25 anys de l’assassinat de Lucrecia Pérez

El 13 de novembre del 1992 van assassinar a Lucrecia Pérez. Lucrecia vivia a Madrid des de feia un mes aproximadament, on s’hi havia traslladat des de República Dominicana. Dormia a una discoteca abandonada amb altres compatriotes, coneguda com Four Rouses, i fins allà van arribar tres militants d’extrema dreta aquella nit. Tres assassins. Un guardia civil de 25 anys i dos companys de 16, que la mataren a trets i feriren un company seu en nom de l’odi i el racisme.


El seu assasssinat es recorda com el primer crim racista a l’Estat espanyol, però més aviat podríem dir que va ser la primera condemna per crim de motivació racista. Perquè molts altres delictes i agressions motivades per aquest odi n’hi van haver abans. I moltes, després.

Lucrécia Pérez, assassinada el 1992 per racisme. Font: EuropaPress
Lucrécia Pérez, assassinada el 1992 per racisme. Font: EuropaPress

L’assassinat de Lucrecia va colpir la societat espanyola i la va fer conscient de les conseqüències reals del racisme existent entre la ciutadania. Però no va servir per aplacar-ho. 25 anys després ens veiem obligades a reforçar aquesta lluita sense descans.
Abans d’ahir, 12 de novembre de 2017, un miler de persones van omplir el centre de Madrid en una marxa antiracista, #12NSinRacismo. Una mobilització protagonitzada i dirigida per les persones que pateixen el racisme cada dia. El racisme de l’extrema dreta i el feixisme i el racisme de tota persona que no actua davant d’una discriminació o agressió racista. El racisme de les lleis que limiten les llibertats de les persones pel seu origen (com la Llei d’Estrangeria, però no l’única) i el dels docents que impedeixen assistir a l’escola amb hijab. El racisme de no reconèixer els drets polítics a qui no tingui la ciutadania espanyola, i el de no reconèixer que una identificació policial no pot ser justificada pel color de pell de qui la pateix.
El racisme social, institucional, institucionalitzat… el racisme és complex però, sobretot, és transversal. I és la primera causa de delictes d’odi a l’estat.
Per Lucrecia i totes les persones afectades pel racisme. Però, sobretot, per totes les persones que volem viure en una societat justa, sense racisme, seguim treballant cada dia.

Comparteix

Facebook
Twitter
LinkedIn

Últimes notícies

A Twitter

Articles Relacionats

Informe de Pareu de parar-me 2021
Batlle-Web
Tauler de control de l'organitzador