La entrada Hem canviat el logo! se publicó primero en SOS Racisme.

El grup d’activistes d’Això és Racisme de l’organització SOS Racisme Catalunya amb domicili fiscal a Rambla de Santa Mònica, 10, 1a planta, 08002 Barcelona i CIF G58958323, organitza aquest primer concurs de fotografia anomenat “Això és Racisme. Denunciem amb força” amb la finalitat de visibilitzar el racisme estructural.

El concurs es realitzarà en dues categories:

• Categoria joves: poden participar aquelles persones físiques d’entre 16 anys fins als 25 anys, residents a Catalunya. La participació únicament pot ser a títol individual.

• Categoria adults: poden participar aquelles persones físiques majors de 25 anys residents a Catalunya. La participació únicament pot ser a títol individual.

Per a totes dues categories, cada participant pot presentar fins a un màxim de tres fotografies diferents preses dins del territori català. Tanmateix, per tal de garantir que tots i totes les participants tinguin les mateixes possibilitats de guanyar, només una d’aquestes tres fotografies podrà ser finalista al concurs.

Les fotografies s’hauran d’enviar dins del termini establert al correu electrònic de SOS Racisme Catalunya aixoesracisme@gmail.com i hauran d’anar acompanyades d’un títol i un petit text, d’aproximadament 5 línies, que contextualitzin la imatge, així com s’haurà d’indicar el municipi i la data en què s’ha realitzat la fotografia.

Per tal de fer accessible el concurs a tothom que hi desitgi participar únicament s’acceptaran fotografies realitzades amb telèfon mòbil, les quals només poden ser modificades pels mateixos filtres d’aplicacions de xarxes socials com Instagram. Es desqualificaran totes aquelles participacions que incompleixin les regles establertes per al concurs, així com aquelles participacions que continguin imatges o missatges ofensius, discriminatoris o que puguin vulnerar drets de terceres persones.

Aquest concurs té com a objectiu canviar la lògica visual que sempre tendeix a mostrar únicament a les persones que pateixen el racisme, i que no posen el focus en els agressors o els poders que l’exerceixen. És per això que es valoraran únicament les imatges que reflecteixin les estructures opressores i les relacions de poder que provoquen i reprodueixen el racisme (per exemple: rastres colonials, espais d’opressió, fronteres visibles i invisibles, racisme policial, racisme institucionalitzat, mitjans de comunicació, discriminacions d’accés a drets socials, etc.)

El present concurs estarà actiu del 30 de març del 2021 fins a mitjanit del 30 d’abril del 2021. El 30 de març del 2021 es publicarà al compte oficial de SOS Racisme Catalunya a Instagram aquestes bases legals del concurs, donant per iniciat el període de participació en aquest. A partir de l’1 de maig de 2021 ja no s’acceptaran més participacions, i s’iniciarà el període de selecció de la fotografia guanyadora, en tres fases:

1. De l’1 de maig al 4 de maig del 2021 el jurat d’Això és Racisme seleccionarà un total de 5 fotografies per cada categoria d’entre totes les participacions rebudes. Les 10 fotografies es publicaran al compte d’Instagram de SOS Racisme per a la següent fase de selecció.

2. Un cop es publiquin les fotografies a l’Instagram de SOS Racisme Catalunya, s’obrirà el període de classificació de les imatges finalistes, del 5 al 9 de maig del 2021. En aquest període, les imatges podran rebre “m’agrada” a manera de votació popular. En data a 9 de maig del 2021, les 3 imatges amb més número de “m’agrada” de cada categoria seran les finalistes.

3. Del 10 al 13 de maig del 2021 el jurat del concurs triarà la fotografia guanyadora per cada categoria. El resultat es publicarà el dia 14 de maig del 2021 a les xarxes socials oficials de SOS Racisme: Instagram, Twitter i pàgina web.

Els criteris que se seguiran per part del jurat per seleccionar les fotografies guanyadores es basaran en l’originalitat i qualitat de la imatge, així com l’adequació al concepte i a les bases del concurs i l’assoliment en plasmar els racismes més invisibilitzats.

Els o les autores de les dues fotografies guanyadores seran guardonades amb: 1 tote bag de SOS Racisme, 1 exemplar de l’Informe 2020 “Invisibles. L’estat del racisme a Catalunya” i una entrada doble per a un esdeveniment cultural antiracista.

El premi es recollirà a les oficines de SOS Racisme Catalunya o enviades per correu postal en el cas de viure fora del municipi de Barcelona.

Les persones participants es fan responsables de l’autoria de les imatges, tenint en compte que Instagram es quedarà amb l’autoria de totes les imatges penjades al compte d’Instagram de SOS Racisme. SOS Racisme Catalunya no farà cap ús posterior de les fotografies sense el consentiment de l’autor o autora.

La entrada Concurs de fotografia “Això és Racisme. Denunciem amb força” se publicó primero en SOS Racisme.

¿Qué le llevó al activismo? Mi padre influyó bastante. Soy hijo de un hombre rebelde contra el régimen [de Obiang]. Acabaría en la cárcel por mis convicciones. ¿Qué convicciones? Por ejemplo, por decir que lo primordial es acabar con todas las dictaduras que hay en África, y llegar a la emancipación real. El principal problema son las dictaduras y el control de Occidente sobre el continente africano. Hay que generar conciencia entre los jóvenes.
¿Se esperan el racismo que encuentran en Europa? Es algo imprevisto, porque la sociedad europea es completamente distinta a la nuestra. En África no hablamos de racismo. Uno empieza a hablar de racismo cuando llega aquí. Desde aquí les hablamos de racismo a nuestros primos, y se lo toman como un juego. No se lo imaginan.
¿Qué retos tiene Europa? Hay personas que son racistas y que no lo saben. Muchos creen que el racismo conlleva odio, pero muchos lo son aunque tengan una pareja negra o amigos negros.
¿Cuál es el mayor problema para ustedes? La mayoría no puede vivir en pisos dignos. Para el nativo, el problema de acceso es económico; a mí, teniendo el dinero, me dicen que no porque soy negro. ¿Es el único? También están los microrracismos que se viven a diario. Cuando resides en un país europeo te sientes observado las 24 horas, en cualquier establecimiento. El lenguaje no verbal es constante e invisible y es de lo que genera más estrés. Mucha gente sabe que jamás formará parte de esta sociedad. El lenguaje no verbal es brutal.
¿Y qué pueden hacer los migrantes? Empoderarse y practicar el comunitarismo. Individualmente somos frágiles, pero usando el comunitarismo nos empoderaremos y evitaremos cosas como lo de Badalona [el reciente incendio mortal], daremos trabajo a esas personas. Es la única forma de combatir el racismo institucional.
¿Cree que se podrá erradicar? Iría en detrimento de la calidad de vida aquí; se notarían los efectos directamente. Para que haya capitalismo se necesita el racismo. Una persona no se puede imaginar que el dinero sale de la esclavitud monetaria que tenemos en África. El continente africano está completamente confiscado y en Occidente educan para ser insensible a esto, a verlo como “qué se le va a hacer” y pensar que los africanos son víctimas de su propio sistema. Acabar con el racismo implica disminuir el nivel de vida de los europeos. ¿Por qué? Desde Senegal hasta el golfo de Guinea, los puertos están ocupados por miles de multinacionales europeas. Es puro terrorismo financiero. Y la gente en Europa dice: “Son sus presidentes”. Pues no son los presidentes, sino que son los subalternos del sistema occidental.

JUECES Y RACISMO

Víctima de una agresión en el metro, Castro Nguema lamenta que en la condena no se reconociese el racismo. Y critica que lo que lleva a un juez a banalizar el racismo es producto de la educación que le ha dado la sociedad. “Por lo menos –considera el activista–, esos Mossos d’Esquadra y seguratas se lo pensarán dos veces antes de agredir otra vez”.

La entrada Castro Nguema: “Acabar con el racismo implica disminuir el nivel de vida de los europeos” se publicó primero en SOS Racisme.

1. 30 anys d’impunitat policial proven la naturalesa estructural del racisme a Catalunya – anàlisi de les dades de racisme policial i la seva impunitat a Catalunya (10/06/2020)
2. Comunicat 21M: L’estat d’alarma no confina el racisme – comunicat de SOS Racisme en el Dia Internacional per l’Eradicació de la Discriminació Racial (21/03/2020)
3. Negar el padró maltracta, discrimina i exerceix racisme institucional – anàlisi pedagògica de les implicacions que comporta negar el padró a les persones (6/10/2020)
4. El racisme és una llarga història de racialització i criminalització – anàlisi pedagògica de la relació entre la construcció de la raça, la racialització i el racisme (19/11/2020)
5. Les patrulles veïnals són conseqüència del sistema opressor contra la infància migrant – recull d’atacs veïnals racistes denunciats al SAiD en els dos últims anys (29/06/2020)
6. Vacunas, ciencia, Bill Gates y otras vergüenzas – article d’opinió de Kaire Ba (18/04/2020)

Aprofitem per agrair-te el teu suport i la teva participació en la lluita antiracista. Aquest 2021 continuarem teixint xarxes fortes al servei de l’antiracisme i la transformació social!
Suma-t’hi: https://www.sosracisme.org/participa

La entrada Aquest 2021 més xarxa, més força, més transformació per seguir denunciant el racisme! se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada El blackface com a tradició cultural racista – 13ª polifacètica se publicó primero en SOS Racisme.

Aquest any es van complir 6 anys de l’aprovació del Real decreto ley 16/2012, que suposa un punt d’inflexió per a la seguretat de les persones migrants, doncs se’ls va prendre un dels drets més bàsics: el dret a la salut. Gràcies a la pressió social, es va impulsar l’aprovació de la Llei d’Universalització de l’assistència sanitària a través del Servei Català de la Salut. No obstant això, la Plataforma per una Assistència Sanitària Universal a Catalunya (PasuCat) de la qual SOS Racisme en forma part, denuncia que aquesta llei no és suficient per garantir la universalitat a la sanitat. Vols saber més? Parlem d’això en un dels articles més llegits.

 
 
5. EL RACISME SURT DE FESTA
Tu també tens aquests problemes per sortir de festa? Amb aquest vídeo iniciem la campanya #elracismesurtdefesta, una sèrie de cinc microrelats que mostren discriminacions habituals en l’oci nocturn. Per les vambes, pel cabell, perquè no estàs a la llista… les excuses són diverses, però la causa sempre és la mateixa: En aquest altre vídeo et donem idees per a saber com reaccionar mínimament quan al teu amic no el deixen entrar en benefici del racisme estructural.
 

 
6. LLUITA CONTRA L’ÚS DE PERFILS ÈTNICS
Aquest any també hem seguit amb la campanya #PareuDePararme. Una denúncia al criteri normalitzat del “perfil ètnic” en moltes identificacions o controls, en què es demana la documentació a persones racialitzades sense tenir en compte el que han fet o no han fet. Diferents persones ens ho han explicat. L`Isabelle i Esther, per exemple, assenyalen clarament l’existència d’òrgans de l’Estat que presumeixen la criminalitat d’altres persones basant-se únicament en el seu origen racial o ètnic. O el Marc, qui al llarg de la seva vida, ha estat aturat en moltes ocasions, sentint com el racisme estructural crea rebuig. Signa el nostre manifest i escolta tots els testimonis!
 

 
7. SUPORT A LA TANCADA MIGRANT
Aquest any vam aprendre, sobretot, de la lluita de les persones migrades i refugiades que es van tancar en l’antiga escola Massana de Barcelona. Des de SOS Racisme ens solidaritzem i mostrem el nostre suport. Hem publicat aquí les seves reivindicacions en forma de 10 punts concrets de lluita pels seus drets, que la tancada va presentar de manera pública.

La entrada Les 7 accions mes visitades del 2018 se publicó primero en SOS Racisme.

 
Na Susan Kalunge, llicenciada en dret, activista afrofeminista i vocal del Consell, recomana que llegim “Tothom hauria de ser feminista“ de Chimamanda Ngozi Adichie.
Es tracta d’un assaig curt però contundent fruit de l’adaptació de la xerrada TEDTalk “We Should All Be Feminist” que va realitzar l’autora l’any 2013. El llibre versa sobre el significat de ser feminista en el segle XXI.
L’assaig per tant, és un al·legat feminista a la llibertat i igualtat, imprescindible per entendre el món en el que vivim i el futur de la nostra societat. També és important perquè posa el focus a l’Àfrica i el reconeix com a agent participant del moviment feminista, a vegades, malauradament oblidat.
El llibre transmet molta força de missatge quan ens planteja preguntes sobre premisses que tenim establertes com a societat. Per tant, el relat ens interpel·la a qüestionar-nos aquest “status quo” predeterminat i ens anima a canviar les coses per assolir un món millor. L’última frase de l’assaig així ho estableix: “Tots nosaltres, dones i homes, ho hem de fer millor”.
 
La Mònica López, periodista, comunicadora i vocal del Consell, recomana: “Una autobiografia”, de l’Assata Shakur i introducció d’Angela Davis.
L’autobiografia d’Assata Shakur mostra el brutal impacte que el racisme va tenir sobre ella i sobre totes aquelles persones que als anys seixanta als EUA van posar el cos i fins i tot la vida pel somni revolucionari. Un somni reprimit a base de difamació, sabotatge i criminalització de les organitzacions nacionalistes negres i dels seus líders. Assata Shakur, a través del relat sincer de les seves experiències personals, desmenteix la temible imatge que els mitjans de comunicació i l’Estat havien projectat sobre ella. Amb enginy i tacte, explica perquè va acabar sent activista i fa una crítica de les virtuds i les debilitats dels grups revolucionaris, tant dels negres com dels blancs. Després de llegir el llibre, veig en l’Assata una dona forta, que ha viscut gran part de la seva vida entre l’espasa i la paret: la injustícia i el coratge.
 
 
En Karlos Castilla, Doctor en Dret especialitzat en Drets Humans i Internacional i vocal, aconsella llegir: “El color de la justicia. La nueva segregación racial en Estados Unidos” escrit per Michelle Alexander
La autora (una abogada negra) pone en duda, y la realidad lo ha confirmado, que con la llegada a la Presidencia de Estados Unidos de una persona negra (Obama) se podía proclamar el final del racismo en ese país. Para ella, el aumento del encarcelamiento masivo de personas negras en Estados Unidos a partir de la llamada “guerra contra la droga” es tan sólo una nueva etapa de discriminación legalizada e institucionalizada que tiene sus orígenes históricos primero con la esclavitud, luego con las conocidas como leyes Jim Crow, la segregación, el terror del Ku Klux Klan y la brutalidad policiaca. El libro es un muy interesante acercamiento al sistema de justicia de Estados Unidos desde una perspectiva fuera de lo tradicional de los estudios jurídicos, mostrándolo como un sistema contemporáneo de control permanente por la enorme disparidad racial en el castigo penal en Estados Unidos. El libro es al final una invitación a reflexionar y analizar todos los sistemas de justicia en todas las latitudes del mundo sin olvidar cómo y porque llegan ante estos los grupos históricamente discriminados.
 
L’Ignasi Torrent, treballador social i secretari del Consell, ens recomana: “Maus: relat d’un supervivent“ d’Art Spiegelman.

La meva recomanació és un clàssic de la novel·la gràfica, premi Pulitzer 1992.

 
Na Marilda Sueiras, advocada i vocal del Consell, ens aconsella llegir: “El diablo en la cruz“ de Ngūgī wa Thiong’o
Una ficción para reflexionar sobre el colonialismo, los tentáculos del poder y las formas de dominación de personas y pueblos enteros, poniendo en el punto de mira el capitalismo (blanco) y el patriarcado.
Ngūgī wa Thiong’o escribe sin tapujos desde la celda de la cárcel de máxima seguridad de Kamiti (Nairobi, Kenia) en la que estuvo encerrado por sus ideas a finales de los 70. Allí, plasmó en gikuyu –una de sus lenguas maternas– y sobre papel higiénico, una demoledora crítica del imperialismo británico en Kenia.
A través de cinco personajes, el autor sigue la evolución de la protagonista, una joven de Nairobi que quiere perseguir sus ambiciones en un mundo de hombres, y reflexiona sobre el expolio de África por parte de Europa.
Ngūgī wa Thiong’o, desde entonces exiliado, es una eminencia mundial del pensamiento decolonial y un gran defensor del uso de la lengua nativa por los autores africanos –en lugar de la lengua colonial impuesta–, como gran vehículo de la sabiduría ancestral de los pueblos colonizados que representa.
 
La recomanació de l’Edo Bazzaco, sociòleg i vocal del Consell, aconsella “Crítica de la razón negra” de l’Achille Mbembe.
Amb tanta (i bona) novela, faltava un assaig…. aquí va. És l’última traducció a castellà d’un assaig de Achille Mbembe, sens dubte un dels pensadors claus en la reflexió postcolonial i decolonial actual. Per la seva riquesa, complexitat i els diferents nivells de reflexió que proposa, és difícil definir aquest treball, que dona continuïtat a la reflexió desenvolupada pel mateix autor en obres anteriors, com per exemple «Necropolítica» (la podeu trobar aquí, traduïda al castellà).
A partir d’un anàlisi extremadament acurat dels mecanismes de dominació i construcció del subjecte negre durant la colònia, Mbembe anuncia allò que anomena l’«esdevenir negre del mon», és a dir el conjunt de processos mitjançant els quals el capitalisme del segle XXI està reconfigurant i expandint de manera global la noció de «negre»: un subjecte separat, segregat, constantment produït i deshumanitzat mitjançant les noves tècniques i tecnologies del poder aplicades al control de la seva vida i de la seva mort… i no obstant tot, un subjecte (potser l’únic?) que segueix portant en sí el «germen de la revolta» i de la sublevació.
 
I tanquem amb la triple recomanació de na Beatriu Guarro, mestra universitària jubilada i presidenta de l’entitat, que assegura que hem de llegir tres obre de Malika Mokeddem. Prenem nota:

Sovint pensem, des del privilegi blanc, que les persones que han vingut d’altres països i han obtingut un títol universitari (per exemple, de medecina) i han aconseguit exercir la seva professió (per exemple, en un hospital públic) són necessàriament felices: van venir per millorar la seva situació i ho han aconseguit amb escreix. Però sembla que això no és ben bé així… No es fàcil conviure amb dues identitats, entre dues cultures cap de les quals no acaba de ser mai ben bé la teva… Però segur que ho entendrem millor si ens ho explica una dona que ho ha viscut: Malika Mokeddem.

Aquesta autora va néixer el 5 d’octubre del 1949 a Algèria. Va començar la carrera de Medecina a Orà (Algèria) i va acabar-la a París. El 1979 es va instal·lar a Montpeller on va exercir de metgessa durant uns anys. Actualment viu a Perpinyà.

Si voleu seguir la trajectòria vital d’aquesta dona, us recomano tres lectures que, si bé són novel·les, tenen un alt contingut autobiogràfic, tant pels fets que s’hi expliquen, com, sobretot, per com descriu l’evolució sentimental d’aquesta escriptora, reflectida en tota la seva obra, i que ens enfronta a la nostra responsabilitat i a la nostra incapacitat per construir una societat realment igualitària.

1. Los hombres que caminan (Txalaparta, 2000) narra la història de l’àvia de la protagonista (una dona nòmada que travessava el desert). També hi podrem trobar la contradicció de la protagonista, que reconeix a la França colonitzadora l’oportunitat d’haver pogut estudiar, malgrat ser una ferma defensora de la independència del seu país.

2. La prohibida (Edicions El Jonc, 2001) La protagonista, Sultana, metgessa a Montpeller (com l’autora) torna al seu país d’origen on s’ha d’enfrontar amb els seus orígens, que creia oblidats per sempre.

3. El desconsuelo de los insumisos (El Cobre, 2006) parla obertament de les dificultats d’assumir les dues identitats, les dues cultures (l’algeriana i la francesa) que conformen la seva personalitat. També ens parla de la soledat, molt dura, però imprescindible si realment ens volem sentir lliures. Una obra d’una valentia exemplar.

La entrada Lectures recomanades pel dia del llibre se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #DOCUMENTACIÓ: El documental “El racisme mata” ja està on-line se publicó primero en SOS Racisme.

• Web “La Família del costat“
• Pàgina de Facebook:
• Imatges dels dinars a Instagram amb l’etiqueta #familiadelcostat
• Reportatge acte de cloenda a BTV.
• Reportatge inici del projecte a BTV (Nov 2014)

La entrada #NOTÍCIA: Més de 300 persones participen al projecte “La família del costat” se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #ACTIVITAT: Formació Comunicació Antiracista se publicó primero en SOS Racisme.