Arxiu de Campanyas - SOS Racisme

#AixòésRacisme

Lorena Jiménez Alterachs — Tue, 13 Sep 2022 10:09:24 +0000

És una campanya per visibilitzar i denunciar les discriminacions racistes que trobem al nostre voltant. En un moment en què els conflictes fronterers estan a l’ordre del dia, no podem oblidar les discriminacions que també es produeixen portes endins, als carrers i institucions. Algunes vegades són situacions visibles per tothom. D’altres, ens passen desapercebudes. Ja sigui perquè no les veiem, perquè les persones afectades no les denuncien o perquè són situacions racistes que hem assumit i normalitzat. La invisibilització del racisme no ens permet avançar cap a una societat justa i igualitària. Revisar tant les estructures racistes a gran escala com els mecanismes opressors que s’activen a nivell individual quan s’ocupa una posició de privilegi és indispensable per començar a transformar alguna cosa. #AixòésRacisme pretén:

VISIBILITZAR les discriminacions que ens passen més desapercebudes i les lluites de les persones que denuncien el racisme que pateixen.
ARGUMENTAR I DEBATRE perquè considerem algunes situacions discriminatòries.
DONAR EINES innovadores i creatives per lluitar contra les discriminacions racistes.

Accions

Tu també tens aquests problemes per sortir de festa?

Saber-ne més

Què faries tu si patissis un delicte d'odi?

Saber-ne més

El racisme en càmera oculta

Saber-ne més

Saps identificar el discurs polític racista?

Saber-ne més

La entrada #AixòésRacisme se publicó primero en SOS Racisme.

Delictes i discurs d’odi racista

Lorena Jiménez Alterachs — Mon, 12 Sep 2022 20:11:23 +0000

El racisme segueix sent la primera causa de delictes d’odi, tant a Catalunya com a l’estat. Tot i que en els últims anys el nombre de delictes racistes denunciats s’ha incrementat, encara avui entre el 80% i el 90% romanen invisibles. Així mateix, en l’àmbit institucional (polític, policial, judicial, etc.) hi ha una manca de capacitat i voluntat per identificar les causes estructurals i les motivacions racistes que estan a la base de moltes d’aquestes pràctiques delictives. De la mateixa manera, les institucions segueixen sent responsables de l’incompliment dels drets de les «víctimes» de racisme –que sovint acaben revictimitzant– i de la manca de mecanismes eficaços de reparació del dany.

D’altra banda la propagació i «normalització» creixent del discurs racista –en la política, mitjans de comunicació, xarxes socials, etc.- és un indicador de com el racisme és un element clau de subordinació i discriminació, present a tots els àmbits de la societat. L’odi racista no és casual ni ocasional: és institucional, estructural i sistemàtic. I en aquest sentit, el discurs racista i les pràctiques i polítiques institucionals van de la mà, es retroalimenten, sent el primer al mateix temps causa i conseqüència de les segones.

Davant d’aquesta realitat, els objectius de SOS Racisme són:

Oferir acompanyament especialitzat a qui pateixi odi racista mitjançant el SAiD
Identificar noves accions per la reparació del dany de les víctimes de racisme, i incidir amb l’administració pel reconeixement efectiu dels seus drets.
Generar i difondre narratives transformadores i alternatives al discurs d’odi.

La entrada Delictes i discurs d’odi racista se publicó primero en SOS Racisme.

Identificacions policials per perfil racial

gatxan gatxan — Mon, 29 Aug 2022 12:04:31 +0000

El “perfil racial” és un criteri normalitzat en moltes identificacions o controls, en què es demana la documentació a persones seleccionant-les exclusivament pel seu aspecte físic. És a dir, no se les para pel que han fet, sinó per tenir trets físics identificats com a diversos per la població majoritària. Aquestes identificacions es donen de forma generalitzada i amb total impunitat, tant en espais públics com privats, fins a tal punt que s’ha normalitzat i formen part del paisatge diari dels nostres pobles i ciutats. Però no són normals: són il·legals i criminalitzadores. Per fer-hi front, hem engegat la campanya “Pareu de parar-me. L’aparença no és motiu”, amb el suport indispensable d’un ampli ventall d’entitats i col·lectius. Els objectius cabdals són:

Visibilitzar les identificacions policials per perfil racial i fer un primer estudi del context a Catalunya.
Desnormalitzar-les. Animar les persones que viuen i/o veuen parades racistes a denunciar-les o, com a mínim, comunicar-les.
Incidir políticament perquè les identificacions policials per perfil racial siguin explícitament prohibides i activament perseguides.

Què pots fer-hi tu?

Comunica’ns una parada per perfil racial

Incideix a les xarxes socials

Informa’t sobre perfilació racial

Experiències i coneixements

“Van demanar disculpes, però no a mi, sinó al meu pare”

En Marc va ser identificat per la Guàrdia Urbana al centre de Barcelona quan anava acompanyat del seu pare, que és blanc. Quan el pare va reclamar als agents el motiu de l’aturada, aquests no van saber què respondre i van acabar demanant disculpes, però no al Marc, sinó al seu pare. Per ell, les identificacions racistes provoquen una actitud d’estar a la defensiva. A nivell identitari, poden crear una sensació d’impotència i desarrelament. Estar informat sobre la il·legalitat de les identificacions racials és per en Marc la primera eina per evidenciar-les.

“Com més preguntava el perquè, més embogien”

L’Eduard va ser aturat per la policia nacional a l’estació d’autobusos de Castelló. Quatre agents el van arraconar i el van registrar, obligant-lo a treure tot el que tenia a les butxaques, mentre li feien preguntes intimidatòries com “què fas aquí” o “on vas”. Va explicar als agents que tenia nacionalitat espanyola, ja que era fill adoptat d’origen dominicà i pares catalans. Els agents no van deixar de sospitar d’ell fins que van comprovar la seva identitat.

“Si no tenen motius, que no ens aturin”

En Moha ha perdut el compte de les vegades que l’han parat al llarg de la seva curta vida. Unes 10, diu, en el que portem de 2018. És incapaç de recordar-les totes perquè que el pari la policia és un fet tant habitual com que li demanin quina hora és. El que sí sap és que les aturades per #perfilètnic li han esguerrat el dia en què va aprobar el carnet de conduir, li han fet perdre un tren, l’han deixat en evidència davant dels amics del seu pare i han fet que el dependent del supermercat desconfiï d’ell perquè “alguna cosa haurà fet” si el paren tant.

“Estic fart de viure perseguit”

Ngoy Ngoma és coordinador del projecte AfroDiccionario i membre de l’equip d’implementació del Decenni Afrodescendent a Espanya. Ha viscut a Madrid pràcticament tota la seva vida, però això no l’eximeix de sentir-se controlat, assetjat i perseguit per la policia en base al seu color de pell. En aquest vídeo explica una de les identificacions policials que ha patit, en la qual, tot i haver-se identificat correctament, va acabar detingut i acusat de desobediència. Assegura que les principals conseqüències de trobades incòmodes i injustes com aquesta amb la policia són la por, la desconfiança i la inseguretat.

“Si callem, ningú no ens tindrà en compte”

Sara (nom fictici) viatjava a Londres amb els seu pare una setmana després d’haver adquirit la nacionalitat espanyola. Estaven molt emocionats fins que, a la cua per embarcar a l’avió, després d’haver passat tots els controls de seguretat sense problemes, les hostesses del vol de Ryanair els van aturar i van demanar-los documentació més enllà del passaport, com ara l’adreça del seu domicili o el número de compte bancària.

“Enséñame la mochila. Das con el perfil”

En Sergi (nom fictici) explica com es va desenvolupar l’última de les moltes identificacions per perfil ètnic que ha patit al llarg de la seva vida. Entre altres coses, ressalta la importància d’aprendre a defensar els drets d’un mateix sense posar-se en perill i de denunciar que “donar amb el perfil” no és motiu suficient per estar permanentment exposat a ser aturat per la policia a la via pública.

“Pel meu color de pell, l’Estat presumeix que sóc delinqüent”

Isabelle i Esther Mamadou formen part de l’equip d’implementació del Deceni Internacional Afrodescendent a Espanya. Elles han sigut les primeres d’Espanya en denunciar un cas de discriminació racista davant el Grup d’Experts sobre Afrodescendents de l’ONU. L’Esther admet estar farta i molesta pel fet que l’Estat presumeixi que, pel seu color de pell, és delinqüent o es troba en una situació administrativa irregular i, en conseqüència, la pari constantment de forma indiscriminada. L’Isabelle sent por i desconfia de les forces de l’ordre.

“Poden venir en qualsevol moment a identificar-me”

En Toni (nom fictici) estava descansant assegut a un banc després d’anar al mercat amb la seva parella, com fa quasi cada divendres. Se li van apropar dos homes de forma intimidant, recolzant els peus sobre el banc on ell era. Van començar a parlar amb ell en un to amenaçant: “¿Qué haces aquí sentado?¿Quién te ha dado permiso? Negro, si no eres nada ni nadie, así que escúchame: estoy harto de los negros como tú”.

Fins als ous de les parades policials racistes

Manu (nom fictici) va ser aturat a l’entrada de la parada de metro de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet. Malgrat haver-se identificat des del primer moment, els quatre Mossos d’Esquadra que estaven efectuant tasques de “prevenció del delicte”, van voler escorcollar-lo. Ell va sol·licitar anar a comissaria però els agents no li ho van concedir. Aleshores, va decidir despullar-se i entregar la roba als agents en senyal de protesta.

“¿A ti qué te parece? A un alemán no lo voy a identificar”

Que les identificacions policials basades en el color de la pell o l’ètnia siguin una pràctica comuna, no vol dir que siguin legals. En Shan es va sentir discriminat i criminalitzat quan un agent de la Policía Nacional li va demanar els papers sense motiu aparent. I convençut que estava vulnerant els seus drets, va denunciar-ho. En aquests moments el seu cas es troba davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

“S’ha de diferenciar entre un criminal i una persona negra”

El germà de la Natascha va venir de Bèlgica, el seu país natal, per fer-li una visita amb la seva dona. Després d’una nit de copes la parella tornava a casa de la seva germana. Mentre la dona s’asseia a un banc per descansar, ell li feia broma perquè continués caminant. Una agent de la Guàrdia Urbana els veu i acusa el noi d’estar agredint la seva dona. Ells ho neguen i continuen caminant però uns carrers més enllà es troben uns Mossos d’Esquadra que volen detenir-lo: “potser és normal al teu país, però pegar a les dones no ho és aquí”.

La entrada Identificacions policials per perfil racial se publicó primero en SOS Racisme.

Infància migrant

Lorena Jiménez Alterachs — Mon, 29 Aug 2022 08:52:00 +0000

Fa més de 20 anys que té lloc la migració de nens, nenes i joves, principalment des de països del Magreb i de l’Àfrica occidental, a Catalunya. Tanmateix, la manca de priorització i inversió en polítiques públiques amb perspectiva antiracista han fet que el sistema de protecció a la infància migrant sigui una assignatura pendent.

S’està sobrexposant els joves migrants sols als mitjans de comunicació, a través d’un relat deshumanitzador i criminalitzador entorn a l’estereotip de l’anomenat “col·lectiu MENA”, a qui es construeix com a problema social. En conseqüència, les institucions no adopten una lògica de protecció, sinó una lògica penal. En comptes d’acollir i cuidar es persegueixen menors infractors. L’estat es bolca per fer efectiva aquesta persecució, amb tota la maquinària racista de la llei d’estrangeria, la llei mordassa i el codi penal al seu servei. Tot sovint, organismes públics com la Fiscalia de Menors i la DGAIA fan prevaldre la sospita, la criminalització, el càstig i la discriminació en l’accés als drets per damunt de la cura.

L’objectiu de SOS Racisme davant aquesta realitat racista és triple:

Desarticular el discurs d’odi mediàtic i generar una narrativa alternativa als mitjans que visibilitzi i assenyali les diferents peces del sistema que oprimeixen la infància migrant.
Incidir políticament per tal d’eradicar les pràctiques racistes que tenen lloc dins de la Fiscalia de Menors, la DGAIA o el mateix sistema educatiu, entre d’altres.
Denunciar judicialment per la via que correspongui tota vulneració de drets a la infància migrant que se’ns notifiqui a través del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD).

D'infància en perill a infància perillosa

“D’infància en perill a infància perillosa” és un projecte periodístic que ha estat possible gràcies a una de les beques DevReporter que atorga LaFede.cat. El projecte cerca desconstruir l’imaginari visual i narratiu racista que acompanya el relat dels “menors no acompanyats” als mitjans de comunicació, per a construir una altra narrativa mediàtica, política i social. A través d’un treball amb profunditat, basat en entrevistes als agents i responsables del sistema migratori i de protecció de la infància i l’adolescència (la policia, el cos judicial, l’advocacia, la classe política, el funcionariat i treballadors i treballadores del sistema de protecció), s’aprofundeix en les causes polítiques i socials que dibuixen el (des)ordre actual de l’entramat polític, administratiu-institucional i social que envolta la vida de la infància i l’adolescència migrant. La seva voluntat és la de revelar el racisme institucional que travessa els itineraris dels nois que migren sols.

SINOPSI: El 2019, almenys mitja dotzena d’adolescents estrangers han mort a Espanya. Molts d’ells han estat agredits als centres on estan institucionalitzats. Desembarquen en un sistema polític, administratiu i social que es defineix com d’acollida, però que respon a una lògica migratòria que desemboca en la desprotecció i el maltractament de la infància i l’adolescència. Aquest és el retrat d’un entramat institucional que abandona els drets de la infància als interessos de la seva política de govern.

La entrada Infància migrant se publicó primero en SOS Racisme.