per evitar que aquestes persones no perdessin la seva targeta sanitària. Tanmateix hi ha hagut manca d’informació, tant a persones usuàries com a professionals de la salut, i manca de coordinació entre les diferents administracions competents (CatSalut, Institut Nacional de la Seguretat Social, etc.).
Per altra banda, la Instrucció 10/2012 de la Generalitat vincula l’atenció sanitària a l’empadronament, i fa una distinció entre els i les pacients segons el temps d’empadronament (menys de 3 mesos, no té dret a accés; fins a un any, accés només a atenció primària; més d’un any, dret a atenció d’especialistes), de manera que igualment trenca el concepte d’universalitat.
Per aquest motiu organitzacions, moviments socials i professionals de la salut ens hem organitzat per vetllar pel compliment del dret universal de protecció i accés a la salut a Catalunya. Per una banda, volem demanar al Govern de Catalunya que garanteixi l’atenció a totes les persones que resideixen a Catalunya, independentment de la seva situació administrativa ni el temps que fa que hi estan empadronades, especialment aquelles persones que es troben en situacions de vulnerabilitat social. Demanem als professionals del món de la salut que compleixin el seu jurament hipocràtic i donin atenció a totes les persones que ho necessitin (manual de desobediència preparat per personal de medicina). I, molt important, als responsables dels municipis, que vetllin pel dret dels ciutadans i ciutadanes a empadronar-se.
Per una altra banda, hem creat un Observatori amb l’objectiu de recollir els casos de vulneració del dret a l’atenció sanitària. Mitjançant un senzill formulari podreu fer arribar el vostre cas o del que en tingueu coneixement, per tal que el poguem gestionar (en cas necessari) i organitzar un recull el més complert possible de tots els casos afectats per aquesta normativa injusta i discriminatòria.
Trobareu més informació a:

Web Plataforma per una Atenció Sanitaria Universal a Catalunya (PASUCAT)
Observatori: envia la teva incidència!
Guia de desobediència per a professionals de la sanitat pública que es declarin objectors de conciència (FOCAP)
Entitats que formen part de la Plataforma (Uneix-te!)

La entrada #NOTICIA: La fi de la sanitat universal i gratuïta? se publicó primero en SOS Racisme.

#NOTICIA: Caos en l’atenció mèdica a sense papers

SOS Racisme — Tue, 05 Feb 2013 15:05:48 +0000

Caos. Injusticia. Impotencia. Son algunas de las palabras que vienen a la mente al repasar la aplicación del Real Decreto Ley 16/12, aprobado en abril del año pasado, que limitaba desde el 1 de septiembre la asistencia sanitaria a personas que hayan estado dentro de la Seguridad Social y que, en la práctica, excluye del sistema sanitario a los inmigrantes sin papeles (así como algún otro colectivo, como los mayores de 26 años que no hayan cotizado nunca).
Casos como el de Irina, una mujer rumana con cáncer de ovario avanzado a la que le fue denegada la asistencia oncológica en la Comunidad de Madrid.

Recollim l’article publicat a Diagonal (22/01/13), signat per A.P. Cañedo y Diego Sanz Paratcha.
Casos como el de Irina, una mujer rumana con cáncer de ovario avanzado a la que le fue denegada la asistencia oncológica en la Comunidad de Madrid (destapado en twitter por Goyi Alonso –@galonsom– y el periodista Juan Luis Cano y que, parece, al final podrá ser atendida gracias a la presión social) o como los menores sin asistencia en Andalucía, a pesar de que la propia Junta anunció que no aplicaría el decreto y que la norma recoge el derecho de éstos a la asistencia.
Madrid es una de las comunidades donde el Real Decreto se está aplicando con más dureza: “En algunos casos se han detectado situaciones graves de desatención, pacientes con una enfermedad grave a los que se les dice que no se les puede atender”, denuncia Juan Luis Ruiz Jiménez, médico de atención primaria y miembro de la campaña Yo sí sanidad universal.
Madrid: 60.000 personas sin cobertura básica. Quedan las urgencias y,
a veces, pagando En esta comunidad los inmigrantes irregulares han pasado a ser “transeúntes sin permiso”. Esta situación les da derecho a atención por enfermedad grave o accidente, pero “si la urgencia necesita atenciones complementarias, se va a intentar facturar. Si luego van al centro de salud, les van a plantear problemas para ser atendidos. Y las medicinas las tienen que pagar al 100%, aunque hay casos en que el médico puede forzar el sistema para que paguen un 40%”, continúa Jiménez. Se estima que casi 60.000 tarjetas pasaron a esta situación a partir del pasado 1 de septiembre, una situación que también ocurre con comunitarios no inscritos en el sistema de registro. Incluso en casos excluidos del decreto ley, como enfermos crónicos, enfermos mentales o personas con enfermedades de declaración obligatoria, se registran incidencias: “Por ejemplo, en el caso de infección por VIH no puedes haber tenido la enfermedad por más de un año, por lo que hay pacientes que pueden quedar excluidos de los antirretrovirales”.
En Aragón, “unas 15.000 tarjetas se han dado de baja en la comunidad. Sólo en mi centro de salud han desaparecido 1.100”, explica Luis Gimeno, médico del centro de Salud San Pablo, en Zaragoza. Aunque se excluía de la medida a enfermos mentales y crónicos, no se explicó dónde mandar a estos pacientes, a los que además se cobra la consulta. “Aunque en general no se está haciendo porque los objetores fuimos muchos”, añade Gimeno. Unos 2.200 a los que en un principio se dijo que se iba a expedientar pero con los que de momento se mantiene una cierta ambigüedad.
Murcia mantiene la tarjeta a los enfermos crónicos, “pero no hay una lista de enfermedades crónicas”, denuncia Teresa Martín, de la Asociación de Usuarios de Sanidad de la Región de Murcia. “Además, en urgencias se les enseña la circular para que abonen los gastos”, añade.

Comunidades ‘objetoras’

Una particularidad de la norma es que varias comunidades anunciaron que no la aplicarían en su territorio: Andalucía, Asturias, Euskadi, Galicia. En estos casos, el resultado es desigual. En la práctica parece que, a falta de instrucciones concretas, muchos casos se dejan al arbitrio del personal administrativo de los centros de salud, con el consiguiente caos: centros de una misma ciudad con distintas políticas, emisión de facturas por atención en urgencias, negación de asistencia a colectivos excluidos de la reforma, cruce de papeles y procedimientos entre los centros de salud y el Instituto Nacional de la Seguridad Social que dejan a los inmigrantes sin papeles en tierra de nadie y un sin fin de causísticas más, porque la norma es bastante escueta y su aplicación está sujeta a interpretación.
Es el caso de Andalucía, donde los colectivos sociales exigen que las autoridades políticas y sanitarias den instrucciones claras a los centros de salud para evitar estas situaciones. Y esto en una comunidad donde las incidencias son pocas y, en general, se resuelven una vez comunicadas a las autoridades. Tüm çağrı çeşitleri ücretsizdir. mosbet jackpot ve turnuva ödülleri̇ “No hay casos de médicos que no atienden. La mayoría tiene que ver con la expedición de la tarjeta sanitaria y otros trámites administrativos que, no nos olvidemos, son la puerta de acceso a la sanidad”, explica Alejandro Cortina, director de Málaga Acoge. “Hay administrativos más papistas que el Papa”, apostilla Gerardo Márquez, de la Coordinadora de Inmigrantes de Málaga.
Padres regularizados cuyos hijos menores quedan excluidos del sistema por ilegales o embarazadas con cobertura pero cuyos bebés no la tienen son algunos de los casos documentados por Málaga Acoge, que, junto con Médicos del Mundo, Andalucía Acoge y otras entidades, elabora un censo de incidencias de la comunidad. “Aunque nuestra capacidad de llegada es limitada, hay casos de los que no nos enteramos”, añade. Una preocupación compartida por todos los entrevistados.
Las Dificultades para obtener la tarjeta sanitaria afectan incluso a aquellos que no entran en el Decreto Galicia también mantiene la asistencia a “sin papeles”, aunque con un sistema que no contraviene la normativa estatal. “Se valoró que el número de inmigrantes era muy pequeño, unos 9.000, y se implementó un procedimiento para establecer un programa social de atención. No es una oposición”, valora Miguel Fernández, del Foro Galego de Inmigración. Existe un plazo para inscribirse en el programa, hasta junio de 2013, “pero de momento hay sólo entre 50 y 60 personas inscritas, porque falta información que no se da en los centros de salud”, denuncia. Además, a quienes llegaron después del 1 de septiembre, se les pide llevar seis meses empadronados, acreditar que no tienen medios económicos y llevar un “informe social” expedido por una ONG.
Una situación, la de pedir requisitos complementarios o buscar soluciones intermedias, que no gusta en entidades sociales: “Nos preocupa que los centros de salud se conviertan en un lugar de trámites administrativos. Además, pedir requisitos puede dejar a mucha gente fuera, por ejemplo las personas sin hogar que no están empadronadas”, apuntan desde Málaga Acoge. “Defendemos una sanidad universal”, concluye Alejandro Cortina. Una afirmación con la que están de acuerdo médicos objetores, plataformas de defensa de la sanidad y todos los entrevistados para este reportaje.

Inmigrantes, ¿culpables?Las cifras lo desmientenEn su artículo “Reforma de ley de extranjería y asistencia sanitaria a población inmigrante”, el médico Luis Gimeno cita cinco estudios científicos distintos que demuestran un menor consumo de recursos sanitarios en todos los niveles asistenciales por parte de la población inmigrante en España. Uno de ellos, “La utilización de los servicios sanitarios por la población inmigrante en España”, publicado en la revista científica Gaceta Sanitaria en 2009, recopila datos de encuestas de salud en cuatro comunidades autónomas (Catalunya, Madrid, Valencia y Canarias) entre 2004 y 2006, para concluir que “en líneas generales, la población inmigrante utiliza con menor frecuencia que la española la mayoría de los servicios sanitarios”. Otro de los estudios, firmado por el propio Gimeno, se centra en la frecuencia de uso de las consultas de atención primaria en Zaragoza. A partir de registros de más de 69.000 individuos también concluía que el uso de la atención primaria era menor entre población inmigrante. Estas conclusiones contrastan con las afirmaciones oficiales sobre el “turismo sanitario” o declaraciones como las del hoy ministro Arias Cañete en 2008: “Las urgencias están colapsadas porque los inmigrantes han descubierto la grandeza del Sistema Nacional de Salud”.

La entrada #NOTICIA: Caos en l’atenció mèdica a sense papers se publicó primero en SOS Racisme.