Fa més de 20 anys que té lloc la migració de nens, nenes i joves, principalment des de països del Magreb i de l’Àfrica occidental, a Catalunya. Tanmateix, la manca de priorització i inversió en polítiques públiques amb perspectiva antiracista han fet que el sistema de protecció a la infància migrant sigui una assignatura pendent.
S’està sobrexposant els joves migrants sols als mitjans de comunicació, a través d’un relat deshumanitzador i criminalitzador entorn a l’estereotip de l’anomenat “col·lectiu MENA”, a qui es construeix com a problema social. En conseqüència, les institucions no adopten una lògica de protecció, sinó una lògica penal. En comptes d’acollir i cuidar es persegueixen menors infractors. L’estat es bolca per fer efectiva aquesta persecució, amb tota la maquinària racista de la llei d’estrangeria, la llei mordassa i el codi penal al seu servei. Tot sovint, organismes públics com la Fiscalia de Menors i la DGAIA fan prevaldre la sospita, la criminalització, el càstig i la discriminació en l’accés als drets per damunt de la cura.
L’objectiu de SOS Racisme davant aquesta realitat racista és triple:
- Desarticular el discurs d’odi mediàtic i generar una narrativa alternativa als mitjans que visibilitzi i assenyali les diferents peces del sistema que oprimeixen la infància migrant.
- Incidir políticament per tal d’eradicar les pràctiques racistes que tenen lloc dins de la Fiscalia de Menors, la DGAIA o el mateix sistema educatiu, entre d’altres.
- Denunciar judicialment per la via que correspongui tota vulneració de drets a la infància migrant que se’ns notifiqui a través del Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD).
D'infància en perill a infància perillosa
“D’infància en perill a infància perillosa” és un projecte periodístic que ha estat possible gràcies a una de les beques DevReporter que atorga LaFede.cat. El projecte cerca desconstruir l’imaginari visual i narratiu racista que acompanya el relat dels “menors no acompanyats” als mitjans de comunicació, per a construir una altra narrativa mediàtica, política i social. A través d’un treball amb profunditat, basat en entrevistes als agents i responsables del sistema migratori i de protecció de la infància i l’adolescència (la policia, el cos judicial, l’advocacia, la classe política, el funcionariat i treballadors i treballadores del sistema de protecció), s’aprofundeix en les causes polítiques i socials que dibuixen el (des)ordre actual de l’entramat polític, administratiu-institucional i social que envolta la vida de la infància i l’adolescència migrant. La seva voluntat és la de revelar el racisme institucional que travessa els itineraris dels nois que migren sols.
SINOPSI: El 2019, almenys mitja dotzena d’adolescents estrangers han mort a Espanya. Molts d’ells han estat agredits als centres on estan institucionalitzats. Desembarquen en un sistema polític, administratiu i social que es defineix com d’acollida, però que respon a una lògica migratòria que desemboca en la desprotecció i el maltractament de la infància i l’adolescència. Aquest és el retrat d’un entramat institucional que abandona els drets de la infància als interessos de la seva política de govern.
