Alerta que les retallades poden contribuir a un increment de la xenofòbia a causa de la manca de pedagogia de l’administració

Quin balanç feu dels dos anys de legislatura?
El balanç és negatiu. El Govern ha usat la crisi econòmica i l’herència rebuda del tripartit com a arguments per retallar en drets i en llibertats i per aprimar moltíssim tot el que són els pressupostos dels àmbits més socials. En especial, en educació, sanitat i serveis socials primaris. Em vénen molts exemples al cap, com quan al juliol de 2011 vam tenir tot el tema del PIRMI. Com pots retallar la renda bàsica, que ja és el mínim dels mínims?!

I pel que fa a la immigració?
Ha estat brutal. Primer, perquè aquestes retallades, o aquestes restriccions, han estat més punyents en la població d’origen estranger, aprofitant les limitacions que ofereix la mateixa legislació d’estrangeria. D’aquestes en trobem de molts tipus; algunes són estatals, però d’altres, en canvi, han estat pioneres a Catalunya. És el cas de les exigències per accedir a algunes prestacions, des de la renda mínima fins a ajuts en el lloguer o beques d’estudi. El fet d’exigir, per exemple, més mesos d’empadronament o el permís de residència, quan abans no es demanava, suposa que moltes persones no puguin accedir-hi i, per tant, el seu risc d’exclusió social augmenta. Un altre cas és la sanitat. És cert que l’exclusió ve d’un decret estatal, però Catalunya decideix aplicar-ho amb unes especificitats que també signifiquen una restricció en l’accés a la salut: demanar un mínim de tres mesos d’empadronament, limitar l’accés als especialistes… Més enllà de les conseqüències directes i negatives per a la població afectada, aquestes retallades suposen passes enrere en el model de societat i de l’Estat de dret.Us sembla que poden afectar la convivència i encoratjar la xenofòbia?
Sí, sobretot pel discurs que hi ha darrere de les retallades i la manca de pedagogia per part de l’Administració. Justificar les retallades en la crisi econòmica porta a una absurda lluita pels recursos entre les persones que viuen situacions més precàries, una cursa on l’element origen té un paper important. Un exemple són les beques de menjador; ara hi ha una major demanda i possiblement menor oferta, i és en situacions així, de tensió, on sovint trobem comentaris com si les persones estrangeres no tinguessin dret a aquestes prestacions. Aquí és on cal un posicionament clar i inequívoc de l’Administració. Si no hi és, es fa molt complicat treballar-ho als carrers.
Us amoïna que el debat social quedi tapat pel nacional durant la campanya?
La possibilitat hi és, però també és responsabilitat de les organitzacions socials i de la societat civil evitar que això passi. Hem d’exigir que ens expliquin quines seran les seves propostes per redreçar la situació actual, perquè, si continuem aprimant l’Estat del benestar, quedarà pràcticament invisible. I els hem de demanar que ens expliquin el seu model social de país. A SOS Racisme tenim clar que una Catalunya que no doni passaport a tots els qui hi viuen, vinguin d’on vinguin, no valdrà pas la pena.

Entrevista original a la web de El Triangle

La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Comissions Obreres a Catalunya (CCOO), i SOS Racisme-Catalunya, mostren el rebuig davant de la darrera acció del Partit Popular a Badalona, representat pel seu líder local, Xavier Garcia Albiol.
Dins del marc del conveni que varen signar la CONFAVC, CCOO, i SOS Racisme-Catalunya i continuant l’esperit i reivindicacions del manifest conjunt titulat “Per la cohesió social i la convivència”, les entitats firmants volen manifestar la seva preocupació davant de la complicada situació social actual a Catalunya, i sobretot la manca de responsabilitat per part del Partit Popular de Badalona, que un cop més ha fet ús de la demagògia per treure rèdit electoral del descontent social fomentant pors i prejudicis vers la població immigrada.
Les esmentades organitzacions condemnen aquest discurs racista, recordant a la formació política que no és la primera vegada que se sent per part del PP de Badalona.
Per aquest motiu, les entitats i el sindicat signants demanen un cop més:

• Responsabilitat política per part del Partit Popular Badalona. S’insta a que des de la direcció del partit es prenguin les mesures pertinents tant amb el representant del partit a Badalona com amb la responsable de Catalunya.
• El rebuig de tots els discursos que criminalitzen per motiu d’origen, ètnia, cultura o religió, posant traves a la construcció d’una societat cohesionada i amb igualtat de drets.
• Un compromís ferm de la societat civil, del teixit associatiu, dels poders locals i de totes les administracions amb la convivència i la cohesió social.
• El compromís per part dels partit polítics de no utilitzar la immigració amb rèdit electoral, tal com s’impulsava des del Pacte Nacional per la Immigració, i d’aturar l’augment de racisme que s’està propagant en el discurs polític.

Un moment complicat com l’actual, a conseqüència de la situació de crisi econòmica i social que estem vivint, discursos de rebuig a la immigració poden generar fàcilment l’aflorament d’expressions racistes i xenòfobes.
Cal que les institucions, les associacions, el veïnat dels municipis i els partits polítics sumin esforços per garantir la convivència i la cohesió social.
Les entitats signants condemnen qualsevol acció que atempti contra la convivència i insten a treballar amb un important sentit de responsabilitat per fer evident que, de fet, Catalunya és una societat rica per la seva diversitat.
En conclusió: les organitzacions del moviment veïnal, sindical i en defensa dels drets humans insten a fer esforços per consolidar una CATALUNYA OBERTA, SOLIDÀRIA I INCLUSIVA.
Informació campanya “Per la convivència i la cohesió social”: aquí.
Barcelona, 27 d’abril del 2010
CONFAVC
CC.OO.
SOS Racisme-Catalunya

Amb motiu d’aquest dia internacional contra el racisme i la xenofòbia volem reivindicar que el racisme no és quelcom abstracte, està al nostre voltant i afecta a moltes persones en el seu dia a dia. Està present en els conflictes que enfronten a veïns i veïnes segons el seu origen. Està als lemes que criminalitzen la població immigrada o la utilitza de boc expiatori de la crisi econòmica. Està en les lleis que creen ciutadans i ciutadanes de primera i de segona.
Lleis com la llei d’estrangeria, de la qual es va aprovar a finals de 2009 una de les reformes més restrictives, que es va escolant per tots els nivells de les polítiques. I fins i tot obra el debat sobre el dret a tenir drets d’una part de la població. És una llei que a més legitimitza una de les vulneracions de drets humans més flagrant a casa nostra i, a la vegada més amagada, els CIES.
Aquest racisme per part de les institucions no fa més que alimentar les manifestacions de racisme que es viuen en el dia a dia, a les escales de veïns i veïnes, als comerços… i a l’escola. Situacions front a les que, com a societat tenim molt a dir, però sobretot, tenim molt a canviar.
No podem obviar l’augment del discurs d’extrema dreta, reforçat per la situació similar que també es viu a la resta d’Europa; que està creixent a ritmes preocupants aprofitant-se d’aquesta conjuntura de crisi econòmica i social. En aquest sentit manca un discurs alternatiu ferm des de l’acció antiracista tant per part de les institucions com també dels ciutadans i ciutadanes.
Aquest context ens demostra que el 21 de març continua sent un dia clau per donar a conèixer la necessitat de la lluita antiracista. És per això que cal obrir els ulls per veure com afecta el racisme a la nostra societat. El pateixen els nostres veïns i veïnes amb un color de pell, un origen, una religió o cultura diferent a la majoritària. Però també fa que la democràcia sigui més feble i que en sortim debilitats tots i totes.
Hem d’acabar amb aquest desconeixement i amb aquesta actitud per part de la ciutadania de no voler saber. Perquè és aquesta indiferència que té com a conseqüència la normalització de la presència del racisme.
El perill de la rutina i la indiferència davant el racisme d’una societat fracturada i una retallada de drets i llibertats que ens afecta a tots i a totes. El racisme i la xenofòbia són grans enemics de la convivència i la democràcia.
Per aquest motiu és important que des de la societat civil i des dels moviments socials s’elabori un discurs alternatiu articulat des del treball conjunt per construir una societat cohesionada. Hem d’assumir el lideratge cap a un canvi de societat justa i sent capaços de donar una resposta contundent a qualsevol manifestació de racisme.
Des de SOS Racisme-Catalunya us emplacem a ser persones actives en la lluita antiracista, a no girar la mirada enfront actituds racistes, a no legitimar el racisme social i institucional que es dóna al nostre entorn…
PERQUÈ CADA DIA ÉS 21 DE MARÇ, OBRE ELS ULLS, visibilitza i combat el racisme

Les entitats, persones i sensibilitats que formem La Fundació Tot Raval volem expressar la nostra profunda preocupació per la publicació d’una sèrie d’informacions que estan tenint, com a efecte no desitjat, una injusta estigmatització del Raval com a barri degradat i conflictiu de Barcelona.
Davant d’aquesta situació, volem fer públiques les següents consideracions:
El barri del Raval ha viscut una evolució extraordinàriament positiva els darrers vint anys. Gràcies, en bona mesura, a l’esforç de dinamització social, comercial i cultural, que s’hi ha dut a terme amb la implicació, el treball, la voluntat i el compromís, sovint desinteressat, dels veïns així com de nombroses entitats, empreses i comerços.
És cert també que, els darrers anys, el Raval ha viscut l’impacte, generalment positiu, de l’arribada i l’assentament de desenes de milers de nouvinguts provinents d’arreu del món. No ha estat la primera vegada que el barri rebia i assimilava una gran onada de nouvinguts que, com en ocasions anteriors, ha rejovenit i diversificat enormement el barri. Avui el Raval és un referent de ciutat global, oberta i dinàmica, on s’apliquen polítiques actives i models de convivència, reconeguts arreu.
Tot i això, és evident que hi ha realitats negatives que persisteixen, en major o menor grau, i que de manera periòdica esdevenen objecte d’atenció i denúncia pública. Ens referim als aspectes relacionats amb la convivència, el civisme, les fragilitats, les seguretats, etc. És probablement la conseqüència que durant molts anys s’hagin invertit, proporcionalment, més recursos en la millora física del barri que no pas al treball social i la cohesió del barri.
Algunes d’aquestes situacions problemàtiques, potser les més punyents, tenen a veure amb l’especulació immobiliària, l’explotació laboral, el tràfic i consum de drogues o l’ús incívic de l’espai públic. No són exclusives ni noves al barri, però sí que és nou l’escenari on es produeixen.
Des de Tot Raval, fa anys que treballem per enfortir la cohesió, dinamitzar el comerç, estendre l’oferta cultural, assegurar la integració dels nouvinguts, obrir el barri al conjunt de Barcelona i a tots els visitants de la ciutat.
Els qui treballem o vivim el Raval des de dins sabem com ningú quina és l’evolució del barri, quins són els avenços i retrocessos i quines les petites i grans victòries que, amb el treball en xarxa i un munt de complicitats, es poden obtenir dia rere dia.
Sabem que no és una feina fàcil i que costa molt de teixir complicitats que, en un no res, es poden desfer si no estan construïdes des de trajectòries i recorreguts estables. Però també sabem, que el que passa al Raval és tingut com a model per d’altres barris de la ciutat i per d’altres ciutats del país.
Per això a Tot Raval lamentem profundament la persistència d’una visió tòpica i carregada de prejudicis sobre el barri. I denunciem que s’atribueixin al conjunt conductes perifèriques i gens sentides com a pròpies pel conjunt d’habitants del Raval.
Ens preocupa que només s’il•lumini el Raval amb el focus de les notícies negatives i exagerades, sobre la degradació i la conflictivitat. I no estem disposats a contemplar passivament com el nostre barri es converteix en el plató de l’espectacle de la suposada degradació de la ciutat, ni volem ajudar a convertir-lo en el camp de batalla polític de Barcelona.
Perquè el Raval és, per damunt de tot, ciutat. Amb milers de persones que hi volen viure en condicions de dignitat, de llibertat i respecte, com a qualsevol altre indret de la nostra ciutat.
Per tot això, dirigint-nos a l’alcalde de Barcelona, i a través seu al conjunt de la ciutat i del país,

• 1r.- Reiterem el nostre compromís de seguir treballant per la millora progressiva de la qualitat del vida dels veïns del Raval de Barcelona i, al mateix temps, reivindiquem una consideració més ajustada i objectiva del Raval.
• 2n.- Renovem el nostre compromís exigent de col•laboració amb els responsables de l’ajuntament de Barcelona i en especial del Districte de Ciutat Vella.
• 3r.- Reclamem al conjunt de les administracions públiques, una major atenció al Raval i que, si cal, s’impulsin reformes legislatives, per combatre i afrontar els problemes socials que segueixen presents a Ciutat Vella i a tota la ciutat. Perquè aquí estan en joc, tant el precari equilibri del barri, com el model de ciutat i la seva cohesió i la convivència cíviques.
• 4t.- Demanem a les forces polítiques i socials un esforç per evitar que el barri esdevingui el camp de batalla electoral. I als mitjans de comunicació, que facin un esforç per transmetre els molts aspectes positius d’aquest barri i, així, evitar que quedi fixada una imatge esbiaixada i injusta del Raval.

Els col•lectius i persones que formem Tot Raval i les que treballen amb la Fundació, lliurement i des de la nostra absoluta independència, seguirem com fins ara, compromesos en la millora de un barri únic i extraordinari, motor econòmic i social de la ciutat, espai de llibertat i de convivència cívica, que obre camí i avança en els reptes que avui té plantejats Barcelona.
Barcelona, 21 de setembre de 2009
Fundació Tot Raval

La immigració ja és un fet estructural en la nostra societat, com ho posa de manifest que actualment més del 15 % de la població catalana són persones de diverses procedència, i això és reflecteix en la diversitat present en els centres de treball, en les escoles i en els barris.
A Catalunya, la darrera arribada de població immigrada ha estat la resposta a les necessitats d’un model de creixement econòmic basat en la presència de mà d’obra intensiva, precària i amb baixos salaris, i en l’existència d’una economia submergida molt forta. Aquesta presència de la immigració ha permès un fort creixement de l’economia catalana i espanyola, i el treball de les persones estrangeres ha representat una gran aportació al PIB i a la Seguretat Social. És a dir, Catalunya, com l’Estat espanyol, ha rebut –que no pas acollit- els treballadors i treballadores immigrants que la nostra economia reclama i necessita.
Malauradament, aquest creixement econòmic no s’ha traduït en una millora evident del poder adquisitiu de la ciutadania, ni en un increment de la qualitat dels serveis públics bàsics (sanitat, educació, serveis socials…). És a dir, malgrat anys de creixement continuat no hi hagut un increment substancial dels recursos destinats a la millora del nostre estat del benestar equiparable a l’increment de la població que ha viscut el nostre país en els darrers anys.
En aquest sentit, la immigració ha posat sobre la taula l’existència dèficits estructurals en el nostre model d’estat del benestar i són aquests dèficits els que en un moment de crisi com l’actual poden generar punts de fricció i competència entre les persones més desfavorides. Una crisi, les causes de la qual estan vinculades al nostre model econòmic i a la especulació financera, i no pas a la immigració. Les persones immigrades són tan víctimes d’aquesta crisi com ho és qualsevol altre treballador o treballadora. I volem destacar que, sigui quin sigui el motiu que les ha mogut a establir-se a casa nostra, el que es mouen són persones, i no pas mà d’obra de la qual es pot prescindir quan ja no fa falta.
Catalunya és un país que ha rebut al llarg de la seva historia persones de diferents llocs de l’Estat espanyol i d’arreu del món i que, sobre la base del “és català el que viu i treballa a Catalunya”, ha fet de la diversitat un element de riquesa i de desenvolupament social, cultural i econòmic del país. Al mateix temps, la societat catalana ha demostrat una gran maduresa democràtica i d’inclusió, i de rebuig a totes formes de racisme i xenofòbia, o a manifestacions que poden posar en perill la convivència i la cohesió social.
És des d’aquestes premisses que demanem:

• 1- Un compromís ferm de la societat civil, del teixit associatiu, dels poders locals i de totes les administracions en la convivència i la cohesió social.
• 2- El rebuig de tots els discursos que culpabilitzen la immigració de la crisi econòmica, de l’atur o del dèficit del nostre model de benestar, i d’una visió utilitària que veu les persones immigrades com a recursos vinculats a les necessitats del nostre mercat laboral.
• 3- El rebuig a la instrumentalització política de la immigració que potencia una imatge negativa de la presència de persones immigrades i juga amb els sentiments irracionals, la por i el desconeixement de la ciutadania per aconseguir rèdits electorals.
• 4- Una política real i eficaç per consolidar l’estat de benestar amb l’ampliació de les prestacions per desocupació, la millora dels serveis de sanitat, educació i serveis socials, i una aposta clara per un increment de la inversió per la millora dels barris.
• 5- El rebuig a les mesures i polítiques que tenen com a objectiu retallar drets fonamentals, com és el dret de viure en família, i la violació dels drets humans, com ara l’augment dels dies de detenció en els centres d’internament per una simple infracció administrativa.

Un moment complicat com l’actual, a conseqüència de la situació de crisi econòmica que estem vivint, pot generar fàcilment l’aflorament d’expressions racistes i xenòfobes, i de discursos de rebuig a la immigració. És per això que hem de treballar amb un important sentit de responsabilitat per fer evident que, de fet, som una societat rica per la seva diversitat i fer grans esforços per consolidar una CATALUNYA OBERTA, SOLIDÀRIA I INCLUSIVA.
En aquest sentit, demanem l’adhesió a aquest manifest al màxim d’organitzacions sindicals, entitats socials, municipalistes, associacions de mares i pares i altres organitzacions socials, però molt especialment la seva implicació directa per traslladar el seu contingut a un treball comú als centres de treball, als barris, als municipis i a les escoles arreu del país.
Barcelona, 3 de juny de 2009
Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC)
Comisions Obreres de Catalunya (CCOO)
SOS Racisme – Catalunya

SOS Racisme-Catalunya s’ha adherit al manifest per la convivència “Badalona som tots”. Text impulsat per un grup d’entitats socials així com veïns i veïnes de la ciutat de Badalona per promoure la cohesió social davant els darrers fets que han posat en perill aquesta convivència.
Podeu trobar més informació sobre la iniciativa al seu espai web .
El text del manifest, presentat el darrer 29 d’abril del 2009, és el següent:
Les entitats sotasignants,
MANIFESTEM QUE:
Badalona ha experimentat els darrers anys un canvi social i demogràfic, fruit de diferents processos migratoris, que ha fet canviar la ciutat. L’arribada de persones procedents d’altres països s’ha de tenir en consideració perquè és un factor important que, com d’altres, influeix en l’economia local, en les necessitats socials, en el pluralisme cultural i religiós, en la prestació dels serveis públics i en qüestions relacionades amb la percepció de la ciutat que provoca aquesta nova composició social.
Aquesta nova realitat, que sovint es viu amb inquietud – fruit de la comprensible dificultat per assimilar els canvis i, sobretot, perquè s’afegeix a situacions socioeconòmiques insatisfactòries que ja existien prèviament a la ciutat- també és, innegablement, una oportunitat. La gestió d’aquesta situació és un repte comú entre les administracions, els agents socials i econòmics, i els ciutadans i ciutadanes en general.
El futur que volem per Badalona persegueix l’objectiu d’assolir la cohesió social i la ciutadania, entesa com a espai comú de convivència i de referència per a tothom, i com a estatus jurídic que estableix els drets i els deures de les persones davant la col·lectivitat. En aquest futur de cohesió és necessari compartir els valors, la llengua, els principis democràtics i unes pautes de comportament.
Aquest compromís per la cohesió esdevé estratègic per a Badalona i reclama obrir una etapa de concertació social, institucional i política.
És per poder donar resposta a aquests reptes que
ACORDEM:

• El nostre compromís i corresponsabilitat en desfer estereotips i prejudicis, en promoure el coneixement, el respecte i el diàleg, i en treballar a favor d’actituds socials positives i constructives.
• La defensa d’un model de ciutat basat en la cohesió social, en la convivència, en els drets i els deures de tota la ciutadania, en la reducció de desigualtats i la igualtat d’oportunitats; que respongui a les noves necessitats i els canvis que comporta l’arribada de nouvinguts i, de forma més àmplia, als reptes que planteja la diversitat mateixa, que no només és fruit de la immigració sinó que és característica intrínseca de tota societat.
• Treballar de manera conjunta i complementària per a la integració de les persones nouvingudes en el marc del respecte pel nostre sistema de valors democràtics, constitucionals, socials i jurídics, garantint els drets i els deures de tota la ciutadania, sense cap tipus de discriminació per qüestions de gènere, origen, condició ni religió. I posar al centre de la nostra acció tant l’acollida i la inserció de les persones nouvingudes com el respecte per la diferència i el reconeixement positiu de la diversitat
• Exigir a l’Ajuntament que incorpori aquest model i aquests objectius com a prioritat de la seva acció política, que treballi també conjuntament i complementàriament amb la societat civil i que la prestació de serveis es faci garantint la reducció de desigualtats així com la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans de Badalona. Demanar a la resta d’administracions i institucions públiques catalanes i estatals que reconeguin aquesta voluntat d’acció i hi donin suport.
• Demanar a totes les entitats i agents que tenen algun lideratge a la ciutat –ja sigui polític, econòmic, social, religiós o ideològic- que l’exerceixin de forma responsable, per tal que els seus interessos particulars no posin en perill la construcció d’una ciutat democràtica i plural en què tothom sigui respectat, d’acord amb allò subscrit en el “Pacte local per la convivència i el civisme” aprovat en el Consell de Ciutat, el 24 de febrer de 2007.
• Constituir-nos com a grup per treballar conjuntament per aquests objectius, així com per donar resposta a qualsevol agressió contra la convivència i la cohesió social que es pugui produir a Badalona.
• Demanar als mitjans de comunicació una actitud crítica i responsable, que no refermi estereotips i que treballi en favor de la cohesió social.
• Demanar l’adhesió a aquest compromís amb Badalona a la resta d’organitzacions i persones de la ciutat.

Signen, les entitats promotores: ARSIS, Ateneu de Sant Roc, La Rotllana, La Mussara, AMICS, Fundació Salut Alta, Òmnium Cultural, Espai Jove de Converses Interculturals, Naday-E-Pakistan, Associació Projecte Musivari, Associació Cultural Popular Xinesa
Barcelona, 29 d’abril del 2009
SOS Racisme-Catalunya

Els sotasignants condemnem novament, de manera enèrgica, els atemptats de Madrid, que han afectat persones espanyoles i d’altres nacionalitats. Volem manifestar la nostra profunda preocupació davant el risc que la confirmació d’Al-Qaeda com a autora de la massacre de l’11 de març pugui provocar reaccions racistes i xenòfobes.
Per això instem el conjunt de la societat a prevenir activament aquestes possibles reaccions i a denunciar-les si es produeixen. Com a primera mesura, proposem:

• Evitar la generalització i la criminalització, tant en els discursos públics com en les mesures polítiques i policials que puguin emprendre’s, i fer-ho de forma activa, és a dir, no tan sols evitant la identificació, sinó posant explícitament de manifest la no identificació.
• No parlar de “terrorisme islàmic”. El fonamentalisme és condemnable en totes les seves formes, i pot existir en qualsevol religió.
• No reduir l’anàlisi a elements religiosos i culturals. El context en el qual s’inscriuen els atemptats de l’11 de març és de política internacional.
• Preservar l‘estat democràtic de dret. La lluita contra el terrorisme no ha d’emprar-se, sota cap circumstància, com a pretext per a dur a terme una retallada de drets i llibertats.
• Condemnar explícitament qualsevol manifestació de racisme i xenofòbia que pugui produir-se com a conseqüència dels gravíssims atemptats de l’11 de març. No oblidem els precedents dels atacs racistes a El Ejido, i l’oposició a l’obertura de mesquites.

Seria llastimós que la nostra societat hagués de sumar a la tragèdia de l’11 de març un brot de racisme i xenofòbia que posés en perill la convivència social. Tenim l’oportunitat i la responsabilitat d’aturar el racisme i de construir una societat en què tothom sigui considerat ciutadà i gaudeixi dels mateixos drets.
16 de març de 2004

Sotasignants

ACAT-Catalunya/Espanya, Acció Escolta de Catalunya, Amical de Mauthausen, Arquitectes Sense Fronteres, Artixoc, Asociación Cultural Via de la Paz, Asociación de Inmigrantes Saharauis Catalunya, Asociación de Uruguayos en Catalunya, Asociación Sociocultural IBN BATUTA, ASOPXI, Assemblea de Ciutadanes, Ciutadans i Entitats de Reus, Assemblea Papers per Tothom, Assemblea Permanent d’Intel·lectuals, Professionals i Artistes, Associació Catalana d’Amics del Poble Saharauí, Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala, Associació de Joves Consumidors de Catalunya – Consum Rebel, Associació ED.Educativa Socio-laboral, Associació Moviment per la Pau, Associació per a Joves Teb i Ravalnet, Associació per als Drets Humans a l’Afganistan (ASDHA), Associació WAFAE, Càritas Diocesana de Barcelona
Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), Consell Islàmic de Catalunya, Cooperacció, Coordinadora de Entidades de Inmigrantes (14 entidades), Cristianisme i Justícia, DONA i Joves Nacionalistes per a la Igualtat, Ecuador Llactacaru, Entrepobles, Esquerra XXI, ETANE, FAVB, Federació Catalana d’ONG Pels Drets Humans, Federació Catalana de Voluntariat Social, Federacion de Colectivos de Inmigrantes de Catalunya, Juristes sense Fronteres, Mapasonor Associació, Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya, Museu de la Immigració (MHIC), Plataforma Aturem la Guerra, Plataforma Vallirana per la Pau, Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, SODEPAU, SOS Racisme, Taula de Joves de Sant Andreu, Xarxa de Mobilització Global (XMG), YMCA Barcelona
Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i la Regidoria de Cultura i Drets Civils, Centre d’Informació i Serveis a l’Estudiant de Catalunya (CISEC), Regidoria Drets Civils i Cooperació de l’Ajuntament de Lleida
CCOO, Intersindical Alternativa de Catalunya (USTEC-STEs, CATAC, SECT, CATAC-CTS, CAU), Espai Jove de la Intersindical-CSC, Sindicat de Periodistes de Catalunya, UGT
Convergència Democràtica de Catalunya, ERC, EUiA, ICV, Joventut Nacionalista de Catalunya, PSC, Unió Democràtica de Catalunya, Joventuts d’Esquerra Republicana JERC
Fundació Migra-Studium, Fundació MÓN-3, Fundació Pere Tarrés
Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Autònoma de Barcelona, Dra. Esther Giménez-Salinas (Rectora de la Universitat Ramon Llull), Dra. M. Rosa Virós (Rectora de la universitat Pompeu Fabra), Prof. Joan Viñas i Salas (Rector de la Universitat de Lleida), Sr. Lluís Arola (Rector de la Universitat Rovira i Virgili)
Lorenzo Cachón Rodríguez, Maruja Torres

Durant l’últim mes, els referents polítics de Catalunya i l’Estat Espanyol han depassat la frontera del seny i la correcció política. A l’hora de discutir sobre els efectes que els darrers moviments migratoris han provocat en els últims anys, s’ha endinsat en el terreny perillós i rebutjable d’un discurs populista i estèril, practicat per quasi tothom, que no fa més que afavorir actituds i comportaments racistes i xenòfobs. Per completar el panorama, cal afegir que la societat catalana viu amb desconcert l’espectacle de declaracions i incorreccions d’aquests referents.
No és un efecte espontani. Es tracta d’un canvi lent que s’ha anat forjant des de finals dels 90, un procés marcat, entre d’altres, pels fets de Ca n’Anglada, per les agressions físiques contra ciutadans i ciutadanes estrangers, o per declaracions i comentaris radicals revestits d’una formalitat i rigor inexistents. Aquests esdeveniments, i alguns més, són l’exponent d’una dinàmica més profunda que respon a les següents causes:

• Irresponsabilitat i discriminació en la política migratòria del Govern central: despreocupada a l’hora de combatre les xarxes de tràfic i explotació d’éssers humans, desinteressada del tot en el moment de donar respostes al vessant més social de la immigració, i contradictòria amb els fets irrefutables de la realitat, moguda per l’ús electoral i populista que en fa de la immigració.
• Deixadesa i debilitat en els discursos i les pràctiques polítiques de l’Administració autonòmica, preocupada per aconseguir més competències en matèria d’estrangeria però usant ineficaçment les que disposa: educació de les persones joves i adultes, xarxes d’acolliment de menors, etc…
• Manca de decisió (i passivitat en alguns casos) pel que fa a alguns dels ajuntaments més representatius del país, els quals encara no han resolt temes com els irregulars al carrer, els menors indocumentats o la igualtat en drets socials, en cooperació amb la resta de nivells de l’administració. Una cooperació que a volts és difícil, si no impossible, pels entrebancs que disposa el propi Govern central.
• Perillositat del tractament exclusivament electoralista dels partits polítics a l’hora de tractar el tema de la immigració, a causa de la por a perdre vots en les eleccions autonòmiques i locals. Una estratègia efectiva a curt termini però irresponsable, poc intel·ligent i mancada de compromís social real amb la ciutadania a mig-llarg termini, ja que aquesta mai recolza la defensa d’uns valors o d’un model basat en els Drets Humans.
• Incomprensió del procés immigratori per part de molts sectors socials, de manera que les persones immigrades acaben convertint-se en treballadors per als empresaris, delinqüents per a sectors veïnals, notícies per als mitjans de comunicació, i un problema per a les administracions públiques, enlloc de ser considerades simplement ciutadans i ciutadanes.

Aquesta confluència de factors, estretament lligats els uns amb els altres, ha desencadenat aquesta espiral de racisme i xenofòbia que creix dia a dia i que esborra de la memòria compartida tot allò que com a societat un dia vam dir que volíem ser i vam explicitar en la Declaració Universal dels Drets Humans, la Constitució i l’Estatut.
Entre les conseqüències més preocupants destacaríem dues:

• Les declaracions obertament racistes de dirigents de primera línia de la classe política catalana, proposant solucions properes a un feixisme ranci per als problemes reals de convivència que es donen entre persones d’orígens diversos.
• La incomprensible absència d’un discurs i un front antifeixista que agrupi a formacions polítiques, sindicals i socials de Catalunya per aturar els discursos xenòfobs d’extrema dreta.

Per la gravetat d’aquests dos fets, així com per altres realitats i esdeveniments d’intensitat similar, SOS RACISME CATALUNYA denuncia l’onada de racisme social que s’està estenent arreu del país, i considera vital el desplegament de determinades mesures que garanteixin la recuperació d’un debat asserenat i assenyat a l’entorn de la immigració. Entre elles destaquem:

• Defensar els drets fonamentals en general, i la llibertat religiosa i de culte en particular, de tot ciutadà i ciutadana, amb independència del seu origen o nacionalitat.
• Desenvolupar una actitud combativa a nivell individual contra les agressions verbals o físiques de caràcter racista.
• Crear espais de diàleg i de trobada per a resoldre els problemes que existeixin o sorgeixin entre grups de ciutadans i ciutadanes per motius culturals o religiosos.
• Contribuir a eliminar les pors irracionals que alguns malintencionats escolen en el teixit social per provocar la fractura social.
• Eliminar de la contesa electoralista entre els partits democràtics qualsevol manipulació maniqueista o demagògica que faci referència a les persones d’origen immigrat.
• Apostar per la convivència en igualtat de drets i d’oportunitats com a garantia enfront d’altres models basats en la discriminació o paternalisme.