L’activista antiracista denúncia actuacions policials abusives, una d’elles ocorreguda en 2022
“A ells els és igual i jo ja estic acostumat. Tota la meva vida la policia ha anat per mi perquè soc negre”, explica *Cheikh *Drame, president de SOS Racisme Catalunya. Aquest jove català de 31 anys nascut al Senegal és un dels 110 afectats que en 2022 va denunciar haver estat víctima de racisme davant l’entitat, encara que també ha portat el cas davant la justícia. *Drame ha denunciat a diversos agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona per una actuació, diu, “abusiva” i “racista”. No obstant això, assumeix, es tracta de fets que li han passat tota la seva vida. “Per a ells no soc el president de SOS, soc un negre més que és perillós”, assenyala.
Drame es considera català d’origen divers. Vi a Catalunya quan tenia 5 anys i la seva infància la va passar a Martorell (Baix Llobregat). “Va haver-hi una cosa que va marcar un punt d’inflexió en la meva vida. Quan tenia 13 anys, un policia local de Martorell em va dir: ‘Em faré una cartera amb la teva pell'”, explica *Drame. A partir d’aquí, les topades amb els agents han estat una constant. El més greu va ocórrer en 2010, quan va acabar sent condemnat després de ser agredit, un episodi que li va portar a implicar-se en l’entitat que avui presideix. Aquest 2022 ha tornat als jutjats per un cas ocorregut durant el mes de maig en el barri del *Raval de Barcelona.
“La policia sempre ha anat per mi perquè soc negre”
“Estàvem en la plaça dels Àngels amb uns altaveus, i la policia va preguntar de qui eren”, explica *Drame. Com eren seus, va acceptar que anava a ser multat pel soroll que generava. “Però després van arribar amb una furgoneta i tothom va sortir corrent, només es van quedar les persones negres”, compte. Diu que els agents van envoltar a un noi negre al qual van acusar d’agressió sexual. “Jo els vaig dir que deixessin que la policia els pegués, mentre un agent, molt alterat, em deia que em tranquil·litzés”. “Vaig decidir treure el mòbil i gravar, perquè l’altre noi ja estava alterat i envoltat per sis policies que ja havien tret les porres”.
Esbroncs i mòbil requisat
“Em van tocar el braç i em van dir que no podia gravar: jo els vaig respondre que coneixia la llei mordassa i que sí que podia gravar però no difondre”, explica. Al final, va ser identificat i es va separar uns metres. “Però no podia deixar al noi negre sol: em vaig allunyar i vaig continuar gravant, encara que em continuaven increpant”, insisteix.
“Després vi un altre agent, em va torçar la nina i em va treure el mòbil”, es queixa. Ell va demanar que li ho retornessin i, segons el seu relat, els sis agents van començar a esbroncar-li. “reien de mi, m’empenyien, m’assenyalaven la porra amenaçant-me…”, lamenta. Després, afegeix Drame, es van emportar a l’altre noi emmanillat. Compte que a ell un agent li va dir que, “gràcies al *teatrillo” que havia muntat, l’anaven a denunciar.
Davant la justícia
Un jove que estava en la plaça també va gravar tot el succeït. Amb aquests documents gràfics, *Drame i el Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme han portat aquest cas davant la justícia. També ha recorregut una sanció que li van imposar per, suposadament, prendre alcohol al carrer. “Jo no estava bevent, buscava els meus auriculars en una bossa. I, quan em van veure, va començar la història. Em van dir ‘mira aquest fluixejat’, després em van demanar la documentació, volien revisar la meva bossa… i tot amb molt males paraules”, explica. Després d’elevar les queixes, la sanció ha quedat en res. “Les persones negres necessitem garanties”, segueix.
Els abusos policials, la principal denúncia davant SOS Racisme a Catalunya
Però el cas més greu, explica, li va ocórrer fa 12 anys a Martorell, després de no poder entrar en una discoteca precisament pel color de la seva pell. “Tots els meus amics, que són blancs, estaven dins. A mi no em van deixar”, segueix *Drame. Per a ell allò era habitual, però no el que va venir a continuació. “Un amic meu tenia la meva motxilla i em vaig haver de pujar a una tanca per a arribar fins al cotxe”, compte. Moment en què, diu, va arribar la policia local. “Un agent va dir, ‘mira aquest negre de merda’. Jo els vaig dir ‘què ocorre?’, i ells em van respondre que era un ‘fanfarró”, compte.
Plors en el judici: “Ningú em creia”
“Em van agafar de la roba, em van aixecar, em van tirar al sòl i em van començar a donar puntades. Jo els vaig agarrar d’una cama, un agent va caure a terra i es va fer mal”, explica. Mentrestant, els seus amics li estaven buscant, però des del cos els negaven que estigués amb ells. Finalment va ser traslladat al *CAP del municipi. “Tenia diverses contusions i em van tractar fatal, com si fos un *pandillero. El metge se’m va treure de damunt amb males paraules”, recorda. Després li van portar a comissaria. “No em deixaven anar al lavabo, es ficaven amb mi”, prossegueix.
“Vull oferir eines a afectats com jo i visibilitzar que això ocorre, és l’única manera de canviar les coses”
Va passar a disposició judicial i va quedar en llibertat, però l’experiència va ser molt amarga. “Jo estava ple de ràbia, tenia 19 anys… i la meva advocada d’ofici no va fer res, mai la vaig tornar a veure”. El judici també va ser dramàtic. “Va ser una broma, l’advocat era un altre al qual ni coneixia. Jo plorava i el meu defensa em deia que la cosa estava difícil perquè no tenia la nacionalitat espanyola. Vaig veure que ningú em creia, encara que la versió dels agents era contradictòria”, es queixa. Va ser condemnat a dos anys de presó per atemptat contra l’autoritat, encara que no va entrar a la presó perquè no tenia antecedents.
En 2019 una amiga li va descobrir SOS Racisme. Va voler denunciar els abusos viscuts en aquell moment, però tot el procés ja havia prescrit. “Aquí vaig començar a comprendre el racisme policial”, explica. Avui, que presideix l’associació. “El que vull fer és donar eines als afectats com jo i visibilitzar que això aquesta ocorrent. És l’única manera de canviar les coses”.
